Records… núm 215
En el número anterior parlàvem de com la secció de natació del Centre Natació Mataró vivia uns moments esplèndids a finals dels anys noranta, però per arribar allà va haver de lluitar de valent, i refer un equip que havia quedat molt malmès quan a finals de la dècada dels vuitanta van marxar les seves figures, Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez, acompanyats d’algunes joves promeses.
“Fugida” de talents
L’any 1988, la que havia estat entrenadora del CN Mataró, Dolors Jané, va marxar cap al CN Sant Andreu junt amb Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez, els seus deixebles ja consolidats al més alt nivell estatal, i també amb joves promeses com Ferran Viciano, Joan Manté i David Ruiz, tot i que els dos últims a finals de l’estiu de 1989 ja van tornar.
La secció de natació del Centre, mancada encara d’una piscina en condicions, mentre s’estaven completant les obres de les noves instal·lacions, va patir una forta crisi de la qual l’entrenador Francesc Masriera intentà sortir-ne treballant de valent. I els primers èxits, modestos encara, van arribar aviat quan Joan Miquel Parra (nascut l’any 1974) i Albert Gallego (del 1972), van quedar tercers al campionat de Catalunya d’edats de l’any 1989, en 100 m papallona i 100 m esquena.
Als campionats de Catalunya absoluts encara no hi va haver cap finalista. Però anaven caient els rècords: Albert Gallego va establir nous rècords del Centre en proves curtes de lliures (24.82 en els 50 m, 54.01 en els 100 m, 1:58.69 en els 200 m), Joan Manté en les més llargues (4:22.12 en 400 m, 17:10.62 en els 1500 m) i en esquena (1:01.08 en 100 m i 2:11.13 en 200 m) i en papallona els feren David Ruiz (1:02.95 en 100 m) i Joan Miquel Parra (2:19.13 en 200 m). Els de braça i estils estaven intocables en poder de Joaquim Fernàndez, igual que pràcticament tots els de l’àmbit femení, que detentava Sílvia Parera.
Jordi Pujol inaugura la nova piscina, que acull els Campionats d’Espanya Absoluts
El 20 de juliol de 1990, va ser un dia brillant per al Centre, ja que es van inaugurar les noves instal·lacions del club, ara ja totalment completades, amb la presència en els actes del president de la Generalitat Jordi Pujol.
Ja amb l’objectiu complert Joan Serra i Puigdesens, després de 12 anys d’estar al front del club, va deixar la presidència. Va ser l’endemà mateix de la inauguració, quan en l’Assemblea Extraordinària va prendre possessió del càrrec Antoni Cot i Rovira.
Pocs dies més tard i com a preludi de les festes de Les Santes, es va disputar la 80a edició dels Campionats d’Espanya absoluts, un dels més grans esdeveniments esportius que s’havien celebrat a la nostra ciutat fins aquell moment en qualsevol esport.
Van ser tot un èxit de públic i d’organització, i també esportiu, amb sis rècords estatals absoluts superats. Va destacar el de Martin López Zubero, que va ser la gran atracció dels campionats, amb 2:03.35 en 200 estils. Sensacional també va ser el duel entre Sergi López i Joaquim Fernàndez en els 200 m braça resolt a favor del primer…
Per part del CN Mataró, Joan Manté, va ser el més destacat arribant a dues finals B, quedant 12è en 200 esquena (2:14.50) i 13è en 100 esquena (1:02.44), que van significar nous rècords de Mataró. Després va quedar quart al campionat estatal per edats en els 200 m esquena.
Als campionats de Catalunya absoluts el millor va ser el 5è lloc en relleus 4×100 estils amb Gallego, Manté, Tolosa i Ruiz. Francesc Tolosa va fregar la final quedant 10è en 100 m braça.
Mentre Joaquim Fernàndez i Sílvia Parera anaven recollint uns èxits internacionals dels quals ja n’havíem parlat Records-86, al Centre s’anava refent l’equip, amb Albert Gallego fent bons temps en lliures, amb Xavier Ruiz, campió al català d’hivern per edats dels nascuts l’any 1976, i amb Oriol Oliveras campió dels nascuts l’any 1978 en 100 m lliures.
De sobte l’any 1991 el club va rebre una forta sotragada amb la mort del jove Josep Mons, que estava exercint de segon entrenador, i al qual se li dedicaria un trofeu en memòria seva l’any següent, que es convertiria en tradicional amb el pas del temps amb el nom de Trofeu “Ciutat de Mataró” “Memorial Josep Mons”.
Torna a haver-hi finalistes als Campionats de Catalunya
L’any 1992 als absoluts de Catalunya d’hivern Albert Gallego ja es va ficar a la final dels 100 m lliures i va acabar 5è, i també va batre el rècord de 200 lliures amb 1:57.45. Per la seva part Leonardo Fernàndez va batre el rècord de 200 m estils.
Xavier Ruiz, que es convertiria en el nedador més emblemàtic del club en aquells anys de transició, es va proclamar campió català júnior d’hivern en 100 m estils (1:02.26) i subcampió d’estiu en 100 m lliures (56.03) i va estar prop del podi als estatals per edats, cosa que també es pot dir de Laura Muñoz i Francesc Tolosa.
Als campionats de Catalunya absoluts d’estiu ja hi va tornar a haver finalistes en la persona d’Albert Gallego que va quedar 8è en 100 m esquena i de Leonardo Fernàndez 5è en 200 m braça i 6è en 100 m braça.
