Records… núm 299
En el darrer número parlàvem d’un cub mataroní que va arribar al cim estatal quedant campió d’Espanya diverses vegades, però que després va haver de tancar aquest brillant cicle. Quelcom de semblant li va passar a un altre club mataroní, que fins i tot va acabar canviant de nom abans de recuperar el primer lloc estatal.
La gimnàstica ha estat un esport fortament arrelat a la nostra ciutat, des dels inicis del segle XX, però la que podríem dir-ne gimnàstica esportiva mataronina moderna va tenir dos noms destacats, dels quals ja n’havíem parlat: Pepita Sánchez (vegeu Records-26) i Alba Planas (vegeu Records- 190).
La primera, que havia sorgit en el gimnàs Frediani, de les mans de Francisco Frediani, va ser la més destacada gimnasta estatal allà pels anys seixanta i setanta, i va ser cinc vegades la millor esportista de Mataró, i la segona, que va ser proclamada també la millor esportista de Mataró de l’any 2001, sobretot pel seu quart lloc per equips amb Espanya als Mundials.
Una gran tècnica i jutgessa en gimnàstica
Aquesta darrera gran gimnasta havia sorgit al gimnàs Sylan, detectada per aquesta “caçadora de talents” que era Anna Rodrigo, que després d’haver hagut de deixar la gimnàstica prematurament, va decidir fer-se entrenadora, començant els cursos l’any 1980 i convertint-se en entrenadora nacional i jutgessa l’any 1984. Va arribar a jutgessa internacional, una tasca per la qual va ser premiada a la “Nit de l’Esport 2006”, una dècada després d’haver rebut una distinció especial com a forjadora de valors dins la gimnàstica artística.
Al gimnàs Sylan nascut l’any 1985, es va crear el Club Sylan Mataró, amb Joan Noya i Esperança López a la Junta, que a poc a poc es va anar convertint en un dels més potents de l’estat espanyol en aquesta duríssima especialitat esportiva, arribant a aconseguir el títol estatal l’any 1995. Anna Rodrigo va comptar com entrenadors amb Anna Barbena i Màrius Domínguez, rebent l’ajut de Glòria Roca amb les coreografies, i després s’incorporaren Javier Gómez i Juani Calvo.
A finals de 1995, poc després que el Sylan es proclamés campió d’Espanya, Anna Rodrigo va marxar a Mallorca i Juani Calvo tornà a Granollers, quedant com a principal responsable tècnic Javier Gómez, que l’any 2001 deixaria el càrrec en mans de Kati Zapata, que hi estaria fins al 2003 passant-lo a Marta Cumplido amb l’ajut d’Anna Noya i Ester Padín.
Neix un nou club
A l’inici del segle actual l’activitat va anar decaient i la gimnàstica esportiva anava gairebé pel camí de desaparèixer del mapa esportiu local, però el mes de setembre del 2003, sota l’impuls altra vegada d’Anna Rodrigo, que havia tornat a la nostra ciutat, es va fer una cabriola que va aixecar l’ambient gimnàstic. Després de reunir-se els representants del Club Sylan i els membres del Patronat d’Esports, la Junta Directiva del primer va decidir dissoldre el club i crear el Club Gimnàstic Mataró sota la presidència de Manuel Padín.
D’aquesta manera recuperaven, possiblement sense saber-ho, el nom d’un club que havia existit quasi vuitanta anys enrere. Anna Rodrigo es convertia en la directora tècnica del nou club, que dirigia els seus projectes a la creació de grups d’iniciació, de promoció i de competició, centrant les seves activitats al gimnàs del Casal de Joventut.
Dos germans campions d’Espanya júnior el mateix any
La gimnàstica esportiva a Mataró havia quedat centrada gairebé sempre a l’apartat femení, però a partir de l’any 2000 va sorgir un jove talent, en Javier Gómez, que va anar a competir amb el Club Natació Granollers. L’any 2002 va aconseguir el títol de campió d’Espanya juvenil a Vitòria, i va classificar-se en cinc aparells per a les finals i aconseguint quatre títols: en terra, poltre amb arcs, anelles i paral·leles, i d’aquesta manera va ser el català amb més medalles al campionat estatal.
La seva germana Lídia, uns anys més petita, també començava a destacar i va quedar tercera al campionat de Catalunya júnior, tot i que estava en edat infantil.
L’any 2003 Lídia va millorar una posició quedant segona només per darrere de Melodie Pulgarín. Tot seguit va anar al campionat d’Espanya a Alacant on va obtenir la tercera posició, sumant un total de quatre medalles, ja que en les finals d’aparells va quedar tercera en salt, en barra i en terra. El seu germà Javier va quedar campió d’Espanya júnior en paral·leles i barra i va quedar tercer a la classificació general.
L’any 2004 Lídia Gómez, encara amb 14 anys, va ingressar al CAR de Sant Cugat, i el seu treball la va portar a proclamar-se campiona de Catalunya i d’Espanya júnior a la classificació general i campiona d’Espanya en salt i paral·leles i subcampiona en terra i barra. Va participar amb la selecció catalana al Torneig dels Quatre Motors quedant en tercer lloc individual.
