Records núm… 307
La vida del Club Esportiu Mataró ha passat per nombrosos alts i baixos, però pocs van ser com els canvis viscuts als inicis del segle XXI en què l’optimisme que hi havia, i que havia fet pensar fins i tot que el Mataró podria pujar a la 2a Divisió A, es va trencar radicalment.
Fredor ambiental
El Club Esportiu Mataró va afrontar ja la temporada 2003-04 convertit en Societat Anònima Esportiva i abans de començar la temporada es van posar a la venda les accions. El club buscava un canvi, aparentment necessari, amb professionalització de les seves estructures, buscant una consolidació a la categoria de bronze del futbol estatal, amb un fort increment del pressupost, inclòs el destinat a la base, i tot recolzat pel projecte del nou terreny de joc municipal, que l’Ajuntament semblava disposat a construir, prop de l’Hospital, en un termini no massa llunyà.
Però, mentre a altres ciutats com Tarragona la ciutat es bolcava amb el seu equip, aquí la resposta dels aficionats mataronins va ser més aviat freda, després de la que havia estat una temporada anterior una mica decebedora, i amb una sèrie d’informacions relatives a la nova plantilla -baixes de Jose, Robert, Borrell, Tarradellas i Alberto Manga-, que tampoc cridaven a l’optimisme.
L’empresa Duol es va convertir en accionista majoritària, i amb Eudald Duran situat com a director esportiu del club, va controlar la renovació de la plantilla, i un dels reclams pels quals es va optar va ser el de fitxar quatre jugadors brasilers (el porter Allan, el defensa Rondinely i els davanters Douglas i Fernando), possiblement amb la intenció d’utilitzar el club groc-i-negre com a projecció per enviar-los més amunt i així guanyar-hi amb la inversió. També va retornar Santi Asensio i es van fitxar entre altres joves jugadors a dues promeses com Migue i David Corominas.
No s’arrenca bé
De l’equip titular de la temporada anterior quedaven Aitor Olmo, Gimeno, Òscar Hernàndez, Mora, Jordi Martínez i Torrecilla, i amb tots ells excepte amb Gimeno, que estava lesionat, va comptar Joan Vilà en el primer partit de lliga en el qual el Mataró es va veure clarament superat per una Gramenet que la temporada anterior havia jugat el “play-off” d’ascens a 2a A i mantenia el seu bloc intacte, i que va guanyar per 0-2.
Es va reaccionar al camp del Mallorca B (1-2) entre setmana, però iniciant el que seria una constant al llarg de tot el campionat, l’equip groc-i-negre va ser incapaç d’encadenar dues victòries consecutives i va perdre davant del Lorca (1-4).
Els quatre enfrontaments següents tampoc van ser positius i a la setena jornada després de perdre per 0-1 davant l’Hércules, el Mataró era penúltim amb només 4 punts. Una victòria a Cartagena per 0-1 amb gol de Jordi Martínez va portar un raig d’esperança, però altre cop va faltar la segona victòria que permetés consolidar la reacció i el Barça B, amb jugadors com Oleguer, Óscar López, Sergio Garcia, Verdú i Cristian entre altres, va guanyar aquí per 0-2.
Un triomf per recordar
La primera victòria a casa no va arribar fins a la 12a jornada quan l’equip groc-i-negre, tot i haver empatat en la jornada anterior al camp del València B, estava en situació angoixant. Amb dos gols era el que menys n’havia fet a casa, però de forma sorprenent va aconseguir golejar ni més ni menys que el Nàstic, que era l’equip menys golejat fora de casa. I això que el partit havia començat ben malament, ja que els tarragonins havien marcat als 41 segons de joc i, després d’especular bastant, als 34 minuts encara guanyaven per 0-1. Però al descans Torrecilla i Jordi Martínez ja havien capgirat el marcador, i després el porter Felip va haver de recollir tres vegades més la pilota de dins la seva xarxa i el Mataró va guanyar per 5-2. La figura del partit va ser Jordi Martínez amb un “hat-trick”, que el van situar amb 9 gols entre els màxims golejadors del campionat.
Semblava que aquest triomf havia d’animar l’equip i així va ver. Un empat a Yecla, després un altre aquí a casa davant del Girona, una victòria per 0-2 al sempre difícil camp del Novelda i un empat davant l’Alacant, van allargar a sis la ratxa de partits sense perdre. Però, tot i això, el Mataró no sortia de la zona de descens i les derrotes a La Vila Joiosa i davant del Lleida a casa, sentenciats per l’ex-groc-i-negre Tarradellas, i un empat a Sabadell a la darrera jornada de la primera volta, van deixar el Mataró en 17è lloc en arribar a l’equador amb 18 punts, a dos del Figueres, que ocupava el lloc de promocionista.
El Mataró es queda sec fora de casa
L’inici de la segona volta va ser meritori, ja que després de trenta anys el Mataró va empatar a Santa Coloma de Gramenet, on havia perdut els últims onze partits.
