Records… núm 249
En el darrer número vam parlar de la potenciació que, sota el mandat de Josep Beltran, va tenir la secció d’esquí de la UEC Mataró, tant pel que fa a l’esquí alpí, com al de fons, com als salts. Evidentment hi va ser factor decisiu el fet que quasi tothom comencés a disposar d’un cotxe amb què desplaçar-se més fàcilment fins a les estacions d’esquí dels Pirineus, sobretot a la Molina, on l’entitat acabaria inaugurant un edifici d’apartaments.
Comencen els campionats d’esquí
Des de l’any 1962 es van començar a celebrar cursos d’esquí organitzats per la UEC i també Campionats de Mataró d’esquí, destacant en les primeres edicions Roman Estival i Joaquim Mititieri en homes i Maria Llopart en dones. Cada any en acabar la temporada se celebrava el “Comiat de la Neu”.
A poc a poc van sorgir altres noms, com els de Maria Espiell, que va obtenir el tercer lloc als Campionats de la UEC de 1965, i Antoni Casals, Jordi Andreu, Salvador Floriach i Joan Felip Puig que van destacar als socials, i sobretot Ferran Espiell, que l’any 1966 va quedar primer en la combinada alpina de la UEC per a “no corredors”.
Ferran Espiell el primer gran esquiador mataroní
A partir d’aquell moment Ferran Espiell va centrar les millors actuacions dels nostres esquiadors, convertint-se en el primer esquiador destacat de la nostra ciutat.
L’any 1967 va quedar segon en eslàlom gegant en els campionats generals de la UEC general i va ser el primer mataroní a competir als estatals, i també en fer-ho internacionalment a la Copa Mercuri a l’estació francesa de Chamonix. L’any 1968 va guanyar gegant i eslàlom als campionats generals UEC i va quedar vuitè d’eslàlom al Campionat Catalunya i campió provincial juvenil, títol que revalidaria l’any següent, en què a més seria sots-campió català.
L’any 1969, amb Josep Espiell com a cap de la secció d’esquí, i fent també d’entrenador, es va començar a millorar la programació dels entrenaments dels esquiadors, que ja superaven la vintena i entre els quals cal destacar que hi figuraven els nedadors Conxita Terra, Lluís Garcia, Jordi Beltran i Ferran Cardenal. A més l’ambient general anava en augment i els federats, tot i que no competien, ja s’apropaven a la centena.
L’any 1970 Ferran Espiell ja era el millor esquiador de la UEC de tota Catalunya, guanyant eslàlom, gegant i combinada. Va quedar 19è als estatals i 9è al Gran Premi Comarques catalanes a Font Romeu.
L’any 1971 es van organitzar els Campionats del Maresme d’eslàlom amb victòries de Ferran Espiell en homes i Clara Sala en fèmines. Comencen a destacar els infantils Manel Terra i Tomàs Aymat, que l’any següent aconseguirien, respectivament, les medalles de plata i bronze, en les proves d’hivern del II Trofeu Sant Jordi.
Jordi Aymat potencia els salts i el seu fill Tomàs queda campió d’Espanya infantil
L’any 1972 Jordi Aymat va substituir Josep Beltran a la presidència de l’entitat i l’esquí va continuar la progressió, aprofitant l’impuls mediàtic que va desfermar Paco Fernández Ochoa amb la seva victòria olímpica a Sapporo. Sota el seu mandat es va incrementar notablement l’atenció als salts, una especialitat que s’havia iniciat pocs anys abans, quan l’any 1968 Ferran Espiell i Fèlix Benaiges, els dos pioners, havien participat en proves al trampolí de La Molina, debutant el primer amb un quart lloc.
Després en salts, també va destacar el polifacètic esportista Lluís Garcia, també nedador i waterpolista, que va quedar 3r al Trofeu Rosal l’any 1971, i que un parell d’anys més tard es va proclamar campió de Catalunya de combinada nòrdica.
L’any 1972 es va inaugurar el nou trampolí de Font Canaleta, millorant el que ja havia existit als anys trenta, abans de la guerra. Tomàs Aymat ja va quedar 12è a la prova inaugural, i 3r estatal absolut, amb un salt de 21,5 metres, i el mes d’abril ell mateix es va proclamar campió d’Espanya infantil de salts i 5è absolut, amb salts propers ja als 30 metres. El seu company Manel Terra, més dedicat a l’esquí, també hi va participar quedant 3r i 9è.
Proves d’esquí de fons
A part de l’esquí alpí, hi havia notable participació en curses d’esquí de fons. L’any 1969 els germans Andreu (Jordi i Manel) i Jordi Carreras, van quedar en quart lloc de la Núria- Setcases celebrada en unes condicions duríssimes, acusant molts dels participants principi de congelació en mans i rostres.
