Records… núm 313
A Mataró, en concret a l’escola Jaume Recoder (actual Escola Cirera) hi havia hagut una magnífica pedrera del voleibol femení i, quan es constituí com equip amb el nom del Recomat Mataró, semblava que aquest esport podria tenir un esplèndid futur a la nostra ciutat. L’equip va jugar a la 2a Estatal la temporada 1985-86, però durant l’estiu es va decidir que no es podia continuar per falta de suport econòmic, tal com ho havíem vist en els Records-168.
D’aquesta manera el voleibol mataroní va començar una llarga etapa de més de vint anys, fins que s’acabaria de consolidar amb la fundació del Club Voleibol Mataró l’any 2009. Però pel mig d’aquesta llarga etapa, en una d’aquestes sorpreses que de vegades dona l’esport, una jugadora mataronina, que mai va jugar en un club de la nostra ciutat, arribaria a un nivell molt alt en aquest esport.
Amaranta Fernàndez una de les millors jugadores del voleibol català i estatal
En efecte, mentre aquí es lluitava per tirar endavant aquest esport, l’any 1996, una joveneta que jugava a bàsquet al Boet, l’Amaranta Fernández Navarro, nascuda el 1983, va ser encaminada cap al voleibol per una professora seva, i va entrar becada a la Residència Blume. En categoria juvenil ja va formar part de la selecció catalana i ja va quedar campiona d’Espanya, i va començar a anar a llargues concentracions de la RFEVB a Pontevedra i Múrcia. Fins que l’any 2000 va tornar a casa per jugar al Club Volei Barcelona a la màxima categoria estatal, i amb només 18 anys va ser preseleccionada per a l’equip espanyol absolut dels Jocs del Mediterrani l’any 2001 a Tunis, tot i que al final no va anar-hi.
La temporada 2002-03 va fitxar per la Universidad de Burgos de la Superlliga estatal, mantenint-s’hi dues temporades, quedant subcampiona de la Copa de la Reina. Després les dues següents les va jugar a l’Albacete, i va arribar al seu cim la temporada 2006-07 amb el Club Atlètico Voleibol Múrcia equip amb el qual va aconseguir la Copa de la Reina, la Superlliga i la Top Teams Cup la segona competició europea de màxim nivell. La temporada 2007-08 va repetir els títols nacionals i va jugar la competició europea jugant la final four a Múrcia quedant en quarta posició.
Després va començar la seva experiència a l’estranger, i va jugar al Santermo i al Pavia italians, i al Sopot i al Gdansk polonesos, retirant-se el 2012 allà, a un nivell altíssim i en una lliga molt poderosa, que podia aplegar en alguns partits a cinc mil espectadors.
Des del 2001 va ser fixa a la selecció espanyola, amb la qual va disputar vuitanta partits, arribant-ne a ser la capitana. Va jugar el Campionat d’Europa, però sense massa èxit l’any 2007 (15è lloc), el 2009 (9è lloc) i 2011 (11è lloc). Malauradament, la selecció espanyola, durant la seva etapa, mai es va classificar per a jugar ni uns Jocs Olímpics, ni un Mundial.
Després va passar a destacar en vòlei platja, cosa que més endavant en un altre número d’aquests Records podrem analitzar.
Entrevista a l’Esportiu Maresme
També cal dir que l’any 2004 un altre mataroní, Joan Campillo, que jugava amb l’Episcopal de Lleida, va formar part de la selecció catalana absoluta. I un altre mataroní, el tècnic Marc Llinàs, un exatleta laietanenc, va dirigir la selecció catalana femenina i després va formar part de l’equip tècnic de la selecció estatal femenina.
Però ara, fent un flashback, tornarem a l’any 1986 i al que passava aquí a casa nostra…
El voleibol a casa nostra es jugava a l’AE Boet i al pavelló Eusebi Millan
Aprofitant el fet que s’estava jugant al Pavelló Eusebi Millan el voleibol va passar a la tutela de l’Associació Esportiva Boet Mataró, amb Ricard Martínez com a principal impulsor, però sense poder jugar a la categoria estatal a la qual s’havia arribat. Durant un bon grapat d’anys es va treballar la base per tal d’apuntalar el futur, però sense aconseguir grans èxits esportius.
