Records… núm 227
El final dels anys setanta i primers dels vuitanta van venir marcats per l’excel·lent ambient que hi havia a l’Estadi Municipal d’Atletisme, una instal·lació que s’havia fet esperar molt de temps i que s’havia inaugurat l’any 1975, com havíem vist en els Records-28, i que per fi començava a donar el seu rendiment aprofitant la noble rivalitat entre el Centre Atlètic Laietània i el Grup Gimnàstic Lluïsos.
El CA Laietània masculí campió de 1a Catalana de l’any 1978
El predomini de l’atletisme local el continuava tenint el CA Laietània que tenia els seus dos equips a 1a Catalana. L’any 1978 l’equip masculí va quedar campió d’una lliga on s’ha de dir que no competien els equips que estaven a categoria estatal, amb un equip format per trenta atletes que demostrava el potencial del cohesionat equip laietanenc que entrenava Xavier Consegal. La lliga es disputava en encontres triangulars, però fent puntuació directa entre cada dos equips. El Laietània va superar Vic, Calella, Cornellà, Reus Ploms, Manresa, Terrassa, Universitari i només va cedir davant el Montjuïc, però tot i això va acabar primer de la classificació final, proclamant-se campió de la 1a Catalana.
Després a la final del Campionat de Catalunya, ja amb participació dels equips de més nivell, el Laietània va quedar en sisena posició, en competició celebrada a l’Estadi Serrahima: FCB Barcelona 146, CN Barcelona 130, CG Barcelonès 115, Reus Ploms 96, Cornellà 94, Laietània 86, Manresa 65 i Universitari 63.
Eren puntals els joves velocistes Santi Siquier i Joan Tolrà, el saltador Jordi Vilà i els llançadors José Antonio Estivill i Guillem Martín, i van completar l’equip Joan Pi, Jaume Vives, Joaquim Torres, Josep Gomà, Carmel Comerón, Manel Carreras, Jordi Núñez, David Vilert, Albert Xalabardé, Josep Casas, Vicenç Floriach, Federico Martín, Joan Navarro, Josep M. Larraz, Albert Homs, Jordi Vallès, Joan Abad, José Sànchez, Rafael Ródenas, Antonio Sedano, David Pérez, Ramon Prat, Norbert de Haro i el propi entrenador Xavier Consegal. Va destacar Santi Siquier que va batre el rècord local dels 100 metres amb 10.7 i junt amb Joan Tolrà, Jordi Vilà i David Pérez van establir el rècord dels 4×100 m en 43.1.
Per la seva part l’equip femení va quedar en 6è lloc de 1a Catalana, en un equip integrat per Mercé Boixet, Francina Gavaldà, Isabel Pons, Catalina Coderch, Montse Ferrer, Maite Calafell, Rosa M. Floris, Esther Ruiz, Elvira Roger, Glòria Salvadó, Elisenda Piqué, Liliana Ral, Victòria Comas, Mercedes Calzado, Juana Calzado, Arlet Baltà, Judit Viñas, Isabel Ferrer, Gemma Bartra, Maria Lloveras, Rosa M. Calsapeu, Marta Pi, Isabel Pous, Montse Díaz, Núria Albert, Mireia Beltran.
En l’àmbit individual va haver-hi moltes actuacions destacades durant aquella magnífica temporada:
Jordi Vilà va quedar subcampió d’Espanya de pista coberta en triple salt amb 15,90 m, va batre el rècord català amb 15,98 m i va participar en un parell d’encontres internacionals amb la selecció espanyola absoluta; Carmel Comeron va quedar tercer en el campionat de Catalunya aboslut en llargada; Joan Tolrà, encara juvenil, va quedar campió provincial absolut en els 200 m, batent amb 21.9 el vell rècord local que detentava “Titín” Garcia des de feia 13 anys, i en la seva categoria juvenil va obtenir el títol català en els 200 m (22.4) i l’estatal en 100 m (10.8); Santi Siquier va quedar campió de Catalunya júnior de pista coberta en 50 m (6.0) i subcampió en 100 m a l’aire lliure (11.2); també en júniors David Vilert va quedar 3r en 800 m (2:00.6); David Pérez i Josep Prat van quedar campions de Catalunya juvenils en 100 m (11.0) i salt amb perxa (3,50 m); Guillem Martín va quedar campió estatal juvenil en llançament de javelina amb 59.34 m, prop de la barrera dels seixanta metres que superaria durant aquella temporada per primera vegada.