Però aquell empat i l’anterior a Sabadell no van tenir continuïtat a casa, i el Mallorca B va sembrar el desconcert guanyat aquí (1-2). Costava molt guanyar a casa i en deu partits jugats fins aquell moment només s’havia guanyat al Nàstic i s’havien perdut sis partits. La segona victòria va arribar altre cop per golejada (4-0) en un partit a vida o mort davant del Palamós, catapultat l’equip per una gran actuació de Toni Mora, i amb Fabio, un altre brasiler, a la porteria.
Al següent partit de casa es va derrotar per tercera vegada consecutiva per 1-0 el Castelló, que era líder, i en el següent es va derrotar el Cartagena per 4-0. L’equip era capaç de coses molt bones, però estava clar que patia l’ansietat que provoca veure’s situat en zona de descens, on estava ficat des de la sisena jornada.
Ara el Mataró estava sec fora de casa i es va quedar sense marcar de forma consecutiva als camps de l’Hércules (3-0), Barça B, Nàstic, Girona i Alacant (quatre derrotes mínimes per 1-0), i a casa l’afició abandonava i l’equip s’anava ensorrant.
Messi debuta amb el Barça B contra el Mataró
En la del Mini-Estadi es va produir un fet que seria molt important per al club blaugrana, ja que va debutar amb el Barça B en Leo Messi. El partit va acabar amb victòria del filial blaugrana per 1 a 0, amb gol d’Aitor Olmo en pròpia porta. Ho pòdeu llegir clicant sobre de la foto inferior.
Amb una dada tan esfereïdora com el fet de marcar només dos gols fora de casa en tota la segona volta era molt difícil esperar altra cosa que no fos el descens, i a falta de tres jornades per al final, i amb unes grades pràcticament buides la Vila Joiosa va sentenciar el descens de l’equip mataroní.
Després a la penúltima jornada l’equip groc-i-negre va ser el convidat de pedra a la celebració del títol del Lleida. Com havien canviat les coses de dos anys enrere en què l’equip groc-i-negre havia guanyat allà per 0-5!
El darrer partit de lliga a Mataró davant del Sabadell, que s’hi jugava la salvació, va posar el punt final a l’etapa del Mataró a 2a B. L’equip groc-i-negre va lluitar amb gran punt d’honor, fent patir els molts aficionats arlequinats, però, després de patir tres expulsions, va acabar perdent per 0-1.
La classificació final va ser aquesta: Lleida 68, Lorca, Nàstic i Castelló 67, Alacant i Gramenet 65, Girona 61, Barça B 58, Hércules i Novelda 55, Espanyol B i Vila Joiosa 51, Figueres 48, Mallorca B 47, Cartagena i Sabadell 46, València B 44, MATARÓ 33, Yeclano 30, Palamós 22.
L’accent brasiler es va amortir quasi del tot
Demostrant que la cosa no havia funcionat, Joan Vilà va utilitzar durant la temporada ni més ni menys que 29 jugadors, dels quals podríem dir que l’equip bàsic va estar format per Fabio, Aitor (que va ser amb 37 el que més partits va jugar), Migue, Gimeno, Roberto (arribat de l’Europa a mitja temporada i que no era el Robert de la tempoada anterior), Santi Asensio, Guillem, Óscar Hernàndez, Jordi Martínez (màxim golejador amb 18 gols), Toni Mora i Torrecilla.
A part dels quatre brasilers que s’havien fitxat a principi de temporada, i que van acabar passant amb més pena que glòria, van jugar Burgada, Ribalta, Quim Famada, Sergi Antolín, Corominas, Paquito, Raul, David Giménez, Rado, Pitu Barkero, Dani Ruiz i els joves Juanma i Urbano (els dos únics mataronins de l’equip) que van debutar a 2a B i es van anar fent un nom que els permetria fitxar pels filials de l’Espanyol i del Barça.
I una altra xifra que va fer mal, va ser la de 18 targetes vermelles al llarg del campionat.
L’agonia continua als despatxos
A la Copa Catalunya després d’eliminar la Gramenet i el Sant Celoni es va caure a Blanes, i així acabava l’agonia al camp, però hauria de continuar als despatxos… ja que Duol havia deixat el club a la corda fluixa perquè no va pagar uns diners als quals s’havia compromès.
Amb el CE Mataró a 3a i amb l’amenaça, per part d’una sèrie de jugadors, de presentar davant l’Associació de Futbolistes Espanyols una denúncia al club per impagament, el CE Mataró veia la possibilitat de baixar més avall.
Per sort no va ser així… però quedava clar que el club groc-i-negre que s’apropava ja al segle de vida no havia aconseguit captar socis dins la mateixa ciutadania, i havia quedat depenent d’uns agents exteriors que van acabar sent perjudicials. I el que era pitjor semblava que la relació amb la majoria de clubs de la ciutat tampoc acabava de funcionar…
Un altre club mataroní havia passat també en els aquells primers anys del segle XXI pel mal tràngol del descens, però se n’havia acabat sortint. Ho veurem en el pròxim número.
