Records… núm 193
Com dèiem en el número anterior Mataró sempre ha tingut de sempre molts aficionats a les curses de motor. I si en aquell parlàvem de les motos, en aquest parlarem dels cotxes. Allà pels anys seixanta quan alguns joves mataronins començaven a disposar de cotxe (aquells recordats Seat 600, Seat 850, Renault-8, etc.) l’activitat va començar a Moto Club Mataró. Però a partir de l’any 1970 agafaria el relleu Escuderia Mataró, que durant una dècada va promoure intensament l’activitat en aquest sector del motor.
Gran afició pels ral·lis
Durant la dècada dels seixanta, a Mataró va començar la febre per les proves de regularitat, els anomenats ral·lis automobilístics, en els quals alguns joves mataronins, després de moltes nits entrenant, es convertien en pilots posant a prova les seves qualitats físiques i psíquiques en proves nocturnes, on amb els seus cotxes nacionals, sovint preparats per algun mecànic amic, lluitaven contra pilots professionals.
Un dels primers noms destacats, va ser Manel Relats, del que ja havíem parlat per la seva activitat en moto, i que junt amb Josep Mañach van guanyar una cursa al Circuit del Llobregat l’any 1965.
Altres entusiastes de la primera època eren Antoni J. Casas i Raimond Viver –que van guanyar la cursa “Collados del Maresme” de 1965 amb un Seat 600–, Josep A. Casas, Josep Trabal, Jaime Bigay i Salvador Crespo. El darrer, fill de l’aleshores alcalde Pedro Crespo, i del que ja havíem parlat en aquests “Records” com a waterpolista (veure Records-16) i regatista de vela (veure Records-179), estava integrat dins Moto Club Mataró i el mes de març de 1966 va guanyar el “Ral·li del Llobregat” fent parella amb Josep Buixeda, i el mes d’octubre va guanyar la seva categoria de turismes de sèrie en el “I Trofeu Montjuïc” amb un Renault-8. La seva velocitat mitjana va ser de quasi 90 km/h, gens menyspreable tenint en compte les dificultats del circuit barceloní. A finals d’any Manel Relats i Fernando Lecina van guanyar el “Ral·li Mataró-Girona” que organitzava el mateix Moto Club Mataró.
L’any 1967 Salvador Crespo, encara amb un R-8, va guanyar la “Collados del Maresme” que organitzava Moto Club Mataró, en un recorregut que passava per Coll Formich i Collsacreu. A la pujada en costa de Sant Feliu de Codines, Relats va quedar 3r amb un Seat 850 i després en la Mataró – Girona – Mataró, amb gran participació forana el millor mataroní va ser novament Crespo en la 8a plaça. Jordi Cid i Josep Buixeda, amb un Alfa Romeo G8, van participar per segona vegada a la Barcelona-Andorra aconseguint un 12è lloc al costat dels millors pilots catalans, i van començar a demostrar el que podrien fer més endavant.
L’any 1968, Antoni J. Casas (Seat 850) va tornar a guanyar la “Collados del Maresme” i Valentí Rodón (Alpine 1300), també destacat jugador d’hoquei patins del que ja hem parlat en altres números (veure per exemple Records-43 i Records-67), va tenir lluïda actuació en algunes pujades en costa, com un segon lloc a Pont de Vilomara.
Es crea Escuderia Mataró
Lluís Murlans i Josep Espiell van passar per la presidència de Moto Club Mataró, en uns temps en què, per tal de poder organitzar proves de regularitat, es començava a topar amb els problemes que comportava l’augment del trànsit. I així durant un temps l’interès del món del motor va desviar-se cap a les proves de motos de muntanya.
L’any 1970 i arran de la celebració al Parc Municipal d’una gimcana automobilística que va tenir un gran èxit es va crear Escuderia Mataró, una nova entitat dedicada exclusivament a l’automobilisme, i que va tenir a Joan Bou com a primer president.
Aquell primer any de la nova entitat ja va venir acompanyada d’un gran èxit perquè Jordi Cid acompanyat per Josep Buixeda, i en alguna ocasió per Joaquim Manté, com a copilot, va tenir grans actuacions: un 15è lloc al Ral·li Costa Brava (4t nacional), un 3r al Ral·li d’Osona, un 12è al Ral·li Barcelona-Andorra (2n nacional), un 13è al Ral·li dels 2000 viratges (3r nacional) i un 4t al Ral·li d’Hivern, que el van portar al subcampionat català de ral·lis.
Buixeda- Lecina campions de Catalunya
L’any 1971 Buixeda va tornar a pilotar, amb Lecina de copilot, i amb un Simca 1000 GT Rallye van obtenir el 3r lloc al Ral·li d’Osona i al Ral·li de Girona, el 9è al duríssim Barcelona-Andorra (on Escuderia Mataró va guanyar per equips), el 13è al Ral·li Costa del Sol i el 5è al Ral·li d’Hivern. Totes elles classificacions excel·lents tenint en compte que es lluitava contra equips molt més preparats.
L’any 1972 la cosa va anar encara millor, ja que Buixeda, als seus 26 anys, es va proclamar campió de Catalunya de Ral·lis, superant entre altres el prestigiós Salvador Cañellas. Per la seva part Lecina ho va ser de copilots, per la puntuació a les nou proves puntuables on van destacar triomfs al “Rallye 600” i al “Dues Províncies”, un 2n lloc al “Província de Tarragona” i un 5è lloc al Costa Brava.
