Records… núm 245
La temporada 1995-96, la Unió Esportiva Mataró, recentment acabada de crear amb la fusió entre l’Esportiva i el CB Mataró, va aconseguir l’ascens a la Lliga EBA, la que era la segona categoria estatal en aquells moments (veure Records-235).
No obstant això en el moment de començar-hi a jugar ja s’havia convertit en la tercera en crear-se enmig la lliga LEB. Coses de l’esport…
Agustí Valdé nou president de la UEM
Quan es va constituir la Unió Esportiva Mataró el seu primer president Ramon Spa ja va manifestar que només volia fer de pont perquè la fusió fos una realitat i que després volia deixar pas a algú més vinculat amb el món del bàsquet i el mes de juliol de 1996 el va substituir Agustí Valdé, que va agafar la responsabilitat de dirigir l’entitat en el seu primer any a la Lliga EBA, però sense oblidar el treball amb la base, que la temporada 1995-96 ja havia donat bons resultats.
A part del bon paper del júnior femení als estatals del que ja en parlarem en un altre número més endavant, i centrant-nos en l’àmbit masculí, el júnior A de la UEM va aconseguir el títol de nivell A, per sota de la Preferent, i a més un jugador sortit de l’Esportiva, Ferran Xiqués, va aconseguir amb el FC Barcelona el títol estatal infantil derrotant a la final al Real Madrid.
Un americà a les files unionistes, que és el tretzè del bàsquet mataroní
La temporada 1996-97 la UEM la va afrontar novament amb Quique Spa a la banqueta, amb Rafa Rodríguez d’ajudant. La plantilla es va haver de renovar ja que hi havia l’obligació de tenir sis sub-22 i així veterans com Lluch, Comas o Bosch, importants en l’ascens, van deixar pas a gent més jove.
La plantilla la van formar David Jordà, que tornava de la Salle Maó, David Martín (UE Vallès) i Marc Ventura com a bases, Óscar Jordà, Xavier Alarcón, Francisco Pardos (JAC Sants) i Salva Masferrer com alers, i Joan Carmona, Dani Vergés, i la gran novetat, l’estatunidenc de 2,05 m Steve Horton, com a pivots. Amb aquest planter s’assegurava velocitat, tir exterior, rebot i lluita fins a l’extenuació.
Steve Horton arribava de Phoenix i era el tretzè americà del bàsquet mataroní després d’Earl Beechum, Tony Jenkins, Jack Schraeder, Jim Grady, Curtis Berry, Mike Zeno, Donald Reese, Merlin Wilson, John Washington, Ricky Hood, David Cooke i Alex McGluthin. Molts dels quals van meravellar al públic del Palau i van deixar un record inesborrable.
S’arriba a la final de la Lliga Catalana EBA
La temporada va començar bé, ja que l’equip es va classificar per a la final de la Lliga Catalana EBA després de superar Valls, Montcada i Tarragona. El 6 de desembre, amb la lliga ja començada, es va disputar la final a Montcada retransmesa pel Canal-33. El Cornellà, equip vinculat al FC Barcelona, i la UEM van oferir un gran espectacle. L’impressionant inici de l’equip mataroní (27-16 als 10′) amb Horton i Alarcón inspirats, va ser neutralitzat pel potencial sota cistella de l’equip del Cornellà, on destacaven jugadors com Alemany i Junyent, i al descans ja havien capgirat el marcador (33-36), per guanyar al final per 75-83.
Bon inici a la Lliga EBA
El dia 29 de setembre, en el debut a la Lliga EBA, el Palau Josep Mora va registrar una bona entrada per rebre l’Alvecón de Pamplona que, després d’uns inicis igualats, va acabar cedint davant del ritme trepidant dels jugadors mataronins que, conduïts per David Jordà, i amb Pardos (27 punts) i Alarcón (24) com estilets, van acabar destrossant els navarresos per 102-75.
Després l’equip va continuar mostrant-se intractable a casa, i al final de la primera volta estava en el lideratge igualat amb Salle Maó i Cornellà, i l’objectiu de ficar-se en els “play-off” agafava cos. L’equip va rebre el premi de tenir a Quique Spa com entrenador i a David Jordà com a jugador a la selecció de la conferència Est que va participar en un torneig sub-22 de la Lliga EBA.
Meroil nou patrocinador
A mitja temporada, a l’inici de 1997 es va signar l’acord amb Meroil que va ser el nou patrocinador del club. El debut amb la nova samarreta no va ser bo, ja que el Montcada va trencar la imbatibilitat a casa, però es va reaccionar immediatament guanyant a la pista d’un rival directe com el Valls. L’equip estava en un gran moment i ho va demostrar derrotant dos líders, primer la Salle Maó de Turner i Reynes per 87-79, i dues setmanes més tard el Cornellà, per 89-81, en dos partits en què el Palau Mora va vibrar. I enmig va assolir una anotació rècord a pista contrària en guanyar per 84-120 a Mollet.
