Records… núm 276
La història del futbol de la nostra ciutat ha tingut quasi sempre un equip destacat per damunt dels altres, primer fins a la guerra civil amb el nom d’Iluro SC, i després de la mateixa amb el de CE Mataró. Al seu costat, i quasi sempre a la seva ombra, han conviscut una gran quantitat d’equips, alguns de les barriades, com hem vist en els números anteriors, i anteriorment també d’altres entitats i de penyes, com veurem en aquest número i en el pròxim.
L’Stàdium juga al camp que porta el seu nom
Com havíem vist en el Records-107, els primers equips de futbol de la nostra ciutat, amb una mica de cara i ulls, van ser el Catalunya SC i el Mataró FC. Aquest segon va ser el primer equip federat després d’haver absorbit el primer. De tota manera no tindria una vida massa llarga, després de desaparèixer i reaparèixer diverses vegades.
També es jugava a Valldemia i Santa Anna, i consten altres equips com el Wifredo i el Marià. Però el que va aconseguir fer-se amb la primacia a la ciutat va ser finalment l’Iluro SC del qual ja hem repassat pràcticament tota la seva història en aquests “Records” començant pel seu inici en el Records-108.
Un altre dels primers equips de la ciutat va ser l’Stàdium, que sembla que havia tingut els seus inicia a la segona dècada del segle XX jugant al camp del carrer Lepanto, on també havia començat el Catalunya SC. Però, sota l’impuls ee Mossèn Plandolit, havia passat a dependre del Patronat de Sant Josep per a Obrers, vinculat al Círcol Catòlic d’Obrers, i jugava al camp de Mossèn Plandolit, on després hi hauria les pistes del CA Laietània, i on ara hi ha el nou Parc Central. Sovint aquest camp s’ha conegut com les pistes de l’Stàdium, i molta gent pensava que tenia que veure amb la pràctica que s’hi va fer després de l’atletisme, però no era així i tenia a veure amb aquest equip de futbol que va fer-hi la seva activitat en el primer quart de segle XX.
L’any 1917 es va jugar en aquest camp un partit entre Stàdium i el Mataró FC, que reapareixia i va guanyar per 0-1. Van jugar per l’Stàdium: Briera, Mola, Esquerra, Planas, Guardia, Bersana, Serra, Martí A., Sànchez, Cañellas i Roldós; i pel Mataró FC ho van fer: Bartra, Coll, Pastor, Puig, Subinyà, Alomà, Paret, Martí J., Mirats i Lleonart.
L’any 1918 es va jugar també al camp de l’Stàdium, la Copa Alfonso XIII donada pel Rei al Patronat de Sant Josep i la va guanyar l’Atlètich FC de Barcelona guanyant l’Ibèric de Breda a la final.
Durant un curt període també es va eclipsar l’Stàdium, retornant a l’activitat l’any 1920, i es va començar a parlar que es federaria. L’11 de març de 1922 l’Stàdium es va enfrontar al Mataró FC, en una altra reaparició d’aquest equip, guanyant en aquesta ocasió els “locals” per 3-1 amb un equip format per Roca, Ambrós, Ribas, Arnau, Mora, Vilella, Vila, Medina, Guardia, López i Costa.
La temporada 1924-25 tant Mataró FC (ara amb el nom de CD Mataró), com Stàdium, van jugar a la 2a categoria en diferents grups, mentre l’Iluro SC jugava a 1a B.
L’any 1925 l’Stàdium va celebrar el seu catorzè aniversari, cosa que indica que havia estat fundat el 1911. Ho va fer amb un partit contra el Calella, perdut per 0 a 1, i amb un equip format per Puig, Figueras, Sànchez, Guardia, Vergés, Vidal, Boltas, Parera, Ductrujà, Castellsaguer i Catarineu.
La temporada 1925-26 és la darrera en què apareixen els dos equips en competició federada, i ho fan jugant en grups diferents del campionat comarcal: l’Stàdium amb Masnou, CE Vilassar, UE Vilassar, Alella i Calella i el Matarò FC amb Argentona, Estrach, Premianenc, Canet i Popular.
Comencen a sorgir les “penyes”
Acabant el primer quart de segle l’Iluro SC, i fins i tot els seus colors groc-i-negre, ja s’estaven convertint en un símbol de la ciutat, i era l’únic equip capaç d’entrar en el joc dels professionalisme que es començava a implantar, com havíem vist en els Records-221. Això, sense cap mena de dubte, va fer que gent que volia practicar el futbol però sense entrar en aquesta dinàmica, comencés a organitzar-se en penyes.
El diccionari ens diu que una “penya” és “un grup d’amics o companys que es reuneixen habitualment amb alguna finalitat artística, cultural o recreativa”, i als anys vint, aprofitant la passió que començava a haver-hi per l’esport del futbol, van començar a sorgir les penyes futbolístiques.
I així va aparèixer la primera penya mataronina, la Penya Racing Iluro, formada per ex-jugadors ilurencs com Felisart, Barbena, Taurat o Reniu, que no volien perdre el contacte amb el futbol.
En aquella època, a la segona meitat de la dècada dels vint, amb el nom de Joventut Mataronina, recollint alguns adeptes de l’antic Mataró FC, però oblidant ja aquell nom, també va començar les seves activitats la que, uns anys després, es coneixeria i es fundaria com a UD Mataronesa.
