Records… núm 253
Hi ha esports que existeixen des de fa molt de temps a la nostra ciutat, però que no sempre han tingut un caire competitiu. Un d’ells és el patinatge, una activitat lúdica que molts nens i nenes han practicat de petits simplement pel fet de passar-s’ho bé, i que els més avesats i agosarats van convertir en espectacle o activitat d’exhibició. Després van acabar lluitant per veure qui era el millor, i el patinatge, tant sobre patins com sobre gel, es va convertir en un esport de competició. Anem a veure com va evolucionar a la nostra ciutat.
Patinant a principis del segle XX
Ja a primers del segle XX, allà per l’any 1904, hi ha notícies d’una sala de patinatge al primer pis del Cafè Peninsular, situat enfront del carrer Pujol, i que era la seu social de la societat de columbòfila Real Missatgera d’Iluro.
Aquesta entitat a l’estiu va celebrar una sessió d’exhibició al Parc- Velòdrom, amb patinadors del club Sportman de Barcelona, i posteriorment aquesta activitat d’exhibició va ser habitual durant les festa major de Les Santes en els anys següents, en uns temps en què els patins, després d’una evolució de quasi un segle, ja eren de quatre rodes amb coixinets de boles.
S’inaugura una pista de patinatge al Centre Natació Mataró
Poc abans de la guerra, en concret l’any 1930 es va crear la Federació Catalana de Patinatge, i va semblar que el patinatge anava agafant un fort increment, i com sempre la nostra ciutat no es va quedar enrere en les novetats esportives i l’any 1934, en concret el dia 10 de juny, el Centre Natació Mataró va inaugurar una pista de patinatge, que aleshores, fent servir la terminologia anglesa, com a la majoria d’esports, se’n deia d’skating. Es va celebrar un gran festival, on es va disputar un partit de “ring-hockey” (ara hoquei patins) entre el Catalunya, campió d’Espanya, i el Maricel, tots dos de Barcelona. També va haver-hi una exhibició de patinatge artístic a càrrec de la parella Laura Castilla i Janni Clascà.
Durant un temps l’activitat en aquella instal·lació va ser molt important, amb lloguer de patins i amb uns horaris força allargats, ja que de dilluns a divendres arribava fins a les dotze de la nit i el dissabte arribaven fins a les dues de la matinada.
Durant l’estiu es va disputar el primer campionat de Mataró amb victòria de I. Coll en senyoretes i de A. Subiñà en joves.
Els que volien patinar, de tota manera, i no tenien facilitat per fer piruetes, també van trobar la possibilitat de practicar aquest esport en un altre vessant. Així es va disputar el campionat de Mataró de fons amb una cursa d’anar i tornar fins a Caldetes amb victòria de Lluís Esquerra, seguit d’Enric Esquerra.
Molt de patinatge a la nova pista del Velòdrom
Tanmateix, com en moltes altres coses, la guerra va tallar aquella intensa moguda, i gairebé no va tornar fins que el mes de gener de 1952 es va inaugurar a la “pelousse” del Velòdrom. Els patins havien evolucionat i ja eren de bota, amb un tac de goma al davant, per girar i evolucionar millor, i amb el patí fixat a la bota.
A la pista central de l’oval dedicat al ciclisme s’hi van celebrar festivals de patinatge i exhibicions de campions forans durant molts anys, sobretot en ocasions assenyalades com l’any 1961 en què l’EC Mataró va rebre el Darmstadt alemany en partit internacional d’hoquei patins.
També durant els anys cinquanta es van inaugurar les pistes dels col·legis de Valldemia i Salesians, on proliferaria molt el patinatge, però sempre agafant preferència l’hoquei sobre patins. Durant els anys seixanta, van continuar les exhibicions, gairebé sempre abans de partits d’hoquei i a càrrec de patinadors de fora.
Es participa en el Trofeu Sant Jordi
L’any 1972 en el III Trofeu Sant Jordi per escolars celebrats a Mataró es va participar per primera vegada a la competició de patinatge artístic, amb Enriqueta Alum i Natalio Baquero com a responsables tècnics, i amb un equip format per Maria Ángeles Latorre, Carme Capafons i Sara Teixidó.
El treball de les dues entrenadores va proporcionar altres noms destacats com Judith Espinalt i Maria Teresa Turtós. Però la veritat és que l’activitat de competició va quedar novament aturada ben aviat i no van aparèixer noms destacats fins a finals dels anys vuitanta.
