IluroSport » La UD Cerdanyola continua l’escalada i puja a Tercera Divisió (1993)

La UD Cerdanyola continua l’escalada i puja a Tercera Divisió (1993)

Records… núm 146

Eren els temps del “Dream Team” blaugrana sota la presidència de Josep Lluís Núñez, i a la nostra ciutat Bartolomé Benítez, com ja vàrem veure en el passat número, volia construir el seu “dream team” particular a la UD Cerdanyola. Havia fet la promesa de portar l’equip fins a la 3a Divisió i una vegada assolit l’ascens a 1a Catalana, només li quedava un esglaó per pujar i no va estalviar despeses ni esforços per tal d’aconseguir-ho. A la pretemporada va guanyar el Trofeu Iluro al camp del Mataró per 1 a 5 demostrant la seva força, i els seguidors de l’equip van començar a veure possible el somni…

Espectacular ratxa a camp contrari

En el primer partit de la temporada 1992-93, a Sant Boi en el debut a 1a Catalana, i en el segon a casa davant del Milan (que després seria Gramenet B) la Cerdanyola va rebre ben aviat el primer gol que acabaria sentenciant el partit, ja que després no va poder reaccionar i van caure en ambdues ocasions per la mínima.

A poc a poc els jugadors van anar assimilant els esquemes de Fèlix Pedro Sànchez i a Sant Cugat va arribar la primera victòria per 1-3, marcant Rovira el primer gol a la nova categoria. Amb aquest triomf l’equip va agafar confiança i els resultats l’acompanyaven sobretot a camp contrari on va aconseguir dues victòries espectaculars als camps de l’Hospitalet Atlètic (0-6) i Olot (0-4). Iñaqui havia destapat el pot dels gols i en va marcar 10 en 5 partits consecutius. Amb aquesta aportació la Cerdanyola va encadenar set partits sense perdre.

Del lideratge a la dimissió van tres passos

Una contundent derrota a Tàrrega (3-0) i un empat davant del Banyoles a casa (0-0), no van ser tan greus perquè el líder, el Santboià, també ensopegava. I en el darrer partit de l’any 1992, la Cerdanyola, que portava tres partits sense perdre i havia guanyat a Vilassar de Mar (0-1), rebia el Sants que era el líder. Enmig d’un ambient extraordinari el públic va catapultar els seus jugadors cap a una victòria èpica, aconseguida tot i jugar des del minut 5 amb un jugador menys per expulsió de David, i els darrers minuts amb dos menys per lesió d’Iñaqui, quan ja s’havien fet els dos canvis que es podien fer aleshores. Rueda i Ernesto de cap van sentenciar el partit que va acabar amb 2-1, i els de Félix Sànchez van fer seu el lideratge a falta de tres partits per acabar la primera volta.

Però ja se sap com és el futbol, i l’absència del golejador Iñaqui es va afegir al pes del lideratge i la Cerdanyola només va sumar un punt fins a l’equador del campionat. Va encaixar una dura derrota davant del filial del Sabadell (6-1), en un preliminar d’un Sabadell – Betis, i després una altra no menys greu davant del Badalona per 2-3, després de desaprofitar un 2-0 favorable.

El Cerdanyola amb els jugadors del Betis / Facebook UD Cerdanyola

La conseqüència va ser la dimissió de l’entrenador per motius poc clars. Es va contractar “Pitu” Gonzàlez, i de seguida van anar arribant nous fitxatges com Parejo, García – que arribava de la Verdiblanca–, Montes i Camacho. El nou entrenador va remodelar la formació i va pagar el peatge durant tres partits, però novament l’equip va demostrar la seva qualitat amb una ratxa de sis victòries consecutives (les de fora per 0-5 al camp del Levante Las Planas -amb un hat-trick de Parejo en 10 minuts-, 0-4 al del San Cristobal i 0-3 a Vilafranca) que el van situar a un punt del Sants a falta de 10 jornades per al final.

Final irregular que porta al 4t lloc

Semblava que tot anava novament sobre rodes, però la lluita era molt forta amb set o vuit equips lluitant per les tres places d’ascens. Una derrota a La Seu d’Urgell i una altra a casa en el derbi contra el Vilassar de Mar (1-2), van deixar la Cerdanyola a cinc punts del líder a sis jornades del final.

