Records… núm 275
En aquest número anem a fer l’última repassada, de moment, per la segona categoria regional, on els equips de les barriades mataronines han tingut l’oportunitat de disputar nombrosos partits de màxima rivalitat de gran interès per als aficionats al futbol locals.
El juvenil del CE Mataró puja a categoria estatal
Deixant un moment de costat la 2a regional, també s’ha de dir que el final de la temporada 1997-98 va donar una gran alegria al CE Mataró, que mentre vivia bons moments amb el primer equip lluitant per l’ascens a 2a B, i que va veure com el seu equip juvenil entrenat per Jaume Anglada, va obtenir el títol de Campió de Catalunya de Preferent pujant a 1a Estatal, amb una plantilla on formaven Gerard Dalmau, Daniel Alibés, Víctor Cardona, Albert Espín, Manuel Carmona, Ivan Clariana, Daniel Galeote, Jordi Canals, Marc Velasco, José M. Jiménez, Kiku Rimblas, Albert Garcia, Gerard Mollfulleda, Manuel Moreno, Luis Ortiz i Marc Pàrraga. Molts d’ells arribarien lluny en el món del futbol.
A la nova categoria van fer una bona campanya, destacant una victòria sobre l’Espanyol B, i van estar en posicions d’ascens, però una mala ratxa al final els va privar d’aquest.
1998-99: La Verdiblanca juga la promoció sense èxit
La temporada anterior la Verdiblanca, eclipsat per la Mataronesa com a segon equip de la barriada de Cerdanyola, havia quedat penúltim de la 1a Regional baixant a 2a fent pujar a sis el nombre d’equips de la ciutat a la categoria, el nombre més alt fins aquell moment.
La Verdiblanca va ser l’equip més destacat, quedant en segon lloc per darrere l’Alella i jugant la promoció, sense èxit davant del Sant Quirze de Besora (derrotes per 3-1 i 2-5). Destacaven a l’equip Dalmau, Fito, Jose Ramon, Costa, Castilla, Torreblanca, Flores, López, Ventura, Escobar, Toni, David, bernabé, Andorrà, Soto i Morales.
La Penya Groc-i-Negre havia estat absorbida pel Rocafonda, sota la presidència de Sebastian Calle, però amb poc èxit, ja que va acabar en últim lloc baixant a 3a. Els altres equips van tenir una actuació discreta: Juventus 8è, Cirera 9è, PSV Independiente 11è i Molinos 12è.
1999-2000: Fluixa temporada per tancar el segle
La temporada 1999-00 va ser encara més fluixa amb el Cirera en 3r lloc, Molinos 5è, Verdiblanca 9è, Juventus 10è, i PSV Independiente 18è, baixant de categoria.
El més destacat va ser el títol assolit per Rocafonda AMB a 3a que li va donar novament l’ascens a 2a. Llantiense- PM Iluro i Ideal van jugar la promoció d’ascens a 2a Regional, però sense èxit en perdre davant Campoamor de Sabadell i Estrella Roja de Barcelona.
2000-01: Tercer títol de la UD Cirera
La temporada següent la UD Cirera, que ja l’havia guanyat les temporades 1979-80 i 1989-90, va obtenir el seu tercer títol de 2a Regional, de la mà de Juan Antonio Ponce, i convertit en una màquina de fer gols, ja que en va fer 104 durant la temporada. En el penúltim partit van assolir l’ascens guanyant per 5-3 la Penya Morera amb un equip format per Sergio, Matallana, Sancho, Casas, Chía, Mariano, Dani, Lito, Xevi Mataró, Rafa i Bernabé, amb Cordobés, Antonio, Fermín Mataró i Víctor de principals recanvis.
Aquesta gran campanya va eclipsar el tercer lloc del Rocafonda, que amb aquesta actuació va fer el seu millor balanç a la categoria, amb un equip on formaven entre altres Torri, Paquito, Salva, Pirri, Sito, Gavilán, Raúl, Paco, Jiménez, De Gea i Carlos.
Més endarrere quedaren Molinos (6è), Juventus (11è) i Verdiblanca (12è).
2001-02: S’arriba al rècord amb set equips… i 42 derbis locals!
Aquella temporada es va batre el rècord d’equips mataronins a la categoria, ja que el Valldemia, campió de 3a Regional la temporada anterior, i el Vistamar, segon, però pujant a la promoció s’hi van fer un lloc. També hi va caure la Mataronesa baixada de 1a Regional.
Cal dir que l’equip del Vistamar, que compartia el Municipal de Vista Alegre – Molins amb la UD Molinos, estava jugant a la 3a Regional des de la temporada 1990-91 i va aconseguir l’ascens en un memorable partit de promoció contra l’equip anoienc de l’Hostalets de Pierola, en què van guanyar per 2-1, després d’haver empatar a 2 a l’anada. L’ascens es va viure com si fos una Champions a Vista Alegre. Presidia el club Herminio Holguín i l’entrenador era Pitu Abad, ex-jugador del Mataró dels anys vuitanta i que comptava amb la col·laboració de Marcial Serrano, pare del jugador groc-i-negre del mateix nom, que va participar en l’ascens a 2a B de l’equip del CE Mataró l’any 2000.
La presència de set equips mataronins va fer que es visquessin ni més ni menys que 42 partits de rivalitat local durant la temporada, destacant els que van disputar Vistamar i Molinos, amb empat a 0 en el primer i victòria del Molinos per 2 a 0 en el segon.
