Records… núm 281
En el darrer número vam parlar de com l’any 1963 les ciutats de Mataró i Sabadell es van enfrontar en un encontre Interciutats en diversos esports, quan la capital del Vallès Occidental ja era coneguda com la “ciudad piloto del deporte español”. El primer equip de futbol del CE Mataró no va participar-hi, però aquell mateix any va jugar amb l’equip arlequinat a la lliga, cosa que no tornaria a succeir fins molts anys més tard.
Sabadell i Mataró es troben l’any 1963 a la 3a Divisió
L’any 1963, el de l’Interciutats Sabadell – Mataró del què parlàvem en el júmero anterior, la ciutat vallesana va patir un cop molt dur, quan el Centre d’Esports Sabadell -que des de l’any 1940 havia jugat a 2a Divisió i fins i tot havia jugat cinc temporades a 1a Divisió-, va baixar a 3a Divisió.
A la 3a Divisió, que aleshores (i com creiem que hauria de passar sempre) era el tercer nivell estatal, l’equip arlequinat s0’hi va amb el CE Mataró, que d’aquesta manera va jugar per primera vegada oficialment en categoria estatal contra el Sabadell perdent per 1-4 a Mataró i per 4-2 a la Creu Alta.
S’ha de dir que anteriorment l’Iluro SC, precedent del CE Mataró, havia jugat contra el Sabadell la temporada 1929-30 a 2a Regional Preferent, l’any en què es disputà la primera edició de la 3a Divisió Estatal, on no havia entrat el Sabadell, que va haver d’esperar fins a la temporada següent. Tots els partits jugats contra el Sabadell al llarg de la història (així com qualsevol altre rival) els podeu trobar al nostre cercador de resultats.
Per al Sabadell la temporada 1963-64 va ser un passeig (contra el Mataró va guanyar els dos cops per 1-4 i 4-2), i amb el seu ascens, i la caiguda posterior del Mataró, els dos equips no es van veure les cares en partit oficial durant trenta-sis anys. Això passaria la temporada 2000-01 i seria a la Nova Creu Alta, i a la 2a Divisió B.
Curiosament, abans el Sabadell ja s’havia enfrontat amb la UD Cerdanyola la temporada 1993-94 a 3a Divisió, quan el Mataró estava més avall (veure Records-240).
Miguel Àlvarez s’emporta mig equip titular, després de pujar-lo a 2a B
Però ara fem un salt en el temps i anem fins al final del segle XX. La temporada 1999-2000 havia acabat amb l’apoteòsic ascens del CE Mataró a la 2a B. la categoria de bronze del futbol espanyol, quan presidia el club en Francesc Rimblas i amb Miguel Àlvarez a la banqueta (veure Records- 197).
Però el tècnic va abandonar el club i amb ell es va emportar, cap al Terrassa, el porter Morales, el golejador Monti, Marcial, Jota i Bernardo, titulars en més de 30 partits a la temporada anterior, i on la temporada segünet (2001-02) aconseguirien l’ascens a 2a A. D’aquesta manera quedà força desfet l’equip groc-i-negre, i es va haver de confeccionar gairebé de nou. L’entrada al nou segle, que s’havia de fer en una nova categoria, no seria fàcil…
El Mataró retornava trenta anys després a una categoria amb equips de fora de Catalunya, ja que l’última havia estat la 1969-70 a la 3a Divisió. L’últim partit jugat pel Mataró contra equips de fora de Catalunya havien estat a casa contra l’Atlètic Balears, perdent per 0-2 a casa, i a fora Paiporta amb empat a 1 gol (veure Records- 79).
En la nova temporada 2000-01, al mig de la qual es canviava se segle, l’equip groc-i-negre jugaria contra ex-primeres com Hércules, Castelló, Nàstic o Sabadell. Això per als seguidors que recordaven que feia ben poc, encara dintre la dècada dels noranta, s’havia jugat en competició de lliga contra equips com Fliselina, Sanroque, Fuetebesós, Les Costeres o Lliçà de Dalt, era tot un somni i els calia pessigar-se per veure que estaven desperts.
