Records… núm 312
En el número anterior vam parlar de com el CH Mataró va viure un autèntic calvari durant tres temporades a 1a Estatal sense poder aconseguir el seu somni de pujar a l’OK Lliga. En aquells temps un altre club mataroní acomplia el seu somni de jugar tres temporades a la 1a Estatal.
El mes de maig de l’any 2003 serà recordat pels aficionats a l’handbol de la nostra ciutat, ja que el Pavelló Eusebi Millan es va posar les seves millors gales, ple de gom a gom, per viure la fase d’ascens a 1a Estatal, en la qual el Joventut Mataró Ferros Iluro va aconseguir pujar de categoria, tal com havíem vist en els Records-283.
El tècnic Josep Maria Guiteras, que abans havia pujat i havia entrenat al Palautordera a la màxima categoria estatal i també havia entrenat a la Divisió d’Honor al BM Granollers, va declarar que aquell ascens era una de les seves més grans satisfaccions com a entrenador, i l’any següent a la Nit de l’Esport 2004 la seva tasca va ser valorada amb el guardó de millor tècnic de la ciutat, mentre l’equip era premiat pel seu ascens.
Temporada 2003-04: En el debut a 1a Estatal s’acaba en vuitè lloc
Quan això succeïa ja feia temps que l’equip estava jugant a la nova categoria. El debut es va produir el 28 de setembre del 2003 al migdia al Pavelló Eusebi Millan davant l’Iberia Corazonistas de Saragossa i l’equip groc-i-negre va guanyar per 27-24 en un partit en el qual va dominar sempre. Van jugar en aquell partit: Ruben Palomino i Alberto Ruiz porters; Sergi Tria (4), Marc Fuster (8), Marc Raga (4), David Pedragosa (1), Roger Capdevila (2), Sergi Rodríguez (4), Martí Comas, Àlex Gomà (2), Juanca Torres (1), Jordi Gomà, Toni Busquets (1) i Edu Velasco. Aquests van ser els protagonistes del debut a 1a Estatal i durant la temporada també van jugar Carles Quindós, Pere Cuquet, Àlex Igual i el porter Sergi Luis.
Hi havia molt poques variacions respecte als que havien assolit l’ascens, ja que només eren baixa Sergi Gómez i Jaume Tomé, i les incorporacions provenien del juvenil i de fora només va arribar el malgratenc Busquets que venia del juvenil del Barça. Estava clar que Guiteras confiava en la joventut i en el bloc amb què havia pujat, per a poder mantenir dignament la seva plaça.
A la primera volta, tot i que l’equip va jugar a un bon nivell, va patir una mica la seva inexperiència perdent quatre partits per la mínima (un dels quals contra el Granollers B que havia estat el campió anterior i tenia dos jugadors que serien dels millors de l’handbol català com Joan Cañellas i Antonio Garcia) i empatant-ne tres. En travessar l’equador del campionat el Joventut ocupava la 11a plaça amb 11 punts d’un grup de 14 i, per tant, tocava patir per la permanència.
La segona volta va començar amb dues derrotes mínimes més a Saragossa i Sagunt, però en el següent desplaçament el Joventut Ferros Iluro va obtenir la primera victòria fora de casa ni més ni menys que al Pavelló Olímpic de Granollers (28-29 davant del líder), trencant tres anys d’imbatibilitat dels vallesans a la seva pista, amb un Marc Raga especialment inspirat davant del seu exequip.
Després es va guanyar a Eivissa i la permanència ja era a tocar i es va acabar assolint l’objectiu a falta de tres jornades per al final derrotant el Gràcia de Sabadell (29-26). I ja amb tot fet es va tancar amb una altra victòria de prestigi a la pista del campió, el Barcelona B, per 27-30.
La classificació final va ser: Barcelona B 44, Granollers B 38, La Roca 36, Ibèria Saragossa 35, Sagunt 29, Sant Martí Adrianenc 28, Sant Esteve Sesrovires 27, JOVENTUT MATARÓ 25 (11 victòries, 2 empats i 12 derrotes), Sant Quirze 24, Sarrià de Ter 21, OAR Gràcia Sabadell 20, Bordils 15,Castelló 13 i Eivissa 9.
Amb aquesta classificació l’equip mataroní (sense comptar els filials) es col·locava com a sisè club de l’handbol català, una fita impensable pocs anys enrere. I això s’havia aconseguit en ajuntar-se el bon treball amb la base i l’arribada d’un tècnic amb experiència en categories estatals i d’uns pocs reforços de nivell.