L’equip arlequinat de la Mataronesa va ser el millor quedant en 3r lloc, per davant de Verdiblanca (5è), Molinos (6è), Rocafonda (9è), Valldemia (14è), Juventus (17è) i Vistamar (18è), que va tenir un pas efímer per la categoria i va baixar junt amb els verds a 3a Regional.
2002-03: La Llàntia l’últim equip que puja a 2a Regional
Al final de la temporada anterior el PSV Independent Boet va tornar a 2a després de quedar campió de 3a, i La Llàntia va perdre la promoció contra l’Artiguense, però finalment poc abans de començar el campionat va rebre una invitació per jugar en aquesta categoria al grup del Vallès, on va quedar en novena plaça. D’aquesta manera La Llàntia es convertia en el divuitè equip mataroní en jugar a 2a Regional.
Al grup maresmenc el millor va tornar a ser la Verdiblanca que va quedar segon després de perdre en el darrer partit al Camí del Mig davant del Premià de Dalt per 1-2, fent-se l’equip premianenc amb el primer lloc per golaverage en haver acabat els dos equips empatats a 73 punts.
Després els verds-i-blancs, una mica enfonsats, van perdre la promoció contra el Cerdanyola del Vallès amb un equip format per Dani, Johny, Plaza, Carles, David, Alejandro, Rojano, Muñoz, Manel, Diego, Toni, Manolín, Nogales i Francis. Jiménez, Cruz, Gordo, Jordà i Torrejón eren altres components de la plantilla.
Més endarrere van quedar Molinos (8è), PSV (11è), Rocafonda (12è), Valldemia (17è) i Mataronesa (18è), baixant aquests dos últims equips a 3a Regional.
2003-04: Tercera promoció perduda per la Verdiblanca
La Verdiblanca, amb un equip força renovat, va tornar a quedar en segona posició, ara per darrere de l’Alella, i novament van perdre la promoció, per tercera vegada en sis temporades i per segon consecutiva, ara davant de l’Espirall de Vilafranca. Formaven a l’equip entre altres: Héctor, Alberto, Pajuelo, Àlex, Seco, Diego, Servando, Manel, Gordo, Moncho, Sinvar, Giljado, Alberto, Manolín, Romero i Toni.
Molinos va fer una altra bona temporada quedant en 5a posició i La Llàntia (12è), Rocafonda (13è). Finalment el PSV va canviar el seu nom i va passar a dir-se CE Pla d’en Boet, agafant el nom del barri. Va acabar en 14è lloc salvant la categoria.
La temporada següent s’hi va afegir el Juventus que va quedar campió de 3a retornant a 2a Regional, en l’any en que l’entitat celebrava el seu 50è Aniversari, sota la presidència de Josep Joan Rivera, i desenvolupava les seves activitats des de feia quatre anys al camp municipal de Can Xalant al barri de Pla d’en Boet.
2004-05: Baixen tres equips mataronins
La Verdiblanca va cedir els seus drets esportius a la UE Mataronesa, però sense massa sort per als arlequinats que van acabar a la darrera plaça i van baixar junt amb Club Futbol Rocafonda, que fou penúltim en la temporada que estrenava nom abandonant l’afegit d’Atlètico Mataró – Buhilla, i l’AD La Llàntia, que va ser antepenúltim, en la pitjor temporada de la història en aquesta categoria per als equips mataronins.
En la part alta el millor va ser el PSV Boet, que va quedar cinquè, una mica per sobre de Molinos 8è i Juventus 9è. L’equip de Pla d’en Boet va acabar la temporada amb un equip format per Miguel Angel, Cristian, Pirri, Plaza, De Gea, Albert, Guillén, Chaco, Juan Carlos, Sánchez i Caballero.
2005-06: Quart ascens del Cirera
La UD Cirera havia baixat de 1a Regional, però va tenir un pas ràpid per la categoria, ja que de la mà de Lorenzo Pereira, es va fer amb el segon lloc per darrere d’un impressionant Santvicentí, i va guanyar-se l’ascens a la promoció contra el San Pedro egarenc en empatar a casa i després guanyar per 0-1 a Terrassa amb gol de Mena de penal. Van ser protagonistes de l’ascens: Palomino, Martínez, Gerard, Iván, Gómez, Moreno, Sergio Pereira, Díaz, Ito Palanco, Mena i Raúl, amb Valero, Coca, Manolo i Vàzquez.
El Juventus va fer també una magnífica campanya acabant en quarta posició, tancant la temporada amb un equip format per Marc, Castañé, Marco, Martín, Isaac, Alberto, Rodri, Edu, Damián, Carles i Graupera.
Pla d’en Boet va acabar 10è i Molinos va ser 15è, en una de les seves pitjors temporades. L’equip blanc-i-blau va haver de salvar la categoria in extremis, permetent-se d’aquesta manera la possibilitat de jugar la seva 16a temporada consecutiva a la categoria, on jugaria amb La Llàntia que va quedar campió de 3a i va tornar a 2a, Pla d’en Boet i Juventus.
En els darrers números hem vist el fort impuls que va viure el futbol modest de la nostra ciutat arran del creixement de les barriades a partir dels anys seixanta, alguns amb nom de penya. Però ja abans de la guerra hi havia hagut moltes penyes, i ho veurem en el pròxim número.
