Records… núm 235
Durant els anys noranta el bàsquet mataroní va viure moments de forta convulsió, primer amb la desaparició l’any 1991 de la secció del CE Mataró (veure Records-112), després amb la creació del CB Mataró i finalment amb la desaparició del sènior masculí d’aquest club, a finals de la temporada 1992-93, quan es va vendre la plaça a la 1a Divisió B al Plasència (veure Records-110).
L’Esportiva és l’equip masculí de nivell més alt a la nostra ciutat
La creació del CB Mataró la temporada 1991-92 va deixar novament l’Esportiva com a segon club de la ciutat, ja que tot i jugar a la mateixa categoria uns van obtenir l’ascens a 1a Divisió B, mentre que els altres s’hagueren de conformar a mantenir la categoria de la mà del búlgar Todorov.
La gran alegria per a l’entitat esportivista, que presidia Blai Serena, va ser el títol de campiones de Catalunya en cadets femenines amb Sílvia Sànchez, Gemma Carreras, Mar Mármol, Alícia Romero, Mireia Dominich, Esther Rodríguez, Meritxell Vidal, Emma Garcia, Sara Farrés, Montserrat Cusachs i Núria Cabot. L’entrenador era Rafael Gallego. I també l’equip preinfantil masculí va obtenir el mateix títol amb una formació integrada per Sànchez, Llach, Rodríguez, Tenas, Keudell, Puig, Jiménez, Martínez, Marina i Soriani i entrenats per Joaquim Martínez.
Mentrestant, i d’això ja n’havíem parlat, l’equip masculí es mantenia amb més o menys dificultats a una 2a Estatal que tenia el nivell de l’EBA actual, ja que era la categoria de tercer nivell. Durant la temporada 1992-93 amb el retorn de Jaume Ventura a la banqueta de l’equip de “La Gàbia” després de vint temporades dirigint equips de categoria superior per tot Espanya alguns a la màxima categoria estatal com el Breogán de Lugo, el Caja Canarias o el Màgia d’Osca, i que va portar les regnes del primer equip de l’Esportiva a la 2a Divisió Estatal.
Aleshores els clubs van dir que l’Ajuntament no havia complert els compromisos establerts en un acord signat amb els dos clubs i tampoc el suport ciutadà va ser el necessari per mantenir l’equip del CB Mataró a la 1a Divisió B. D’aquesta manera de cara a la temporada 1993-94 l’Esportiva era el principal referent del bàsquet masculí a la ciutat, mentre que la primacia femenina durant un parell de temporades més va continuar en mans del CB Mataró.
A la nova temporada Pere Bravo va tornar a la presidència, amb Xavier Rodríguez d’entrenador, i amb Joan Montes, el que anys després arribaria a entrenar el FC Barcelona, com a coordinador de la base. Josep Maria Solà es va fer càrrec del femení.
L’Esportiva va afrontar la 2a Divisió amb una plantilla on continuaven Alarcón, Óscar Jordà, Gonzàlez, Coma, Jover, Comas, i s’afegien David Jordà i Manent, que pujaven del júnior i del sub-23, i també Díaz, Triola i Oms provinents del CB Mataró i Raduà del Mollet.
En una categoria dura amb 24 equips, com ja hem dit del nivell de l’actual EBA, l’Esportiva tampoc va fer una gran campanya. A la primera fase va quedar per darrere de Santfeliuenc, Manresa i Ademar, i va anar a parar a la fase de descens on va acabar en quart lloc per darrere de Navàs, Igualada i Sant Boi, salvant així la categoria.
L’any 1994 es crea una fortíssima Lliga EBA, on no hi entra l’Esportiva
De cara a la temporada 1994-95 es van remodelar les categories pel fet que la 1a Estatal, anteriorment anomenada 1a Divisió B, estava resultant ruïnosa per a molts clubs, i així per sota de la Lliga ACB (Associació de Clubs de Bàsquet), creada uns anys abans, es va crear la Lliga EBA (Lliga Espanyola de Bàsquet Aficionat) partint l’estat en quatre zones, dites conferències per fer-ho més americà, amb 14 equips a cada grup, i de manera que els jugadors només podien cobrar màxim un milió de pessetes en concepte de beca i l’estranger era opcional. Com a fet demostratiu del què era aquella EBA inicial, cal dir que com equips catalans només hi van entrar Sant Josep de Badalona, Cornellà, Mollet, Horta i Sant Josep de Girona, junt amb equips de València, Aragó i les Illes en la seva conferència.