L’equip va tenir una gran eficàcia realitzadora i sent el quart màxim golejador del campionat, destacant Raga amb 136 i Marc Fuster amb 134, seguits pels joves David Pedragosa (74) i Sergi Rodríguez (69), en la seva primera temporada de sèniors.
Per completar la temporada el sènior B, que entrenava Josep Gomà, va assolir l’ascens a 2a Catalana, amb un sol partit perdut en tota la temporada. Van formar la plantilla: Carles Núñez, Sergi Luis i Javier Peña porters, Pol Fernàndez, Jaume Tomé, Sergi Tomé, David Rubiño, Javier Magro, Jordi Gomà, Toni Busquets, Martí Comas, Sergi Rodríguez, Sergi Morón, Bernat Batlle, Marc Barea, Carlos Àlvarez, Juan Tornay, Xavier Nonell.
El juvenil, entrenat per Juan Sànchez va quedar campió de 1a Catalana en superar l’equip de La Roca.
Temporada 2004-05: Canvi d’entrador i novè lloc final
De cara a la segona temporada a 1a Estatal, va haver-hi diverses novetats. Ja en acabar la temporada l’entrenador Josep Maria Guiteras, per diverses circumstàncies va donar per acabada aquella etapa com a entrenador i va passar a ser el director tècnic del club. El va rellevar un jove tècnic de 26 anys, Héctor del Pino, que havia estat el seu ajudant a les darreres temporades i que a l’última havia dirigit l’equip sènior femení. Va comptar amb Pep Muñoz com a segon i amb Joan Borell com a preparador físic.
Durant l’estiu la junta directiva del club, que presidia Josep Nonell, va signar un contracte de patrocini amb “El Tot Mataró” i els equips sèniors de l’entitat van passar a portar el nom d’El Tot Mataró JHM.
Quan a la plantilla va haver-hi les baixes de Carles Quindós que fitxava pel Granollers, d’Àlex Igual, i del porter Rubén Palomino, i les reincorporacions del veterà Sergi Gómez, de Bernat Batlle, recuperat d’una greu lesió i del porter Carles Núñez.
Es va debutar al Pavelló Eusebi MIllán amb victòria davant del Bordils (29-25), que sense ser brillant trencava una mica els dubtes que s’haguessin pogut crear amb el canvi d’entrenador. Però aquests van tornar quan es va encadenar una mala ratxa, perdent davant de dos equips dels més fluixos (La Canonja i Eivissa) i després davant l’Adrianenc i el Lanzarote. A la majoria d’aquests partits el Joventut El Tot dominava al desca, peròrò s’enfonsava quan l’equip contrari es posava per davant. La reacció va arribar a una de les pistes més complicades de la categoria, la del BM La Roca, guanyant per 31-33. Al final de la primera volta, després d’haver tret un gran empat de Sant Esteve Sesrovires, l’equip mataroní acabava en desena posició amb 9 punts, cinc per damunt de la zona de descens.
A la segona volta després de guanyar a Bordils l’equip va tornar a mostrar la seva cara feble a casa perdent davant de La Canonja. Però durant la setmana següent es va guanyar un partit ajornat a casa davant del Barça B (32-31), i el cap de setmana es va guanyar a Eivissa (30-32) fent un pas decisiu cap a la permanència, que era l’objectiu de la temporada.
Tres derrotes davant l’Adrianenc, el Lanzarote i La Roca, van tornar a fer baixar posicions, però amb una clara victòria davant del Sarrià de Ter (30-26) es va assegurar la permanència quan faltaven cinc jornades per al final, i després d’haver empatat davant del campió el Granollers B amb 13 gols del vallesà David Pedragosa, que seria el màxim golejador de l’equip amb 171 gols, per davant de Marc Fuster (138).
La classificació final va ser aquesta: Granollers B 46; Barcelona B 40, Sant Martí Adrianenc 35, Sant Esteve Sesrovires 33, Lanzarote 31, Sant Quirze 26, Gràcia Sabadell 23, Sarrià 22, JOVENTUT MATARÓ 22, La Roca 21, Manyanet 20, Eivissa 20, Bordils 15 i la Canonja 8.
Per la seva part el sènior B, molt castigat per les absències de jugadors que anaven a jugar amb el primer equip va baixar de categoria.
El juvenil va quedar tercer de Catalunya per darrere de Barça i Granollers i va tornar als campionats d’Espanya, com ja s’havia fet als anys 2000 i 2003, cedint davant d’equips poderosos com Portland i Bidasoa en el sector jugat a Pamplona. A l’equip que entrenava Juan Sànchez van formar Adrià Maymó, Miguel Cruz, Edu Vivar, Albert Castelló, Roger López, Albert Camins, Sergi Ribas, David Rufete, Oriol Picó, Eloi Illa, Albert Cabré, Guillem del Rey, Luís Franco, Pedro Vicaria i Quique Fort.
