Records… núm 298
Si els cops de les boles de billar, esport del qual parlàvem en el darrer número, són un so agradable per als seus practicants quan culminen una carambola, també el so del contacte de les boles de l’esport del qual parlarem avui ho és per als seus incondicionals adeptes, que també han convertit un joc d’entreteniment en un esport.
Penya l’Esplanada és el club català de petanca de més prestigi a l’inici del segle XXI
En els Records-208 havíem vist com la Penya l’Esplanada, mentre complia els seus trenta anys de vida, havia acabat el segle situat com el millor club català de petanca en l’àmbit esportiu, i també com el de més prestigi gràcies a la seva magnífica seu social a la plaça de la Brisa, on un any rere l’altre es continuaven disputant les seves “12 Hores Internacionals”, un torneig que s’havia convertit en un punt de trobada habitual dels millors petanquistes de l’estat.
Sota la presidència de Jordi Pou s’havia aconseguit, un bon ambient i una estructura que feia que molts dels millors petanquistes catalans recalessin al club, tot i que en altres llocs se’ls oferien uns diners que aquí no rebien. I des de l’any 2000 es va mantenir aquesta trajectòria amb Francisco Álvarez dirigint el club, fent que durant molts anys l’entitat estigués al cim d’aquest esport a l’estat espanyol.
Títol a la lliga estatal de clubs 2001
I així aquest club mataroní, que era el més destacat d’entre tots els que hi havia a la nostra ciutat que practiquen aquest esport en una llarga llista on trobàvem Cerdanyola, Esmandies, Figuera Major, La Llàntia, Laru, Mataró, Palmera, Pla d’en Boet, Ramon Berenguer, Roca-81 i Touring, que mantenien la seva presència als campionats federats.
A finals d’octubre de l’any 2001 la Penya l’Esplanada com a campió de la Lliga Catalana va participar a Lloret de Mar a la Lliga Estatal de clubs de 1a Categoria i es va aconseguir fer amb el títol de campió per davant del CP Puente balear. Van intervenir Borja Delgado, Daniel Fernández, Tomàs Piris i Ismael Martínez a l’equip A i Joaquín Pol, Xevi Escobar, Josele Delgado i Joan Flamerich a l’equip B. Després de dos anys assolint el subcampionat, el títol tornava cap a Mataró.
I l’any va acabar de forma esplèndida, ja que la Penya l’Esplanada va aconseguir el cinquè títol consecutiu de la Lliga Catalana, acabant el campionat imbatuda amb 42 punts, per davant de San Damián amb 33. En el darrer partit es va posar la rúbrica amb un triomf sobre el segon classificat per 6-3. L’equip el van formar els vuit que havia quedat campions d’Espanya, i que ja hem citat abans, més Gabriel Garcia, Damián Garcia, Pedro Rivilla i Fèlix Rubio,
Aquesta brillant temporada va fer que a la Nit de l’Esport 2002, l’equip rebés el guardó de millor equip sènior de Mataró de l’any 2001.
L’any 2002 es guanya el de tripletes
L’any 2002 l’equip no va poder repetir l’èxit a la Lliga de Clubs Estatal veient-se superat per l’Aspe de la Comunitat Valenciana, però obtenint un brillant subcampionat, quedant empatats a punts amb els campions però cedint el títol per culpa de la derrota en l’enfrontament directe, però quedant per davant de Tres Cantos madrileny i Sóller mallorquí.
Van jugar Ismael Martínez, Joaquim Pol, Tomàs Piris, Gabriel Garcia, Borja Delgado, José Luis Delgado, Joan Flamerich i Fèlix Rubio. Com es pot veure amb un sol canvi respecte al que la temporada anterior havia quedat campió.
El mes de juny dues tripletes van anar a Ginés (Sevilla) a disputar el Campionat Estatal de tripletes, i la formada per Manuel Barbecho, Borja Delgado (que va substituir al final Javier Ortiz, per problemes familiars) i Raul Lao, es va proclamar campiona d’Espanya superant a la final una tripleta del Mediterrani. L’altra tripleta formada per Francisco Sànchez, José Luís Delgado i Ismael Martínez va quedar en cinquè lloc.
També es va aconseguir per sisè any consecutiu la Lliga Catalana de clubs. San Damián i Mediterrani van haver de cedir a la superioritat mataronina, i L’Esplanada va sumar 39 punts, amb una sola derrota en tot el campionat, i els altres dos quedaren en 27. En els dos darrers partits dues victòries sobre San Damián (3-6) i Mediterrani (4-5) van sentenciar el títol de forma brillant. A part dels ja citats als campionats d’Espanya d’aquell any 2002, van participar-hi Damián Garcia i Daniel Fernàndez, amb Pedro Rivilla de delegat.
