Article publicat al Tot Mataró, l’any 2020, i ampliat posteriorment
L’atletisme és indiscutiblement l’esport rei dels Jocs Olímpics. Ja ho eren quan se celebraven a Olímpia en el segle vuitè abans de la nostra era, i també després en els de l’era moderna, quan Pierre de Coubertin els va recuperar l’any 1896, i els atletes competien sota el lema “Citius, Altius, Fortius” (més ràpid, més alt i més fort). A la nostra ciutat ja es té constància de celebració de festivals atlètics al Parc i també al camp de l’Iluro, en els primers anys del segle XX, com es pot llegir en els Records-54, però durant molt de temps es va demanar un estadi, que va tardar a arribar, i que posteriorment, com veurem en aquest recull històric, ha tingut un tortuós camí per arribar a ser com és ara.
Molts anys sense un estadi atlètic com cal
En aquella primera època, en el primer quart del segle XX, hi havia clubs mataronins que tenien secció d’atletisme, però va ser a partir del 1925 que va haver-hi una entitat dedicada a aquest esport, com era el Centre Atlètic Laietània, que presumia de ser “l’entitat genuïnament atlètica més antiga d’Espanya”. La “seva casa” estava situada al Camí de la Geganta, a les pistes de l’Stàdium, o de Mossèn Plandolit. Allà el club de la samarreta blanca amb la ratlla negra estava de llogater, però eren les pistes del Centre Atlètic Laietània, com bé ho deia el rètol a l’entrada de les mateixes. I allà s’hi van mantenir fins a la construcció del Parc Central a finals del segle XX. En el parc actual encara s’hi pot veure l’esplanada on havien estat situades, i hi ha un podi que ho recorda.
Després de la guerra, quan les pistes del Laietània van quedar molt malmeses, es van fer competicions atlètiques al camp de futbol del CE Mataró i al de la Mataronina (veure Records-55), i també al pati dels “Lluïsos”, vinculat a la Parròquia de Santa Maria. Allà, una mica més endavant, l’any 1961, hi va néixer la secció d’atletisme del Grup Gimnàstic Lluïsos.
També quan l’any 1945 es va començar a parlar de la construcció del Velòdrom, es va obrir la possibilitat de fer-hi unes pistes d’atletisme al voltant. Però quan les pistes de l’Stàdium ja es van tornar a posar en condicions es va deixar córrer aquesta idea.
Tanmateix, ni l’Stàdium, de 200 m de corda, ni el pati dels Lluïsos, encara amb menys recorregut i de forma poligonal, eren adequats per celebrar proves d’alt nivell, tot i que el Laietània durant molts anys va organitzar un Trofeu Clausura que feia venir aquí a Mataró, al final de la temporada, a destacades figures del firmament atlètic català i estatal, i que també hi havia un gran ambient en els encontres interclubs de la lliga catalana, i fins i tot s’hi havien fet encontres internacionals.
Però amb l’increment de la pràctica atlètica a la ciutat i el bon ambient que hi havia, ja durant la década dels cinquanta es va començar a parlar de la construcció d’un estadi municipal, com es pot llegir en aquest escrit de sota. Però ciutats com Sabadell i Granollers el tindrien molt abans que no pas Mataró…
Després d’una primera proposta a Cerdanyola, l’estadi acaba a Cirera
Els anys passaven i la primera proposta seriosa no va arribar fins als anys seixanta, i va ser per ubicar-lo al barri de Cerdanyola. Però les dimensions no eren adequades per a una pista de 400 metres i allà s’hi acabaria construint el camp de futbol del Camí del Mig. Finalment, el mes de gener del 1968, es van comprar els terrenys de Cirera, on s’acabaria construint l’anhelat estadi. Però les obres no van començar de seguida, tampoc van avançar a bon ritme i van anar sorgint entrebancs.
L’Estadi obre les portes l’abril del 1972… però no tarden a tancar-se
La celebració a la nostra ciutat del popular Trofeu Sant Jordi, que sota l’impuls de la Diputaciò, se celebrava per a seleccions comarcals de categoria infantil, va donar una empenta a les obres i d’aquesta manera el 15 d’abril del 1972 es van obrir les portes per a la primera competició. Però es van fer de forma ràpida i malament. La pista era d’una mena de terra batuda, com les pistes de tennis, i els atletes, amb les sabatilles de claus, s’hi enfonsaven literalment.
