IluroSport » Neix un club d’escacs a Cerdanyola l’any 1978, i deu any més tard organitza l’Open “Ciutat de Mataró”

Neix un club d’escacs a Cerdanyola l’any 1978, i deu any més tard organitza l’Open “Ciutat de Mataró”

Records… núm 147

En els “Records 63” havíem parlat del naixement de Club d’Escacs Mataró i de com el seu primer mig segle de vida va estar solcat per una llarga cadena d’èxits. Però a finals de la dècada dels setanta, en complir els cinquanta anys, el club va semblar entrar en una lleugera crisi,. En aquells moments, igual que passava en el món del futbol, a la barriada de Cerdanyola va néixer un club que va aprofitar la davallada de l’altre club local per erigir-se, a poc a poc, en el més potent de la ciutat, i d’ell sortirien notables mestres d’aquest esport. Pocs podien pensar que deu anys després ja organitzarien un gran torneig, que durant aquell temps la seva activitat aniria “in-crescendo” i que fins i tot un gran mestre rus vindria a fer unes simultànies. Però així seria..

Al local del PSUC neix un club d’escacs

Des de l’entrada a la dècada dels seixanta, a la Parròquia de Maria Auxiliadora de la barriada de Cerdanyola i sota la tutela del seu pàrroc Juan Luis González Haro, conegut com el Pare Biscúter, que en feia classes, es va començar a agafar molta afició als escacs, i a poc a poc la necessitat de tenir un club va anar prenent forma.

El Pare Biscúter en una de les seves classes d’escacs / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

De seguida van venir temps de moviments polítics, no cal dir-ho, i al Casal del Barri, on també tenia la seva seu el PSUC, es reunien molts partidaris del moviment comunista que possiblement per afinitat amb la gran afició que hi havia a la Unió Soviètica per l’esport de l’intel·lecte, van començar a aficionar-se als escacs. Després un grup d’amics, entre els quals podríem citar a Alfonso Bollero, que seria el primer president, i a Manuel Ruiz, que seria el primer campió social, van acabar consolidant i fundant el Club d’Escacs Cerdanyola, que va néixer el dia 1 d’abril de 1978, amb seu social al lloc on hem citat, al Carrer Vitòria núm. 39.

Alfonso Bollero va ser el primer president / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

Comença la competició federada tot potenciant la base

El club va començar la competició de forma amistosa confrontant forces contra entitats de Mataró i comarca. El primer va ser durant les Festes de Les Santes i amb enfrontament contra Los Molinos guanyant per 23-17. Ben aviat van començar les competicions federades i el CE Cerdanyola va pujar a 3a Divisió Catalana després de superar el Torneig de Classificació. Els primers participants van ser Verdera, Vivancos, Alcoy, Barahona, Bollero, Xaubet, Ruiz, Ríos, Piedelobo, Matamoros, Segovia, Benítez, Pozo, Cándido, Fernández, De Paco i Honorio.
Aquest entusiasta club, que en acabar el primer any ja tenia 90 socis, sempre es va marcar com a prioritat la potenciació de la base i aquell mateix any ja es va organitzar un torneig local juvenil i un altre d’escolar.

Ascens a 2a Provincial i medalla d’or al Trofeu Sant Jordi

A principis de l’any 1979 es va participar ja als Campionats de Catalunya individuals, i Barahona i Alcoy van aconseguir pujar a 1a, sent els primers del club que arribaven a aquesta categoria. En l’àmbit d’equips es va participar a 3a categoria i l’equip “A” va assolir l’ascens a 2a categoria provincial.

Els guanyadors del Sant Jordi / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

L’any 1980 es va consolidar la promoció a les escoles, amb el primer campionat escolar oficial, del qual va sorgir, com a figura de més renom, Antonio Alcolea, que juntament amb Arias, Cruz, Vicent, Alcolea II i Gonzàlez van formar l’equip que va obtenir la medalla d’or al Trofeu Sant Jordi.

Apareix una gran estrella i l’equip puja a 1a Provincial

L’any 1981 Antonio Alcolea i Fermín Gonzàlez, un noiet que començava a despuntar com a possible figura, van participar a les finals del Campionat de Catalunya Infantil. El mateix Fermín va disputar una partida contra Karpov, el campió mundial, en unes simultànies que aquest jugador va disputar a Barcelona, amb la il·lusió que com es pot suposar va provocar en el jove mataroní, que aquell mateix any i a l’Open de Sant Andreu (un dels molts tornejos que començaven a proliferar per tot Catalunya) va pujar a 1a categoria.

Fermín Gonzàlez contra Karpov / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

El club es va anar obrint a escala organitzativa i van començar a disputar simultànies a diversos indrets a la ciutat, però també en l’àmbit competitiu van anar millorant i en el Campionat de Catalunya per equips de l’any 1982 ja van assolir l’ascens a 1a Provincial, amb un equip format per Villar, Fermín, Bollero i Alcolea.

Eclosió de Fermín Gonzàlez

L’any 1983 representa el de l’eclosió de Fermín Gonzàlez, ja que és el primer jugador del club que va aconseguir pujar a preferent, i poc després va obtenir un triomf de gran mèrit, en guanyar a Alexei Suetin en ocasió d’unes simultànies que va jugar aquest gran mestre rus a Mataró. Aquesta visita va despertar una expectació inusitada entre els associats i també entre gent vinguda d’arreu de Catalunya. De les 25 partides que va jugar en va perdre només 3, i una d’elles davant del jove Fermín. Aquell va ser el primer any de l’equip a 1a Provincial i es va classificar en 5è lloc.

