Records… núm 194
Dèiem en el número anterior el que costa que una entitat tingui una vida llarga. La que és possiblement l’entitat que durant més anys ha representat a Mataró -fins i tot els seus colors durant molt de temps s’associaven, erròniament, als colors de la ciutat-, és el Club Esportiu Mataró. En aquest número recordarem un parell de temporades quan s’acostava al mig segle de vida i s’anaven preparant les Noces d’Or.
Forta renovació a la plantilla
En els Records-129 havíem vist com el CE Mataró havia tancat la temporada 1960-61 amb un duel quasi a “vida o mort” contra l’Hospitalet a un escenari tan impressionant com era el “Nou Camp” en la final del Trofeu Moscardó, que es va decantar a favor dels del Baix Llobregat.
Com vam veure a la lliga de 3a Divisió l’equip groc-i-negre havia acabat en tercer lloc, però l’equip que dirigia Benito i on hi jugaven diversos jugadors cedits pel Barça, entre ells el porter Sadurní, va patir una forta renovació perquè ni el citat porter, que ja no havia acabat la temporada, ni Papiol, ni els germans Blanqueras, ni Sala, ni Escolà, tots ells titulars, van continuar al club.
Va agafar la direcció tècnica, l’entrenador Nicola, fent tàndem amb Josep Martí, amb la difícil tasca de millorar el que s’havia aconseguit la temporada anterior, i van arribar com a reforços per a la temporada 1961-62, els porters Gual i Serles, el defensa Celaya, el mitjos Mora, Arnas i Gumbau i els davanters Soto, López, Mas i Roy, un jove prometedor que provenia de la Penya X i que havia jugat amb la selecció catalana juvenil.
El Girona clava un set en blanc
El Mataró va debutar a la Lliga, cosa ben poc habitual, jugant dos partits fora de casa, ja que en la segona jornada li va tocar jornada de descans, en ser un grup amb nombre d’equips senar. L’equip groc-i-negre va treure dos empats a la Catalunya central, davant Manlleu i Puigreig.
Després va entrar en una etapa de victòria a casa i derrota a fora, fins que va venir el Girona i va clavar un 0-6. Feia dotze anys que el Mataró no rebia una pallissa semblant a casa (1-7 contra el Tortosa en aquella ocasió), però aquest resultat, que podia haver fet molt de mal, va servir de revulsiu. L’equip no es va desinflar i a casa ja no va perdre cap més partit, marcant 44 gols en els següents 11 partits, i fent autèntiques exhibicions amb golejades espectaculars (7-1 sobre el Granollers, 6-2 sobre el Puigreig, 5-0 sobre l’Artiguense, 5-1 sobre el Manresa), i així el Mataró va acabar en una bona cinquena plaça amb 39 punts a només quatre del campió.
La classificació final del grup VI (hi havia un altre grup de 3a complet amb equips catalans) va ser aquesta: Terrassa 43, Girona 42, Figueres 41; Fabra Coats 40; MATARÓ 39; Badalona 38; Manresa 37; Puigreig 33; Granollers 32; Sant Andreu 31; Guíxols 30; Gramenet 27; Manlleu i Artiguense 25; Olot 22; Sant Celoni 20 i Montcada 19.
L’equip bàsic d’aquella la temporada, el van formar Gual a la porteria, Meya, Benages i Celaya a la defensa, Arnas i Toll a la mitja i Soto, Roy, López, Xirau i Esindi a la davantera. Els principals recanvis van ser Mora i Mas. Celaya va jugar els 32 partits complets i el màxim golejador va ser Xirau, que amb 20 gols va ser el segon del grup. Toll i Benages van rebre els trofeus als jugadors més regulars.
En acabar la lliga, es va disputar el tradicional Trofeu Moscardó. L’equip groc-i-negre va passar la primera fase com a campió de grup, però es va caure a la primera ronda d’eliminatòries, a partit únic, al camp de l’Europa.
Tanmateix, s’anava escalfant l’ambient de cara a les Noces d’Or i en un amistós es va guanyar l’equip alemany del Mohringen d’Stuttgart per 4-0. Es va fer una Assemblea per posar llum elèctrica al camp, però aquesta, per dificultats econòmiques, hauria d’esperar quasi una dècada.
A part del CE Mataró un dels aspectes destacats d’aquell any dintre del futbol local, va ser la participació de Ruiz, jugador juvenil del Juventus, com a titular de la selecció catalana a la posició d’extrem dret.
