Records… núm 311
En el número anterior parlàvem del “drama en tres actes” protagonitzat pel CH Mataró, quan va quedar tres vegades consecutives en el quart lloc de la 1a Estatal d’hoquei, fregant l’ascens a l’OK Lliga. Però la quarta va ser la bona…
2005-06: Club Hoquei Mataró aconsegueix l’ascens a l’OK Lliga
La temporada 2005-06 el Club Hoquei Mataró, que presidia Josep Maria Spà, tenia un repte fonamental i era aconseguir el retorn a la màxima categoria estatal. Es va confiar en un entrenador que feia alguns anys que estava en el club i que ja havia dirigit l’equip en el tram final de la temporada anterior. Era Ivan Sanz.
A la pretemporada, en el Trofeu Jaume Parera, l’equip va donar bones sensacions empatant a tres gols amb el Voltregà d’OK Lliga. Ja van formar tots els jugadors que formarien la plantilla amb el porter Pere Anton Martínez, Adam Puig, Roger Arnau, Xavi Gonzàlez, Jordi Bartrés i Ivan Acuña, de la temporada anterior, i els quatre fitxatges que eren Marcel Luzón (Voltregà) com a porter reserva; Marc Navarro i Roger Rocasalbas (procedents del Cerdanyola) i Orhi Labiano (San Antonio de Pamplona).
Durant la setmana següent es va guanyar a la pista del Noia, un altre OK Lliga, per 0 a 4 i el dissabte següent es va fer la presentació de tots els equips del club i en partit internacional el GrupClima Mataró va derrotar l’US Villef de París per 13-2.
El debut va ser magnífic guanyant a Sevilla davant el Macarena per 0-8, i després en el primer partit a casa, amb moltes més dificultats davant el Vigo, aspirant a l’ascens, per 4-3. En el tercer ja es va veure que la cosa no seria fàcil i es va caure a Sitges per 3-2 en un partit que s’havia començat dominant per 0-2.
Aquesta derrota va esperonar l’equip que va encadenar set victòries seguides, col·locant-se ja en la zona d’ascens abans d’acabar l’any, junt amb Lleida i Sitges. En la primera opció de pujar al primer lloc es va caure a la sempre difícil pista del Vila-seca per 3-2, però per fi es va conquerir el lideratge guanyant per 2-4 a la pista del Lleida, que era qui ocupava la primera posició. Però quan tothom ja se les prometia molt felices, en l’últim partit de la primera volta va venir el Cerdanyola al pavelló de Cirera i va deixar sec l’atac local, i glaçat al públic, perquè va guanyar per 0-2. I això va donar al Lleida el títol honorífic de campió d’hivern, comprimint molt la part de dalt de la classificació amb set equips separats per només quatre punts.
A la segona volta després de superar el tràmit contra el cuer, Macarena, l’equip mataroní va patir una altra ensopegada, previsible això sí, a Vigo, davant un equip molt experimentat amb jugadors com Brandoni, Sama o Galvani. Però a partir d’allà l’equip va ser una màquina enllaçant una dotzena de partits sense perdre, amb només un empat a la pista del Raspeig, i amb victòries destacades a casa contra Sitges (4-2), a Pamplona contra San Antonio (2-7), davant Vila-seca (7-2), a Girona (2-4).
En l’antepenúltim partit visitava el pavelló de Cirera l’Agro Coruña, un equip de la zona mitja baixa que, de tota manera va fer patir bastant, però al final amb un triomf per 5-4 el Club Hoquei Mataró es va proclamar ja campió de 1a Estatal.
La setmana següent es va rematar la feina derrotant per 4-2 el Lleida, que arribava segon i amb possibilitat d’assolir l’ascens… que per a ells hauria d’esperar a l’última jornada. En l’últim partit, totalment intranscendent, es va perdre a Cerdanyola per 3-2.
La classificació final va ser CH MATARÓ 68, Vigo 64, Lleida 61 (els tres equips que van pujar), Cerdanyola 59, San Antonio Pamplona 55, Raspeig i Girona 53, Areces 47, Sant Feliu Codines 46, Sitges 45, Vila-seca 42, Alcobendas 31, Coruña 23, Macarena 20, Mieres 16 i Pilaristas Madrid 9.
