Records… núm 278
L’any 1972 la nostra ciutat va rebre amb orgull i il·lusió una competició escolar que s’havia iniciat dos anys abans a Sabadell i que durant uns quants caps de setmana va fer que per la nostra ciutat passessin els més destacats esportistes escolars de tot Catalunya: era per a tothom el Trofeu “Sant Jordi”, tot i que oficialment fos el Trofeu San Jorge.
Després de dues edicions brillants disputades a dues de les ciutats amb més prestigi esportiu de Catalunya, com Sabadell i Granollers, i en un any olímpic, com era el de 1972, aquell que després seria recordat pels lamentables successos de Múnic, a Mataró li va tocar organitzar la tercera edició del Trofeu Sant Jordi.
El responsable màxim de l’organització a la nostra ciutat era Mariano de Ysasi, ponent de cultura i esports de l’ajuntament i president del Patronat Municipal d’Esports, i amb Carles Mons, regidor sotsdelegat d’esports, cuidant directament del que feia referència a l’aspecte esportiu.
Esplèndida cerimònia inaugural
El dia 8 d’abril de 1972 la nostra ciutat va rebre els més de tres mil participants, que van desfilar des de l’avinguda Jaume Recoder, passant per la Rambla i la Riera, fins al Parc Municipal, on va tenir lloc la cerimònia inaugural. Les diferents delegacions tal com van anar arribant al Parc, van oferir obsequis al president de la Diputació, que era l’organisme responsable màxim i patrocinador d’aquests Jocs. Al final, la cerimònia va ser respectada per una pluja, que al matí havia amenaçat de deslluir-la.
La competició tenia participació de totes les comarques de Barcelona, però amb el nom d’una ciutat: Arenys de Mar, Badalona, Berga, Granollers, Hospitalet, Igualada, Manresa, Martorell, Mataró, Sabadell, Terrassa, Vic, Vilafranca i Vilanova. Com es pot veure no hi participava la capital, Barcelona, i hi havia dues delegacions en algunes comarques, que tenien més d’un partit judicial: del Maresme (Arenys de Mar i Mataró), del Vallès Occidental (Sabadell i Terrassa) i del Baix Llobregat (Hospitalet i Martorell).
Després d’una solta de coloms, l’alcalde de la ciutat Pedro Crespo va donar la benvinguda a tots els participants, i seguint uns passos gairebé calcats als d’una inauguració dels Jocs Olímpics va entrar la bandera dels Jocs, que va ser hissada al costat de la d’Espanya i de la de la Diputació.
Tot seguit, i seguint el ritual iniciat l’any 1955 als Jocs del Mediterrani, el nedador Pere Robert, millor esportista de Mataró infantil de 1971, va ser l’encarregat d’abocar l’àmfora amb aigua al sortidor gegant. Aquesta àmfora havia estat omplerta al matí al sortidor de Sant Jordi del Pati dels Tarongers, de l’actual Generalitat, i on en aquell moment hi havia la Diputació Provincial, i que en Pere Robert havia rebut de mans de Conxita Terra, també nedadora, i millor esportista infantil femenina de 1971.
Per acabar l’acte el president de la Diputació José M. Muller i de Abadal, que presidia junt amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo i el vicepresident de la Diputació Josep Borrull, va declarar inaugurats els Jocs.
Es van disputar 17 esports en 20 instal·lacions
Van participar-hi esportistes de fins a quinze anys i es van practicar 17 esports. Als 16 disputats anteriorment (escacs, tir amb arc, tennis, atletisme, natació, waterpolo, gimnàstica, bàsquet, handbol, voleibol, tennis taula, patinatge artístic, futbol, hoquei sobre patins, judo i tir), s’hi va afegir la vela. I s’ha de dir que durant l’hivern també s’havien fet les proves d’esquí a Berga.
Des del dissabte 15 d’abril i durant quatre dissabtes consecutius, vint instal·lacions, en alguna de les quals s’hi disputava més d’una especialitat, van acollir els 17 esports.