També es juga a futbol a l’Associació Esportiva, ara club eminentment de bàsquet, però la fundació de la qual es va fer amb un partit de futbol, tal com havíem parlat en els Records-256.
L’any 1928 va actuar un equip amb el nom de US Círcol Catòlic al camp de l’Stàdium, amb un equip format per Boixet, Berga, Tarragó, Cusachs, Guinart, Prat, Solé, Calvo, Boronat, Cuní i Pacífic. El 20 de maig se celebra el primer aniversari d’aquest club amb futbol i atletisme. Aquell mateix any de tota manera aquest equip rep un dur correctiu, perdent per 8 a 1 davant un altre equip que arrela en una entitat cultural i recreativa com era l’Iris AC, i que impressiona tothom amb un equip integrat per Pruna, Rovira, Roselló, Bonemaison, Juhé, Abril, Monclús, Baixes, Boltes, Carretero i Bonamusa.
Qualsevol cosa servia per donar nom a una penya, per exemple amb el nom del popular “Aperitivo Rossi” neix la Penya Rossi amb Canal, Olm, Fernàndez, Aragay, Roig, Estatuet, Masisern, Ponsà, Espàrrech, Trunas, Martí i Valldeperas.
Ja es feien partits també contra penyes d’altres poblacions i així cal destacar que l’any 1929 la Penya Racing Iluro amb Casabella, Galceran, Puig, Gaspar Canal, Sànchez, Verdier, Casals, Rosich, Morell, Vila i Danis, guanya a la Penya Zamora de l’Espanyol per 4-3.
S’organitza un campionat local de penyes
Durant els anys trenta el futbol desperta autèntica passió i no costa massa que un grup de joves formin un equip, dintre d’alguna entitat, en un bar, o de forma independent. Així el Mataroní i el Grup Lleó XIII, tenen equip de futbol, també la Penya Valls al bar Europa, la del Canaletes, la de l’Esport, i després apareixen la Penya Catalònia, Penya 15, Penya Interrogant, Penya Zamoreta, Penya Marítima, Penya Garcia, Penya Soler, Penya Iñesta (aquestes tres últimes amb nom de jugadors de l’Iluro), que s’afegeixen a les ja citades anteriorment.
L’any 1932 la Penya Iñesta, que vestia amb samarreta arlequinada -com més endavant portaria la Mataronesa a partir dels anys cinquanta-, guanya un trofeu organitzat per l’Esportiva, superant a l’organitzador, a la Penya Marítima i a la Penya X. L’equip guanyador el formaren Zapater, Camanida, Franco, Pruna, Xaudaró, Rodríguez, Pausas, Sala, Morros, Pérez i Serra.
L’any 1933 l’Iluro SC, ja constituït com el gran referent futbolístic de la ciutat, fent-se ressò de la passió que hi havia pel futbol organitza un Campionat de Penyes, que guanya la Penya Oratam, seguit de Iñesta, Penya X, Soler i Rossi. Una formació de la penya guanyadora, nascuda poc abans i que també tenia el seu equip de waterpolo (veure Records- 126) va ser la integrada per Santamaria, Puig I, Valés, Cabot, Trunas, Güell, Puig II, Ponsà, Roig, Morell i Llobet.
L’any 1934 neix la Penya Unitex, com escissió de la Penya Iñesta, i gràcies al suport del Sr. Coll propietari dels laboratoris que porten aquell nom. La Penya Soler es passa a dir Penya Soler del Barcelona, quan aquest jugador fitxa pel Barça.
L’any 1934 l’equip de l’Associació Esportiva que jugava amb el nom de Grup Sant Jordi, igual que durant un temps va fer-ho l’equip de bàsquet de l’entitat, va participar al campionat de la Federació de Joves Cristians (Fejocistes), jugant al camp de l’Stadium. Un dels equips que hem pogut trobar a la premsa local l’integraven Tarín, Camp, Corredó, Noé, Berga, Solana, Zaragoza, Torres, Mas, Serra i Simon.
També l’any 1935 neixen oficialment la Penya X (veure Records-127), que, com ja hem dit, l’any 1932 ja havia jugat partits, i també l’equip del Foment, que jugant al pati dels Lluïsos aviat utilitzarà el nom de Juventus AC (veure Records-59).
L’any 1935 es constitueix la Federació de Penyes de Mataró, amb local al café Peninsular, amb Ramon Xaudaró com a secretari, i formada per Penya Marina, que és el guanyador del primer campionat, Penya Iñesta, Penya Unitex, Penya Quintana, Penya Rossi, Penya Soler, Penya Grupo Sant Jordi, Penya Oratam i Grup Lleó XIII.
Una selecció d’aquestes penyes es va enfrontar al Premià empatant a zero, resultat ben poc habitual en aquells temps, amb un equip format per Martí (de la Penya Soler), Sala (Marina), Sánchez (Rossi), Vilanova (Oratam), Ramon (Sant Jordi), Abril (Unitex), Font (Iñesta), Castellà (Soler), Arañó (Soler), Silva (Quintana) i Eures (Oratam).
Moltes d’aquestes penyes tenien una tasca social molt important, ja que eren les encarregades d’organitzar partits a benefici de jugadors que patien fortes lesions, i també començaven a tenir equips infantils i seccions d’altres esports. Per exemple la Penya Soler d’escacs i la Penya Unitex de tennis taula. A partir del 1936 la guerra frenaria aquesta gran activitat, però no podria eliminar-la, com veurem en el pròxim número.