Aquell any, amb dificultats això sí, també s’hi va disputar la primera competició oficial de categoria absoluta. Va ser un encontre de la lliga catalana en el qual el CA Laietània va aconseguir el títol de 3a pujant a 2a, però passat l’estiu l’estadi va tornar a quedar abandonat i l’activitat atlètica va tornar a l’Stàdium i al pati dels Lluïsos. S’anava reclamant l’acabament de la instal·lació. Però eren els últims temps del franquisme i costava tirar endavant les obres.
El mes de setembre del 1975 arriba la inauguració oficial
Finalment, tres anys i mig després d’aquella primera obertura de l’estadi, el dia 28 de setembre de 1975 es va celebrar la inauguració oficial, presidida per l’alcalde Sr. Francesc Robert, amb la disputa del primer Trofeu Iluro. Les pistes tenien sis carrers i eren de cendra, la superfície habitual en aquells temps en els estadis d’atletisme.
Va ser un fet important en la història atlètica del Laietània, que aquell any celebrava les Noces d’Or i que havia pujat a 1a Catalana, en uns moments en els quals la Lliga Catalana d’atletisme tenia molta vida, ja que se celebrava en forma de triangulars, que ocupaven una bona part de la temporada, i on es veia la competència directa entre els atletes de tres clubs.
Durant molts anys l'”efecte estadi” va proporcionar un gran impuls a l’atletisme mataroní, i sobretot al Centre Atlètic Laietània, que es va situar entre els millors clubs de Catalunya. Però van anar passant els anys i els estadis van començar a dotar-se de paviments sintètics, que tothom coneixia com a Tartan, que era el nom comercial del primer paviment utilitzat als Jocs Olímpics de Mèxic de 1968, i la cendra de l’estadi mataroní ja quedava desfasada.
El Maresme Sauris de futbol americà juga al camp central
Durant un temps, entre el 1990 i el 1993, un altre esport, a part de l’atletisme, va utilitzar el camp de gespa central. Allà s’hi van disputar partits de Futbol Americà de competició de l’equip Maresme Sauris. Però aquest club va ser de vida curta…
El tartan arriba l’any 1991
Evidentment a Mataró, els clubs atlètics, que ja eren quatre amb el naixement del Club Atletisme Mataró i el Grup Maratonià, demanaven aquesta novetat del Tartan. Però aquí va tardar encara un bon temps a arribar. La inauguració del nou paviment es va efectuar de forma modesta el 6 de juliol de 1991, amb unes proves de base.
Uns dies més tard, el dia 20 de juliol, i sota l’organització del Club Atletisme Mataró es va celebrar un Míting Atlètic d’alt nivell, on es van veure marques de gran categoria, i alguns atletes locals es varen acostar als primers llocs. El mes de setembre, organitzat pel CA Laietània, es va disputar un encontre Catalunya- Baden Württemberg, de categoria júnior.
Tot i això, en aquells temps ja es deia que s’havien gastat molts diners, que potser serien mal gastats perquè la pista tenia sis carrers i per a les competicions d’alt nivell ja se’n demanaven vuit.
De tota manera, a part de les proves de nivell local i català, s’hi van començar a celebrar proves d’alt nivell. Sobretot el Míting Ciutat de Mataró “Memorial Teresa Ma Roca i José A. Estivill” que, organitzat pel CA Laietània, des del 1992 va portar cada any a destacadíssimes figures catalanes, estatals i internacionals.
El GA Lluïsos també va demostrar les seves dots organitzatives, amb el campionat d’Espanya de 10.000 metres els anys 2001 i 2004, i com es pot veure en la foto adjunta, amb gran ambient a les grades. En la competició del 2001 s’estrenava la nova torre de control d’arribades i el campió va ser el premianenc José Ríos, president del club organitzador, que revalidava el títol amb un temps de 27:38.57, que encara és la millor marca feta a l’estadi mataroní en aquesta prova.