També van sortir fora de Catalunya i es van classificar setens al Campionat d’Espanya i 3rs al “Desafío Simca” sent els millors entre els no adscrits a la marca, quedant en 13è lloc al Costa del Sol, 10è al de La Rioja (amb Bou de copilot) i 10è al Luís de Baviera a Madrid.
Va destacar també durant aquells anys en Valentí Rodón en proves de velocitat, tant en pujades en costa com en circuit, participant a la Copa Nacional Renault 8-TS, que se celebrava a diversos circuits de tot l’estat.
L’any 1974 el títol és per a Cid i Lecina
A partir de l’any 1973 Escuderia Mataró es va fer forta i va absorbir també quasi tota l’activitat motociclista, però l’activitat en els ral·lis automobilístics va continuar a un alt nivell, tot i que Buixeda no va tenir sort i finalment va deixar la marca Simca. El més destacat d’aquell any va ser Rodón, ara en ral·lis, i que amb un Renault 1550, va quedar 2n lloc al Ral·li de les Dues Províncies i un 6è al Ral·li de l’Ebre amb Serrat de copilot i un 5è al Ral·li d’Andorra amb Bou de copilot.
L’any 1974 va tornar a portar un títol de Catalunya de ral·lis, en aquesta ocasió per a Jordi Cid, amb Lecina de copilot, obtenint la victòria al I Ral·li de Terra, un 2n lloc al del Baix Ebre i Anoia, un 3r al d’Osona, un 4t al Costa Brava i un 5è al dels 2000 Viratges, per culminar la temporada amb la victòria al Ral·li d’Hivern organitzat per la Penya Motorista 10 per Hora i en el qual després de 431 km i 14 trams cronometrats va arribar a Sant Sadurní d’Anoia com a guanyador superant a Salvador Servià.
Escuderia Mataró arribava al seu zenit. A la Festa de l’Esport els seus esportistes van obtenir el 1r i el 4t lloc en la categoria absoluta, i el mes de desembre de 1975 va organitzar amb gran èxit el Campionat d’Espanya de Karts al circuit del Polígon Espartero.
Temps complicats
Valentí Rodón (amb destacades actuacions com un 2n lloc a Montjuïc o un 4t a Rasos de Peguera) en pujades en costa i Cid, Lecina i Buixeda en ral·lis, van continuar la seva activitat en un món on cada vegada era més difícil mantenir-se a un alt nivell. S’havia de ser pilot d’una marca o ser un potentat, i l’any 1977 Buixeda va abandonar l’activitat, mentre que Jordi Cid va convertir-se en pilot oficial de Chrysler, mantenint-se durant uns anys entre els millors pilots catalans de ral·lis.
Nous noms que van sorgir a finals dels anys setanta van ser els de Josep M. Alsina i Jaume Camps. El primer va tenir bones actuacions en pujades en costa i el segon va guanyar l’any 1980 el trofeu “Volant RACC” en proves de velocitat en circuit i pujades en costa, en la categoria de vehicles de sèrie fins a 1800 cc. També va destacar molt un altre mataroní, Alfons Trabal, aquest no vinculat a Escuderia Mataró, amb victòria en proves de pujada en costa a Montjuïc, Montseny o La Rabassada.
Però el club, coincidint també amb la desaparició de Moto Club Mataró, va anar entrant en una etapa de certa letargia. L’any 1980 es va crear Moto Club Iluro, nova entitat dedicada al motor, que va néixer amb molta empenta. En alguns moments, quan Antoni Casas va deixar la presidència, es va parlar d’establir vincles de col·laboració entre les dues entitats, però que no es van acabar de concretar.
L’any 1985, un grup de socis amb ganes de continuar es va reunir i van designar com a nou president a José Márquez, que va donar una nova empenta a l’entitat, mantenint durant uns anys l’activitat en l’àmbit automobilístic, i els èxits més importants van arribar en l’especialitat de l’autocròs. Durant aquella última etapa, a finals de la dècada dels vuitanta, Escuderia Mataró també va col·laborar amb moltes altres escuderies i associacions en l’organització de diversos ral·lis (d’asfalt, de terra i mixtes) i de pujades en costa, totes puntuables per al Campionat de Catalunya.
Per que fa a l’aspecte individual, cal destacar al pilot vilassarenc Emili Farina va quedar doble campió de Catalunya i d’Espanya d’autocròs els anys 1985 i 1986, amb un R-8 1.600 cc, i fins i tot va pujar al 3r lloc del podi en una prova del campionat d’Europa celebrada a Sils. Després, la falta de suport, li va anar restant possibilitats. També cal citar a Miquel Faja que va aconseguir l’any 1987 el títol català de promoció.
L’any 1987 i amb el suport de socis, col·laboradors i patrocinadors, i amb la inestimable col·laboració de la Penya Motorista 10 per Hora de Barcelona, que presidia Albert Piera, Escuderia Mataró va organitzar, el Primer Ral·li Sprint del Maresme, amb sortida i arribada a la Plaça de Santa Anna, passant per Parpers. El primer guanyador va ser un pilot tan prestigiós com Antonio Zanini, que uns anys abans havia estat campió d’Europa de ral·lis (1980).
L’any següent es va tornar a celebrar amb sortida i arribada, aquesta vegada, a la Plaça d’Espanya, amb trams cronometrats a Sant Bertomeu i Parpers, i els guanyadors van ser Bigas- Dediós. En quart lloc es classificaren Tuset- Faja de l’entitat organitzadora.
Com veiem no és fàcil que una entitat sobrevisqui llarg temps i val la pena celebrar-ho quan s’assoleix. En el pròxim número recordarem unes brillants “Noces d’Or” d’un club de la ciutat.
