Records… núm 306
En número anterior vèiem com un equip mataroní a poc a poc s’havia fet amb un lloc entre els millors equips estatals, amb un bloc que a les ordres d’un mateix entrenador s’anava modificant en comptagotes, mantenint el seu potencial. En un altre equip de la ciutat això no es va saber fer…
La temporada 2001-02 havia estat brillant esportivament per al CE Mataró, amb una afició que gaudia del millor joc de la 2a Divisió B, i en la qual si no va arribar més amunt, possiblement va ser pel cop que va suposar la mort del seu president Francesc Rimblas en el moment culminant de la temporada (no podeu llegir a Records- 282).
De cara a la temporada 2002-03 el CE Mataró iniciava la seva transformació cap a Societat Anònima Esportiva sota la presidència de Francisco José Gonzalo. Lògicament, es va mantenir a Joan Vilà com a entrenador, però la bona campanya anterior va fer que Jorquera retornés al Barça i que Gimeno, que després retornaria a mitja temporada, Síria, Santi Asensio i David Prats també marxessin a equips de categoria superior. Van arribar per suplir-los José (que tornava després d’una estada al Benidorm), Alberto Manga, Torrecilla, Jordi Martínez i Miki Albert. L’equip amb una mitjana d’edat de 23 anys era dels més joves de la categoria.
El Mataró juga la Copa del Rei per segona vegada a la seva història, però cau en zona de descens a la lliga
Després de guanyar el Trofeu Iluro per penals davant del Badalona (1-1), per tercera vegada el Mataró va començar perdent el primer partit de la 2a B, en aquesta ocasió per 0-1 davant d’un Figueres on jugava l’exporter mataroní Esteve Moner, nascut a Òrrius.
El dimecres següent el CE Mataró va tornar a jugar a la Copa del Rei per segona vegada a la seva història després de 32 anys, com a premi a la seva magnífica campanya la temporada anterior. El rival va ser la UE Gramanet i l’equip groc-i-negre va perdre per 1-0. A la tornada, la setmana següent, un gol de Jordi Martínez va permetre somiar amb la possibilitat de jugar contra un 1a Divisió, que ja entraven al sorteig a l’eliminatòria següent, però l’exgroc-i-negre Larios va empatar diluint tota esperança.
A la lliga després de perdre per 3-0 al camp del Nàstic, el Mataró va reaccionar de forma espectacular clavant-li un 5-0 al Lleida, amb l’exblaugrana Busquets a la porteria, repetint el resultat de la temporada anterior a la Terra Ferma.
A la jornada següent a casa es va tornar a guanyar davant l’Hospitalet (2-1) en una jornada en què es va inaugurar el monòlit en record de Francesc Rimblas, al costat del que hi havia en memòria de Roura i Boixet.
Semblava que tornava l’equip brillant de la temporada anterior, però aquella bona ratxa només va ser un miratge i a la vuitena jornada, després de perdre per 3-0 al camp de l’Hèrcules d’Alacant, el Mataró va caure en zona de descens, i la setmana següent va encaixar un duríssim 0-4 davant del València B. Tot i no marcar a Burgos, en el primer desplaçament en lliga a terres castellanes, es va treure un valuós empat a zero. Després, tot i trencar-se la sequera golejadora, es va perdre davant del Palamós (1-3). La situació era angoixant, ja que el Mataró estava situat en penúltima plaça amb vuit punts després d’onze jornades.
La irregularitat porta al patiment fins a la darrera jornada
La resurrecció va arribar a Reus (1-2) gràcies a un gol de Borrell quan faltaven quatre minuts per acabar, que va trencar set mesos sense guanyar a fora de casa.
Amb el Canal-33 per testimoni va tornar el bon joc groc-i-negre derrotant l’Espanyol B per 3-2. I més endavant amb un 6-0 sobre el Mallorca B es va sortir de la zona de descens. La primera volta es va tancar amb una derrota mínima al camp del Castelló, que era el líder, i amb el CE Mataró situat en 15a posició, només un punt per sobre del descens. Tocava patir…
El dia de la visita del Nàstic es va estrenar al Teatre Monumental l’himne amb lletra d’Isidre Julià i música de Pere Gonzàlez. Al camp no es va poder escoltar per problemes tècnics i l’equip només va poder empatar caient altre cop en zona de descens.
Després ni la primera victòria en partit oficial de tota la història contra el Sabadell (3-2), ni la victòria al camp de l’Hospitalet, que entrenava el nostre conegut Jaume Creixell (0-2), ni la victòria davant l’Hèrcules (1-0), van fer sortir el Mataró de la zona de descens.
Va ser a la jornada 29a amb la visita del Burgos, que estava en zona de “play-off”, en què va tornar l’embruix del Municipal contra rivals no catalans i amb un triomf per 2-1 l’equip va pujar fins a la 14a plaça.