Tant Tolrà com Martín també van ser internacionals sub18 acudint a la Gimnasiada Escolar a Turquia acompanyats de Xavier Consegal com entrenador de l’equip estatal. Allà Joan Tolrà va guanyar la medalla de bronze en els 200 metres. Aquest atleta també va actuar en un Grècia – Itàlia – Espanya disputat a Atenes en la categoria sub23.
En l’àmbit femení cal mencionar de manera especial a Esther Ruiz que, en el seu primer any al Laietània, es va proclamar campiona de Catalunya absoluta en 100 amb 12.2, i subcampiona en 200 m, i amb l’equip de Barcelona va guanyar en el Trofeu de Federacions en 4×100. Francina Gavaldà i Montse Ferrer van quedar subcampiones de Catalunya júnior en 100 m tanques i 1.500 m en pista coberta, respectivament.
Pel que fa als atletes del GG Lluisos José Luís Guerra va quedar campió de Catalunya juvenil en pista ocberta en 1.500 m (4:18.5) i després va repetir títol català juvenil a l’aire lliure, ara en 1.500 m obstacles (4:26.0) per davant del seu company Rafael Jiménez (4:28.2). Vicenç Ripollès va guanyar el títol júnior en salt d’alçada (1,90 m) i va quedar segon en decatló amb 5435 punts.
Una campiona del món al Cros Ciutat de Mataró, que organitza el GG Lluïsos
Mentrestant el Grup Gimnàstic Lluïsos continuava amb gran èxit l’organització del Cros Ciutat de Mataró, que l’any 1978, quan era classificatori per al Campionat d’Espanya, va tenir dos guanyadors de prestigi com Vicente Egido i la que campiona mundial de cros Carme Valero.
Seguint amb el cros. aquell any l’equip juvenil dels Lluïsos encapçalat per Rafael Jiménez i José Luís Guerra va quedar primer al provincial i va classificar-se per als estatals on va ocupar la desena plaça, lloc que també va obtenir Jiménez en la classificació individual.
L’any 1979 el Laietània masculí competeix a categoria estatal
La temporada de l’any 1979 durant la qual Manel Edo va rellevar Manel Corredó en la presidència del CA Laietània, va començar amb la notícia que la gran figura de l’atletisme local, Jordi Vilà, fitxava pel FC Barcelona, iniciant així un camí que en anys posteriors seguirien alguns dels més destacats valors de l’atletisme local.
A nivell de clubs el Laietànìa va acabar setè al campionat català i va participar per primera vegada al Campionat d’Espanya de 3a categoria, cosa que l’equip femení ja havia fet dos anys abans. No va poder superar la fase previa cedint davant l’Universitari i superant el Montjuïc. L’equip femení per la seva part va quedar en 8è lloc de 1a Catalana.
A nivell individual absolut a l’aire lliure la més destacada va ser Esther Ruiz que va quedar subcampiona provincial en 100 m i catalana en els 200 m llisos, a part de batre el rècord local de salt de llargada i competir amb la selecció catalana en un encontre contra Provença quedant segona en 200 m amb 25.4. Francina Gavaldà 3a en 100 m tanques (16.9) també va pujar al podi provincial absolut.
Pel que fa als nois, en pista coberta van pujar al podi català absolut Xavier Consegal (2n en perxa) i Carmel Comerón (3r en llargada), però a nivell de base els èxits van ser més freqüents. El més destacat va ser el subcampionat estatal juvenil en salt en perxa assolit per Manolín Garcia, saltant 3,50 m, després d’haver quedat campió català. Tolrà (50 m), Prat (perxa) i Norbert de Haro (3.000 m) van quedar segons en els catalans júniors. A l’aire lliure Guillem Martín va obtenir el títol estatal júnior en llançament de javelina (57,50 m), cosa que li va permetre tornar a ser internacional. En els campionats catalans júniors Manel Catà (Lluïsos) va quedar 3r en salt d’alçada (1,78 m) i en els campionats juvenils Liliana Ral (200 m) i Marta Pi (javelina i alçada) van quedar terceres.
1980: Continua l’èxode d’atletes destacats cap a clubs de la capital catalana
De cara a l’any 1980 Tolrà, Siquier i Esther Ruiz també van anar a clubs de Barcelona, ressentint-se’n lògicament el nivell de l’equip laietanenc, que va baixar a 2a categoria catalana, en quedar en l’onzè lloc de 1a Catalana. També va participar en la fase prèvia de 2a Estatal. L’equip femení va quedar 8è de 1a Catalana.
