Records… núm 226
En el número anterior parlàvem de com a la segona meitat de la dècada dels noranta les dones es van començar a introduir en el món de l’hoquei patins. Vint-i-cinc anys abans, en concret al principi de la dècada dels setanta, en una altra especialitat com és l’handbol el Joventut Mataró ja havia format el primer equip femení i va destacar ràpidament a nivell català. En el Records-47 vam parlar dels seus primers anys i ara veurem com va continuar la seva història.
1974-75: El Joventut femení ben a prop de la màxima categoria estatal
Els anys setanta eren temps en què l’handbol mataroní es veia mancat d’espai vital per fer la seva activitat, amb molts equips deambulant per diferents pistes mataronines, com el Velòdrom, la pista de l’OJE (actual Casal de Joves) o Salesians, i es demanava urgentment un pavelló. Tanmateix, l’any 1975 l’equip femení del Joventut Handbol Mataró, que presidia Leandre Bonet, es va guanyar el dret a jugar la promoció d’ascens a la màxima categoria estatal, que aleshores encara s’anomenava 1a Categoria Nacional, ja que la Divisió d’Honor no es va crear fins a la temporada 1982-83.
Després d’una temporada 1973-74 en la qual s’havia mantingut la categoria de 1a Provincial quedant en primer lloc a la promoció de permanència, la temporada 1974-75 l’equip va aconseguir el patrocini d’Experience i jugant a la pista de l’OJE, va quedar subcampió provincial darrere l’Universitari classificant-se per al Campionat d’Espanya de 2a categoria.
El Joventut va anar a Osca per jugar la primera fase de sector de les moltes que s’anirien jugant al llarg de la història del club, i l’equip mataraoní va quedar en primer lloc superant les amfitriones (19-1), el Castelló (11-3), l’Alava (6-4) i després l’Universitari a la final per 8-7 en un emocionant duel en el qual es va derrotar el campió català.
Posteriorment, l’equip va anar a Vigo on va quedar en tercer lloc de la fase final per darrere de Porriño (Pontevedra) i Medina de Madrid, que van pujar directament. L’equip mataroní va obtenir el dret a jugar la promoció d’ascens contra el Màlaga, però finalment es va haver de renunciar per no poder afrontar la màxima categoria estatal per qüestions econòmiques.
El Joventut s’havia constituït com el segon equip català, ja que a la màxima categoria només havia jugat el Seat de Barcelona, i les responsables de l’èxit van ser Carme Ramoneda, que era la portera de la selecció catalana, Carme Vidal, Carme Alsina, Margarida Presta, Mary Ruiz de Morales, Maria Miró, Rosa Muñoz, Marta Punseti, Carme Mela, Isabel Torres, Isabel Corzo, Teresa Maria Roca, Josefina Salvadó i Luisa Rodríguez. L’entrenador era Ignasi Cruzate.
La temporada 1975-76 es va passar a jugar al Palau d’Esports, entrenant a altes hores de la nit després que acabessin els equips de bàsquet del CE Mataró. Sota la direcció tècnica de Quico Valera, i pràcticament amb la mateixa plantilla que la temporada anterior, es va aconseguir novament el subcampionat provincial, ara per darrere del Seat de Barcelona, que havia renunciat a la màxima categoria estatal també per problemes econòmics.
Després a la primera fase de promoció a 1a Nacional el Seat es va imposar novament, privant el Joventut, que va quedar en segon lloc per davant de Palma de Mallorca i Lleida, de la possibilitat de pujar a la màxima categoria estatal.
1976-77: Títol provincial
La temporada 1976-77 l’entrenador va ser Jordi Bech, i a la plantilla van entrar la portera Sabina Fernàndez, Anna Stahl, Maria Àngels Castelló, Mercè Ribas, Paqui Cobo i Leonor Delgado, i es mantingueren la portera Ramoneda, Presta, Muñoz, Corzo, Rodríguez, Miró i Ruiz, conformant un magnífic equip amb el qual el Joventut va quedar campió provincial amb 20 punts per davant del Ranxo de Castelldefels.
L’equip va tornar a jugar el Campionat Estatal de 2a categoria, promoció per pujar a 1a, en el qual va obtenir una magnífica victòria davant l’Elda, un equip que uns anys més tard arribaria al cim estatal, però que no va servir per pujar.