L’any 1992 l’AE Boet Mataró, amb la col·laboració del Patronat d’Esports, va organitzar el primer torneig de vòlei platja, que semblava una bona manera de donar una empenta a aquest esport.
La temporada 1992-93 l’equip femení de l’AE Boet, entrenat per Ernest Carretero, va ser finalista del Campionat de Catalunya de 1a B amb una plantilla formada per A.Tubau, Arroyo, Leo, Polvillo, D.Tubau, M.Tubau, Busquets, Sedano i Míriam Esqué, una jugadora que després estaria en equips punters del volei català com Sant Cugat, Esplugues i Barça, i ha estat vicepresidenta da l’actual Club Voleibol Mataró..
La temporada 1994-95 el cadet femení va jugar les fases del campionat d’Espanya, i l’any 1996 després de derrotar el Sagell Leida a semifinals, va jugar la final del Campionat de Catalunya al Pavelló Eusebi Millán perdent-la per 3-1 davant del Sabadell. Formaven l’equip durant aquestes dues temporades: Chércoles, Màrmol, Ortega, Montalbán, Fernàndez, Bueno, Plummed, Marín, Hidalgo i Medina.
La temporada 1997-98, després d’haver desaparegut un temps, va començar de nou un sènior femení a 3a catalana, i també hi havia un masculí a 3a Territorial. El femení va pujar a 2a i la temporada següent va poder aconseguir l’ascens a 1a Catalana. Després de vint jornades imbatudes a la lliga regular finalment l’AE Boet va acompanyar el Sant Martí, tot i perdre per 3-2 davant del nou campió en el darrer partit.
Era un equip molt jove format per jugadores que la majoria encara eren juvenils. L’entrenador era Carlos Enrique, que va ser guardonat amb el premi al millor entrenador a la Nit de l’Esport, i que ja havia dirigit a diverses de les jugadores en les seves etapes de formació a l’escola Angela Bransuela i al mateix Boet, com era el cas de Susana Ortega, Susana Jordan, Paz Medina, Laura Mateos, Paqui Sànchez, Judith Priego, Montse Hernàndez i Meritxell Bellatriu, i al seu costat hi havia només quatre incorporacions de fora que eren Roser Carrillo d’Arenys de Mar, Anna Gretel Etcheverry, argentina resident a Mataró, Ariadna Manent de Vilassar de Mar i Raquel Sànchez, ex-jugadora del club. Hi havia també una bona base amb diversos equips jugant en categoria cadet i també s’intentava donar un impuls als Jocs Escolars. Però l’any següent l’equip sènior femení va debutar a 1a Catalana amb poc èxit, baixant a 2a altra vegada.
L’equip masculí fa una gran campanya, però emigra a Calella
En canvi, l’equip masculí sota la direcció de l’exatleta laietanenc Bernat Buscà va pujar dues categories i la temporada 2001-02 va jugar a 1a Catalana. Formaven l’equip Abraham Sànchez, Dani Antolín, RobertoTomaselli, Arnau Aguilà, Nacho Ripoll, Albert Galindo, Dani Olivares, Jordi Camps, Vernon Castillo, Francis Cortina i Xavier Sierra.
L’equip va fer una temporada excel·lent dominant la classificació, però una lleugera crisi, amb baixes per lesió i per altres motius, li va complicar la presència a la fase d’ascens. Tot i guanyar els dos darrers partits va acabar en el tercer lloc, per darrere de Prat i Montgat, equips amb els quals el Boet va acabar empatat a 39 punts, però veient-se superat pel golaverage.
I de cara a la temporada 2002-03 l’equip masculí es va desfer anant a jugar a Calella. No hi havia manera de consolidar els equips sèniors de voleibol a la nostra ciutat.