El Club d’Escacs Mataró manté la seva activitat

Durant aquells primers anys de Club Escacs Cerdanyola també CE Mataró continuava amb la seva activitat, però cada vegada amb el rival local apropant-se-li més quant a qualitat dels seus jugadors, fins que l’acabaria superant.

L’any 1979 va acabar el campionat de clubs de 2a Catalana amb el CE Mataró en 4a plaça quedant per poc fora de la possibilitat d’ascens a 1a, amb un equip que integraven Isidre Ferrer, Eduard Villar, Carles Balasch, Bernat Fàbregas, Arcadi Valls, Valls Tona i Jaume Vila.

Durant un temps el club degà dels escacs mataronins va alternar moments de pessimisme, amb descensos de categoria, amb altres d’eufòria, com quan l’any 1982, amb M. Valls Tona de president, va tornar a categoria catalana, després de quedar subcampió de 1a Provincial. A l’equip hi era encara Arcadi Valls, que ja tenia més de seixanta anys. Aquell any Bernat Fàbregas va fer un bon 7è lloc a l’Open de Badalona amb 190 jugadors en joc molts d’ells internacionals.

Bernat Fàbregas

L’any 1984 CE Mataró va coincidir amb el CE Cerdanyola a 1a Provincial, registrant-se un empat a 5 en el derbi local. L’any 1988 el club va tornar a 2a Catalana, amb un equip amb mitjana ELO de 2100 punts format per Fàbregas, Balasch, Comellas, Marches, S.Gonzàlez, J.Gonzàlez, Bas, Vila, Saleta i Arroyo.

Un equips dels Club Escacs Mataró dels anys vuitanta / Foto: Arxiu JGC

Pugen nous valors i les primeres noies

L’any 1984 al campionat cadet destaquen Antonio Ordóñez i Juan Carlos Domínguez, aquest una jove promesa que va haver d’anar a viure a Màlaga perdent-se així un gran valor dels escacs mataronins. Durant l’estiu els oberts internacionals són punt de trobada dels millors escaquistes catalans i en un d’ells a Badalona, Fermín Gonzàlez va quedar en un esplèndid 8è lloc, mentre que Alcolea pujava a Preferent. En les competicions per equips cal citar que el CE Cerdanyola va quedar campió del Maresme i 4t de 1a Provincial.

En la competició escolar de l’any 1985 sorgeix la figura de Manuel Granados, que ben aviat farà ombra a Fermín per la seva gran qualitat, junt amb Feliciano Martín i Antonio Molina, i dues noies que també s’obren pas: Núria i Mercè Romera.
Alfonso Bollero, el president, també demostra la seva qualitat i entre Badalona i Sant Andreu enganxa 18 partides sense perdre, un rècord de gran vàlua.

Merce Romera / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

Títols catalans individuals i per equips

L’any 1986 Fermín Gonzàlez va continuar amb la seva progressió i va proclamar-se campió juvenil de Catalunya, quedant també 8è als Campionats d’Espanya.

Aquell any es va disputar el primer Campionat Català de partides ràpides, i el CE Cerdanyola va donar la gran sorpresa aconseguint el títol de Campions de Catalunya de 1a provincial. El club continuava la tasca a les escoles veient els fruits que anava donat aquest treball i l’equip infantil va jugar la fase final del Campionat de Catalunya.

Manuel Granados / Foto: El Tot Mataró

L’any 1987 Manel Granados amb 13 anys va aconseguir el títol de campió infantil de Catalunya, però la gran sorpresa la va donar Núria Romera quan es va proclamar campiona escolar de Catalunya i campiona de Catalunya cadet, i amb aquests guardons el Jurat qualificador de la Festa de l’Esport la va premiar com la millor esportista infantil de Mataró d’aquell any, una cosa que succeïa per primera vegada en aquest esport.

Núria Romera primera jugadora d’escacs que va ser proclamada la millor esportista de Mataró en una categoria / Foto: El Tot Mataró

L’equip, format per Fermín, Alcolea, Bollero i Alcolea II, va revalidar el títol català de 1a provincial en el campionat de partides ràpides, una modalitat que semblava que dominaven bé els jugadors mataronins. En l’aspecte individual, Manuel Ruiz i Manuel Castro s’afegien als jugadors del club situats ja a preferent.

Fermín Gonzàlez guanya el “I Open Ciutat de Mataró”

L’any 1988 Fermín va quedar subcampió de Catalunya juvenil i va anar al campionat d’Espanya on va fer un bon paper. En les competicions per equips l’alegria més gran la va donar l’equip B quan va pujar a 2a.

Aquell any el club, on cada vegada hi havia més activitat, es va decidir, a tirar endavant una gran organització i entre el 15 i el 23 d’agost es va celebrar al pavelló cobert del Velòdrom, el Primer Open Internacional “Ciutat de Mataró”, al qual van acudir-hi mig centenar de jugadors dels més destacats clubs catalans.

El pavelló del Velòdrom va acollir el I Open Ciutat de Mataró / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

I per acompanyar aquest gran esdeveniment l’encara jove Fermín Gonzàlez (20 anys) va guanyar amb 7 punts, per davant de López del Sant Martí, Picañol del Vulcà de Barcelona, S. Gonzàlez (CE Mataró) i Antonio Alcolea (CE Cerdanyola).

Fermín Gonzàlez rebent el trofeu de mans de l’alcalde Manuel Mas / Foto: historiasdecerdanyola.blogspot.com

Amb l’Open Ciutat de Mataró, s’havia iniciat un torneig que tindria llarga tradició i a més l’havia guanyat un jove valor del club organitzador. Què més es podia demanar? Doncs ja només quedava fer la pujada definitiva a escala competitiva…

FONTS: historiasdecerdanyola.blogspot.com