De Gea i Iñaqui dos dels puntals

La victòria aconseguida al camp del Guíxols (0-2), que era ni més ni menys que la dotzena a camp contrari, el triomf mínim sobre el cuer i un empat al camp del líder, remuntant un 2-0 advers, deixaven la Cerdanyola en segona plaça a quatre punts del Sants. L’ascens era a tocar, però els tres rivals que quedaven (Horta, Sabadell i Badalona) no pensaven el mateix, i l’equip mataroní, que acumulava cada vegada més nervis, ja no va sumar cap més punt. Després de perdre per 1-0 a Horta, s’hauria assolit l’ascens guanyant el Sabadell B al Camí del Mig, però amb molt de nerviosisme per part local, els arlequinats, dirigits sobre el camp per Garzón, van aconseguir el triomf per 1 a 3. En la darrera jornada una nova derrota a Badalona per 1-0 va deixar la UD Cerdanyola en quart lloc amb 48 punts, per davant d’equips molt potents.

La classificació final va ser aquesta: Sants 56, Olot 51, Sabadell B 50, UD CERDANYOLA 48; Badalona 47, Horta 47, Santboià 46, Tàrrega 43, Banyoles 40, Vilafranca 38, San Cristóbal Terrassa 36; Milan Gramenet 36; Guíxols 33; La Seu d’Urgell 32, Hospitalet At. 32; Sant Cugat 29; Vilassar Mar 29; Lloret 27; Levante Las Planas 24; Espluguenc 16.

L’ascens es fa esperar… i el proporciona el Premià!

L’equip base, comptant els que van ser més vegades titulars sobretot al tram final, seria el format per David, Ramon, De Gea, Rueda, Ernesto (que va jugar tots els 38 partits complets), Montes, Darbra, Javi Infante, Iñaqui (que va ser el màxim golejador amb 21 gols), Parejo i Rovira. Altres jugadors importants van ser Horacio, Álvarez, Martínez, Garcia i Camacho.

Un equip de la UD Cerdanyola d’aquella temporada de l’ascens amb Martínez, David, Rueda, Ernesto, De Gea, Marcos (drets), Darbra, Rovira, Ramón, Iñaqui i Javi Infante / Foto: El Tot Mataró

El quart lloc aconseguit deixava l’equip de Benítez a les portes de l’ascens, però encara amb una possibilitat, ja que si un equip català pujava a segona “B” s’ampliaria el nombre de places per pujar de categoria. I això va succeir! Va ser el Premià de Mar de Miquel Corominas el que, amb una victòria per 0-2 a Crevillent, el va obtenir i així va possibilitar que el somni de Bartolomé Benítez es fes realitat: la UD Cerdanyola jugaria la temporada 1993-94 a la 3a Divisió.

Mentrestant CE Mataró i CD Verdiblanca lluiten sense èxit a Preferent

La temporada 91-92, en la qual el Cerdanyola havia pujat a 1a Catalana, havia sigut exitosa per al futbol mataroní, perquè també CD Verdiblanca –amb el títol de campió a la mà–, i CE Mataró –després de superar la promoció–, van assolir l’ascens a Preferent (veure Records 40). En aquesta categoria de Preferent hi debutaven els verd-i-blancs i hi jugaven per desena vegada els groc-i-negres, que ja hi havien militat en tres èpoques anteriors. Veure CRONOLOGIA DEL FUTBOL MATARONÍ.

El club campió de 1a Regional, que presidia Aniceto Torrejón, per debutar a preferent va continuar confiant d’entrada en Lolo Flores, mentre que el Mataró, que presidia Tomàs Pallarès, també ho va seguir fent en Juan Moscoso. Els verd-i-blancs mantenien el bloc de la temporada anterior, mentre que el Mataró perdia al seu porter Moner, però recuperava el golejador Sergi Vidal (que unes temporades abans havia marcat 66 gols en dues temporades al Mataró), i incorporava a Jordi Navas, un prometedor juvenil de 17 anys.