La demanda dels vuit carrers acaba fent-se realitat el 2008
Per l’estadi van anar-hi passant molts joves, que gaudien de l’atletisme, tot i les dificultats que suposava desplaçar-se fins allà. Però cada vegada les competicions d’un cert nivell es van anar fent més impossibles de celebrar aquí, i la demanda dels vuit carrers va anar calant. Però això va suposar un important increment de la superfície de l’estadi, que es va “menjar” els vestidors, i va fer moure la graderia per poder-hi tenir una torre de control adequada per a grans proves.
Finalment el 20 de desembre del 2008, l’alcalde Joan Antoni Barón va inaugurar la primera fase de la remodelació, que ja deixava oberta la possibilitat de portar grans esdeveniments atlètics. La gran L’estrena amb una gran competició va ser el 15 de juliol de l’any següent, quan, després de dos anys de parèntesi, es va poder tornar a celebrar el Míting Ciutat de Mataró, organitzat pel CA Laietània, i que es va mantenir fins a l’any 2016.
En aquest míting el més destacat va ser el rècord català aconseguit per Marta Miró en els 100 m tanques, superant la mataronina Esmeralda Arriscado, que havia detentat el rècord en aquesta prova durant vuit anys.
Després, importants competicions, com campionats d’Espanya o campionats de Catalunya, ja van poder tenir lloc a la nostra ciutat. Així el CA Laietània va organitzar el Campionat de Catalunya Absolut els anys 2010, 2011 i 2013, i el Campionat d’Espanya de la categoria promesa també l’any 2013.
D’entre les competicions celebrades, cal destacar especialment el 17è Míting Ciutat de Mataró celebrat l’any 2012, que va tenir caràcter Preolímpic, amb destacades figures que buscaven la mínima per als Jocs de Londres.
També el Grup Atletisme Lluïsos va fer organitzacions d’alt nivell com el Campionat d’Espanya de 10.000 metres i el Trofeu Ibèric l’any 2013, i el Campionat d’Espanya de la categoria juvenil l’any 2016. En aquest l’atleta del Barça Aleix Porras va batre el rècord europeu sub-18 en els 400 metres tanques amb un registre de 50.38.
Aquesta última, junt amb el 21è Míting Ciutat de Mataró celebrat aquell any uns dies més tard, va ser l’última competició important que es va viure a l’estadi. La gran protagonista va ser la mataronina Raquel González que va establir un nou rècord d’Espanya en els 3 km marxa amb un temps de 12:06.05.
El tartan s’estava fent malbé a marxes forçades i ja no era òptim per a proves importants… i fins i tot dificultava els entrenaments. Però l’última remodelació no s’efectuaria fins quatre anys més tard…
Després d’uns anys de veure com la superfície sintètica s’anava degradant, i de moltes demandes i súpliques per part dels clubs, l’Ajuntament va decidir canviar-la novament. Finalment, el dissabte 11 de gener del 2020, l’alcalde David Bote en va inaugurar la nova i costosa remodelació, en una jornada en què es van celebrar proves de base. Aquesta vegada a més el canvi era de color, i ara llueix un blau que està molt de moda en els estadis atlètics arreu del món.
En queda pendent la segona fase d’aquella anterior remodelació de l’any 2008, amb la construcció dels vestidors, que a finals del 2022, continuen en barracons, i també la millora del gimnàs.
ELS RÉCORDS DE L’ESTADI DE MATARÓ
Gràcies a la col·laboració de Guillem Pera, ex-atleta mataroní del CA Laietània, jutge internacional d’atletisme, i que pertany a l’AEEA (Associació Espanyola d’Estadístics d’Atletisme), podem oferir un interessant recull amb les millors marques obtingudes a l’Estadi de Mataró. En elles es pot veure un ventall de noms molt destacats dins el concert atlètic estatal i mundial, que han passat per les nostres pistes. Això sí cal dir que des de l’any 2016 no s’ha millorat cap d’aquests registres, cosa que indica com ha baixat l’activitat d’alt nivell, tot i les millores recents que s’han fet en aquest recinte esportiu.