L’Esportiva va tornar a jugar a la 2a Estatal en un grup de 16 equips que es jugava en una sola fase. La plantilla va quedar a les ordres de Quique Spa, que era el nou entrenador i que la temporada anterior havia estat al Premià portant-lo a la fase d’ascens. Va estar formada per David Jordà, Jaume Comas (Premià) i Xavier Alarcón com a bases, Óscar Jordà, Francesc Triola i Ramón Rovira (Premià) com alers i Joan Carmona, Dani Vergés, Salva Masferrer i Ramón Gonzàlez com a pivots. L’objectiu inicial no era l’ascens, però a poc a poc l’èxit va sorprendre la mateixa empresa.
Es va començar amb una ratxa de quatre victòries. Al final de la primera volta l’Esportiva ocupava el segon lloc només per darrere del Valls. Mentrestant “en els desparxos” ja es començava a parlar de la unió d’Esportiva i CB Mataró, i de la possibilitat de fer la fase d’ascens a la lliga EBA a Mataró. La Gàbia era un fortí inexpugnable que només va caure quan faltaven tres jornades per al final i el Valls, el campió, va guanyar-hi per un ajustat 92-94.
Al final el Valls va quedar primer amb 57 punts, per davant de l’Esportiva i el CB Manresa amb 53, Montgat 50, Pineda 49, Santfeliuenc 45, Hospitalet 45, Ademar 44, Sant Boi 44, Navàs 43, Sícoris Lleida 43, Sfèric Terrassa 43, Granollers 42, Igualada 40, Gramenet 38 i Sant Cugat 31.
Els tres primers tenien dret a jugar la fase d’ascens a la lliga EBA i a l’Esportiva li va tocar anar a Montsó. Allà es va començar derrotant l’Inca (96-89). Després es va perdre amb l’Alboraia (87-89) en un partit clau. Per tancar la primera fase es va derrotar el Dènia (98-85) obtenint el segon lloc del grup, cosa que va creuar amb el Valls en semifinals, de les quals el guanyador obtenia l’ascens. La primera part l’Esportiva la va brodar, amb gran llançament exterior, arribant al descans amb un 59-40 favorable. Tanmateix a la segona part Farré, el base del Valls, amb 24 punts va capgirar la situació junt amb el suport de centenars de seguidors vallencs que van donar ajut al seu equip. Al final els tarragonins es van imposar per 90-94, deixant l’Esportiva a les portes de l’ascens. En el partit pel 3r i 4t lloc, intranscendent es va perdre amb l’Inca per 87-93.
Óscar Jordà va ser el màxim anotador de la fase amb 115 punts en els 5 partits, però el tir exterior de Rovira, l’experiència de Triola, la direcció de Comas i el treball dels pivots també va ser sensacional.Era una temporada en la qual Jordi Soler (fill de Josep Maria Soler que havia estat jugador del CE Mataró en l’època daurada del club), jugava al Càceres a la màxima categoria estatal, per fitxar després pel Múrcia.
Llorenç Mons, jugador sortit de l’Esportiva, que jugava al Cornellà, va jugar amb la selecció estatal júnior que va obtenir el 3r lloc al Mundial Júnior.