Al final una derrota a Tarragona va deixar l’equip en el tercer lloc de la fase regular, amb 20 victòries i 6 derrotes, i a una sola victòria dels dos primers que van ser Salle Maó i Llobregat Cornellà. Per darrere van quedar Montcada, Valls, Sant Josep, Tarragona, CB Manresa, Helios, Alvecón, Mallorca, Montsó, Mondragón i Mollet.
La UE Mataró juga la fase final de la lliga EBA
El Meroil Mataró es va guanyar la presència entre els 16 millors de l’EBA eliminant el Sant Josep de Badalona entrenat per Quimet Costa: 91-94 a Badalona i per 82-80 al Palau Mora, partit en el qual es va guardar un minut de silenci per la mort en accident de cotxe del jugador sub-22 de l’entitat Lucas Keudell, fet que havia consternat el bàsquet local uns dies abans.
En els vuitens de final el Meroil Mataró va eliminar l’Abeconsa del Ferrol en eliminatòria resolta per 3-1 (82-73 i 88-93 a Galícia i 97-67 i 92-75 a Mataró), i en la qual, a part dels deu titulars, van jugar també els joves Carles Canals i Moisès Prat.
El club va demanar l’organització de la fase final a vuit, però finalment es va haver d’anar a Chipiona. Superant la pressió ambiental els de Quique Spa van guanyar els amfitrions en quarts de final per 79-86, plantant-se en semifinals, gràcies a un gran partit d’Alarcón (28 punts) i David Jordà (26).
A la semifinal la Salle Maó, un equip al qual s’havia derrotat en els dos partits de la fase regular, va ser superior, capgirant en el segon període el 35-32 favorable al Meroil del descans, i acabant amb un contundent 64-80. Així la UEM tancava una gran campanya caient davant del futur campió, que a la final van superar el Cornellà.
De la resta de la temporada cal destacar que el sènior B va baixar a 2a Catalana en perdre la promoció davant del Reus Ploms, el cadet després de guanyar la final de Preferent B va pujar a la màxima categoria catalana i Marc Silva, un mataroní format a Valldemia que jugava amb el FC Barcelona, va quedar campió d’Espanya infantil.
Canvis a la temporada 1997-98 i temporada fluixa
L’estiu va ser mogut. Agustí Valdé va deixar la presidència i se’n va fer càrrec Benito Pérez, fent front a la difícil tasca de cobrir els 36 milions de pessetes de pressupost de l’entitat, sense patrocinador, ja que Meroil no va continuar. Steve Horton va deixar plantat el club i la normativa relativa als sub-22 va obligar a remodelar la plantilla i també Pardos, Vergés i Carmona van marxar, arribant Ribatallada, Julián, Sergi Sànchez i el pivot estranger John Williams.
A la lliga catalana la UE Mataró va arribar a semifinals caient davant del Llobregat Cornellà, però la lliga EBA no va començar bé, amb derrota a Tarragona per 80-64, curiosament el mateix resultat de l’últim partit de la temporada anterior.
Amb quatre derrotes al Palau l’equip va arribar a l’equador en penúltima posició, ja amb l’americà Williams acomiadat, i tot i l’arribada de Jordi Soler. Aquest jugador mataroní, ja en la seva etapa final com a jugador, i després d’haver guanyat tres lliges ACB amb el Barça i haver jugat més endavant a Múrcia, Càceres i Fuenlabrada, va intentar reforçar l’equip. Però va ser un pas molt fugaç ja que només va jugar tres partits, abans de marxar al Melilla.
A la segona volta no va canviar massa la tònica i la UEM va acabar la fase regular a l’avantpenúltima posició, amb només 7 victòries en els 26 partits, veient-se abocat al “play-off” de descens. El campió va ser el Barça B, seguit de Lleida, Zalla, Valls, Cornellà, Gramenet, Sant Josep, Helios, Montcada, Tarragona, Montsó, UEM, Alvecón Pamplona i Baleno Saragossa.
Al play-off de descens, i pagant el dèficit d’altura sota taulers, es va caure davant del Montcada (78-82 i 80-78) i després davant de l’Alvecón Pamplona (64-63 i 74-77 aquí i 90-78 i 99-80 a Pamplona) i d’aquesta manera es perdia la categoria.
En un any s’havia passat de l’eufòria al desencís. Però durant l’estiu tornaria l’alegria, ja que la UEM va poder mantenir la categoria gràcies a una ampliació.
Bon paper del júnior de la UEM i també de l’AE Boet campió de 3a Catalana
Completant el balanç de la temporada, el júnior va arribar a semifinals de preferent B, amb jugadors com Hernàndez o Ventura que no tardarien a arribar al primer equip, i l’AE Boet va quedar campió de 3a Catalana després de superar el Cellera de Ter per 84-67.
En el pròxim número anirem uns quants anys enrere per recordar quan el pare de Jordi Soler, que havia estat puntal de la millor època del CE Mataró a la Divisió d’Honor, també va passar per l’Esportiva.