A les taules figuren les proves, els noms dels atletes, el club o país, la marca, la data d’obtenció, els punts per la taula internacional i finalment el lloc en que figurarien, amb els registres que van fer a Mataró, en el rànquing mundial de tots els temps a finals del 2022. Per visulitzar-ho millor en el mòbil col·loqueu-lo en posició horitzontal.
Categoria Masculina
| PROVA | ATLETA | CLUB/ PAÍS | MARCA | DATA | PUNTS | LLOC |
| 100 m.ll. | Carlos Berlanga | CN Helios | 10.45 | 5/6/96 | 1056 | |
| 200 m.ll. | Bruno Hortelano | Playas de Castellón | 20.95 | 8/7/12 | 1078 | |
| 400 m.ll. | Onkabetse Nkobolo | BOTSWANA | 45.44 | 18/7/15 | 1149 | 718 |
| 800 m.ll. | Wesley Vázquez | PUERTO RICO | 1:46.58 | 3/7/13 | 1126 | |
| 1500 m.ll. | Mohamed Ismail | DJIBOUTI | 3:37.08 | 18/7/15 | 1146 | 839 |
| 5000 m.ll. | Antonio Abadía | CD Nike Running | 13:26.98 | 18/7/15 | 1113 | |
| 10000 m.ll. | José Ríos | Adidas | 27:38.57 | 15/7/01 | 1165 | 458 |
| 110 m.t. | Igor Kazanov | LETÒNIA | 13.60 | 30/6/99 | 1140 | 643 |
| 400 m.t. | Sebastian Rodger | GRAN BRETANYA | 49.47 | 6/7/16 | 1156 | 531 |
| 3000 m. obst. | Ángel Mullera | CA Lloret La Selva | 8:17.91 | 8/7/12 | 1176 | 242 |
| Alçada | Gilmar Mayo | COLÒMBIA | 2.24 | 12/7/95 | 1126 | 836 |
| Perxa | Javier García Chico | Adidas | 5.70 | 12/7/95 | 1184 | 259 |
| Llargada | Samson Idiata | NIGÈRIA | 7.73 | 15/7/14 | 1079 | |
| Triple | José Emilio Bellido | Playas de Castellón | 16.65 | 8/7/12 | 1127 | 745 |
| Pes | Borja Vivas | At Málaga | 20.64 | 15/7/14 | 1159 | 280 |
| Disc | Mario Pestano | Tenerife CajaCanarias | 65,42 | 8/7/12 | 1160 | 229 |
| Javelina | Rafael Baraza | Puerto Alicante OHL | 74.03 | 7/7/10 | 1016 | |
| Martell | Javier Cienfuegos | Playas de Castellón | 71.46 | 4/8/09 | 1070 | 791 |
| Decatló | Xavier Brunet | CN Barcelona | 7209 | 2/5/98 | ||
| 4×100 m.ll. | Aljarilla, Quiñónez, Lozano, Rodríguez | FC Barcelona | 41.43 | 4/8/09 | ||
| 4×400 m.ll. | Cabello, Vallès, Martín, Ruiz | Playas de Castellón | 3:14.24 | 4/8/09 |
La marca més valuosa per la taula internacional és la de Javier García Chico pels seus 5,70 m en salt amb perxa, amb 1184 punts, i que també és el rècord més antic de l’estadi en categoria masculina, junt amb el Gilmar Mayo en alçada.
Entre els noms més destacats cal citar al canari Mario Pestano, que amb una marca de 69,50 en disc està al lloc 38è del rànquing mundial “all time”, al colombià Gilmar Mayo, que aquí va establir uns 2,24 m en alçada (la mateixa marca amb que el famós Dick Fosbury va guanyar a Mèxic-68) però té un millor registre de 2,33 m que el situen en el lloc 109è de tots els temps. Altres altetes que han fet grans marques i estan situats entre els dos-cents millors de tots els temps, una cosa molt meritòria en el món de l’atletisme, són: Bruno Hortelano que amb 20.04 en 200 m és el 111è del món, el letó Igor Kazanov que amb 13.26 és el 120è en 100 m tanques, el portorriqueny Wesley Vázquez que amb 1:43.83 és el 119è del món, Ángel Mullera amb 8:13.71 és el 154è en 3000 m obstacles, Borja Vivas amb 21,07 m és el 160è en pes, i Javier García Chico amb 5,75 m és el 176è en salt amb perxa i va guanyar el bronze a Barcelona-92. També cal citar que un atleta més proper, com és el premianenc José Ríos, president del GA Lluïsos Mataró, té una millor marca de 27:22.20 en els 10.000 metres que el situa en el lloc 205è del món.