A la penúltima jornada l’equip groc-i-negre va patir una autèntica espoliació a Gavà. D’entrada ja es va permetre a l’equip del Baix Llobregat que endarrerís el partit a dilluns, cosa ben estranya a les darreres jornades de campionat, i després l’àrbitre va fer tot el que va poder perquè guanyessin els gavanencs, xiulant un penal inexistent, expulsant dos jugadors groc-i-negres, i allargant set minuts el partit fins que els locals marcaren el 4-3. Això va fer que l’emoció es mantingués fins a la darrera jornada a la qual s’arribà amb el Mataró igualat a 44 punts amb quatre equips més entre les posicions 13a i 17a (Novelda, Figueres, Mallorca B i Gavà), i situat en posició de promoció, i només per davant de l’Hospitalet, Reus i Orihuela, que ja estaven descendits.
Final feliç derrotant el campió
En el darrer partit el Mataró va rebre el Castelló, que era campió des de feia unes setmanes. Amb jornada de portes obertes, les grades feien goig, i un gol de Robert de cap quan faltaven vuit minuts per al final va fer esclatar l’alegria, ja que el Mataró es mantenia un any més a 2a B.
La classificació final va ser: Castelló 74, Barcelona B 64, Burgos 59, Gramenet 57, Alacant 57, València B 57, Lleida 54, Sabadell 54, Nàstic 53, Espanyol B 53, Hércules 52, Palamós 52, MATARÓ 47, Mallorca B 47, Novelda 44, Figueres 44, Gavà 44, Reus 41, l’Hospitalet 38 i Orihuela 32. Com es pot veure el Gavà, que havia sortit tan beneficiat de l’actuació arbitral en la penúltima jornada, va acabar baixant a 3a.
El bloc bàsic del Mataró el van formar Jose (que va ser el jugador que més partits va jugar amb 37), Aitor, Robert, Gimeno, Juan Carlos, Óscar, Alberto Manga, Torrecilla, Borrell, Mora i Jordi Martínez. Amb recanvis de luxe com Miki Albert, Tarradellas, Quim Famada i Joan Castillo.També van jugar Barragán, Mario López, el mataroní Dani Martí (que a mitja temporada va ser cedit al Badalona), Canals, Guirado, Raul, Guillem, Ribera.
L’equip groc-i-negre va fer bastants gols sent el cinquè més realitzador, però es va quedar 14 vegades sense marcar. Els gols van quedar molt repartits i el màxim golejador va ser Toni Mora amb 10, mentre que Jordi Martínez i Miki Albert, portats per fer oblidar a David Prats, van quedar-se en 7 cadascun.
En acabar la lliga, a la Copa Catalunya després d’eliminar el Vilassar, el Mataró va caure davant del Peralada, acusant el desgast de la part final del campionat.
Una de les alegries de la temporada la va donar l’infantil del club que, quedant campió del seu grup de Preferent, va pujar a Divisió d’Honor.
Sergio Sànchez, subcampió del món sub-17 amb la selecció espanyola, Marc Torrejón i Sergio Rodríguez “Rodri”
Mentre tot això passava al principal club de la ciutat, hi havia joves mataronins que detectats pels millors clubs catalans ja havien anat a la base blaugrana i blanc-i-blava, i començaven a trobar sortida cap a la màxima categoria estatal.
Així Sergio Sànchez (nascut el 3 d’abril del 1986), que jugava a l’Espanyol juvenil, va quedar subcampió del món sub-17 amb Espanya l’any 2003, i això va fer que fos guardonat a la Festa del Futbol d’aquell i posteriorment, ja dins l’any 2004, fos proclamat el millor esportista juvenil de la ciutat de l’any 2003.
Però també s’observava el progrés d’un altre mataroní com Sergio Rodriguez “Rodri” (nascut el 17 d’abril del 1984), que va debutar amb el primer equip del Barça a la Lliga de Campions a Ucraïna i en partit de Lliga a Albacete, i finalment també de MarcTorrejón (nascut el 18 de febrer del 1986), també de l’Espanyol, que va guanyar la Copa del Rei i la Divisió d’Honor juvenil i amb la selecció catalana va guanyar el títol estatal de l’any 2004, en un equip en què també hi jugà Juanma Hernàndez del CE Mataró.
Sergio Sànchez jugaria com a professional a l’Espanyol, Sevilla, Màlaga, Panathinaikos i Rubin Kazan, guanyant dues Copes del Rei (Espanyol 2006 i Sevilla 2010).
Sergio Rodríguez “Rodri” va jugar al Barça alguns pocs partits les temporades 2004-05 i 2005-06 en les quals el Barça va aconseguir el títol de Lliga, i després al Deportivo de la Coruña, Spartak de Moscou, Rayo Vallecano i Eupen.
Marc Torrejón va jugar a l’Espanyol, Santander, Kairserlauten, Freiburg i Union Berlín, obtenint el subcampionat de la Copa de la UEFA de l’any 2007 amb l’Espanyol.
Definitivament, el CE Mataró es convertia en SAE i el mes de setembre es posaven a la venda les accions. Però la nova temporada trencaria tot l’optimisme que hi havia i que havia fet pensar fins i tot que el Mataró podria pujar a la 2a Divisió A.
