Records… núm 268
Si en número anterior parlàvem del naixement esportiu d’una gran figura de la natació com Joaquim Fernàndez, que va arribar a estar prop del podi en un Mundial de natació, en aquest parlarem d’una esportista que ha pujat diverses vegades a un podi d’aquestes característiques.
L’equip femení de Club Hoquei Mataró comença a funcionar
En els Records-198 havíem parlat de com es va tancar de bé la temporada 1998-99 per al Club Hoquei Mataró que en la seva quarta participació consecutiva a la màxima categoria estatal va fregar l’entrada a la Copa CERS.
A més, començava a funcionar força bé l’equip femení, creat feia poc. La seva primera temporada havia estat la 1995-96 amb Emili Salvadó com entrenador i amb un equip format per Marta Bartrès, Raquel Serra, Núria Tarrés, Cristina Casas, Natàlia Puig, Alba Marín, Mireia Domingo i Patrícia Baena, que va participar a 1a Catalana. En les dues temporades següents i amb les mateixes jugadores, l’entrenador van ser Jaume Comajuan.
La temporada 1998-99 l’entrenador va ser Joan Soler, amb Marta Bartrès, Raquel Serra, Cristina Casas, Natàlia Puig, Alba Marín i Aida Cortés, i la temporada 1999-2000 es van incorporar Lourdes Coll i Eva Vinyolo, i l’equip ja va començar a treure el cap per les primeres posicions i va arribar a posar les coses difícils a l’Arenys de Munt, que va acabar sent campió català.
Marta Bartrès i Lourdes Coll subcampiones d’Europa
La gran alegria de la temporada següent es va produir a finals de l’any 1999, ja que Marta Bartrès la portera mataronina del Chasis Mataró, i la seva companya d’equip Lourdes Coll, i també tres jugadores d’Arenys de Munt (Majó, Dulsat i Artigas) van quedar subcampiones d’Europa amb la selecció espanyola en el campionat celebrat a Springe (Alemanya). La selecció espanyola només va encaixar dos gols en tot el campionat i a la final van caure en els penals davant Portugal després d’haver empatat a zero.
Marta Bartrès campiona del món… sense encaixar cap gol en joc
Des d’aquell moment la portera mataronina no va fer més que col·leccionar podis a nivell europeu i mundial, i el gran èxit va arribar l’any 2000 i novament a Alemanya. Allà la Marta Bartrés va ser protagonista destacada del títol mundial aconseguit per Espanya, ja que va ser la portera titular i no va encaixar cap gol en joc en tot el campionat, i només un a la tanda de penals contra Argentina a les semifinals. A la final van derrotar 2-0 a Portugal.
D’aquesta manera la Marta Bartrès es convertia en la primera esportista mataronina que aconseguia un títol mundial absolut, que anys després aconseguirien altres esportistes de la nostra ciutat. Per llegir l’actuació de l’esport mataroní en Campionats del Món podeu clicar aquí.
L’any 2001, al campionat d’Europa es van girar les tornes i Portugal va derrotar a Espanya i Marta Bartrès es va haver de conformar amb la plata.
Després en els anys següents, com ja tindrem ocasió de veure en altres números d’aquests Records va anar col·leccionant medalles. Però si ja ho voleu llegir podeu fer-ho a la seva biografia.
L’equip de CH Mataró entre els millors catalans
Pel que fa a l’equip de Club Hoquei Mataró, amb l’arribada d’altres jugadores com Sànchez, Vives, Comas o Domingo, en un esport que s’anava expansionant a poc a poc en l’àmbit femení, va estar durant aquells anys entre els primers de Catalunya però sense poder arribar a dalt de tot, amb equips com Arenys de Munt, Igualada, Bigues i Riells o Voltregà barrant-los el pas.
La temporada 2000-01, l’equip del CH Mataró, que patrocinava Chasis, va jugar la fase classificatòria per al campionat estatal, que es disputava en format de concentració, ja que encara no hi havia Lliga. Derrotades per l’Igualada i el Bigues i Riells van quedar fora.
