Records…núm 305
En el número anterior parlàvem del títol estatal obtingut pel Centre Natació Mataró femení de tennis taula en un campionat impecable en què va acabar imbatut. Durant unes jornades, fent-li costat a la seva privilegiada posició de líder, hi havia un altre equip de la mateixa entitat.
La temporada 2002-03 havia acabat de forma exitosa per al waterpolo del Centre (veure Records-295), amb l’equip sisè a la fase regular i classificat per jugar competició continental, i amb el júnior acabant també sisè a l’estatal amb un equip entrenat per Ernest Gil, i format per Rubén Gonzàlez i Marc Garcia porters; Pau Casals, Jordi Fernàndez, Jordi Cruixent, Antoni Montes, Albert Garcia, Pau Ymbern, Adso Fernàndez, Albert Urbano, Josep Maria Cabré, Ferran Masip i Vicenç Fàbregas. Albert Garcia i Pau Casals van ser cridats a les seleccions estatals júnior i juvenil respectivament.
Durant l’estiu, recordant els primers temps del waterpolo, es va disputar un torneig de waterpolo a la platja, amb equips de 4 jugadors i amb participació dels millors equips estatals. Els dos equips del Centre van jugar les finals perdent en noies contra el Sabadell i en nois contra el Catalunya.
També durant Les Santes cal destacar que les instal·lacions del CN Mataró van acollir dos partits de la Lliga Mundial entre les seleccions d’Espanya i Itàlia. La selecció espanyola que dirigia Joan Jané va guanyar el primer partit per 10-9 classificant-se per a la fase final i va perdre el segon, que era intranscendent per 9-12. En la selecció espanyola jugaren Rollán, Pedrerol, Molina, Hernández, Chava Gómez, Sánchez-Toril, Sanz, Marcos, Iván Moro, Pérez, Dani Moro i Dani Ballart, el que dues dècades més tard seria entrenador de l’equip femení del CN Mataró.
Finalment, cal destacar que Jordi Garcia va participar amb la selecció estatal universitària a la Universiada de Corea quedant en 7a plaça.
Debut del waterpolo en competició europea
Ja de cara a la temporada oficial 2003-04, i pel que fa a l’equip masculí es va preparar la nova campanya sense massa canvis tot tenint en compte que tal com havia anat l’anterior no calia tocar gran cosa. Amb Doprin Costras com entrenador, només el veterà boia Mario Duro va deixar el primer equip després de més d’una dècada en el mateix, sent reemplaçat per Pau Cardenal, un altre jugador de la casa.
Acabada la temporada anterior va arribar la confirmació que l’equip del CN Mataró jugaria per primera vegada en competició europea, en concret a la Copa LEN, tot estrenant el patrocini de la firma Quadis.
La nova temporada, que seria molt brillant, ja va començar de manera intensa. En el Campionat de Catalunya el CN Mataró es va plantar fins a semifinals on va caure davant del CN Sabadell per un ajustat 10-9, per obtenir el tercer lloc en derrotar el CN Terrassa per 10-8. El títol va ser per al CN Barcelona.
El divendres dia 24 d’octubre es va produir a les instal·lacions del CN Mataró el debut a la Copa LEN. El primer partit va ser fàcil, amb victòria sobre els turcs de l’Heybeliada. Ja ben aviat Andrei Iosep va fer el primer gol del Centre en competició europea i els gols van anar pujant ràpidament fins al 16-3 final.
En el segon partit, el decisiu per passar la primera ronda, es va derrotar el Ràpid de Bucarest per 7-5 i en el tercer es va perdre per 6-7 davant d’un històric, dins del context europeu, com és el Ferencvaros de Budapest.
Els protagonistes d’aquest debut europeu, i que ho serien de tota la temporada, van ser Jordi Fernàndez, Carles Claveria, Andrei Iosep, Mark Matajsz, Kiku Garcia, Florin Bonca, Jordi Garcia, Pau Cardenal, Víctor Flores, Albert “Pei” Garcia, Albert Urbano, Andreu Alemany i Rubén Gonzàlez.
