IluroSport » Esperant el port, s’inaugura l’edifici del Nàutic; amb el port, neix Club Vela Mataró (1975 – 1994)

Esperant el port, s’inaugura l’edifici del Nàutic; amb el port, neix Club Vela Mataró (1975 – 1994)

Records… núm 180

En el número anterior parlàvem de l’expansió que va tenir en l’àmbit esportiu i social el Club Nàutic de Mataró a finals dels anys seixanta i principis dels setanta. Aquest creixement demanava urgentment una seu social digna i també un Port Esportiu on poder recalar les embarcacions. Els dirigents del club encapçalats per Josep Beltran es van llançar a la recerca d’aquests objectius i a la vegada van intentar mantenir viva l’activitat competitiva que en els darrers anys havia donat molts èxits.

Ramos i Moreno als Campionats d’Europa Júniors

Durant l’any 1972 ja havia destacat la parella juvenil formada per Carlos Ramos i Juan Moreno, i l’any següent van obtenir esplèndids resultats, molts d’ells en el nivell absolut, com el novè lloc a Torneig Ibèric de Torrevella, en segon lloc al Premi “Yachtman” de Tarragona o la victòria al Trofeu Gamba de Plata a Cala Canyelles. El seu bon nivell els va portar al Campionat d’Europa júnior on van quedar en 18è lloc.

Juan Moreno i Carlos Ramos

A finals d’aquell mateix any Carlos Ramos va formar parella amb la cabrerenca Virgínia Díaz, mentre que Moreno la feia amb el també mataroní Bermúdez. El primer es va proclamar subcampió d’Espanya júnior i va estar a punt d’anar als Mundials, mentre que els segons van quedar quarts.

Carlos Ramos va quedar quart al Campionat d’Espanya de 1974 i va aconseguir destacats triomfs, fins que va tallar la seva activitat esportiva en embarcar com a oficial mercant a finals de 1975.

Inauguració del local social

L’any 1973 es va signar la constitució de la societat “Puerto de Mataró S.A.”. Semblava que tot caminava cap a la construcció del Port, aquell port que l’any 1918, quan ja estava concedit, va quedar en no res en avançar-se el d’Arenys de Mar.

Maqueta del local social del Club Nàutic Mataró / Foto: Santi Carreras, Ilursport
L’edifici del Nàutic en construcció

El mes de juny d’aquell any 1973 van començar les obres del nou local social del Club Nàutic Mataró, que es va inaugurar dos anys més tard, el 13 de setembre de 1975 sota la presidència de l’alcalde Francesc Robert. Era el somni de tots els associats i obria una nova etapa plena d’esperança per al club, que veia a prop la construcció del Port Esportiu.

L’edifici del Nàutic a punt de ser inuagurat / Foto: Santi Carreras, Ilurosport
La placa commemorativa de la inauguració amb la Junta Directiva promotora de la instal·lació

Els anys següents, i d’això ja n’havíem parlat en Records-13, van ser magnífics sobretot pel que fa a la motonàutica i a l’esquí nàutic amb noms destacats com Joaquim Diamant, Josep M. Diamant i Josep Aluja tots tres campions d’Espanya en motonàutica i Janot Diamant, Joan Camp o Alba Mauri amb diversos títols en esquí nàutic. A la vela, amb Jordi Beltran com nou delegat de la secció, es començava a treballar amb els “Optimist”, amb jovent que començava.

Vista de la piscina del Nàutic. La part de platja que tocava a l’espigó estava ocupat per les embarcacions / Foto: Santi Carreras, Ilurosport

Però aquelles esperances que hi havia en la construcció del Port es van anar diluint i amb elles l’activitat del club, tant pel que fa a actuacions destacades en l’àmbit competitiu, com pel que fa a increment social, ja que alguns socis que havien comprat la seva embarcació l’havien d’anar a amarrar a ports de la rodalia.

La vela entra en profunda letargia

L’any 1978 va pujar a la presidència Josep M. Diamant, que havia estat fundador del club i que aquell mateix any va quedar campió d’Espanya “off-shore” de motonàutica, especialitat en la qual Aluja i Miret van quedar dos anys més tard campions de Catalunya en categoria 3C.

Josep Maria Diamant nou president l’any 1978

L’any 1985 va sorgir una figura en esquí nàutic quan Marc Todolí barceloní del Club Nàutic Mataró va quedar campió d’Espanya infantil, i d’aquesta mateixa especialitat el Club Nàutic Mataró va organitzar una prova del Campionat del Món que es va poder seguir perfectament des de l’espigó i la platja i que va ser retransmesa per TVE. El guanyador va ser l’italià Tedeschini.

Però davant de l’impuls del motor, la vela havia entrat en letargia, i fins i tot l’any 1984 es va crear una secció de pati a vela al Centre Natació Mataró, que vivia amb més ànims que no pas la del Nàutic.

Per fi arriba el Port

L’any 1986 per fi va arribar el permís d’obres per al Port. Després de moltes discussions la ubicació del mateix no va ser el que es desitjava al club, que l’haurien volgut tenir al davant del seu local social. Davant de les moltes pressions de la societat mataronina, que no veia bé la construcció del port en aquella ubicació on estava l’edifici del Nàutic, com bé se sap, es va decantar més d’un quilòmetre cap al sud, al davant de l’estació de tren.

Es calculaven entre tres i quatre anys per a la construcció del Port però, com sol passar, va ser una mica més, perquè es van endarrerir els inicis. De fet la col·locació simbòlica de la primera pedra, a càrrec de Jordi Pujol, Manuel Mas i Josep Beltran, no va ser fins al 10 d’abril del 1988, i les obres van començar el 2 de maig.