La temporada 2001-02 van jugar Marta Bartrés, Raquel Serra, Cristina Sànchez, Sandra Vives. Natàlia Puig, Ivet Comas i Mireia Domingo i van acabar en sisè lloc a la 1a Catalana, amb Ivan Sanz d’entrenador.
1999-2000: L’equip masculí de CH Mataró baixa a 1a Estatal
Per la seva part l’equip masculí va enfocar la temporada 1999-2000 amb grans esperances, repetint amb Josep Garriga a la banqueta per segona temporada.
La plantilla semblava reunir tot els condicionants per fer una bona campanya, ja que es mantenien Ivan Agustí i Roger Fernàndez com a porters, Francesc Tibau, Aleix Castellsaguer, Ferran Andreu, Àlex Segura, Jordi Marimón i Jordi Rodríguez. Només van ser baixa Carles Orpí, el segon màxim golejador la temporada anterior, i el defensa Gerard Bertran, que van ser reemplaçats pels joves de 20 anys Albert Oller i Albert Ojeda, procedents del Maçanet i l’Arenys de Munt.
El bloc ja feia diverses temporades que jugava junt i, per tant, no calia preocupar-se, però el primer resultat va ser desmoralitzador, ja que el Maçanet, que retornava a la màxima categoria, va guanyar per 1-7 al Pavelló de Cirera, tornant un resultat que els mataronins els havien clavat tres temporades abans a La Selva i que els havia abocat al descens.
La reacció va ser immediata guanyant a Piera per 4-5 remuntant un 4-2 en els darrers minuts. Després fins al final de la primera volta l’equip ja no va tornar a puntuar a fora en set partits, tot i acabar fent patir el Reus a la seva pista (5-4), i a casa es va fer més o menys el normal, perdent només davant Barça i Liceo, però guanyant entre altres el Voltregà i el Vic, que estaven a la zona alta, en el darrer cas amb un duel de porters entre Agustí i Agramunt que va acabar amb 2-1. Però, tot i això, al final de la primera volta l’equip estava situat a la penúltima plaça amb només 9 punts.
La segona volta va començar de forma esperançadora sobretot pel gran treball defensiu que feia l’equip, que va servir per mantenir el zero dues jornades seguides davant dos rivals directes, guanyant el Tordera (1-0) i empatant a Alcobendas (0-0), i així sortir de la zona de descens.
Però dues derrotes davant Vilafranca i Voltregà van tornar a situar l’equip on era i d’allà ja no es va poder sortir. Junt amb les dues citades es van encadenar vuit jornades consecutives sense guanyar i el dimarts 28 de març, amb fredor a les grades, es va perdre davant del Noia per 2-5 certificant el descens de categoria. El tàndem format per Joan Solé i Ivan Sanz va substituir Josep Garriga en els darrers partits, però sense temps per rectificar res. Ja amb el descens consumat es va empatar a Vic i a casa davant del Reus Esportiu, tancant una etapa de cinc anys entre els grans.
La classificació final va ser: Barcelona 52, Liceo 47, Igualada 44, Reus 39, Noia 37, Voltregà 36, Vic 34, Flix 32, Vilafranca 27, Alcobendas 26, Tordera i Blanes 24, Maçanet 22, CH MATARÓ 18, Tenerife 15 i Piera 3.
2000-01: Jaume Parera continua com a president, i es retorna a la Divisió d’Honor
Es van convocar eleccions, però finalment Jaume Parera va ser l’únic candidat i va continuar com a president per tal de retornar l’equip a la màxima categoria. Es va fitxar un nou entrenador, Albert Pons, i de la plantilla anterior només van quedar quatre jugadors (Roger, Castellsaguer, Andreu i Ojeda) i es van incorporar Salarich, Marc Garangou, Domínguez, Mestres, Gay i Baucells, la majoria amb experiència a Divisió d’Honor.
La campanya a 1a Estatal va començar prou bé amb quatre victòries consecutives, entre elles a la pista del Tenerife, i fins al final de la primera volta només es va perdre a Horta i Cerdanyola, arribant a la meitat del campionat en el primer lloc. Però entre els primers partits de la segona volta s’havia de jugar de forma consecutiva contra els dos perseguidors, l’Areces i el Tenerife. Als asturians se’ls va derrotar a la seva pista de Grado en un partit de somni per 1-6 i després als canaris aquí a Mataró per 3-1.
