Records… núm 297
En el darrer número parlàvem d’un esport en el qual molt jovent hi ha passat moltes hores jugant al voltant d’una taula, per entretenir-se, sobretot anys enrere quan no havia tan d’entreteniment digital, com és el tennis taula. En aquest número parlarem d’un altre joc que també ha reunit diversió i esport al voltant d’una taula.
El billar mataroní entre en plena forma al segle XXI
En els Records-206 havíem vist com el billar mataroní arribava en plena forma a l’entrada del segle XXI. L’any 2000 Club Billar Mataró, patrocinat per Chasis, jugant amb Manel Torner (lliure), Miquel Plandolit (47/2), Miquel de la Hoz, Pau Benítez i Guillermo Cidoncha (banda) i Josep Torner (3 bandes), va arribar a la final catalana de la Lliga Interclubs de Divisió d’Honor de 4 modalitats, perdent-la davant del Granollers al desempat.
A més va arribar a semifinals de la Lliga Catalana a tres bandes caient davant del CB Sants de Divisió d’Honor. Pau Benítez, Albert Segarra, Antonio Gris, Josep Torner, Eusebi Cruells i Josep Cruz, que era el president de l’entitat, van formar l’equip.
Individualment, Miquel Plandolit va quedar 11è al campionat d’Espanya al quadre 47/2, guanyat pel valencià Rafel Garcia, que havia estat entrenant a Mataró, on es forjaria el seu posterior ingrés a l’entitat mataronina.
Per primera vegada a la Divisió d’Honor Estatal
La temporada 2000-01 CB Mataró es va classificar per a la lliga estatal per primera vegada a la seva història. Un triomf davant del Banyoles per 8-0, amb Sergi Legido, Josep Torner, Pau Benítez i Albert Segarra, a falta de dues jornades per acabar la primera estatal els va donar aquest ascens. Van participar en una de les vuit fases de la Divisió d’Honor, celebrada al Club Billar Barcelona on van quedar eliminats davant Paiporta, CB Barcelona i Puçol.
Aquella temporada es va obtenir el títol de la Lliga Catalana d’Honor de quatre modalitats, superant a la final el CB Granollers (4-4 a Granollers i 8-0 a Mataró), amb un equip integrat al llarg del campionat per Miquel Plandolit, Manel Torner, Lluís Vilaseca, Pau Benítez, Guillermo Cidoncha, Josep Torner i Miquel de la Hoz.
A nivell individual, Lluís Vilaseca es va proclamar campió de Catalunya de 2a categoria a la banda, a lliure i al quadre 47/2.
Es fitxa a una gran figura
De cara a la temporada 2001-02, el Club Billar Mataró, que ja tenia concedida l’organització d’un Campionat d’Europa de l’any 2004, va signar un acord amb el Patronat per tal de treballar a la base, i en l’àmbit mediàtic es va potenciar amb el fitxatge de l’eldenc Rafael Garcia Poveda, 23 vegades campió d’Espanya i tercer al Mundial de 99-00 al quadre 71/2.
En la seva primera actuació es va proclamar campió d’Espanya al quadre 71/2 a Granollers. A part d’aquest títol estatal també va guanyar a la banda, i en pentatló, i va quedar 3r al quadre 47/2. A nivell català va guanyar al quadre 47/2 i al quadre 71/2.
El seu gran nivell el va portar als europeus, quedant 6è al quadre 47/2, 10è a la banda i 15è al quadre 71/2.
A la final estatal
En equips, a la lliga catalana a 3 bandes CB Mataró va guanyar les semifinals contra el Coral Colón de Sabadell amb Jordi Garriga, Sergi Legido, Albert Segarra i Andreu Masisern, però a la final no van poder amb el Danyell’s de Granollers, que comptava amb el campió del món Daniel Sànchez.
A la lliga estatal va jugar Rafa Garcia, junt amb els quatre anteriors i novament es va entrar a la Divisió d’Honor. L’ambient billarístic anava “in-crescendo” i a la fase jugada als locals de CB Mataró, l’equip local només es va veure superat pel Danyell’s i quedant per davant de Muro de Palma i Escuela Nacional de Madrid passant a semifinals, on es va superar Cartagena, Palma i València, plantant-se a la final, que es va jugar a Cartagena. Allà no va haver-hi sort, quedant relegats al vuitè lloc en un campionat guanyat pel Danyell’s de Granollers. Però CB Mataró estava a l’elit amb Paiporta, Cartagena, Taco’s Elx, CB Barcelona, Múrcia i Sevilla.
Per anar fent boca de cara a l’europeu el mes de juny de l’any 2002, es va organitzar el 70è Campionat d’Espanya a la modalitat a lliure. El campió va ser Esteve Mata derrotant a la darrera partida a Rafa Garcia, que en tenia prou amb un empat, però va veure com el jugador del Centelles encadenava 400 caramboles en una tacada després que ell només n’hagués pogut fer 17. El veterà Miquel Plandolit va quedar en 10a posició.
