Records… núm 279
Anem a veure en aquest número uns quants detalls més en relació a la història d’aquest Trofeu “Sant Jordi”, del qual vam parlar en el número anterior i que, a manera de petits Jocs Olímpics anuals, va omplir les primaveres, i en algun cas la tardor, des de l’any 1970 fins al 1980, per als joves esportistes de les comarques barcelonines.
La primera edició a Sabadell
Tot va néixer quan el Sr. Josep Burrull, alcalde de Sabadell, va prendre possessió del càrrec de diputat provincial d’esports, i va prometre celebrar uns jocs escolars a nivell català. Però la idea, possiblement, arrenca de molt abans, ja que quan era Tinent d’Alcalde i encarregat d’esports de l’ajuntament sabadellenc, havia participat directament a l’organització d’un interciutats Sabadell- Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta, i del qual parlarem en el pròxim número d’aquets Records. Aleshores era diputat provincial d’Esports, el Sr. Joan Antoni Samaranch, i durant la seva celebració ja va haver-hi conversacions per tal d’ampliar aquella esplèndida competició a altres comarques.
Finalment es va optar per una competició a nivell de base, i l’any 1970 es va celebrar la primera edició a Sabadell entre els dies 10 i 18 d’octubre. Eren aquells temps en que la capital del Vallès Occidental era coneguda com la “ciutat pilot de l’esport espanyol”.
El fet de disputar-se entre setmana va fer que el joves participants tinguessin una setmana de festa a l’escola, cosa que a ells els va encantar, tenint en compte que a més convivien amb jovent d’altres poblacions. No obstant això, aquesta setmana de festa a l’inici del curs escolar, va provocar algunes queixes… i l’any següent ja canviaria el format.
La competició tenia participació de totes les comarques de Barcelona, però amb el nom d’una ciutat: Arenys de Mar, Badalona, Berga, Granollers, Hospitalet, Igualada, Manresa, Martorell, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca i Vilanova. Com es pot veure hi havia dos equips del Maresme (Arenys de Mar i Mataró), dos del Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa) i dos del Baix Llobregat (Hospitalet i Martorell), que eren les comarques que tenien dos partits judicials.
Van participar-hi esportistes fins a 15 anys (o sigui nascuts al 1955 o més tard) i es van practicar els esports següents: Escacs, Tir amb Arc, Tennis, Atletisme, Natació, Waterpolo, Gimnàstica, Bàsquet, Handbol, Voleibol, Tennis Taula, Patinatge Artístic, Futbol, Hoquei sobre patins, Judo i Tir. Mataró va participar en tots excepte en voleibol, tir amb arc i patinatge artístic.
Es va fer una inauguració solemne, com si d’uns petits Jocs Olímpics es tractés, amb tots els equips degudament uniformats, desfilant pels carrers de Sabadell. L’equip de Mataró, encapçalada pel cap de la delegació, Francisco Figueras, vestia de color vermell.
Després, durant una setmana es van celebrar les competicions, i els esportistes mataronins van aconseguir 10 medalles d’or, 11 de plata i 13 de bronze, per a un total de 34, constituint-se en la segona delegació, darrere de la sabadellenca, que va dominar amb 68 medalles.
Les medalles que van venir cap a Mataró, en aquella històrica primera edició del Trofeu Sant Jordi, van ser aquestes:
MEDALLES D’OR: Artur Farré en escacs, Jordi Vilà (llargada), Rafael Ródenas (pes i disc) i el relleu 4×80 (Rodríguez, Vilà, Castañé i Gomà) en atletisme, Jordi Fàbregas (terra i absolut) i Margarida Alsina (terra) en gimnàstica, Josep Maria Bona en tir, i l’equip de bàsquet masculí (Teixidó, Romeu, Solà, Spà, Masferrer, Llisorgas, Ametller, Sancho, Xiqués i Puig).