Neix Patinatge Artístic Mataró
L’any 1987 al Velòdrom es va celebrar el primer festival de patinatge artístic sobre rodes organitzat per la secció de patinatge d’Esport Ciclista Mataró, grup del qual cuidava amb gran entusiasme Maria Teresa Paloma, que un any més tard ja comptava amb mig centenar de noietes, tot i tenir força dificultats per disposar d’horari entrenament, ja que l’hoquei patins tenia preferència.
A partir de l’any 1989 ja van actuar sota el nom de Patinatge Artístic Mataró i des de l’any 1992 la seva activitat i també el seu tradicional Festival Anual, que aquell any arribava ja a la sisena edició, va tenir lloc al Pavelló de Cirera, sense abandonar la pista del Velòdrom per als entrenaments. Montserrat Gallofré, Laia Bofill, Lara Galdón, Yolanda Torres i Laura Homs van ser algunes de les patinadores més destacades.
Sorgeix un gran patinador que arriba al Mundial
El treball era incansable i més aviat o més tard hauria de sorgir una figura que donés més prestigi a la tasca que s’estava fent.
L’any 1994 va ser Regina Moreno, de 13 anys, que es va proclamar campiona intercomarcal i unes setmanes més tard a Granollers va quedar subcampiona territorial de promoció en “figures obligatòries” i quarta en la combinada en la categoria “certificat d’aptitud”.
L’any següent el més rellevant va ser que Andreu Taberner va aconseguir tres medalles al Campionat de Barcelona juvenil, començant així una prometedora carrera, que aquell mateix any el va portar al 5è lloc al campionat de Catalunya i al setè al d’Espanya. La seva germana Núria va obtenir el 4t lloc en alevins al campionat de Barcelona.
Andreu Taberner no va aturar la seva progressió i entrenat per Nuri Bonet l’any 1996 va quedar campió de Catalunya juvenil, subcampió estatal a La Corunya, després de quedar tercer en exercicis lliures i en figures obligatòries, i finalment setè al campionat d’Europa.
L’any 1997, militant ja al CP Mollet, va quedar tercer al campionat d’Espanya júnior, amb segon lloc en obligatòries i 7è en lliures. Aquell mateix any va arribar al seu zenit, quan, a Reus, en el campionat del món va quedar 7è en la combinada, després de ser 8è en obligatòries i 15è en lliures.
També curses de patins “in line”
Semblants als patins de patinatge sobre gel, als anys noranta es van començar a veure patins de rodes en línia, i Club Ciclista Iluro va organitzar curses de patins “in line” en un circuit al Pla d’en Boet.
Dues noies destaquen en el patinatge sobre gel
Durant els anys setanta amb la inauguració de la pista del gel del FC Barcelona i d’algunes altres pistes a la ciutat, per a molts joves el patinatge sobre gel va ser una de les diversions preferides. Però, de passar-s’ho bé a agafar-s’ho amb la dedicació suficient per convertir-se en especialista hi ha va un tros molt gran. Tot i això va haver-hi algunes jovenetes que van agafar aquest llarg i tortuós camí.
Una va ser Montserrat Gras, afiliada al Futbol Club Barcelona, que feia un gran esforç anant a entrenar diàriament a la pista de gel al costat del Palau Blaugrana i va aconseguir l’any 1987 el subcampionat de Catalunya a Puigcerdà, posició que va repetir l’any següent. També va quedar segona a la Copa Catalana. L’any 1989 Montserrat Gras va anar a Anglaterra per entrenar al costat de les millors figures d’aquell país, durant set hores diàries.
En aquest mateix campionat de 1987 Laura de Arcayne, neta de Josep Niubó (el que havia estat gran mig-centre del CE Mataró d’una de les millors èpoques a finals dels anys quaranta), va quedar tercera en categoria júnior B. L’any anterior havia arribat al sisè lloc en els Campionats d’Espanya. A 14 anys ja en portava quatre entrenant diàriament a la pista de gel, i sovint dues vegades diàries. L’any 1989 Laura de Arcayne va quedar novament sisena als Campionats d’Espanya júnior B a Puigcerdà i va aprovar l’examen per passar al nivell A. Ja en categoria sènior A va guanyar l’any 1990 el Trofeu Nacional “Txurri- Urdin” a Sant Sebastià.
En el pròxim número recordarem els primers passos d’un altre esport que tampoc va començar de forma competitiva.