L’equip va ser el màxim golejador amb 150 gols, amb Ivan Acuña com a màxim golejador de l’equip i segon de la categoria amb 39 gols, i el van acompanyar Jordi Bartrès (26), Xavi González (24), Roger Rocasalbas (19), Marc Navarro (19), Roger Arnau (11), Adam Puig (8), Ohri Labiano (2) i Roger Valls (1). A la porteria quasi sempre Pere Anton Martínez per situar, junt amb la bona defensa clar, el seu equip com a segon menys golejat (59 gols), cinc més que el Vigo.
Abans, l’any 1966, n’hi havia hagut un altre com Esport Ciclista Mataró quan encara no hi havia lliga estatal (Records 67), i aquest de fet era el tercer ascens de Club Hoquei Mataró a la màxima categoria estatal després dels aconseguits el 1995, el 2001 (podeu recordar-ho als Records 224 i Records 268) . També era el primer sota la nomenclatura d’OK Lliga, que s’havia implantat l’any 2002. En la primera ocasió l’equip va resistir cinc temporades i en la segona només una. Tocava preparar bé el retorn per poder-ho fer el millor possible i allargar l’estada entre els millors.
2006-07: En la temporada del retorn s’assoleix la permanència
La temporada del retorn es va afrontar amb el mateix entrenador, Ivan Sanz, i amb una plantilla amb pocs canvis, donant confiança i premi als que havien assolit l’ascens. Continuaren Pere Anton Martínez, Roger Arnau, Adam Puig, Marc Navarro, Roger Rocasalbas, Xavi Gonzàlez , Ivan Acuña i Jordi Bartrès i les úniques incorporacions foren les del porter David Calonge i Joan Miquel Calero, tots dos del Blanes.
Curiosament, el debut a la lliga va ser contra el Blanes i poc afortunat, ja que es va perdre per 5-1, com tampoc ho va ser el debut a casa perdent 5-6 contra el Noia. En el següent partit a fora es va repetir resultat, caient 5-1 a Vic. La cosa no pintava massa bé… però va canviar en el segon partit a casa. Arribava el Tenerife, que curiosament havia guanyat les tres vegades que havia visitat Mataró uns anys enrere en l’anterior etapa a la Divisió d’Honor. L’equip ho va brodar i va guanyar per 6-1, deixant l’equip canari a la cua. Després va tocar visitar el líder, el Barça, i es va perdre per 4-0.
Fins al final de la primera volta, l’equip va rutllar bé, va haver-hi un parell de triomfs molt remarcables, un 3-7 a Voltregà i un 3-1 davant el Liceo Coruña, en el que era el primer triomf mataroní davant aquest potent equip gallec. A mig campionat CH Mataró era novè, fregant la classificació per a la Copa del Rei, i era considerat un dels equips revelació.
Però la segona volta va començar encara més malament del que havia començat el campionat, amb sis derrotes seguides, tot i que una de molt meritòria, caient només per 3-4 davant el Barça, que portava jugadors com Egurrola, Masoliver, Borregan, Panadero, Carlos López, i els germans argentins David i “Negro” Páez que van marcar la diferència.
El primer triomf no va arribar fins a la 10a jornada de la 2a volta, quan es va doblegar el Vigo per 4-1, i la segona i última va ser en el darrer partit a Lleida, guanyat per 1-5. Abans, en la penúltima jornada, una igualada a casa contra l’Igualada, valgui la redundància, va salvar l’equip, que continuaria una temporada més a l’OK Lliga.
La classificació final va ser aquesta: Barça 83, Reus Deportiu 69, Vic 59, Liceo 54, Vilanova 53, Noia 49, Igualada 45, Tenerife 43, Blanes 38, Lloret 32, Voltregà 31, CH MATARÓ 28, Lleida 28, Alcoi 22, Maçanet 20 i Vigo 20.
Després els vuit primers van jugar “play-off” i el títol, no cal dir-ho, va ser per al Barça, derrotant en la final el Reus per 3 victòries a 0.
Per part del CH Mataró van intervenir Pere Anton Martínez (titular en 27 partits) i Calonge (en 3) com a porters, i els golejadors van ser Xavi Gonzàlez (16 gols, com a màxim golejador), Marc Navarro (15), Jordi Bartrès (12), Rocasalbas (10), Acuña (9), Adam Puig (6), Calero (6), Arnau (3) i el jove Eric Florenza (1).
En el pròxim número parlarem d’un altre club de la ciutat que també va estar a categoria estatal, tot i que sense poder arribar mai a dalt de tot, cosa bastant més difícil en aquell esport.