A vuitens de final el rival va ser el Chaina de Creta, i el partit va servir per estrenar esportivament la instal·lació del Sorrall. Allà, a la seva piscina coberta, l’equip de Dorin Costras va superar els grecs per un curt 9-7, una diferència que va ser insuficient per poder-la mantenir a Atenes, on van jugar els cretencs, i on es va perdre per 13-10. Poc abans del final s’estava en 11-10, però la pressió i l’arbitratge van tenir el seu pes. Amb el primer desplaçament europeu es va acabar la primera participació.
Líders en solitari a la Divisió d’Honor, protagonitzant un fet insòlit
De forma paral·lela l’equip, en plena forma, ja havia iniciat la singladura estatal, guanyant per 11-7 l’Aguas de València en el primer partit, 8-17 al Larraina a Pamplona en el segon i 12-4 al Mediterrani en el tercer. Aquests resultats van situar el Centre Natació Mataró com a líder solitari amb 9 punts, ja que era l’únic equip que havia guanyat els tres partits.
Curiosament en aquell moment, al mes de novembre del 2003 entre els líders de les diverses competicions estatals per equips del màxim nivell no hi havia ni cap equip del FC Barcelona, ni del Real Madrid, però si dos del Centre Natació Mataró, en un fet tant destacat com insòlit: el femení de tennis taula a la Superdivisió i el masculí de waterpolo a la Divisió d’Honor.
Com a curiositat dir que al costat dels equips de waterpolo masculí i tennis taula femení del Centre Natació Mataró, els altres líders de les diferents competicions estatals a 10 de novembre del 2003, conformaven una llista ben original que era aquesta:
Deportivo de La Coruña en futbol, Tau Vitòria en bàsquet; Ciudad Real en handbol; Almeria en voleibol, Atlètic Terrassa en hockey herba; Lleida Llista Blava en hoquei patins, Boomerang Intervíu en futbol sala; El Salvador Valladolid en rugby i La General Granada en tennis taula, en categoria masculina; i Playas Calvià Mallorca en futbol; Ros Casares València en bàsquet; Mislata en handbol; Tenerife en voleibol; Real Sociedad en hockey herba i CN Sabadell en waterpolo, en categoria femenina.
Dos dies després del dur partit a casa contra el Chaina es va perdre a Terrassa per 9-8, però la victòria davant del Plaza (8-6) a la cinquena encara va mantenir l’equip entre els líders.
Només a la setena jornada després d’un vibrant partit contra el Barceloneta (13-15) es va abandonar el primer lloc. Uns dies després es va jugar a la Municipal contra el CN Barcelona, el líder, fent un inici espectacular i immillorable, dominant per 5-0 a poc d’iniciar-se el segon quart. L’equip local es va mantenir per davant (7-5) però un 0-3 al darrer quart va trencar el somni de guanyar a l’equip que, en aquells moments, era el més llorejat del waterpolo català i estatal.
Encara abans d’acabar la primera volta va arribar un altre moment important amb la victòria sobre el Catalunya per 10-7, ja que feia vint-i-nou anys que no s’havia obtingut la victòria davant l’equip barceloní.
Al final de la primera volta el CN Mataró ocupava la quarta plaça amb 21 punts, per darrere de CN Barcelona (30), Sabadell (27) i Barceloneta (24), i aquest quart lloc va donar dret a jugar la Copa del Rei, que es va disputar a la Nova Escullera del Club Natació Barcelona.