Se supera una etapa de crisi
La temporada 1977-78 mentre l’equip masculí passava per uns moments de crisi, que van desembocar en el descens a 2a Provincial, l’equip femení no va ser menys. Pel fet que les jugadores més veteranes van deixar l’equip es va iniciar una etapa de crisi i de transició, de la qual es tardaria uns anys a sortir-ne, jugant durant la mateixa a la pista del Velòdrom.
A finals de la temporada 1980-81 el Joventut Mataró va dissoldre l’equip masculí i es va quedar només amb els femenins sota la presidència de Josep Nonell. Sota el patrocini de la firma Secopal va jugar un any més a la Primera Provincial, en aquesta ocasió amb el premianenc Ricard Peix com a entrenador.
La temporada 1981-82, el Joventut es va proclamar un cop més campió provincial imbatut i va tornar a jugar la fase de sector. Per començar el Joventut va derrotar el Tarragona (15-8) abans de perdre el primer partit de la temporada a Sarrià (20-16). Després es va guanyar l’Onda castellonenc (12-8), a Tarragona (14-26) i aquí al Sarrià (21-12). Tot s’havia de decidir a Onda, però l’ambient i l’arbitratge va pesar molt en una derrota per 21-12 que va donar el primer lloc a les locals deixant fora el Joventut de la fase final.
Formaven l’equip Teresa Colomer i Sabina Fernàndez porteres, Muñoz, Dolors Colomer, Rodríguez, Custal, Ruiz, Vives, Alvarado, Vidal i Delgado. Com es pot veure havien tornat algunes de les jugadores i a més havien arribat les germanes Colomer i Montse Custal, una gran jugadora, que es va convertir en la gran golejadora de l’equip gràcies a la seva velocitat als contraatacs i als seus xuts des de l’extrem.
Per fi s’acaba pujant a categoria estatal
La temporada 1982-83 el Joventut, amb pocs canvis va afrontar una nova temporada a 1a Provincial acabant en tercera posició per darrere de l’OAR Gràcia de Sabadell i del Sagrat Cor de Barcelona.
Però en una gran Copa Catalana arribant a la final del Vendrell on el Joventut Mataró va cedir davant del potent Ranxo de Castelldefels de categoria estatal per 19-22, en una jornada de toc maresmenc, ja que la final masculina l’Handbol Premià, amb tres jugadors de Mataró (Ventura, Cuquet i Gomà) a les seves files, va obtenir el títol.
La temporada 1983-84 el Joventut, amb José Maria Gómez d’entrenador, va quedar segon a la categoria provincial darrere del Molins de Rei i això li va permetre jugar una vegada més la fase de sector per intentar assolir l’ascens ara a la 1a Estatal, creada per sota de la Divisió d’Honor.
Es va derrotar el Burlada de Navarra per 22-15 aquí i per 11-18 allà, i davant del Molins de Rei es va guanyar aquí per 16-12 i es va perdre allà en un partit dramàtic per 15-11, havent de cedir el primer lloc al rival pel golaverage general, que allunyava l’equip mataroní de l’ascens una vegada més. La primera part l’havien dominat les mataronines per 6-7, però després un ambient molt carregat i un excés de nervis va acabar decantant la balança cap al bàndol local.
L’equip havia variat ben poc respecte a la temporada anterior i gairebé jugaven de memòria de tant bé com es coneixien: Sabina i Teresa Colomer a la porteria, Mary Ruiz, Rosa Muñoz, Lluïsa Rodríguez, Mela, Kruppers, Dolors Colomer, Montse Custal, Amèlia Porras, Júlia Pausas, Moreno i Infantes.
Aquella temporada 1983-84, tal com havíem vist en els Records-71, es va tancar amb l’obtenció del títol de la Copa Catalana, que s’havia escapat la temporada anterior.
Cal dir que pels mèrits assolits en aquella temporada, la jugadora Montse Custal va ser proclamada la millor esportista de Mataró en categoria femenina de l’any 1984.
I a més durant l’estiu va arribar l’alegria. L’handbol femení estava progressant molt. S’havia creat la Divisió d’Honor la temporada anterior i de cara a la temporada 1984-85 va haver-hi un augment en el nombre de grups de la 1a Categoria Estatal. Això va permetre que el Joventut fes el debut a la categoria estatal ja ben a punt d’inaugurar-se el Pavelló Eusebi Millan.
En el pròxim número parlarem de com transcorrien aquells anys en el món de l’atletisme local.