En la temporada 1992.93, el debut de la Verdiblanca a la nova categoria de Preferent va ser en un partit empatat a zero gols al Camí del Mig davant del Roses, i el van disputar aquests jugadors: Manolo, Manolo II, Buch, Joaquín, García I, Delgado, Aguilera (García II), Campdepadrós, Bernat, Mario i Pujals (Correa). Després anirien tenint intervenció jugadors com Perea, Quintanilla, Campos, Valentín, Noguera i Ortuño. El Mataró també començava amb empat, en el seu cas a un gol a Vic amb Polo, Juàrez, Expósito, Moisés, Navas, Rubio (Alba), Morato (Villa), Agustí, Vidal, Xevi Salvador i Roland; i com no, amb gol de Vidal. Després durant el campionat tindrien paper destacat altres jugadors destacats com Colorado, Solà, Manté, Galcerán i Cabezas (arribat del Cerdanyola a Mitja temporada). Els jugadors que van jugar més partits (amb 33) van ser Expósito i Sergi Vidal, i aquest últim va ser el màxim golejador amb 14 gols.

Sergi Vidal

Després d’una temporada força discreta per part del Mataró i fluixa per part de la Verdiblanca –tot i que en el primer derbi al camp del Mataró acabés amb empat a un gol–, els dos equips es jugaven bona part de les seves aspiracions en el seu enfrontament directe en el darrer partit de lliga al Camí del Mig. El Mataró va acabar tercer i només el segon promocionava, i la Verdiblanca era quart per la cua, i en baixaven quatre. Tots dos equips havien de guanyar per tenir esperances en els seus respectius objectius.

Va ser un partit emotiu resolt a favor dels locals, que, tot i la seva victòria, no van poder evitar el descens a Preferent, junt amb dos equips més del Maresme (Masnou i Malgrat). El Mataró encara que hagués guanyat tampoc hauria obtingut el lloc de promoció, ja que va quedar dos punts per sota del Roses (la victòria valia 2 punts) i el golaverage particular afavoria els empordanesos.

Un equip del Mataró de Moscoso d’aquella temporada 1992-93 / Foto: Butlletí del Centenari del CE Mataró

La classificació va ser aquesta: Vic 47, Roses 43, CE MATARÓ 41; Calella 39, Can Déu 38, Montañesa 38, Abadessenc 37, Roda Ter 35, Bisbalenc 35, Arbúcies 34, Cardedeu 33, Barceloneta 32, Canovelles 32, Hostalric 32, VERDIBLANCA 31, Masnou 30, Salt 23, Malgrat 12.

A 1a Regional, el Cirera també va fer una temporada irregular acabant en sisena plaça, i a 2a Regional, el Rocafonda va acabar quart i el Molinos desè.

El progrés de Jordi Navas

La temporada acabava amb un cert desencís, però amb la confirmació del que seria un dels grans valors del futbol mataroní, com era Jordi Navas, que va tenir una important trajectòria en el món del futbol, de l aqual fem una breu pinzellada.

El jove valor mataroní sorgit del planter del CE Mataró ben aviat va destacar, i ja de juvenil va pujar al primer equip, debutant a preferent, fent que molta gent el qualifiqués com el “Guardiola” groc-i-negre. La temporada 93-94 va anar cedit al Palafrugell, equip de 3a Divisió. Més endavant, com ja veurem en altres números d’aquests Records, la temporada 94-95 va fitxar per la UD Cerdanyola i va jugar a 3a Divisió tres temporades amb aquest equip. La temporada 96-97 va jugar 37 partits i va marcar 7 gols, cosa que no va evitar el descens del seu equip. La temporada següent va retornar al CE Mataró i va col·laborar a fer entrar l’equip en el seu primer “play-off” jugant 40 partits, inclosos els de la promoció. La temporada següent es va repetir la història, amb 40 partits més i un altre “play-off” perdut. Poc a poc va anar agafant experiència, i tot i la seva aparent feble constitució no s’arrugava, com ho demostra que li ensenyessin 19 targetes.

Jordi Navas un dels futbolistes més destacats de Mataró de finals del segle XX i inici del XXI / Fotos: El Tot Mataró i bdfutbol.com

La temporada següent, quan el Mataró va pujar a 2a B, Navas ja no hi era perquè havia anat a la Gramenet, d’on passaria al Terrassa la temporada 2001-2002. Allà a les ordres a Miguel Alvarez va viure els millors anys de la seva vida esportiva, amb l’ascens a 2a Divisió “A” i amb la consecució de la Copa Catalunya derrotant el FC Barcelona. Després jugaria al Numància, per acabar la seva carrera al Sant Andreu.

I si en aquest número i l’anterior hem vist com en futbol la barriada de Cerdanyola s’havia posat per damunt de l’equip que portava el nom de la ciutat, el mateix havia passat en un esport ben diferent com veurem en el pròxim número.