Temporada 2005-06: Nou canvi d’entrenador, molts problemes i descens
Durant l’estiu va haver-hi sorpresa, ja que tot i la bona temporada que s’havia realitzat va plegar Hèctor del Pino, i la directiva que presidia Josep Nonell va agafar a Pep Muñoz, que havia estat el seu segon, com a nou entrenador.
L’equip va patir quatre baixes: el capità Marc Fuster, que anava al Granollers B, el veterà Sergi Gómez, Marc Raga, que fitxava pel Barça B, Jordi Gomà, que passava a ser el 2n entrenador i Juan Carlos Torres, que ja havia plegat a mitja temporada anterior.
Com a nous fitxatges arribaven el calellenc Josep Terenci (Calella) i David Àlvarez (SE Sesrovires) i també Edu Vivar i Albert Castelló del juvenil, tot i que el segon es va lesionar de gravetat molt aviat. Durant la temporada va haver-hi la novetat de la incorporació del jove islandès Herman Bjorsson, que no va aportar el què es podia esperar d’ell.
En el grup de 1a Estatal hi havia la novetat d’incloure dos equips de Saragossa (Ibèria Corazonistas i Maristas), a part de l’Eivissa, com equips no catalans. En aquells temps hi havia 4 grups de 14 a tot Espanya.
L’equip va començar amb una marxa bastant irregular, amb una ratxa de 5 derrotes seguides, i poc després va quedar colpejat molt durament per la mort en accident de trànsit de David Àlvarez que, tot i haver-se incorporat aquella temporada a l’equip, s’havia integrat molt bé.
Aquesta mort es produïa uns mesos després de la del tècnic del club Eusebi Bosch. Tot i aquest impacte l’equip va ser obligat a anar a jugar a la pista de l’OAR Gràcia el diumenge següent caient per 28-18. I aquell mateix dia el club va quedar colpejat novament amb la mort també en accident de trànsit de la portera del femení Meritxell Martínez.
En l’últim partit de l’any, després d’un senzill acte d’homenatge pòstum als dos jugadors, els jugadors van guanyar davant el Manyanet, per acabar la 1a volta amb 10 punts en 10è lloc i fora de la zona de descens.
A la 2a volta la cosa no va començar bé, amb una altra ratxa de 5 derrotes seguides, 2 empats i la primera victòria no va arribar fins a la 8a jornada. En l’antepenúltim partit l’equip s’ho va anar a jugar tot a Esplugues amb tres baixes molt importants (Pedragosa, 2n màxim golejador del grup, Sergi Rodríguez, que era el 6è, i Terenci). El Joventut era penúltim i s’havia de guanyar a Esplugues que estava un punt per sobre. Però no es van tenir opcions caient per 30-20, davant un equip que a la 1a volta se l’havia derrotat per 32-21. En la jornada següent a casa es va confirmar ja el descens matemàtic en perdre davant un potent OAR Gràcia.
La classificació final va ser: Barça B 43, Adrianenc 34, Granollers B 34, OAR Gràcia 34, Sesrovires 33, Sant Quirze 24, Corazonistas Zaragoza 23, Esplugues 23, Sarrià 2, La Roca 22, Maristas Zaragoza 21, Eivissa 20, JOVENTUT MATARÓ 18 i Manyanet 11. Al final només van faltar dos punts, i va pesar molt el fet de ser l’equip menys golejador.
El màxim golejador va ser David Pedragosa (147), seguit per Edu Velasco (102) i Sergi Rodríguez (98, lesionat en el tram final). Van completar la plantilla en aquella última temporada a 1a Estatal: Albert Ruiz i Carles Núñez, amb algunes intervencions esporàdiques d’Adrià Maymó i Jonathan Milà, a la porteria; Toni Busquets, Roger Capdevila, Martí Comas, Sergi Tria, Pere Cuquet, Àlex Gomà, Bernat Batlle, Herman Bjorsson, Edu Vivar, David Àlvarez, Albert Castelló, Nacho Marín, Omar Gómez, Xavi Reyes i Carles Sans.
Pel que fa a la base en categoria masculina només cal destacar el subcampionat en la Copa Catalana del cadet.
En el pròxim número parlarem d’un altre esport d’equip amb molta tradició olímpica i que a la nostra ciutat ha tingut moments alts i baixos i que en categoria masculina, de moment, no ha pogut arribar a categoria estatal.