L’any 1971 Manel i Jordi Andreu i Enric Font van obtenir medalla d’or en el Ral·li Internacional d’esquí dels Pirineus, celebrat al massís de la Maladeta, Manel Andreu va quedar 17è als campionats catalans de fons, i Joan Ribas va quedar 4t en la Volta Nòrdica a Catalunya.
L’any 1972 els germans Andreu i Ribas van aconseguir el segon lloc a la Núria- Setcases, i Manel i Jordi Andreu amb Salvador Floriach van obtenir medalla de plata al Ral·li Internacional dels Pirineus.
Esquiadors mataronins van amb la selecció catalana
L’any 1972 al “Derby dels Ciutadans”, campionat europeu que se celebrava per a esquiadors no residents en estacions d’esquí, Ferran Espiell va assolir un 5è lloc d’entre els espanyols. Ell mateix als campionats estatals va quedar 26è en descens, i dotzè català, a 12″ de l’olímpic Aurelio Garcia. En infantils Terra queda 13è absolut i 7è català, i ja va ser reconegut com el millor esportista de Mataró de la categoria infantil. D’aquesta manera l’esquí començava a aparèixer a les llistes dels millors esportistes de la nostra ciutat.
En una concentració amb els millors esquiadors catalans, celebrada a França, ja hi van acudir cinc membres de la UEC: Tomàs Aymat, Manel Terra, Xavier Beltran, Margarida Beltran i Judit Roselló.
Bon any 1973 per a la UEC a la muntanya
L’any 1973 va venir marcat, en l’àmbit muntanyenc, per l’ascensió de Floriach i Benages al Kilimajaro, on el primer va arribar a la màxima altura per la via Hans Meyer, i també per una ascensió hivernal d’ells mateixos junt amb Joan Boquet del cim de Cabirols al Pedraforca, Aquest últim també va fer primeres nacionals amb l’expedició Kurdistan-73. Tots tres eren membres del GAM (grup d’alta Muntanya regional).
L’esquí va aportant noms nous
En esquí Ferran Espiell va continuar obtenint els millors resultats, com un 10è lloc als Campionats Catalunya i amb l’equip català va anar als estatals quedant 21è en gegant. Va participar en el “Derby dels Ciutadans” celebrat a Grenoble, on va quedar 13è i 2n espanyol. Aymat hi queda 5è en salts, amb 28,5 m.
L’any 1974 Manel Terra va quedar 3r i campió juvenil al Campionat Català de Salts i subcampió absolut de combinada i va ser nomenat el millor esportista de Mataró infantil per segona vegada. Ferran Espiell mantenint la seva activitat a un alt nivell va quedar 11è als estatals absoluts en gegant i 6è català.
En noies la més destacada va ser Margarida Beltran que va ser cinquena als campionats catalans juvenils en eslàlom i el 15è en el campionat català absolut en eslàlom gegant. I a poc a poc van anar sorgint més joves promeses com les germanes Gemma i Judit Roselló subcampiones catalanes en eslàlom en alevines i benjamines, i a les quals ben aviat també s’uniria la seva germana Montse.
Terra agafa el relleu d’Espiell i la barcelonina Gallach guanya títols femenins
L’any 1975 va començar el relleu quan Ferran Espiell va acceptar un càrrec d’entrenador a Berga. En una de les seves úlimes actuacions va quedar 19è en gegant al campionat estatal, en el qual Manel Terra va quedar 10è en eslàlom i 3r juvenil, i Rosa Gallach va quedar 9a en gegant. Aquesta esquiadora, barcelonina que va fitxar per la UEC Mataró, va quedar campiona catalana juvenil en eslàlom i en gegant, mentre que Tomàs Aymat hi va quedar en salts, en un campionat on va començar a despuntar un jovenet de nom Bernat Solà que faria una gran carrera de la qual ja n’havíem parlat en els Records-11.
L’any 1976 Manel Terra, Rosa Gallach van figurar a l’equip regional absolut, Xavier Beltran al juvenil i Tomàs Aymat al de salts, repetint el títol català i aconseguint l’estatal juvenil, fent concentracions a Iugoslàvia i Txecoslovàquia. En Tomàs va ser proclamat el millor esportista de Mataró de la categoria juvenil.
En esquí Terra i Gallach van estar una mica per sota de l’any anterior, però el primer encara va obtenir un cinquè lloc de ciutadà a l’estatal de gegant. Entre les més joves Gemma Roselló va guanyar el Trofeu Sant Jordi.
Aquell any Josep Beltran va ser escollit nou president del Consell General de la UEC Catalunya i Jordi Aymat president de la Comissió de Salts de la Federació, deixant pas a Andreu Canal com a nou president del club. Durant el seu mandat es va inaugurar el nou local social al carrer Bisbe Mas (actual Carrer Nou). Així el club obria una nova i profitosa etapa, tant en l’àmbit social com en l’esportiu.