Josep Beltran, Manuel Mas i Jordi Pujol en el moment de la col·locació de la primera pedra del Port / Foto: El Punt Diari

El diumenge dia 7 de juliol de 1991 el president de la Generalitat Jordi Pujol, va inaugurar el Port de Mataró, que havia canviat la façana marítima de la ciutat situant en un sector força inhòspit de platja una important instal·lació portuària que va meravellar a molts dels que no havien seguit les obres.

I els esportistes de la mar, entre ells Club Nàutic Mataró, entitat que encara presidia Josep M. Diamant, també estaven contents… i també ho estava Josep Beltran un dels principals promotors ,quan era president del Club Naútic, i que uns anys més tard rebria la medalla de forjador de l’Esport Català.

Ja al mes de setembre es van celebrar els campionats d’Espanya d’esquí nàutic organitzats per Club Nàutic Mataró. En ells va participar Marc Todolí, però no va estar tan afortunat com ho estaria l’any següent quan es va proclamar campió d’Espanya a Benalmàdena.

Navegants de vela transatlàntics

El 10 d’octubre de 1992 dos mataronins Angel Rojas i Jordi Domingo amb el seu vaixell de vela “Ciutat de Mataró” van prendre des de Lorient (França) la sortida a la primera edició de la Regata Transat Monotip en la qual els 30 participants estaven en igualtat de condicions amb vaixells de 9,14 metres d’eslora. Eren els únics espanyols participants. Es preveien dotze dies fins a arribar a la primera escala a Las Palmas i després una altra llarga etapa de divuit dies fins a arribar a l’illa de Guadalupe a les Antilles Franceses a l’altra banda de l’Atlàntic, després de cobrir 3.700 milles. Ells van arribar en 14a posició després de trenta dies d’aventura.

Neix Club de Vela Mataró

En vista de com havia perdut força l’esport de la vela dins del Club Nàutic i buscant una nova empenta per aquest esport, el dia 24 de febrer de 1994 es van aprovar els estatuts d’un nou club, Club de Vela Mataró, amb local social al Port de Mataró i amb concessió d’una dàrsena per amarrament d’embarcacions.

Jordi Beltran primer president de Club Vela Mataró

El primer president va ser Jordi Beltran, fill del que havia estat president del Club Nàutic Mataró, amb Antoni Rodríguez i Enric Cortada com a vicepresidents. Ben aviat es van iniciar els cursets i van començar les organitzacions de regates com la Mataró – Port Olímpic, el Trofeu Fires o el Trofeu Les Santes. L’any 1998 l’entitat ja va ser guardonada per la Federació per la seva bona tasca.

Una de les primeres regates organitzades pel Club Vela Mataró / Foto: El Tot Mataró

Àngel Rojas guanya la Transmediterrània

El mes de juny del 1995 Àngel Rojas va obtenir un destacadíssim triomf guanyant la Regata Transmediterrània, popularment la Transmed, per a navegants solitaris, sobre un trajecte de 1.100 milles (uns 2.000 km), la prova més llarga per a navegants solitaris del Mediterrani i que requeria una preparació física i mental extraordinària per superar qualsevol inconvenient que poguessin trobar.

El Ciutat de Mataró i Àngel Rojas / Fotos: El Tot Mataró

Sortint de Barcelona, van anar en direcció a l’illa d’Ústica, una mica al nord de Sicília, per tornar des d’allà cap a Barcelona. Un fortíssim temporal prop de Sardenya, durant el qual l’Àngel va estar gairebé 50 hores sense dormir, va deixar els dotze valents reduïts a quatre que van ser els que van arribar a Barcelona. Al final gairebé a l’esprint, ja que així es pot considerar un avantatge de 40 minuts després de 9 dies i 3 hores, va aconseguir el sensacional triomf.

L’edific del Nàutic té diferents usos abans de ser demolit

Amb la construcció del Port bastant lluny de l’edifici del Club Nàutic, aquest quedava fora d’òrbita, i va passar a ser la seu de l’Escola Universitària del Maresme, fins que aquesta es va integrar en el Tecnocampus Mataró – Maresme de cara al curs 2010-11.

L’edifici quan era Escola Universitària del Maresme

L’edifici del Passeig del Callao va caure en desús total a partir d’aquell moment, tot i que s’hi van gravar alguns epidodis de la sèrie La Riera de TV3. Tanmateix, va començar a ser arrasat i saquejat pels aprofitats que s’enduien tot el que podien arreplegar d’un cert valor. En algun moment es va parlar de fer-hi un centre d’Alt Rendiment amb ampliació de Centre Natació Mataró. No obstanty això, en no arribar-se a cap acord per al seu aprofitament com equipament social, va guanyar la proposta d’obrir un espai que fos d’ús públic, i es va acabar acordant la seva demolició.

El local del Nàutic abandonat / Foto: El Tot Mataró
Un moment de la demolcició / Foto: ccma.cat

El juny del 2012 es va començar a demolir i va passar a ser un aparcament, i també una esplanada per col·locar-hi un bon escenari i fer-hi actes de la Festa Major de Les Santes. Així després de 37 anys va acabar la història d’un edifici, que en el seu moment feia molt de goig.

En els últims números hem estat parlant del somni olímpic de molts esportistes. La navegació de llarga distància en solitari no ho és i tampoc la modalitat que practiquen els esportistes dels quals parlarem en el pròxim número i que han de buscar-se altres metes, altres cims…