L’any 2003 es guanya tot
L’any 2003, la Penya l’Esplanada va arribar al cim estatal, ja que a les seves files tenia el bo i millor d’aquest esport, amb diversos jugadors que a part de la seva activitat dins del club també participaven en compromisos internacionals representant la Federación Española.
Aquell any es va aconseguir per primera vegada el “triplet” amb títols a les Lligues Catalana i Estatal de clubs i també al Campionat d’Espanya de tripletes.
Començant pel final, que va ser el primer triomf, al mes de juny a San Bartolomé (Alacant) l’equip format per Manuel Barbecho, Javier Ortiz, Raul Lao i José Luís Delgado, van aconseguir el títol de tripletes superant Castelldefels i San Damián.
Més endavant a Saragossa, es va recuperar el títol estatal de clubs superant per un ampli avantatge el CP Virgen del Remedio de València i el Lanzarote de Canàries. L’equip A el van formar Manuel Barbecho, Gabriel Garcia, Javier Ortiz i José Luís Delgado, i el B per Borja Delgado, Paco Sànchez,Tomàs Piris i Ismael Martínez.
I ja a final d’any es va obtenir el setè títol consecutiu en l’àmbit català, amb un equip format per B.Delgado, Pol, Barbecho, Sànchez, G.Garcia, Piris, D.Garcia, Ortiz, Lao, Martín, JL Delgado i Martínez, amb Pere Domingo i Pere Rivilla de delegats. Només es va perdre un matx i es va quedar per davant de Badalona, Santa Coloma i San Damián.
A més aquell any la dupleta formada per Delgado i Piris va guanyar l’Obert Internacional de la Federación Española de Petanca.
Nou títol estatal i vuitena lliga catalana consecutiva l’any 2004
I sí això havia estat difícil, l’any següent, el 2004, es va repetir la gesta.
Els mes de maig a Torrelavega, l’equip de l’Esplanada format per Ismael Martínez, Manuel Barbecho, Javier Ortiz i Raul Lao, va aconseguir per tercer any consecutiu el campionat estatal de tripletes, superant l’equip andalús del CP Virgen de la Salud.
Però a més l’altra tripleta formada per Borja Delgado, José Luís Delgado i Francisco Sànchez van aconseguir el bronze derrotant el San Damián.
Més endavant a Lloret de Mar es va revalidar el títol de la Lliga de Clubs estatal superant l’equip balear del Sóller i també es va assolir el vuitè títol consecutiu de Catalunya, quedant per davant de Badalona i San Damián.
Però aquell any va ser l’últim de grans èxits, ja que l’any 2005 va començar una lleugera davallada, ja que, després de vuit anys seguits guanyant, es va perdre la lliga catalana de clubs davant del San Damian, i a escala estatal, es van perdre els dos títols, fent que els dos subcampionats tinguessin un regust una mica amarg, tant a la lliga de clubs celebrada a Lloret, on es va quedar per darrere del San Bartolomé d’Alacant, com en el campionat de tripletes celebrat a Almoradí on el campió va ser el Puente balear. L’equip format per José Luís Delgado, Borja Delgado, Francisco Sànchez i JA Guillamón, va ser el que va quedar segon, mentre que el que defensava el títol format per Manuel Barbecho, Ismael Martínez, Javier Ortiz i Raul Lao es van haver de conformar amb la tercera plaça.
Tres medalles als Jocs del Mediterrani 2005
Però un parell de components de la Penya l’Esplanada van aconseguir un gran èxit formant part de la selecció estatal als Jocs del Mediterrani 2005 celebrats a Almeria, on per primera vegada es va disputar l’esport de la petanca, això sí en un recinte poc esportiu com era la Plaça de Toros de la ciutat andalusa.
Allà Ismael Martínez va participar en la modalitat de dupletes, fent parella amb el valencià Roberto López, i després de perdre en semifinals davant Itàlia (11-13), van guanyar el bronze superant Marroc per 13-8.
Posteriorment al campionat de tripletes, Ismael Martínez i Manuel Barbecho, formant equip també amb Roberto López, van superar França a semifinals per 13-0, perdent la final davant Tunísia per 13-12,i havent de conformar-se amb la plata.
A part d’ells dos, aquell any també Javier Ortiz va formar part de la selecció estatal que va participar en l’Open Internacional, on va guanyar fent parella amb Manuel Barbecho.
Pel que fos, a partir de l’any 2006 alguns dels millors jugadors van abandonar l’entitat i es va haver de fer una reestructuració de l’equip que el va apartar dels primers llocs dels principals campionats.
