Records… núm 230
El CE Mataró havia retornat a la 3a Divisió la temporada 1979-80 amb un equip fet a base de fitxatges, i a mesura que els principals puntals de l’equip van anar marxant va costar mantenir el nivell, i en uns anys l’equip groc-i-negre va caure en picat, fent-li costat la UD Cerdanyola. El futbol mataroní estava en crisi… però d’això també se n’ha de parlar en aquests Records.
1981-82: Una altra temporada discreta a 3a Divisió
La temporada 1981-82 el CE Mataró va afrontar la seva segona temporada a 3a Divisió amb Domènec Oriol a la presidència i amb la renovació de Carles Farrés a la banqueta.
Es va començar malament perdent a casa contra l’Europa i no es va guanyar el primer partit fins a la setena jornada davant del Vic, però al final de la primera volta el Mataró s’havia refet i estava a la zona intermèdia. La segona volta va ser molt fluixa i Farrés va ser destituït, reemplaçant-lo Zamora, el que havia estat exjugador groc-i-negre, i el millor partit de la temporada va ser l’últim. Dues setmanes després d’haver perdut per 0-5 davant del Vilafranca, es va derrotar el Badalona per 4-3, resultat amb el qual els badalonins van perdre el títol a mans de l’Hospitalet.
La classificació final va ser: L’Hospitalet, que acabaria pujant a 2a Divisió, campió amb 54 punts, Badalona 53, Figueres 47, Barcelona Atlètic 46, Júpiter 45, Igualada 43, Vilafranca 42, Olot i Sant Andreu 41, Vic 39, La Cava 38; Lloret, Europa i Canovelles 36, MATARÓ 33, Santboià 29, Horta, Girona i Malgrat 26, Gavà 23. El Mataró havia baixat tres graons respecte a la temporada anterior i els aficionats descontents anaven deixant les grades despoblades.
L’equip base el van formar Mendoza, que va jugar tots els partits encaixant 64 gols, una xifra que era el doble que en les temporades anteriors, Bautista, José Luis Flores, Nebot, Calderón, Lolo Flores, Haro, José Maria (que va ser el màxim golejador amb 12 gols), Reyes i Callejón. També van participar bastant Rivero, Parras, Sojo i Petit.
1982-83: Temporada molt trista, que acaba en descens a Preferent
La temporada 1982-83, en la qual l’equip va patir les baixes de Mendoza, José Luis Flores i Lolo Flores, entre altres, va començar també malament amb tres derrotes consecutives a casa (1-3 amb el Barcelona Atlètic, 0-4 amb el Sant Andreu i 1-5 amb el Terrassa) i amb la Junta enviant circulars demanant suport als socis. Amb el Mataró a la cua, la crisi era angoixant, i va ser destituït Zamora, tornant Farrés. Els jugadors es negaven a entrenar si no cobraven. Es va rebaixar l’entrada a 200 pessetes, però ni així es va animar la gent. Va dimitir el president, i Josep Ametller va tornar accidentalment a la presidència, fins que Ernest Farga va ser escollit i immediatament va ser destituït Farrés, ocupant el càrrec el jugador Nebot.
Al final el CE Mataró, en una de les temporades més tristes de la seva llarga història va acabar cuer de la 3a Divisió, després d’haver perdut 9 partits a casa i haver guanyat només cinc partits en tot el campionat.
La classificació final de la que seria, per un llarg període de temps, la darrera temporada a 3a Divisió va ser aquesta: Olot 54, Figueres 54, Badalona 47, Sant Andreu 46, Lloret 45, Banyoles 44, Terrassa i Horta 42, Barcelona At. 41; Santboià 38; Europa 37; Vic, Vilafranca i Manresa 35; Júpiter 34, Igualada 33, Tortosa 31, Canovelles 28, La Cava 21 i MATARÓ 16.
L’equip base del Mataró el van formar Hernàndez, Rivero, Lucas, Calderón, Nebot, Bosch, Cortés, Pereira, Osada, Villarroya i Moliné, amb Palma, Agustín, Reyes, Giràldez, Gonzalo i Sojo com a principals recanvis.
La desastrosa temporada es va completar amb el descens del segon equip del club a 2a Regional.
A Cerdanyola tampoc van bé les coses
La UD Cerdanyola va tenir tanbé un parell de temporades mogudes. En començar la temporada 1981-82, el president era el Dr. Ernesto Zafrilla, però ben aviat va retornar Antonio Giménez. A la banqueta Cíller va ser destituït reemplaçant-lo Carmona. Al final la Cerdanyola, que tenia gent destacada a les seves files com Aniceto, Juanito, Sàez, García Chica, Tresserras, Moliné, Ferrer, Eslava, Perea, Chinchilla i Rafa, molt d’ells exjugadors del Mataró, va acabar en desena plaça de la preferent.
La temporada 1982-83 amb Jaume Creixell com entrenador també va ser discreta acabant en 12a plaça amb 34 punts, lluny del Girona (que estava Preferent!) que fou campió amb 57 punts, en un a categoria on hi havia altres equips potents com Granollers, Gavà, Gramenet o Masnou. Durant la temporada el Camí del Mig va patir una sanció de set partits per incidents en el partit Cerdanyola – Masnou. Antonio Giménez va tornar a dimitir i Francisco Ruiz es va fer càrrec de la presidència.
1983-84: Tornen els derbis locals
De cara a la temporada 1983-84 en què tornaven els derbis locals a preferent, Miquel Xirau es va fer càrrec de la banqueta del CE Mataró. El jugador Haro, que havia retornat a final de la temporada anterior després de cumplir el servei militar, va marxar a l’Espanyol, i van fitxar Biri, Leiva, Felipe i Rubio, i ben aviat es va reincorporar José Luis Flores.
