Records… núm 277
La setmana passada parlàvem de com la guerra civil va tallar una mica l’activitat de moltes de les penyes futbolístiques que als trenta havien anat sorgint a la nostra ciutat. Ja als anys quaranta, l’associació es feia més complicada, però, tot i això, ben aviat es va reprendre l’activitat d’aquesta part modesta del nostre futbol.
La febre pel futbol era tal que ni la guerra va poder aturar la seva activitat i per exemple el mes de setembre de 1936 es va jugar un partit entre l’Iluro i una selecció de penyes que va formar amb Tarrós, Pagan, Sànchez, Trunas, Soler, Ramon, Petit, Palomer, Garcia, Roig i Martí, amb la presència destacada de Soler i Garcia els dos ex-jugadors ilurencs que donaven nom a dues penyes. El resultat va ser d’empat a dos gols.
L’any 1937 va haver-hi dues jornades amb partits a benefici de l’Hospital d’Evacuació Local, i també aquell any es van fer partits de “futbol premilitar” entre dos equips anomenats Camp de l’Iluro i Camp de la Mataronina, on, malgrat la complicada situació, es continuava jugant a futbol.
La Penya X guanya el primer campionat local de la postguerra
L’any 1939 ja amb el nou règim instaurat s’organitzaunn Campionat Comarcal organitzat per l’OJE o sigui “Organización Juvenil Española”.
El mes de novembre del mateix 1939 ja reapareix la Mataronesa, que juga en competicions federades a partir de la temporada 1940-41, alternant la 2a Regional i la categoria d’aficionats. Una plantilla d’aquells anys quaranta la formaven: Alonso, Rubio, Peredejordi, Teodoro, Roy, Albert, Espelt, Bosch, Terra, Ribas, Ballabriga, Gascón, Puig, Jutglar, Floris, Pibernat i Manolo. De la seva activitat ja n’havíem parlat en els Records-151.
La temporada 1940-41, ja es torna a jugar un campionat local amb participació de CD Domènech, fundat un any abans, Penya X, que aleshores es deia “Penya X del CD Mataró”, Juventus, Mataronina i Associació Esportiva, que guanya la Penya X amb 16 punts, per davant del Juventus amb 14.
Les formacions d’aquests dos equips que veiem a les fotos eren per la Penya X: Teyà, Pulido, Cabruja, Paretilla, Pérez, Arnó, Garcia, Belmonte, Morell, Teis, Colomer, Martínez, Floriach i Jofre. I pel Juventus AC: Berga (delegat), LL. Calsapeu, Fradera, Puiggalí, Massó, Castellà, J.Calsapeu, Baixés, Esquerra, Recoder, Busquets, Miralpeix i Casanovas.
La temporada següent el campionat local el juguen els mateixos equips de l’any anterior amb la incorporació del Centre Natació Mataró i dels equips del CRM 4 i del Frente de Juventudes, i sense l’Esportiva. Guanya la final la Mataronesa superant per 6-3 la Penya Domènech, jugant els campions amb Sinol, Claus, Martí, Ballabriga, Puig, Caudé, Llinás, Comas, Albarracín, Riera i Boix i els finalistes amb Giménez, Feliu, Arias, Valls, Bosch, Floris, Delcort, Riera, Jutglar, Alonso i Delemus.
Èxit de l’equip del Frente de Juventudes, reclutat entre les “penyes”
El mes de maig de 1942, un equip del Frente de Juventudes de Mataró (foto dela portada de l’article) va guanyar el torneig provincial superant el Terrassa a l’Estadi de Montjuïc per 3-2. El partit es va decidir a la pròrroga amb un gol del defensa Paretilla.
L’equip el van formar Cot, Paretilla, Sauleda, Floriach, Floris, Plaja, Martín, Riera, Fradera, Tort i Navarro. Aquests jugadors per la seva edat (menors de 21 anys) estaven “reclutats”, de forma quasi obligatòria, entre les penyes i clubs locals (Penya X, Juventus, CD Domènech, Mataronesa). La setmana següent en un partit d’homenatge celebrat al camp del Mataró van superar una selecció provincial per 1 a 0.
Campionats d'”Educación y Descanso” i de “Productors”.
La temporada 1942-43 es juga un campionat d’Educación i Descanso on participen aquests equips: Penya X del CDM, Font i Cía, Critalleries, Marina, Unitex, Ebro, Velàzquez i Ibèria. A la final la Penya Unitex, que presidia Claudi Serra, guanya a la Penya X per 4-0, amb un equip guanyador format per Pérez, Güell, Castellsaguer, Caudé, Fradera, Plaja, Buch, Trabal, Ramírez, Padrosa i Calsapeu.
L’any 1944 reapareix la Penya Rossi i organitza un trofeu a benefici de l’Hospital que guanya Cristalleries amb un equip format per Zapater, Martínez, Sànchez, Xirau, Puig, Carbó, Maymí, Pla, Vila, Pibernat i Santiago.
La temporada 1944-45 es juga un Campionat de Productors amb participació de Cristalleries, Font i Cia., Unitex, Rossi, Malgrat, Juventus, Galindo i Hermandad Labradores, que acaba guanyant Cristalleries, participant en el Campionat provincial on va caure a la primera eliminatòria davant Catalana de Gas. Formaven l’equip: Rovira, Martínez, Sànchez, Xirau, Puig, Freginals, Salvador, Pla, Vilà, Maymí i Pibernat.