Van arribar el porter Santos, Aitor Olmo, Barbarà, Gimeno, Coromina, Óscar Hernàndez (germà del Xavi del Barça i que seria ajudant seu, quan aquest va ser l’entrenador de l’equip blaugrana), Albert Martínez, Miki Corominas i Bartrés, quedant al costat seu com a puntals de la temporada anterior Vicente, Sauras, Pacheco, Víctor, Fran, Robert i Mora. Tots ells començaren la lliga a les ordres de Càndido Viana.
La pretemporada va començar amb dues eliminatòries de la Copa Catalunya en les quals el Mataró, finalista la temporada anterior davant del Barça, va fer valer la sort en els penals per eliminar Palamós i Sant Andreu. Després es va rebre el Real Madrid B, que es va emportar el Trofeu Iluro guanyant per 0-1 amb un gol poc abans del final.
Debut a 2a B amb el Mataró entrant en partit de travessa
El dia 3 de setembre es va produir l’esperat debut a la nova categoria, amb la visita del Barcelona B, en partit que curiosament estava inclòs en la travessa de la jornada, ja que no hi havia partits de la 1a Divisió.
Un miler i mig d’espectadors van donar un magnífic aspecte a les grades, però després van claudicar davant la superioritat d’un equip blaugrana on destacaren Arteta, Motta, Fernando Navarro, Sergio Santamaria, Nano i sobretot Babangida que va ser un malson per a la defensa d’un equip local que va patir moltes baixes en aquest debut i va acabar perdent per 1-3.
Van jugar en aquell primer partit a 2a B: Santos, Fran, Barbarà, Aitor Olmo, Vicente, Coromina, Albert Martínez, Sauras, Jiménez (Pacheco), Víctor i Miki (Bartrés). El primer gol groc-i-negre a la nova categoria el va marcar el capità Lluís Sauras al quart d’hora de la segona part, amb 0-2 al marcador, amb una gran jugada individual culminada amb un xut sensacional des de fora de l’àrea.
“Diada tràgica” a la Nova Creu Alta
En el segon partit, el dia 11 de setembre, el Mataró es va desplaçar a la Nova Creu Alta de Sabadell. I va ser una “diada tràgica” per al Mataró, que va perdre per 6-0, rebent sis gols (o més) per primera vegada en partit oficial des de feia quinze anys. L’anterior havia estat la temporada 1985-86 a Vic en partit de Preferent, quan el Mataró havia perdut per 7-0.
En el tercer partit va venir el Figueres i va arribar la tercera derrota (1-2), i en el quart es va anar a Premià i va caure la quarta (3-2), en una setmana en la qual el Mataró també va ser eliminat de la Copa Catalunya a Balaguer a la tanda de penals després d’empatar a 1 gol.
Retorn de Jaume Creixell, amb qui arriba el primer triomf a 2a B
Tot plegat va portar a un canvi, i la solució va ser el retorn de Jaume Creixell que ja havia estat el substitut de Martin Abad la temporada 1996-97 en ocasió del darrer cessament d’un entrenador groc-i-negre a mitjan temporada. En Jaume va confeccionar una plantilla al seu gust, donant moltes baixes i fitxant diversos jugadors entre els quals destacaven el porter Mora, els defenses Espeleta i Muñoz i el mig campista Javi Enríquez.
El debut de Creixell a la banqueta va ser exitós i va arribar el primer triomf a la 2a Divisió B davant del Conquense per 4-2, confirmant-se la previsió que els equips de fora de Catalunya, com havia passat en els tres “play-off” jugats en els anys anteriors, ho tindrien difícil per guanyar aquí.
L’equip inicial en aquell partit (que el tenim en la foto inferior) el van formar Mora, Muñoz, Espeleta, Robert, Charly, Víctor, Bartrés, Abela, Pacheco, Vicente i Sauras. Tots sis gols van arribar en una vibrant segona part, i per part mataronina en van ser els autors Bartrés, Víctor, Pacheco i Sauras. Els manxecs van marcar quan el Mataró ja guanyava 2-0 i al final quan el resultat ja estava en 4-1.
Però van venir dues derrotes més de les que fan mal: a Terrassa per 5-0 i davant de la Gramenet per 1-4. Després de vuit jornades el Mataró estava a la cua i havia encaixat 27 gols… Però en Creixell era “gat vell” i això ho havia d’arreglar. Sense desmoralitzar-se, va canviar l’esperit dels seus jugadors, convertint-los en autèntics gladiadors, i va ajudar a la reacció l’arribada de Jose a la porteria, de Gimeno a la defensa i d’Óscar Hernàndez al mig camp, aquests dos últims lesionats des de la pretemporada.