Una gran Copa del Rei, caient a la pròrroga en semifinals
A la Copa del Rei disputada a la Nova Escullera de Barcelona, es va superar el València en quarts de final per 11-6 demostrant estar en bon moment, però va haver-hi la mala sort de topar amb l’amfitrió CN Barcelona que era líder de la lliga, a semifinals. L’equip mataroní va donar el millor, tal com havia fet al partit de lliga a Mataró, i va plantar cara amb un partit sensacional en el qual l’hongarès Matajsz va posar l’empat a 7, que forçava la pròrroga, pocs segons abans del final. Al temps suplementari es van imposar els barcelonins per 9-8, però a la final acusaren l’esforç caient davant del Barceloneta per 6-5.
Altra vegada a semifinals del “play-off”
A la segona volta es va perdre una mica el fil, amb derrotes a València i Saragossa, però es va poder mantenir el quart lloc gràcies a un empat final a la piscina del Catalunya.
La classificació de la fase regular va ser: CN Barcelona 63, Sabadell 51, Barceloneta 50, CN MATARÓ QUADIS 38, Catalunya 35, Terrassa 30, Plaza 28, València 26, Sant Andreu 24, Martiànez 22, Larraina 10 i Mediterrani 9.
I van arribar els “play-off” en els quals per primera vegada l’equip mataroní tenia el factor piscina a favor a la primera eliminatòria, i ho va fer valer per superar el Catalunya, guanyant a la Sant Jordi per 9-11 i després a casa per 16-14, amb pròrroga i penals, en un partit dramàtic en el qual els graciencs amb jugadors com Sulla, Abarca, Arévalo, Dimitrov, Sans o Peisson ho van posar complicat.
A les semifinals va correspondre altre cop el CN Barcelona, que ja en plena forma no es va deixar sorprendre i va ser superior aquí (8-10) i a Barcelona (11-4) amb una defensa impressionant dels cenebistes, que comptaven amb un equipàs amb Aguilar a la porteria, els germans Perrone, Ivan Pérez, Guillermo Molina, Mallarach i Xavi Garcia, que quedaria campió, superant amb certa facilitat el Sabadell a la final, per obtenir el que seria el seu penúltim títol, abans no comencés el domini del Barceloneta.
Però, de segur, havia estat la temporada més bona del Centre Natació Mataró a la seva història. El màxim golejador va ser Andrei Iosep amb 74 gols, seguit per Matajsz amb 60, Bonca amb 54 i Jordi Garcia amb 41.
El Centre funciona de petits fins a grans
L’equip mataroní s’anava forjant un nom dins l’àmbit estatal i mentrestant alguns dels jugadors que hi havien col·laborat en els darrers temps i ja retirats continuaven jugant amb l’equip de “màsters” que va obtenir el títol de campió d’Espanya en derrotar a la final el Manresa per 9-4 a la piscina de l’Horta. Formaven l’equip: Batlle, Duro, Saura, Flaqué, Clavell, Jiménez, Tarrés, Cambray, Martí, Roy, Sànchez, Costras, Lloret, Serra, Lluís Garcia i Llerena. També l’equip de veterans, amb alguns dels citats més Bruguera, Viladevall, Joan Garcia, Robert, Arbonés i Martí van quedar campions de Catalunya, donant tots ells un exemple de ganes de fer esport, d’amistat i d’estimació a un club.
Gairebé de forma simultània l’equip infantil del CN Mataró, entrenat per Vicenç Tarrés, es va proclamar subcampió de Catalunya, igualat a punts amb el campió el CN Sabadell, amb un equip format per Gual, Zaera, Erenas, Ferreras, Hilario, Enric Quindós, Garcia, Abril, Codina, Lloret, Cervetto, Letosa, Fàbregas, Peguera, Querol, Bellavista, Jiménez, Cucurella, De la Cruz, Marc Quindós.
De cara a la temporada següent deixaren l’equip tres puntals com l’hongarès Matajsz, i dos homes de la pedrera com Claveria i Alemany, però l’equip no ho notaria excessivament, com sí que havia notat els canvis un altre equip de la ciutat aquell mateix any, tal com veurem en el pròxim número.