A finals d’any la UD Cerdanyola va cessar Jaume Creixell després que el Mataró guanyés per 3-2 el derbi, i a l’inici d’any després de perdre per 0-6 davant del Canovelles el CE Mataró també va cessar Xirau. Com es pot veure els entrenadors dels dos principals equips mataronins era difícil que acabessin una temporada.
A la Cerdanyola, Eslava i Salinas, dos jugadors, es van anar tornant a la banqueta fins que es va fitxar “Napo” Fernàndez, mentre que al Mataró hi va passar per poc temps Ildefonso Mármol, exentrenador de la Cerdanyola, abans que ocupés el càrrec Paco Cortés.
La crisi era evident i fins i tot els jugadors groc-i-negres van demanar la dimissió del president Ernest Farga, que finalment va acabar plegant, ocupant el càrrec José Luis Aznar.
El derbi al Camí del Mig de la segona volta va ser bastant trist amb els dos equips a la part baixa i va acabar amb empat a zero.
La temporada va finalitzar amb aquesta classificació: Manlleu campió amb 61 punts, Prat 52, Mollerussa 52, Masnou 51, Espanyol B 49, Blanes 48, Canovelles 44, Sants 44, San Cristóbal Terrassa 39, Gramenet 38, Puig-reig 37, Palamós 35, CE MATARÓ catorzè amb 34, Rubí 33, Montañesa 30, Cambrils 28, CERDANYOLA en 18è lloc amb 25 punts salvant pels pèls la categoria, Iberiana 25, Farners 23 i Malgrat 10.
L’equip base del Mataró l’havien format Estrems, Calderón, Bosch, Jose Luís Flores, Nieves (màxim golejador amb 10 gols), Rodón, Biri, Palma, Arnal, Felipe i Leiva, amb Osada, Rubio i Sànchez com a principals recanvis. I a la Cerdanyola, on hi va haver moltíssim moviment, l’equip base el formaren Aniceto, Juanito, García Chica, Juanma, Lolo Flores, Rafa, Soriano, Campos, Julio i Nino.
1984-85: Cessaments i dimissions a dojo
La temporada 1984-85 va començar amb una novetat important, ja que durant l’estiu es van municipalitzar totalment les instal·lacions del camp del Mataró que encara depenien del club. També n’hi va haver a la Cerdanyola on va comenar com a president José Castillo, però tampoc va acabar la temporada substituït per Miguel Gonzàlez.
Va haver-hi molt de moviment a les plantilles, ja que Lolo Flores, Juanma, Farnés i Pi es van incorporar al Mataró per tapar les baixes de Nieves, Bosch, Felipe i Palma, i també va fitxar el porter Celso, i a la Cerdanyola hi van anar Sojo i Felipe entre altres.
Les coses no van començar bé, i Napo era destituït a la Cerdanyola i substituït per Tedy, i Paco Cortés deixava la banqueta groc-i-negre sent reemplaçat per JA Prats.
El Cerdanyola – Mataró que s’havia de jugar a primers de gener es va suspendre per la fortíssima nevada caiguda el dia de Reis, i quan es va jugar unes setmanes més tard, el 0-1 favorable als groc-i-negres, amb gol de Leiva (que amb 12 gols va ser el màxim golejador del Mataró d’una temporada en la qual l’equip groc-i-negre només en va marcar 29 en 38 partits), va acabar d’enfonsar els de la barriada, que ja no aixecarien el cap.
Al final la UD Cerdanyola que només va guanyar dos partits a casa, va acabar cuer baixant a 1a Regional, mentre que el Mataró va acabar en una discreta 12a plaça.
La classificació va ser: Blanes 53, Masnou 48, Vic 48, Vilobí 48, Gramenet 45, Castellar 40, Palamós 39, Canovelles 37, Puig-reig 36, Cardona 36, Rubí 30, CE MATARÓ 30, San Cristóbal 25, La Llagosta 24, San Salvador Cercs 24, Pineda 21, Farners 16, CERDANYOLA 12.
A final de temporada també va dimitir José Luis Aznar el president del Mataró sent substituït per Vicenç Carrés, que seria l’encarregat de retornar la il·lusió, cosa que no seria fàcil.
1985-86: Caiguda en picat dels dos equips mataronins
L’equip groc-i-negre va tenir una altra temporada desgraciada, intervenint en la mateixa fins a 38 jugadors. Va començar Xirau d’entrenador sent substituït aviat per Alfred Matamala. Amb una ratxa nefasta (Mataró – Milan de Gramanet 0-3; Gramenet- Mataró 5-1; Mataró- Palamós 0-3) i després una encara de pitjor (Mataró- Puig-reig 1-4; Vic- Mataró 7-0 i Mataró- Vilobí 0-4), l’equip es va veure abocat als darrers llocs. El darrer partit de la temporada el van jugar Huguet, Rodón, Roger, Torres, De Gea, Rufete, Bernat, Pi, Escolà, Caballero i Juanito, i van guanyar l’Olot per 1-0, cosa que no va impedir que el Mataró fos cuer al final amb 21 punts baixant a 1a Regional. La Gramenet havia estat campió amb 35 punts més.
A la barriada de Cerdanyola les coses no van anar millor i l’equip, que havia fet neteja de jugadors forans, va acabar en 13è lloc de la 1a Regional que d’entrada li donava la permanpència. Però finalment va baixar a 2a Regional, per les compensacions motivades per la reducció de la 2a Divisió.
Com es pot veure el futbol mataroní estava immers en una profunda crisi de la qual tardaria uns anys a refer-se. La setmana vinent parlarem d’un altre esport que va viure uns anys d’esplendor per anar caient a poc a poc en l’oblit de la gent.