L’equip de la Penya Unitex arriba a la final de la Copa Provincial de Productores, després de superar a semifinals el Nevin. A la final perd davant el J.R. Marina del Prat de Llobregat que va tenir l’avantatge de jugar al seu camp i es va imposar per 2-1. L’equip de la Penya Unitex el van formar Alonso, Albarracín, Biel, Gomà, Arbonès, Masachs, Campoy, Gil, Castellà, Briera i Degea. Com a cosa curiosa cal dir que a la Penya Unitex, i abans que s’instauressin les travesses, l’any 1945 ja se celebraven concursos de pronòstics de futbol.
L’any 1950 la Penya X queda subcampió provincial del Campionat d’Educación y Descanso per darrere del Bergadà, i repeteix la temporada següent per darrere del Morales i per davant d’equips que encara funcionen com Sistrells o Alzamora.
Formen l’equip Riera I, Sans, Vilà, Sànchez II, Bruguera, Serra, Isern, Manent, Mas, Sànchez III, Egea, Fradera, Peradejordi, Comas, Domènech i Martínez.
L’equip del Frente de Juventudes queda campió provincial superant el Martorell a Llavaneres per 3-2 amb un equip integrat per Rafel, Carbonell, Barceló, Segarra, March, Martínez, Palou, Lafuente, Arañó, Abella i Aleñà.
La Penya X deixa de ser “una penya”
La temporada 1952-53 el CE Mataró vivia moments d’eufòria a 3a Divisió, amb una de les millors temporades de la seva història, i la UD Mataronesa era el segon equip de la ciutat jugant a 2a Regional. Mentrestant la Penya X i també l’equip de Cristalleries ja jugaven federats a la categoria d’aficionats, enfrontats entre altres a Masnou, Malgrat, Alella, Arenys, Poble Sec i a l’amateur del Barça.
A més set equips de Mataró jugaven el Campionat d’Educación y Descanso: Penya Catalunya, que va ser el campió, Penya Brasil, Gimnàstico Deportivo, Ibèria Ràdio, Juventus, Penya Sardañola i Peña Laru, una penya de la qual naixeria la Unió Recreativa Laru que a finals dels anys setanta va construir un important complex esportiu i recreatiu al voltant del seu camp de futbol a La Cornisa. La Penya Brasil va quedar campió la temporada 1953-54, per davant de l’equip de Correus.
Aquella temporada la Penya X va veure acomplert el seu somni i va pujar per primera vegada a 2a Regional, com ja havíem vist en els Records 127. Podríem dir que deixava de ser una “penya”, encara que conservés aquest qualificatiu.
Juventus fa una gran tasca de base
L’estiu de l’any 1954 va arribar una bomba quan es va anunciar per part de la Federació que els jugadors de 3a Divisió i categories regionals que tinguessin més de 26 anys havien de ser donats de baixa, llevat que haguessin jugat sempre al mateix club, cosa que només va permetre continuar jugant a Teodoro a la Mataronesa. L’efecte de la normativa de tota manera es va anar diluint a poc a poc.
L’any 1954 la Juventus es va afiliar a la Federació Catalana començant una molt profitosa tasca a escala de base, tot i les grans dificultats per trobar camps on entrenar. Va federar el seu primer equip juvenil la temporada 56-57, i d’aquella pedrera van sorgir molts jugadors que van anar a la selecció catalana juvenil i després van jugar al Mataró, com Santi Roca o Salvador Rodón, que va arribar-ne a ser el capità, o a altres clubs de superior categoria, com el cas de Clos que va arribar al FC Barcelona i a la selecció espanyola.
Cal citar dins la tasca del club a Clemente Hernàndez, el “jefe” com el coneixia tothom, que també va ser fonamental en aquelles sortides per Europa que van començar l’any 1965 a Holanda.
La temporada 1964-65 l’equip juvenil va quedar campió de sector amb una formació integrada per Bou, Viciano, Jubiñà, que forma part de la selecció catalana juvenil, Opisso, Canals, Novellas, Maymó, Molsosa, també seleccionat juvenil, Fontdeglòria, Ruiz i Nogueras.
A partir de l’any següent amb la base d’aquest equip ja va començar a jugar l’equip “amateur” a la categoria d’aficionats, completant amb jugadors d’una generació anterior com Kiku Ruiz, Vicenç Homs, Collet o Viciano, que també havien estat cridats a la selecció catalana anys abans.
L’any 1954 també va néixer la Penya Espanyolista, aleshores Blanquiazul, fundada pels senyors Josep M. Castellsaguer, Joaquim Spà i Josep Cugat, però que no va tenir massa activitat esportiva i sí social, en relació amb les activitats entorn del club blanc-i-blau.
L’any 1961 va néixer la Penya Barcelonista amb Francisco Julià de president. En aquest cas si va tenir més activitat de base, amb un equip juvenil que va donar algunes satisfaccions importants.
A partir de l’any 1962 la majoria de les penyes que hi havia o que anaren sorgint ja es van incorporar al Centro Latino de Deportes com ja havíem vist als Records-271.
En els dos pròxims números deixarem el futbol per parlar d’una competició poliesportiva molt interessant que es va desenvolupar als anys setanta.
