Records… núm 280
Als anys cinquanta Mataró vivia l’esport molt intensament. Eren temps sense televisió, eren dies de ràdio, i tota l’activitat poliesportiva de la ciutat quedava reflectida en el programa “Carnet Esportiu” que Josep Gomà Carol havia posat en antena a Ràdio Maresme des del mes de maig de 1951. Allà es recollia, diàriament, la densa activitat de l’esport local, d’uns clubs que estaven molt relacionats entre ells i on quasi tothom es coneixia.
A Mataró es practicaven molts esports d’equip a nivell federat, alguns amb llarga tradició com el futbol, el bàsquet i el waterpolo, i altres que començaven com l’hoquei sobre patins o l’handbol, i també moltíssimes especialitats individuals com l’atletisme, el ciclisme, la natació, la gimnàstica, el tir, el tennis, el tennis taula, els escacs, el billar, la boxa o el motorisme, entre altres. També s’havien celebrat tornejos primer de penyes, i després d’empreses en alguns d’aquests esports. A més, quasi tota la ciutat s’abocava a veure les competicions esportives amb plens impressionants per veure el CE Mataró de futbol, i també les reunions ciclistes que tenien lloc al Velòdrom.
L’any 1955 se celebra la “Pasqua dels Esportistes”, setmana esportiva en honor de la Verge de Montserrat
L’any 1955 les entitats locals es van reunir per organitzar una “Setmana Esportiva” en honor de la Verge de Montserrat, considerada la patrona dels esportistes.
El dissabte 23 d’abril, en uns temps en què la diada de Sant Jordi no se celebrava com ara, una gran caravana motoritzada va anar cap al Monestir de Montserrat i des d’allà un grup d’atletes del Centre Atlètic Laietània, fent relleus, van portar fins a la nostra ciutat una torxa lluminosa encesa allà.
El mateix dissabte a les vuit del vespre va arribar a Mataró, on el president de la Comissió Organitzadora, Joan Bonareu, ponent d’Esports de l’ajuntament, la va posar als peus de la imatge de la verge a la capella de l’església de Santa Anna, on el foc va cremar durant tota la setmana.
Des del diumenge dia 24 d’abril fins al diumenge dia 1 de maig, en la que es va anomenar “Pasqua dels Esportistes”, va haver-hi activitat en tots els esports, algunes de competició oficial i altres amistoses. Cal destacar la visita del FC Barcelona en atletisme, la del Nantes francès en bàsquet, la del Sant Andreu en futbol i un festival de natació, tir al plat i submarinisme al Centre Natació Mataró.
El dia 27 d’abril, festa de la Verge de Montserrat, va haver-hi un col·loqui al Teatre Clavé, amb participació de destacats esportistes com Kubala, Ramallets, Samitier, Mauri o Cañardo, acompanyats de periodistes barcelonins com Federico Gallo, Gerardo Garcia, Santiago Garcia o Juan Viñas. Aquell mateix dia a la nit es va celebrar un Sopar de Germanor a l’Hotel Suís.
La setmana esportiva es va tancar el diumenge amb un acte al Velòdrom amb missa de campanya i lliurament de medalles a les entitats participants. Jordi Bonareu, que a començament d’any havia estat escollit el millor esportista de Mataró de 1954, en la primera elecció que s’havia celebrat a la nostra ciutat, va llegir l’oferiment de l’esport de Mataró a la Verge de Montserrat. Tots els presents van tancar cantant el Virolai conjuntament amb l’Orfeó Mataroní.
L’any 1956 es disputa l’Interciutats Mataró- Manresa
Com es pot veure aquesta setmana esportiva, que portava el nom de “Pasqua Esportiva”, va ser un acte mig esportiu i mig religiós. L’any 1956 la Setmana Esportiva va prendre un altre caire. A la ciutat de Manresa també se n’havien celebrat també un parell en els anys anteriors, però l’interès els anava a la baixa i va haver-hi l’oferiment per part de Joan Bonareu al delegat d’esports de la capital del Bages, Climent Roca, en el sentit d’unir les celebracions de les dues ciutats fent un encontre entre les dues ciutats en diversos esports, i les entitats de les dues ciutats s’ho van prendre amb gran il·lusió.
Es va anomenar Trofeu Amistat Esportiva, però per a tothom va ser l’Interciutats Mataró- Manresa. A cadascuna de les dues ciutats es practicaven més de vint esports, però amb coincidència només en escacs, atletisme, bàsquet, billar, boxa, tir, ciclisme, futbol, motorisme, natació, waterpolo, hoquei sobre patins, voleibol, tennis i tennis taula. Eren uns altres temps, i en tots els esports només hi havia competicions masculines.
A finals d’abril, tal com s’havia fet l’any anterior, els atletes del Laietània van portar des de Montserrat una torxa encesa allà i el foc va cremar des d’aleshores, i fins la disputa de les competicions, a la capella de la verge de Montserrat a l’església de Santa Anna.
El dia 9 de juny es va celebrar la inauguració a les pistes del CA Laietània, on Antoni Bonamusa, designat capità dels esportistes mataronins, va hissar la bandera olímpica al costat de les de Mataró i Manresa.