Tot semblava ben encarrilat quan una derrota per 0-1 davant l’Horta, la primera encaixada a casa, i després a Vilanova, van comprimir la part alta de la classificació, que es va tornar a obrir amb quatre victòries dels mataronins, que a falta de tres jornades per al final van aconseguir l’ascens en superar el Cerdanyola, un rival directe, per 9-2 al Pavelló de Cirera, que va poder celebrar novament l’ascens a la màxima categoria. Roger va estar esplèndid a la porteria i la resta de l’equip va brindar un recital ofensiu. I dues setmanes més tard derrotant per 7-2 l’Arenys de Munt es va assolir el títol de campions de 1a Estatal, pujant amb tots els honors.
La classificació final va ser: CHASIS MATARÓ 47, Areces 44, Tenerife 40, Cerdanyola 39, Lloret 36, Bell·lloc 35, Vila-seca 32, Mieres, Macarena i Vilanova 30, Liceo B, Horta 28, Arenys Munt 26, Piera 17, Cambrils 15 i Oviedo 3.
2001-02: CH Mataró, convertit en “equip ascensor” torna a baixar a 1a Estatal
La temporada 2001-02 va haver-hi nou canvi d’entrenador, ja que Pons no va voler continuar i es va fitxar a Josep Lluís Paramio, que anys enrere havia estat porter de l’equip mataroní. Van continuar Roger, Ferran, Castellsaguer, Domínguez, Ojeda i Baucells, i van arribar el porter Plaza, Pérez, Ecija i Ros.
El nou tècnic va buscar un joc molt sacrificat en defensa, amb molta pressió, per sortir al contraatac, i va donar el seus fruits en el primer partit en què es va empatar a dos gols amb el potent Igualada i, després de perdre a Reus, amb tres victòries consecutives davant Tordera, Areces i Maçanet, que enfilaren l’equip a les primeres places. Fins i tot es va fer patir el Barça al Blaugrana, caient per 5 a 3.
Però tot va canviar i fins al final de la primera volta ja no es va guanyar cap altre partit arribant a l’equador fregant les posicions de descens.
La ratxa negativa es va anar allargant fins a 13 jornades. La victòria sobre l’Areces (7-3) la va trencar, però la setmana següent el Chasis Mataró es va quedar a zero a Maçanet (5-0) i es va començar una dura lluita per evitar el descens amb Tenerife i Alcobendas. Es va caure a la maleïda zona quan es va perdre al Pavelló de Cirera davant dels canaris per 2-4 i després en un partit clau a Alcobendas (5-2), ja amb Xavier Gallén de nou entrenador.
A la penúltima jornada s’esperava un miracle que no va succeir. Amb el Tenerife un punt per sobre es va viatjar a Vic, mentre els canaris jugaven a la pista de l’Areces, cuer i descendit. Es va fregar la victòria a Vic (3-2, després d’anar guanyant 1-2 poc abans del final) i el Tenerife va guanyar sentenciant el descens mataroní.
La classificació final va ser: Barcelona 81, Voltregà 61, Noia i Liceo 56, Lleida 55, Igualada 54, Blanes 50, Reus 47, Maçanet 42, Vic 39, Vilafranca 32, Alcobendas 30, Tenerife 26, CHASIS MATARÓ 22, Tordera 17 i Areces 13.
L’alegria de la temporada va ser l’ascens de l’equip B a 1a Catalana després del títol de 2a. Van formar l’equip Marc Parera, Josep Maria Spa, Albert Larrea, Jordi Dapena, Àlex Porras, Raúl Porta, Carles Farrera i Arturo Guerra, reforçat sovint l’equip per jugadors juvenils de gran projecció com Jordi Bartrès i Roger Arnau.
Lamentablement, l’hoquei sobre patins de Mataró, que durant la temporada 2001-02 va celebrar les seves Noces d’Or veia com el seu principal equip baixava de categoria. I aquesta vegada el retorn no seria tan fàcil… complicat anímicament per la mort abans d’iniciar-se la temporada del seu president Jaume Parera.