Durant aquell any va començar una forta revolució al mig fons local i així el laietanenc Salva Garcia ja va fregar els quatre minuts en els 1500 m i va obtenir el subcampionat català absolut en aquesta prova (4:00.1), cosa que a pista coberta va aconseguir el seu company Norbert de Haro (4:16.5), mentre ell era tercer en 3000 m amb 9:00.5. En aquests campionats catalans absoluts va destacar el títol català assolit en salt de llargada per Carmel Comerón (el que uns anys més tard seria president del club laietanenc).
Per part de Lluïsos va destacar Francisco Chaves que amb 9:34.1 va batre el rècord de 3000 obstacles que tenia Joaquim Torres des de l’any anterior amb set segons més, i també va quedar campió provincial absolut en els 5.000 m amb 15:15.47.
Pel que fa a la base Guillem Martín va revalidar el seu títol estatal júnior en llançament de javelina (59,70 m) i també va guanyar a nivell català, en uns campionats regionals en els quals Norbert de Haro va quedar subcampió de 1.500 m (4:09.0), Marta Pi va quedar segona en javelina en juvenils (29.88 m). Per part dels Lluïsos cal citar a Pere Cantenys que va quedar subcampió català júnior en 200 m (22.1), igual que José Luís Guerra en triple (13,19 m) i Rafael Jiménez en 3000 m (9:00.4).
1981: El Laietània retorna a 1a quedant campió imbatut de 2a Catalana
L’any 1981 l’equip masculí del Laietània va retornar a la 1a categoria catalana quedant campió imbatut de 2a per davant del GEEG. Amb un equip on es van notar els reforços dels germans Puntés i la progressió d’atletes com Florenci Bistuer, David Pérez, Joan Mola i els migfondistes citats abans.
A més es va arribar a semifinals del campionat estatal de 2a Divisió després de superar la prèvia disputada al Serrahima, per davant d’Igualada i Sabadell. A les semifinals disputades a Granollers es va acabar en 4t lloc per darrere de Vilanova, Estudiantes València i Granollers i per davant de Vic i Manresa.
Formaven l’equip laietanenc: José Antonio Estivill, Ernest Carretero, Enric Estivill, Norbert de Haro, Jordi Pérez, Joan Mola, Guillem Martín, Xavier Consegal, Antonio Sedano, Josep Prat, Joan Pi, Isidre Ferrer, Rafael Ródenas, Andreu Díaz, David Giménez, Josep Gomà, Xavier Puntes, Jordi Puntes, Joaquim Torres, David Vilert, Salva Garcia, Josep M. Larraz, Josep M. Lasaga, Manolín Garcia, Florenci Bistuer, Albert Sauri, David Pérez, Alejandro Luna, Antoni Llobet, Manel Carreras, Manel Clavell, Enric Vicente, Ricard Banchs, Jordi Garcia, Joan Clavel.
Aquell any va haver-hi derbi local, fins aleshores poc habitual, a la Lliga, ja que el GG Lluïsos també va competir a 2a Catalana. En el matx que va enfrontar els dos equips, disputat a Sabadell, el Laietània es va imposar clarament per 139 a 72.
El GG Lluïsos va competir amb aquest equip: Manuel Ramos, Dídac Garcia, José L. Guerra, Francisco Chaves, Manuel Alique, Lluís Carrasco, Joan Paytuvi, Cándido García, Joan Roura, Rafael Giménez, Valero Blasco, Román Adalid, Vicenç Vallbona, Anselm Abajo, Fernando Guerra, Ricardo Juan, Santos González, Vicnete Ripollés, Josep Lázaro, Daniel Velasco, JL Ramos, Xavier Grau, Vicenç Ortiz, Sacristán, Serrano.
No van anar tan bé les coses a l’equip femení del Laietània que va quedar en 12è lloc a 1a i va baixar a 2a Catalana.
En l’àmbit individual va començar a destacar Esther Boix una atleta cadet que va guanyar el salt d’altura en un Barcelona- Madrid- València absolut, i va quedar campiona catalana en llargada, alçada i proves combinades (amb rècord català de 1360 punts). També, demostrant la força de l’escola atlètica laietanenca, Margarita Gonzàlez va quedar 2a en 80 m tanques i en pentatló. També en cadets David Giménez en llargada i Albert Sauri en 1.000 m van quedar tercers i en infantils Mireia Lluch va quedar 3a en 60 m i Sandra Riu subcampiona en pes i llargada i Eloi Cot campió en pes.