Després de les diverses confrontacions, Mataró va dominar per 25-11, amb victòries en atletisme, natació, waterpolo, escacs, tennis taula, billar, tres partits de bàsquet, gimcana motorista, hoquei sobre patins, futbol i també la meitat per l’empat en juvenils de futbol. Per als manresans van ser els punts de voleibol, tir al plat, tennis, ciclisme, futbol amateur i un punt de l’empat en juvenils.
Altres esports no van voler quedar fora de la setmana esportiva i per exemple l’handbol, que no es practicava a Manresa, va portar l’equip del Balonmano Granollers, que havia quedat campió d’Espanya, i davant del qual l’equip del CE Mataró, club que en aquells temps tenia secció d’aquest esport, va fer un gran paper cedint només per 16-21, en partit disputat a la pista descoberta del camp del Mataró.
En el conjunt de l’equip de Mataró destacaren Romeu, Plana i Julià en natació, Claramunt, Llopart i Bonamusa en atletisme, Bernabé Maeztu en tir al plat, Arcadi Valls en escacs, Vidal, Masriera i Ferrés en tennis taula, Bonareu en bàsquet, Clavell en waterpolo o Ginesta, Mañosa i Vela en futbol.
Pel·lícules, exposicions fotogràfiques, col·loquis, celebracions religioses, balls, exhibicions d’altres esports, van acabar d’omplir la setmana del 9 de juny fins al diumenge 17 de juny.
A la tornada a Manresa, disputada entre els dies 30 de juny i 8 de juliol, la cosa va anar més igualada per acabar guanyant Mataró per 44-28. En aquesta ocasió Mataró va guanyar en natació, waterpolo, tennis taula, tres partits de bàsquet, tir, ciclisme, un partit de futbol i va treure un empat en escacs.
Els manresans van voler superar el que s’havia fet a Mataró i en el camp de futbol del “Pujolet” van fer una esplèndida cerimònia de clausura, amb la qual es van tancar dues setmanes de convivència amb magnífica lluita esportiva que va deixar tothom molt content.
Fins i tot a la premsa es deia que possiblement en aquells moments, a part de Madrid i Barcelona, no es podria trobar cap altra ciutat espanyola que pogués superar a Mataró competint en un tan ampli reguitzell d’esports.
Set anys més tard Interciutats Mataró- Sabadell
Però aquella esplèndida iniciativa no va tenir continuïtat. L’any 1958 es va parlar d’un possible interciutats Mataró- Perpinyà, després de l’encontre atlètic d’anada i tornada que el CA Laietània havia fet amb el Foyer Leo Lagrange d’aquella ciutat, i fins i tot va ser autoritzat pel Governador Civil, i es van fixar dates pel mes de juny i juliol, però finalment Perpinyà va renunciar-hi.
Finalment, l’any 1963, aprofitant el Centenari de la Caixa d’Estalvis, que va ser-ne el patrocinador, es va recuperar la idea i es va disputar un Interciutats Mataró- Sabadell, amb una organització que encapçalaven Vicenç Carrés, delegat d’Esports de l’ajuntament de Mataró, i Josep M. Burrull, ponent de cultura de l’ajuntament de Sabadell.
A Mataró es va competir els dies 6 i 7 de juliol, amb obertura el dissabte a les pistes del Laietània i clausura el diumenge al camp municipal d’esports. En aquesta ocasió Mataró va topar amb un dur rival, que ja era coneguda com la “ciudad piloto del deporte español”, i que es va imposar per 14-20. Mataró va obtenir punts en billar, tir al plat, escacs, dos partits de bàsquet i dos partits de futbol, mentre Sabadell va dominar en atletisme, tennis, natació, waterpolo, hoquei sobre patins, dos partits d’handbol, tennis taula, ciclisme i gimnàstica.
Entre els actes paral·lels va quedar especialment gravada en el record dels assistents la projecció al Cinema Serra de la pel·lícula “La Gran Olimpiada – Roma 1960”.
Per Mataró destacaren Cruells en billar, Cañellas en ciclisme, Martínez i Soler en bàsquet, Rodon en hoquei, Moreso, Martín i Martí en atletisme, Cullet en futbol, De Paco i De Lomas en billar, però al davant hi havia alguns equips com els de natació, waterpolo, handbol o hoquei patins que eren dels millors d’Espanya.
La tornada es va disputar a Sabadell els dies 15, 16 i 17 d’agost i els vallesans van tornar a dominar per 23-11, per completar la seva clara superioritat per 43-25. Les victòries de Mataró en aquesta ocasió van ser en ciclisme, bàsquet juvenil, billar, atletisme, tennis taula i un empat en futbol juvenil. La cloenda a la vella Creu Alta va servir per tancar aquesta segona, que seria l’última, competició interciutats.
Ara més de mig segle més tard possiblement es veu com una cosa molt complicada d’organitzar, però que bonic que podria ser… En el pròxim número veurem com un bon grapat d’anys més tard el CE Mataró va jugar a Sabadell el seu primer partit a 2a B com a visitant.