MEDALLES DE PLATA: Joan Castañé (150 m), Fernando Rodríguez (80 m tanques), Josep Gomà (llargada) en atletisme; Equip de bàsquet femení; Jordi Fàbregas (poltre, i Francisco Casas (terra), Maria A. Aliberas (poltre), Margarida Alsina (absoluta) en gimnàstica, Pere Robert (100 m esquena) en natació; Alberto Nieto (individual) i Alberto Nieto i Guzman Ramos (dobles) en tennis.
MEDALLES DE BRONZE: Antònia Vila (alçada) i Josep Gomà (80 m) en atletisme; Francisco Casas (poltre i absoluta), Margarida Alsina (poltre), Marta Ruiz (poltre i absoluta); Gerard Jaumadreu (400 m lliures), Francesc Masriera (100 m papallona), el 4×100 lliures (Bellavista, Jaumandreu, Robert i Masriera), el 4×100 estils (Robert, Masriera, Garcia i Jaumandreu), el 4×100 lliures femení (Serra, Morera, Garcia i Terra) i el 4×100 estils femení (Sala, Garcia, Abella i Terra).
Granollers acull el segon “Sant Jordi”
La idea, com era d’esperar, va quallar en tots els estaments implicats i l’any 1971 els segons Jocs es van disputar a Granollers, ja en jornades de cap de setmana i durant el mes d’abril.
Mataró va repetir el segon lloc a la classificació general per comarques, amb 30 medalles, que foren 9 d’or, 9 de plata i 12 de bronze. Els guanyadors de medalles d’or mataronins van ser el relleu 4×80 femení (Rosell, Galera, Gómez i Fradera) en atletisme, Jordi Fàbregas (terra i absolut) i Margarida Alsina (poltre i absolut) i Marta Ruiz (terra) en gimnàstica, Pere Robert (100 m lliures i 100 m esquena) en natació i Josep Maria Bona (tir).
El dia 1 de maig en el decurs de la jornada de cloenda celebrada al Pavelló de Granollers, el Sr. Burrull, va lliurar la bandera del Trofeu Sant Jordi a l’alcalde de la nostra ciutat Pedro Crespo, ja que Mataró havia de ser la ciutat organitzadora de la tercera edició, i del desenvolupament de la qual ja en vam parlar en el passat número.
Badalona recull els testimoni de Mataró
La quarta edició es va celebrar a Badalona el mes d’octubre de 1973, tornant al sistema de fer-ho en una setmana de competició intensiva que va acabar en la cloenda al Pavelló del Joventut.
La representació de Mataró va baixar el nivell, guanyant 17 medalles (7-2-8), i els guanyadors van ser Lluís Casals (pes i disc) en atletisme, Jordi Fàbregas (terra) i Marta Ruiz (poltre) en gimnàstica, Montserrat Salvador (100 m esquena) en natació, l’equip femení de voleibol entrenat per Josefa Hernàndez i format per Serret, Soto, Horno, Sulichs, Bravo, Pérez, Pizarro, Rodríguez, Cabrera, García, Apraiz i Eleda, i l’equip de futbol integrat per Valle, Pariente, Timoteo, García, Eugenio, Flores, Lara, Sàez, Marcelo, Atala, Prat, Vélez, Antonio, Cebrián, Seijo, Fuster i Fernàndez, amb Jubiñà, Clemente Hernàndez i Roger com delegats- entrenadors.
L’any 1976 Terrassa marca el màxim esplendor
L’organització de la cinquena edició de l’any 1974 va recaure a l’Hospitalet, disputant-se novament a la primavera, i compartint les competicions amb altres ciutats properes.
Mataró va baixar encara més en el nombre de medalles aconseguides, que es va quedar en 10 (5-2-3), i les guanyadores de medalla d’or, totes noies, van ser Ma Lluïsa Novo (300 m i 600 m) en atletisme, Montserrat Salvador (100 m esquena) en natació i Clara Bonet (individual) i Bonet- Vilella (dobles) en tennis taula.