Es crea la Unió Esportiva Mataró, fusió d’Esportiva i CB Mataró
Això ja passava quan l’acord entre l’Associació Esportiva i el Club Bàsquet Mataró s’havia concretat per tal d’unir esforços i formar un sol club de bàsquet que, mantenint l’antiguitat de l’Esportiva, es va passar a denominar Unió Esportiva Mataró i que va ser presidit per Ramon Spà, amb Pere Bravo (fins aleshores president de l’Esportiva) de president adjunt i Manel Dalmau (fins aquell moment president del CB Mataró), Salvador Lladó i Manel Alfonso com a vicepresidents. Completaven la primera junta Montse Casarramona secretària, Daniel Brosel tresorer, Jordi Fors vicesecretari, Andreu Sainz comptador i Joan Manuel Alonso, Leandre Arrufat, Jaume Bruguera, Antoni Cabanillas, Joan Fornells, Agustí Lorenzo, Josep Perarnau, Ramon Romero, Miquel Ros, Reyes Santos, Feliu Vilalta i Ramon Vidal com a vocals. D’aquesta manera, amb una junta molt potent, començava amb força la temporada 1995-96.
L’equip, que continuava sent dirigit per Quique Spa, va patir les baixes importants de Comas, Triola, Rovira i Gonzàlez. Per reemplaçar-los es va aconseguir un reforç de luxe amb el retorn de l’aler mataroní Josep Maria Lluch, junt amb els fitxatges d’Insausti, base del Granollers, Agustí Coma, pivot del Granollers, i Xavi Marín, aler del Melilla, que malalt hauria de ser substituït aviat per Oscar de la Torre.
Una gran temporada que acaba amb ascens a Lliga EBA
Al revés que la temporada anterior els inicis van ser decebedors, amb derrota al Palau Mora, on ara jugava l’equip, davant del CB Manresa, i a la pista del Montgat. Tot seguit, com no podia ser d’altra manera, l’equip va agafar l’ona i va reaccionar, però al final de la primera volta l’equip només era quart. Al primer partit de la segona volta es va guanyar a la pista del líder, el CB Manresa per 68-72, amb una gran defensa, i després quatre victòries més van fer pujar l’equip fins al segon lloc. Dues derrotes van tornar la inquietud, augmentada amb la marxa de David Jordà a la Salle Maó a lliga EBA i la lesió de Coma, que va ser substituït per Queco Bosch. No obstant això, al final es va acabar amb vuit victòries seguides, obtenint el segon lloc, que donava altra vegada el dret a disputar la fase d’ascens.
La classificació la va encapçalar el CB Manresa amb 56, i la UE Mataró en va sumar 52, quedant per davant de Navàs 51, Montgat 49, JAC Sants 48, Sícoris, Santfeliuenc i Vic 47, Hospitalet 46, Ademar 45, Vallès 44, Salle Bonanova 41, Sant Boi 40, Esparreguera 38, Grup Barna 37 i Sfèric 32.
En aquesta ocasió la fase d’ascens es va jugar a Sant Fruitós de Bages i es va aconseguir l’èxit. Al grup es va començar derrotant el Mallorca (80-61), després es va perdre clarament davant l’Almassera (74-94), convertint en fonamental el tercer partit, com havia passat la temporada anterior. Es va derrotar La Salle Paterna per 71-64 i això va obrir el pas de les semifinals contra el Carlet valencià.
En aquest partit al descans l’Esportiva ja dominava de 13 punts i la segona part va ser un festival, per acabar guanyant per 82-63, i assolint l’ascens a la Lliga EBA. Van jugar el decisiu partit: Insausti (11), Vergés, Óscar Jordà (8), Alarcón (21), Coma (8), Lluch (15), Chacón, Masferrer (9), Bosch (4), Carmona (2), Ventura i Pérez (2).
A la final es va perdre novament contra l’Almassera, ara per un mínim 65-67, degut possiblement a la falta d’encert en el tir exterior que es va arrossegar durant tota la fase.
La creació de la Lliga LEB devalua una mica l’ascens
Tocava preparar una nova campanya que es faria amb molts canvis, però amb una lleugera decepció, ja que, coincidint amb l’ascens mataroní, la Federació va descafeïnar una mica l’ascens, ja que entre la lliga ACB i la lliga EBA es va crear una nova categoria: la lliga LEB. Això volia dir que, tot i l’ascens, es jugaria al tercer nivell estatal.
En el pròxim número parlarem també de quan un esport important a la ciutat va arribar a aquest tercer nivell estatal.