Continua el treball a l’AE Boet Mataró
Però continuava el treball, del qual podem donar alguns apunts…
La temporada 2001-02 l’equip juvenil que entrenava David Casas va quedar subcampió de 2a Catalana caient a la final contra el Vallès per 3-1.
La temporada 2002-03 l’equip femení va tornar a jugar a 1a Catalana, però va tornar a baixar a 2a.
La temporada 2004-05 l’equip femení del Boet Mataró va guanyar la Lliga Catalana de 2a derrotant el FC Barcelona a la final disputada a Sant Boi. Van jugar Raquel Bartolomé, Mònica Cruz, Ariadna Ferrer, Cristina Garcia, Laura Jiménez, Susana Jordan, PazMedina, Mavi Pérez, Paqui Sànchez, Montse Moragas, Laura Mateos, Marta Bistuer, Ivette Callorda. L’entrenador era David Casas, motor incombustible del club i del voleibol a la nostra ciutat.
La temporada 2005-06 va ser triomfal, amb dos ascensos
La temporada 2005-06 va ser triomfal amb l’ascens del primer equip a 1a Catalana i del B a 2a Catalana. Amb una victòria per 3-0 davant del Llars Mundet de Barcelona es va segellar l’ascens de l’A, que va servir perquè el B també pugés.
La plantilla del sènior A la formaven Laura Mateos (capitana), Paqui Sànchez, Paz Medina, Montse Hernàndez, Susana Jordan, Susana Ortega, Mònica Cruz, Ivette Callorda, Raquel Bartolomé i Mavi Pérez i Cristina Garcia. En el B jugaven les tres últimes citades i Jénifer Ruiz, Saray Rodríguez, Laura Ruiz, Montse Moragas, Laia Ventura, Olga del Palacio i Marina Sonadellas.
A més en una jornada festiva disputada al Pavelló Eusebi Millán, el sènior A va guanyar les finals de la lliga catalana de 2a derrotant l’Arenys, i el sènior B va guanyar la de 2a C derrotant l’Hospitalet.
D’aquesta manera la temporada 2006-07, es tornava a 1a Catalana, amb el suport de GrupClima, i l’equip va acabar en el 10è lloc, en una classificació que va encapçalar l’Aula de Barcelona. Això va obligar a jugar la fase de promoció, que es va jugar a l’Eusebi Millan. Allà, i amb un gran ambient i bon recolzament del públic, l’equip que entrenava David Casas, va assolir la permanència després de superar Prat i AVAP Girona i perdre en un agònic partit contra el Vall d’Hebron, que també va assolir la permanència. Van jugar: Laura Mateos, Paz Medina, Paqui Sànchez, Mavin Pérez, Laura Ruiz, Susanna Jordan, Raquel Bartolomé, Cristina Garcia, Montse Hernàndez, Mònica Ruiz i Ivette Callorda, que era la jugadora que feia de lliure.
La temporada 2007-08, es va mantenir el bloc de l’equip i es van incorporar Laia Riqué i Roser Carrillo. La primera victòria no va arribar fins a la sisena jornada i va costar aixecar el cap, per acabar altra vegada en 10è lloc, en un campionat que va tornar a dominar l’Aula en igualtat amb Santa Coloma. En la 2a fase, l’equip del Boet va quedar en últim lloc darrere Vall d’Hebron, Monjos i Prat, i aquesta vegada no va poder evitar el descens.
Això va portar a jugar la temporada 2008-09 a 2a Catalana. Una temporada que seria l’última de la secció de voleibol de l’AE Boet, ja que en la següent es va integrar en el Club Voleibol Mataró fundat l’any 2009, i així va començar un nou camí per al voleibol mataroní, en el nou pavelló del carrer Euskadi. Això ja és també una altra història…
No cal dir que serà molt benvinguda qualsevol fotografia d’algun equip d’aquella època, així com altres aportacions que serveixin per poder millorar l’article.