L’any 1993 Xavier Ruiz es va proclamar campió català júnior d’hivern en 100 m estils (1:02.48), 100 m braça (1:07.58, que fou rècord dels campionats) i 200 m estils (2:13.32, que fou també rècord dels campionats i a més absolut de Mataró) i d’estiu en 100 m lliures (55.70). Al campionat d’Espanya júnior va quedar 6è en 200 m estils i també va ser a Bonn en un festival internacional amb la Federació Catalana, fent rècord de Mataró en 100 m lliures en piscina curta amb 53.54.
Entre els més petits va destacar Oriol Oliveras, que va quedar 3r als estatals infantils en 100 m lliures, i en el campionat de promeses celebrat a Granollers va començar a brillar una joveneta Laia Arbonès, triple campiona en 100 m papallona, 100 m lliures i 200 m estils.
Aquell any va destacar també Enric Ramírez campió d’Espanya de minusvàlids amb rècord estatal en 100 m braça i 50 m lliures, que en els anys següents continuaria millorant i recollint títols i rècords.
Distinció per nombre de llicències i ambiciós projecte de cobertura de la piscina
A finals d’any es va començar a veure que la qualitat de les noves instal·lacions ja cridaven l’atenció de molts i va fitxar el premianenc Santi Pellejero de cara a la temporada 1993-94, en la qual, i en la seva primera intervenció, ja va batre el rècord de 1500 m lliures baixant de 17 minuts per primera vegada a Mataró, de 400 m lliures i de 400 m estils.
Santi Pellejero va acompanyar Xavier Ruiz en el “comandament” de l’equip, i van anar batent rècords locals, destacant els 54.48 del primer en 100 m lliures i 1:00.65 en 100 m papallona, i els 4:07.05 del segon en 400 m lliures.
Entre els petits, Laia Arbonès i Francesc Bosch es van proclamar campions de Catalunya alevins.
L’any 1994 es va estrenar amb la bona notícia que el CN Mataró era el primer club en la relació nombre llicències per nombre de socis, i és que la tasca pacient anava donant fruits. A la vegada continuaven el Trofeu Ciutat de Mataró, el Trofeu Nadal i els màsters començaven a guanyar medalles.
El club anava recobrant l’ambient i l’empenta generada va portar a un ambiciós projecte d’innovació tecnològica per tal de cobrir la piscina de 50 m. El 14 de març de 1995 va visitar les instal·lacions els senyor Ángel Landabaso, administrador principal de tecnologuies energètiques de la Comissió d’Energia de la Unió Europea, junt amb el director de l’Institut Català d’Energia de la Generalitat, Sr. Albert Mitjà. El motiu era l’aprovació del Projecte Thermie per cobrir la piscina de 50 metres, que tenia un pressupost de 367 milions de pessetes. Van manifestar que s’havia aprovat la primera fase, que podria ser ampliada posteriorment i que la Unió Europea faria una aportació molt important… però finalment tot va quedar en no res, i en va quedar el dibuix d’aquí sota.
L’equip de natació del CNM es va consolidant
Per la temporada 1994-95 va tornar Ferran Viciano després de la seva estada al Sant Andreu on l’any 1992 va guanyar un títol estatal absolut en 200 m braça, i ben aviat ja es va afegir a la conquesta de rècords.
Abans d’acabar l’any als campionats catalans d’hivern Viciano ja va ser 7è en 100 m braça i l’equip de relleus format per Pellejero, Ruiz, Tolosa i Viciano va acabar 6è en 4×100 estils.
Després d’uns anys de patiment per la manca d’instal·lació apropiada, i d’uns altres en què es va anar “sembrant la collita”, la secció de natació del Centre estava preparada per a l’explosió definitiva.
A l’hivern va aparèixer una nova figura, la de la nedadora d’esquena Marta Rodríguez, que va quedar subcampiona de Catalunya júnior d’hivern en 50 m esquena (33.16). Laia Arbonès també va continuar la seva progressió i després de quedar campiona de Catalunya, va aconseguir el títol de campiona d’Espanya infantil en 100 m esquena (1:12.76). Xavier Ruiz va quedar 7è als campionats d’Espanya absoluts d’hivern i va ser seleccionat estatal júnior.
A l’estiu els èxits es van anar encadenant i Marta Rodríguez va repetir el subcampionat júnior a nivell català, mentre que Oriol Oliveras l’obtenia en 200 m lliures, i Olga Gómez guanyava el bronze en 50 m lliures.
Als absoluts de Catalunya Viciano va quedar subcampió en 200 m braça (2:26.11) i als estatals va estar prop de la final.
Laia Arbonès va quedar campiona d’Espanya cadet en 100 m esquena (1:14.27), a part de quedar subcampiona en 200 m estils i 200 m esquena, i semblava cridada a ser una dels puntals de l’equip del final de segle. Com ja vam veure en el número anterior altres noms l’acompanyarien per portar el nom del Centre a un nivell molt alt.
No havia estat fàcil, com s’ha vist, la reconstrucció de l’equip, però hi va ajudar la inauguració de les noves instal·lacions. En el pròxim número, i fent un bon salt enrere en el temps, parlarem de les dificultats que va passar un altre club mataroní per tirar endavant després que la instal·lació que utilitzava quedés molt malmesa durant la postguerra.