Als Campionats de Catalunya júniors Manolín García va quedar campió en salt amb perxa i Liliana Ral en 200 m i Enric Estivill 2n en pes i 3r en disc. En els catalans absoluts Manolín García i Guillem Martín van quedar subcampions en perxa (4,41 m) i javelina (prova en la qual va fer rècord amb 63,84 m.). El javelinista va continuar sent el principal puntal laietanenc actuant amb la selecció catalana absoluta.
La revolució començada l’any anterior en el mig fons va prosseguir i baixar dels dos minuts en 800 m i dels 4 minuts en els 1500 m va començar a ser habitual. Així Salva Garcia va portar els rècords fins a 1:55.5 i 3:56.94, amb la pressió de Norbert de Haro que va marcar 1:55.8 i 3:57.2. Com que el progrés era general, aquestes bones marques no els van donar podis a nivell català.
En els Lluïsos per la seva part continuaven sorgint joves fondistes i Dario Pallarolas va quedar campió català infantil i junt amb el seu germà Renato i amb Sàez van batre el rècord català infantil de 3×1000 amb 9:07.6, i entre els ja consagrats José Luís Zarco va tenir una gran temporada batent els rècords locals de 5.000 m (15:13.0) i 10.000 m (31:45.0) i marató (2:24:20). Va ser també el guanyador de la primera edició de la Marató del Maresme, com ja n’havíem parlat als Records-97. En els campionats de Catalunya júniors Josep Làzaro quedava 2n en disc (36,86) i Joan Paituví 3r en 1500 m (4:01.7).
1982: Important renovació a les files laietanenques
L’any 1982 el Laietània va mantenir la 1a categoria catalana acabant en 9è lloc, i es va competir un any més al Campionat Estatal de 2a. L’equip femen va quedar en tercer lloc de la 2a Catalana.
En el club s’estava vivint una important renovació i els principals èxits van arribar de la base sobretot per part d’Ester Boix, una atleta molt completa. En la seva categoria cadet va quedar campiona d’Espanya amb rècord de 5,44 m en salt de llargada, i campiona catalana en llargada i en pentatló amb rècord català cadet, que també va fer en la prova dels 250 m tanques. Tot i la seva joventut ja va ser cridada a la seleccionada catalana absoluta. També va quedar campiona catalana infantil Mireia Lluch en 60 m (8.0), i Anna Parlàsia va quedar segona en 600 m infantils (1:54.2) i Olga Boix 2a en 60 m alevins (9.1). Eloi Cot va quedar 2n en infantils en pentatló.
En categoria júnior Ernest Carretero va quedar subcampió en perxa (3,81 m), Liliana Ral 2a en 400 m (amb rècord local absolut de 59.01) i Anna Rodrigo en 100 m tanques (17.2). En l’àmbit absolut novament el més destacat va ser Guillem Martín, que va quedar vuitè als estatals absolutus en javelina.
Per part de Lluïsos Dídac Garcia va quedar subcampió provincial en els 20 km marxa. En els campionats de Catalunya juvenils José Manuel López va ser 2n en martell (39.80 m) i Fernando Guerra 3r en javelina (45,00 m). El juvenil Jesús Gutiérrez va recórrer 16.459 metres batent un rècord local que tenia més de trenta anys i estava en poder del laitanenc Joan Arnau.
Resultats molt destacats de Jordi Vilà i Esther Ruiz competint amb equips forans
D’entre els atletes mataronines que havien marxat a clubs forans van destacar dos especialment. El saltador Jordi Vilà, l’any 1979, militant al Barça, va quedar subcampió català de llargada amb 7,32 m; després l’any 1980, encara al Barça, va repetir el subcampionat català en llargada amb 7,19 m i va quedar tercer en alçada amb 2,00 m, i l’any 1981, quan estava a l’Antorxa de Lleida, va assolir el títol de campió de Catalunya de llargada amb 7,38 m i també va quedar subcampió d’Espanya amb 7,42 m.
La velocista Esther Ruiz, competint amb el Club Natació Barcelona, l’any 1980 va quedar subcampiona catalana de 50 m en pista coberta amb 6.5; i a l’aire lliure va ser subcampiona en 100 m amb 12.56; i l’any 1981, en el que seria el seu últim any en l’alt nivell, va quedar tercera en 100 m (12.62) i en 200 m (26.14).
El Laietània va tancar aquesta época amb la dimissió de Manuel Edo com a president del club sent substituït per Joaquim Sibina, però encara mantenint un alt nivell com vam veure en els Records-75 i Records-76. En el pròxim número parlarem d’una etapa convulsa en un altre club de la ciutat per les dimissions dels seus presidents.