Jaume Mañosa tanca una llarga i destacada carrera futbolística
Cal fer una menció especial, ja que aquella va ser la darrera temporada d’un jugador carismàtic del club com era Jaume Mañosa, que ja només va jugar en sis partits, però al llarg de 9 temporades en va disputar 207 partits defensant la samarreta del CE Mataró. Havia debutat la temporada 1949-50, i a part de quatre temporades en què va jugar a la Balompédica Linense de 2a Divisió, va defensar amb total enteresa la samarreta groc-i-negra, convertint-se en un dels jugadors més emblemàtics de la història del club.
Temporada 1962-63: El clima es mostra advers
La temporada 1962-63 van arribar com a nous fitxatges el porter Mis, els defenses Serra i Tosca, el mig Lagunas, i els davanters Polo, Ojeda i Jové, i van ser baixa, entre altres, Gual, Arnas i Soto.
La temporada va venir marcada per les inclemències meteorològiques, que deixarien una empremta molt forta en tots els que les van viure. Va començar amb l’impacte de les catastròfiques inundacions al Vallès a finals del mes de setembre, que van provocar la suspensió del partit de la 3a jornada que el Mataró havia de jugar a Terrassa. Van continuar a finals d’any amb la fortíssima nevada del Nadal del 1962. Després hi hauria més nevades el mes de febrer del 1963, i també van obligar a ajornar partits.
Al final de la primera volta el Mataró anava tercer a dos punts del Fabra Coats i un del Badalona, equip que després de perdre aquí per 2-0 va crear mal ambient acusant els jugadors mataronins d’haver lesionat intencionadament els dos mitjos escapolats.
L’inici de la segona volta amb tres victòries consecutives va situar el Mataró en el lideratge quan, amb tres punts d’avantatge, va tocar anar a Badalona. Allà, enmig d’un ambient força crispat a les grades, però correcte al camp, els badalonins van ser superiors i van guanyar per 4-1. Es va conservar el primer lloc, que es perdria un mes més tard a Girona (1-0) a falta de set jornades per al final, en les quals la irregularitat groc-i-negra va impedir entrar en llocs de promoció d’ascens a la 2a Divisió.
Imbatuts a casa i tercer lloc final
El Mataró va fer una extraordinària temporada a camp propi, on només va cedir tres empats, amb aquests resultats: Mataró- Vic 5-3; Mataró- Badalona 2-0; Mataró- Gramenet 6-1; Mataró- Girona 1-0; Mataró- Granollers 2-2; Mataró- Puigreig 2-2; Mataró- Berga 4-3; Mataró- Fabra Coats 2-1; Mataró- Terrassa 3-0; Mataró- Gironella 3-1; Mataró- Manresa 3-2; Mataró- Calella 1-1; Mataró- Artiguense 2-0; Mataró- Guíxols 3-1 i Mataró- Figueres 4-3.
Amb aquesta bona trajectòria a casa, completada amb victòries a Terrassa (0-1), Calella (0-1), Guíxols (3-4), Vic (1-2) i Granollers (2-3) i empats als camps del Figueres, Berga i Artiguense, el CE Mataró va acabar tercer.
La classificació va ser aquesta: Fabra Coats, que era com un segon filial del Barça, campió amb 44 punts, Badalona (42), CE MATARÓ (40), Girona (36), Puigreig i Manresa (35), Granollers (34), Calella (33), Terrassa, Vic i Gironella (28), Figueres (26), Berga (25), Gramenet (23), Guíxols (17) i Artiguense (6).
L’equip bàsic, amb pocs canvis respecte a la temporada anterior, el van formar Mis, Serra, Benages, Tosca, Lagunas, Mora, Roy, Xirau, Esindi, Toll i Mas. Mis i Tosca, dos dels nous, van jugar íntegres els 30 partits i el màxim golejador va ser Esindi amb 13 gols, seguit de Roy amb 10. Lagunas va ser el jugador més regular.
Una altra pallissa, amb atenuants, al Trofeu Moscardó
Al Trofeu Moscardó el Mataró va caure eliminat després d’haver rebut a la primera eliminatòria un 8-3 a Calella, en un partit en què el Mataró, a més d’un 4-3 que portava del partit d’anada, dominava per 2-3 poc abans del final. L’àrbitre va expulsar Esindi i Xirau i va allargar el partit fins que el Calella va igualar. A la pròrroga amb Celaya i Mora lesionats, els set que quedaven (eren uns temps en què només es podia canviar al porter) no van poder fer res davant l’allau calellenc i van rebre una de les golejades més fortes de la història del club… això sí amb molts atenuants.
No obstant això, res espatllava l’ambient de festa que regnava a l’entitat i a la ciutat de Mataró per celebrar el cinquantenari, i durant mig any va haver-hi diversos actes dels quals en en el pròxim número.