Rafa Garcia aconsegueix un bronze europeu
La temporada 2002-03 va començar amb l’ascens de Josep Cruz, el president del club a 1a categoria a tres bandes i així l’entitat comptava amb 7 jugadors en aquesta categoria.
Rafa Garcia va continuar afegint èxits al seu palmarès, i sobretot cal mencionar la medalla de bronze a l’europeu a la banda celebrat a Amsterdam, on només va cedir davant del campió Debruïns.
En l’àmbit estatal va quedar campió al quadre 47/2 a Lleida, subcampió a lliure i a la banda, i en l’àmbit català campió al quadre 47/2, subcampió a lliure i al quadre 71/2. Tot un grapat d’èxits que li van valer ser proclamat millor esportista de Mataró sènior.
Altres èxits individuals importants van ser per a Sergi Legido, subcampió de Catalunya de 1a a 3 bandes, Jordi Garriga campió de 2a al quadre 47/2, i Miquel Plandolit subcampió al quadre 47/1 de 2a.
Per equips, a la lliga catalana Club Billar Mataró va caure en semifinals davant del CB Sants, però va tornar a competir a la Lliga Estatal de Divisió d’Honor arribant a la final a vuit.
En un dels encontres de la primera fase Sergi Legido amb 18 caramboles en una tacada va igualar el rècord d’Espanya, un èxit que li va valer jugar amb Catalunya com a número 3. Després a semifinals es va derrotar l’Escuela Nacional de Madrid, amb Jordi Garriga guanyant la partida decisiva només per una caramnbola. A la final a Tomelloso es va repetir el vuitè lloc de la temporada anterior, amb un equip format per Rafa Garcia, Jordi Garriga, Sergi Legido i Albert Segarra. El campió va ser el Complutum d’Alcalà d’Henares, nou equip de Daniel Sànchez.
Títol català a tres bandes per equips i medalla al mundial per a Rafa García
La temporada 2003-04 es va fitxar el jove Sergio Jiménez que ja tenia la medalla de bronze a l’Europeu júnior a 3 bandes. Ben aviat, i sempre a 3 bandes, va quedar subcampió d’Espanya sub-21, i després sisè al Mundial júnior a Bèlgica, subcampió d’Europa júnior superat a la final pel grec Kasidokostas, i subcampió estatal absolut només superat per Daniel Sànchez.
Per la seva part Rafael Garcia va repetir medalla de bronze, ara al Mundial celebrat a Ronchin (França), i al quadre 47/2, fent història al billar estatal amb la mitjana més alta feta mai a la competició. Va perdre en semifinals amb el francès Caudron que va ser el campió. A part 12è a l’europeu a la banda i 9è al quadre 47/2.
A nivell estatal va ser campió a la banda, al quadre 47/2, al quadre 47/1 i tercer a lliure, i a nivell català va obtenir títols a la banda, al quadre 47/1, al quadre 71/2 i subcampió a lliure.
Altres resultats destacats foren per Miquel Plandolit 3r al català de 1a del quadre 47/2 i Salvador Robert subcampió català de 2a a 3 bandes.
A final d’any 2003, l’equip format per Sergio Jiménez, Sergi Legido, Jordi Garriga i Antonio Gris va quedar campió de la XIV Lliga Catalana a tres bandes, després de superar en semifinals l’Epic de Terrasa i a la final el CB Sants (4-4 a Barcelona i 8-0 a Mataró), obtenint aquest títol per segona vegada, cinc anys després del primer.
A la Lliga Estatal amb Rafa Garcia, Jordi Garriga, Josep Martin i Sergio Jiménez, es va caure a semifinals.
Campionat d’Europa a Mataró
L’any 2004 era el de la celebració del 75è Aniversari del club i es va celebrar organitzant el Campionat d’Europa al quadre 47/2. Va tenir lloc al Gimnàs del Casal de la Joventut des del dimarts 27 de juliol fins al diumenge dia 1 d’agost.
Amb una organització impecable, només va fallar l’actuació de Rafa Garcia Poveda, que no va poder entrar a la final a vuit i només va poder quedar 14è d’entre 52 participants. Va guanyar l’austríac Kahofer, per davant del francès Gretillat, que era el campió anterior.
L’any 2004 es va tancar amb el tercer lloc de Manel Bancells al campionat de Catalunya a lliure de 1a, i amb els títols de 2a per part de Jordi Garriga al quadre 47/1 i a la banda.
Després de no entrar a les semifinals a la Lliga Catalana a 3 bandes, ja dins l’any 2005 es va arribar a les de la Divisió d’Honor estatal, caient davant Cartagena i Epic de Terrassa, amb un equip format per Jordi Garriga, Jordi Amell (un nou fitxatge), Josep Martin i Albert Segarra.
Rafael Garcia, el jugador vingut de terres valencianes per donar un impuls al billar local en ocasió del 75è Aniversari, ja havia marxat, i el nivell lògicament va baixa. El gran billarista nascut a Elda va morir l’any 2016 a la seva terra, com es pot llegir en aquesta notícia.
En el pròxim número encara seguirem amb aquests “esports jocs”, per veure com un club mataroní arribava a l’elit estatal.