Fins al final de la primera volta el camp propi ja va ser un fortí, amb Pacheco (9 gols) i Víctor (7) com a principals estilets en atac, i a més es va puntuar als camps del Nàstic, Gandia i Burriana, i en el darrer partit de la primera volta es va tenir contra les cordes l’Espanyol B tot i perdre per 3-2.
A mitja competició el Mataró ja havia sortit de la zona de descens i amb 21 punts ja superava cinc rivals, entre ells el Terrassa (20) i el Premià (16), que era el cuer.
Els equips de fora de Catalunya perden tots a Mataró
I seguint el títol de la famosa pel·lícula, va començar “l’odissea del 2001”, amb un memorable triomf per 0-2 al Mini-Estadi davant del Barça B, que era el líder. A la porteria blaugrana un jove Víctor Valdés no va poder evitar la victòria groc-i-negre.
Però una altra ratxa dolenta, amb només 6 punts de 30 possibles en 10 partits, va col·locar novament el Mataró a la zona de descens quan faltaven vuit jornades per al final.
Calia un esforç per salvar la categoria i el camp propi va continuar convertit en un fortí davant dels equips que venien de fora de Catalunya. Ja hi havien caigut Conquense (4-2), Benidorm (2-1), Mallorca B (2-1), Novelda (1-0), Hércules (2-1) i Cartagonova (3-1) i fins al final van caure derrotats aquí Alzira (2-1), Gandia (1-0), Castelló (1-0) i Burriana (3-1), de manera que cap dels 10 equips de fora de Catalunya va poder treure ni un sol punt de Mataró. Les dues darreres victòries van ser dramàtiques amb un gol de Roger en el temps afegit davant del Castelló, i dos de Pacheco i un de Víctor per remuntar el 0-1 del Burriana.
Final dramàtic, que acaba amb “pacte de no agressió”
Però fora de casa l’equip no funcionava i així es va arribar a una darrera jornada dramàtica, amb la visita de l’Espanyol B, que es jugava una plaça als “play-off” d’ascens i amb el Mataró amenaçat per la promoció. El partit va ser d’alta tensió fins al minut 85, quan amb empat a zero al marcador van arribar a través de les ones radiofòniques, i dels pocs mòbils que hi havia aleshores, les notícies d’uns resultats amb els quals l’empat a zero afavoria els dos equips. Els cinc darrers minuts van tenir un “pacte de no agressió” amb el Mataró mantenint la pilota sense que l’Espanyol pressionés i així els dos equips van assolir el seu objectiu.
La classificació final va ser aquesta: Gramenet 69, Nàstic 68, Sabadell 66, Espanyol B 64, Novelda 64, Hospitalet 63, Mallorca B 62, Figueres 56, Barcelona B 56, Castelló 54, Hércules 52, Terrassa 48, Cartagonova 46, Benidorm 44, MATARÓ 43, Conquense 43, Borriana 40, Alzira 40, Gandia 38 i Premià 26.
L’equip base del Mataró, que va utilitzar 30 jugadors aquella temporada, va ser el format per Jose; Aitor, Gimeno, Espeleta, Robert, Vicente, Sauras, Óscar, Pacheco, Mora i Víctor. Altres jugadors bastant utilitzats van ser Muñoz, Bartrés, Javi Enríquez, Albert Martínez, Rodri i Roger.
El jugador amb més partits jugats va ser Vicente (37), seguit del jugador d’Arenys de Munt Víctor Cardona (36), que va ser la gran revelació de la temporada i només acabar la temporada ja va fitxar pel Llevant. El màxim golejador va ser Pacheco amb 13 gols, autor de molts gols decisius en les victòries a casa.
En la nostra web pots veure el detall d’aquesta temporada i de totes les altres del CE Mataró clicant a PLANTILLES DEL FUTBOL MASCULÍ.
La temporada va acabar amb una victòria davant del Sant Andreu a la Copa Catalunya, abans de caure eliminats davant del Vilassar.
Un altre dels fets destacats d’aquella primera temporada a 2a B va ser el gran suport de l’anomenat “Frente Andaluz” que no va deixar d’animar mai l’equip groc-i-negre, i va continuar fent-ho la temporada següent, com de la qual parlarem en el pròxim número.