Els Jocs estaven consolidats i la sisena edició celebrada l’any 1975 a Manresa va donar vuit medalles d’or per Mataró: l’equip femení de voleibol (Cabrera, Soto, Serret, Surís, Armengol, Arnó, Corrales, Lozano, Caballero, Burgos, Màrquès i Orozco), Bernat Fàbregas en escacs, Joan Tolrà (300 m), Remei Sastre (60 m tanques) i Pilar Solé (disc) en atletisme, Joan Xalabardé (terra) en gimnàstica, i Montserrat Llinés i Inma Gurri (dobles) en tennis. A l’hivern en esquí Judith Roselló havia guanyat l’eslàlom.
La delegació mataronina va tornar a pujar el seu nivell i va aconseguir 22 medalles, ja que a les 8 d’or s’hi van afegir 7 de plata i 7 de bronze, però estava en cinquè lloc de la llista general.
L’any 1976 Terrassa va fer una inauguració monumental al seu camp de futbol. A les competicions ja s’anava igualant el nivell entre comarques, però Sabadell continuava al davant. Mataró amb 23 medalles (7-7-8) va quedar novament en cinquena plaça.
Els guanyadors d’or van ser Eugènia Leo (1.000 m), Carlos Díez (pilota), Rafel Vidal (llargada) i 4×80 (Díez, Làzaro, Vidal i Roldán) en atletisme, Antonio Velilla (anelles) en gimnàstica, Francisco Fernàndez (100 m esquena) en natació i novament l’equip femení de voleibol (Marquès, Caballero, Corrales, Surís, Armengol, Burgos, Casado, Morales, Moldero, Orozco i Lozano).
Comencen els problemes i va baixant l’interès
L’any 1977 van començar els problemes en l’edició que es va celebrar a Vic. Algunes comarques no van participar, i les dates de finals de maig i primers de juny van fer que baixés la participació, per coincidència amb exàmens.
Mataró va guanyar 19 medalles (3-12-4) amb medalles d’or per a Trini Piñeiro (alçada) en atletisme, i els equips de bàsquet masculí (Bosch, Teixidor, Clota, Graupera, Solà, Espiell, Illa, Roda, Puig i Ibern), i, com no, de voleibol femení (Guirao, Almansa, AM Vegas, Casado, Solís, Morales, Rodríguez, Masoller, P. Vegas, Vinardell, Sànchez i Càrdenas).
L’any 1978, ja en època preautonòmica, els Jocs rebien el reconeixement de l’honorable Josep Tarradellas, però va haver-hi un canvi notable, ja que no podien participar-hi esportistes federats. El trofeu Sant Jordi va tornar a Sabadell, ja que les comarques que no l’havien organitzat van refusar l’organització.
Mataró va guanyar 14 medalles (4-4-6), amb victòries de Trini Piñeiro (alçada) i 4×300 femenins (Piñeiro, Calafell, Comas, Estivill) en atletisme, tennis taula per equips (Reales, Fernàndez, Floriach, Llurià) i bàsquet femení (Reixach, Pi, Zapata, Moreno, Fàbregas, Triola, Rodríguez, Ribas, Romàn, Cusachs, Picart i Ruiz).
A poc a poc els Jocs “Sant Jordi” es van anar difuminant, perdent el caràcter unitari, ja que gairebé cada esport anava pel seu compte.
L’any 1979 a Granollers, Mataró va guanyar 21 medalles (4-13-4), amb triomfs destacats en futbol, en voleibol femení i en atletisme. Finalment, en l’última edició, que es va celebrar l’any 1980 a Vic, l’equip de Mataró va guanyar 13 medalles (4-6-3), destacant novament la medalla d’or en futbol, així com en escacs per equips i en atletisme (Jaume Subirà en 80 m i el 4×300 m femenins).
El balanç final global de Mataró en les onze edicions dels jocs havia estat de 70 medalles d’or, 85 de plata i 79 de bronze.
A partir de l’any 1981 el Trofeu “Sant Jordi”, que potser alguns veien com d’una època que ja calia oblidar, va deixar pas als Jocs Escolars de Catalunya. Però durant una dècada molts joves esportistes havien viscut una magnífica experiència. En el pròxim número parlarem d’una competició poliesportiva entre ciutats de la qual va sorgir la idea d’aquest Trofeu Sant Jordi.