Categoria Femenina
| PROVA | ATLETA | CLUB/ PAÍS | MARCA | DATA | PUNTS | LLOC |
| 100 m.ll. | Nirta Brock | COLÒMBIA | 11.50 | 12/7/95 | 1093 | |
| 200 m.ll. | Estela García | València Terra i Mar | 23.72 | 3/7/13 | 1063 | |
| 400 m.ll. | Ihechi Ogbuaku | NIGÈRIA | 53.93 | 4/8/09 | 1053 | |
| 800 m.ll. | Noèlie Yarigo | BENIN | 2:03.60 | 15/7/14 | 1099 | |
| 1500 m.ll. | Nazaret Weldu | ERITREA | 4:09.34 | 8/7/12 | 1132 | 925 |
| 5000 m.ll. | Freiwat Goshu | ETIOPIA | 15:27.14 | 5/6/11 | 1111 | 933 |
| 10000 m.ll. | Souad Ait Salem | ALGÈRIA | 32:13.15 | 23/7/04 | 1127 | 796 |
| 100 m.t. | Glory Alozie | València Terra i Mar | 13.47 | 4/8/09 | 1087 | |
| 400 m.t. | Laia Forcadell | L’Hospitalet At | 57.68 | 10/7/06 | 1090 | |
| 3000 m.obst. | Eunice Jepkorir | KÈNIA | 9:47.47 | 8/7/12 | 1126 | 406 |
| Alçada | Ruth Beitia | València Terra i Mar | 1.90 | 4/8/09 | 1121 | 494 |
| Perxa | Roslinda Samsu | MALÀISIA | 4.40 | 10/7/06 | 1083 | 252 |
| Llargada | Concepción Montaner | CA L’Eliana | 6.56 | 8/7/12 | 1121 | 708 |
| Triple | Olga Bolshova | MOLDÀVIA | 13.88 | 22/7/00 | 1105 | 412 |
| Pes | Ursula Ruiz | FC Barcelona | 16.37 | 4/8/09 | 981 | |
| Disc | Sònia Godall | Blanco y Negro | 56.60 | 27/5/92 | 1015 | |
| Javelina | Noraida Bicet | València Terra i Mar | 54.65 | 5/6/11 | 979 | 693 |
| Martell | Berta Castells | València Terra i Mar | 67.96 | 7/7/10 | 1060 | 246 |
| Heptatló | Ana Belén Martínez | GE i EG Girona | 5253 | 2/5/98 | ||
| 4×100 m.ll. | Torrijos, Murillo, Cotán, Troppa | València Terra i Mar | 46.06 | 4/8/09 | ||
| 4×400 m.ll. | Priego, Fernández, Garrido, Bokesa | AD Marathon | 3:44.32 | 4/8/09 |
En l’apartat femení la marca femenina que té més valoració és la de l’eritrea Nazaret Weldu amb 4:09.34 en 1.500 metres, per la qual obté 1132 punts. Però en el rànquing hi figuren uns quants noms d’atletes que després s’han situat entre les dues-centes primeres de tots els temps en el rànquing mundial, i que són: la keniata Eunice Jepkorir, que amb 9:07.41 és la 22a del món de tots els temps, la càntabra Ruth Beitia, campiona olímpica a Rio-2016, que amb 2,02 és la 25a del món, la nigeriana nacionalitzada espanyola Glory Alozie que amb 12.44 és la 31a en 100 m tanques, la valenciana Concha Montaner 112a en llargada amb 6,92 m, la tarragonina Berta Castells 143a en martell amb 70,52 m i la moldava Olga Bolshova 182a en triple amb 14,24.
Totes elles prestigien, igual que els noms d’atletes masculins citats abans, la taula de récords de l’Estadi de Mataró. Ara només falta que tornin les competicions d’alt nivell perquè es vagin millorant…