Hi havia la novetat de l’estadi d’atletisme, que obria les portes per primera vegada. Però les obres s’havien fet de forma precipitada i malament i després del “Sant Jordi” poca cosa més s’hi va fer. Durant tres anys va quedar en desús i la inauguració definitiva no va fer-se fins a l’any 1975.
A part de l’estadi es va competir al camp del Mataró (futbol), Camí del Mig (futbol), camp de futbol de Salesians (futbol), al Palau d’Esports (en gimnàstica, voleibol i bàsquet), a la pista del Velòdrom (hoquei i patinatge), a la pista poliesportiva de l’OJE (handbol), a Valldemia (voleibol i bàsquet), a Salesians (futbol, hoquei i bàsquet), Institut Satorras (handbol), Santa Anna (bàsquet), Cercle Catòlic (bàsquet), piscina municipal (natació i waterpolo), pistes del Club Tennis Mataró (tennis), gimnàs de l’OJE (judo), gimnàs piscina municipal (tennis taula), Club Nàutic (vela), polígon tir olímpic (tir), pistes Stàdium del CA Laietània (tir amb arc) i sala de l’OJE (escacs).
Nou medalles d’or per a Mataró
La delegació mataronina acabaria sent la segona amb més medalles darrere de Sabadell, que ser la millor com en les dues edicions anteriors.
Van obtenir medalla d’or: Maite Illas (salt d’alçada) en atletisme, Jordi Fàbregas (terra i poltre) en gimnàstica, Margarida Alsina (barra, poltre, terra i absoluta) també en gimnàstica, Xavier Soler en judo, i l’equip de voleibol femení amb Bravo, Carrasco, Rodríguez, Pizarro, Bleda, Cantero, Martín, Villalba, Cabrera, Quiñones, Pérez i Guerrero. Eren nou medalles d’or, el mateix nombre que s’havia aconseguit en les dues edicions anteriors.
Van guanyar medalla de plata: David Camps (pes), Arancón (1000 m), Francesc Grabulosa (llargada) i Rodríguez, Valtierra, Arancón i Puivert (4×300 metres) en atletisme, l’equip femení de bàsquet format per Parra, Romero, Serra, Rivas, Prat, Lluch, Clemente, Padilla, Vidal, Gubau, Zurdo i Nogueras; Marta Ruiz (poltre, terra i absoluta) i Carme Xalabardé (barra i terra) en gimnàstica, Llorens (pesants) en judo, i Josep M. Bona en tir.
I van guanyar medalla de bronze: Francesc Casas (terra), Carme Xalabardé (poltre i absoluta), Marta Ruiz (barra) i Maria Solè (terra) en gimnàstica, Ibáñez – Vizcaíno en dobles de tennis, l’equip masculí d’hoquei amb E.Casas, Pastó, A.Casas, Gracia, Vilavella, Campañà, Parera, Pujol, Masuet i Martínez), Guetas (lleguers) i Barberà (mitjos) en judo, Remei Sala (100 m esquena), Francesc Masriera (100 m lliures), i Asbet, Bellavista, Serra i Masriera (4×100 estils) en natació.
Al darrere d’aquestes medalles hi havia el treball d’entrenadors com Francisco Frediani en gimnàstica, Josefa Fernández en voleibol, Maria Rosa Sierra i Elvira Roger en bàsquet, i també les directrius traçades per la professora d’Educació Física Teresa Maria Roca que havia elaborat el programa a seguir.
Cloenda nocturna
Després de cinc setmanes de convivència entre els esportistes infantils de les comarques barcelonines, el dissabte 13 de maig a la nit, va tenir lloc la cerimònia de cloenda al camp de futbol del Mataró, tancant una darrera jornada en la qual sí que lamentablement va aparèixer la pluja de forma torrencial i algunes competicions van haver d’ajornar les seves finals.
Els equips van tornar a desfilar i després d’imposar les medalles, l’alcalde va lliurar la bandera dels Jocs al representant de la Diputació, i aquest li va passar a l’alcalde de Badalona, que va ser la ciutat que acolliria el Trofeu Sant Jordi del 1973.
En el pròxim número parlarem de com va sorgir la idea, de com va evolucionar per fer-se realitat, i de la història completa d’aquests Jocs “Sant Jordi”.