Aquell any per tal de completar un fet autènticament remarcable, el seu germà Javier amb 18 anys, també va quedar campió d’Espanya en categoria júnior, després d’haver quedat campió català. La seva puntuació va ser de 51,050 punts, més d’un punt per davant del segon, i l’endemà a les finals per aparells va aconseguir el títol en terra i la medalla de bronze en poltre i anelles. A les competicions internacionals també va lluir amb un 13è lloc al campionat d’Europa, sent el millor representant de la selecció espanyola, i amb una victòria individual i per equips amb Catalunya al Trofeu dels Quatre Motors.
Amb aquests mèrits va ser proclamat el millor esportista de Mataró juvenil del 2004, i la seva germana no ho va ser, en “topar” amb Gàlia Dvorak, la jugadora de tennis taula.
El títol estatal torna a Mataró
L’any 2005 es va incorporar al club la romanesa Cristiana Mironescu, en edat aleví. Nascuda l’any 1993 havia arribat a Palma de Mallorca l’any 2002 i allà havia entrenat a les ordres d’Anna Rodrigo. Va passar a entrenar al CAR de Sant Cugat junt amb Lídia Gómez. Poc després va ingressar al club, una altra gimnasta del CAR, la valenciana Thaïs Soha Escolar, de la mateixa edat que Lídia.
I aquell any 2005 l’equip del Club Gimnàstic Mataró ja va donar el cop guanyant la Copa d’Espanya de clubs, recuperant el títol que havia aconseguit el Sylan una dècada enrere. Es va celebrar a Almeria i Mironescu, Escolar, Lídia Gómez i Lorena Lino, es van fer amb el primer lloc amb 98,475 punts, per davant de l’AGA Vilassar de Mar i el Xelska de Palma. Thaïs Escolar va guanyar individualment, superant a Melodie Pulgarín i Mónica Mesalles, i també va ser la primera en salt i terra.
A més, Escolar, Mironescu i Gómez van formar part de l’equip català que va quedar campió d’Espanya per autonomies, i les dues primeres van quedar segones al Quatre Motors.
Dos grans anys de Thais Escolar
Aquell any Thais Escolar va obtenir un triomf de gran prestigi al Memorial Blume a l’exercici de terra amb 9,237 punts i després va fer bronze per equips amb Espanya als Jocs Mediterrani, quedant desena a la general i setena en terra. Junt amb Mironescu va actuar amb Catalunya contra una selecció tan destacada com Romania i va guanyar en terra amb 9,190.
Cristina Mironescu (en edat aleví) va quedar 3a en paral·leles i terra al Campionat d’Espanya infantil.
L’any 2006 Thais Escolar va tenir un gran any sent finalista en terra, amb un setè lloc, als Europeus de Volos (Grècia), on va obtenir amb Espanya el quart lloc per equips. Posteriorment, va quedar campiona d’Espanya absoluta en barra i va quedar subcampiona en terra i va guanyar en barra el Memorial Blume celebrat a Vilanova superant la campiona del món, la ucraïnesa Krasnysanska, tancant l’any amb victòries en terra i barra a l’encontre Catalunya- Ucraïna- França, en el qual també va competir Lídia Gómez, que va quedar 7a en terra.
L’any 2007 Escolar, Gómez i Mironescu van formar part de l’equip català que va quedar campió d’Espanya, amb la primera guanyadora individual i en barra i amb la tercera guanyant en terra.
Ja cap a final d’any i sense Escolar, ja retirada, Cristina Mironescu va formar part de l’equip català que va guanyar a Ucraïna i Alemanya, quedant 2a en barra i terra.
Javier Gómez a l’elit estatal
En Javier Gómez, quan encara competia pel CG Granollers, l’any 2005 va quedar quart d’Espanya en categoria absoluta amb 50,700 punts i va ser tercer absolut en salt amb 9,300.
L’any 2006 ja amb Club Gimnàstic Mataró va quedar 4t al Campionat d’Espanya en salt i 6è en poltre en categoria absoluta, i va formar part de la selecció espanyola que va quedar 9è a la Copa del Món en paral·leles i 12è en terra. I l’any 2007 any es va mantenir a l’elit estatal amb un bronze en terra als estatals absoluts i participant amb la selecció a la Copa del Món a Glasgow. Però els seus millors anys estaven per arribar i arribaria al cim sent olímpic.
I demostrant la seva bona salut, el Club Gimnàstic Mataró va organitzar a la nostra ciutat els Campionats de Catalunya 2007, amb bon paper dels més menuts com Bernat Aranyó, 1r en promeses, Marta Teruel, 2a en aleví i Mironescu, bronze en júniors.
En el pròxim número canviarem radicalment d’esport, per parlar d’una especialitat esportiva que va haver de lluitar molt a la nostra ciutat per aconseguir consolidar-se.
