Actualitzat a 31 de maig del 2024
El 31 de maig del 2024 l’equip femení del Centre Natació Mataró ha pogut celebrar el títol de lliga a casa, a la piscina del complex Joan Serra, i això ens serveix per recordar els títols del màxim nivell estatal aconseguits en esports d’equip per clubs de la nostra ciutat.
Uns precedents, en categoria juvenil, a càrrec de l’equip de bàsquet del Club Esportiu Mataró (1961 – 1962)
Cal dir que el primer títol d’un equip de la nostra ciutat a nivell estatal no va ser del màxim nivell, però va provocar un esclat d’alegria immens a la ciutat. Va arribar l’any 1961, i va ser el de l’equip juvenil masculí de bàsquet del Club Esportiu Mataró, que entrenava Miquel Gelabert i que va derrotar en la final l’Estudiantes de Madrid en el campionat disputat a València.
En tornar de València, la ciutat es va mobilitzar, com no s’havia vist mai per a una celebració esportiva, per rebre els campions, amb la Rambla plena de gom a gom. I és que aquest era el primer títol de nivell estatal aconseguit per un equip de la nostra ciutat en tot a la història en qualsevol esport.
L’any següent van repetir títol, ja de la mà d’Antoni Serra, i en aquesta ocasió a Madrid i derrotant en la final el Joventut de Badalona. Es pot recordar clicant en els Records-42.
L’equip d’hoquei patins d’Esport Ciclista Mataró guanya la Liga Nacional (1968)
Posteriorment va venir el títol de la Liga Nacional aconseguit per l’equip d’hoquei patins d’Esport Ciclista Mataró. Aquest no era exactament un títol guanyat en una competició de lliga, ja que es jugava en una fase de concentració, després d’haver guanyat el títol de la 1a Divisió Catalana, que era el que de veritat tenia consideració de màxim nivell en aquells temps.
La temporada 1967-68 l’equip d’Esport Ciclista Mataró va guanyar aquest títol de 1a Catalana amb quatre punts d’avantatge sobre el Vilanova i el Reus Esportiu, i va jugar el Campionat d’Espanya o Liga Nacional, que es disputar al Palau d’Esports de Barcelona, del carrer Lleida. Allà es van trobar els dos primers catalans, amb el Montemar alcantí i el Mieres asturià. L’equip d’EC Mataró va derrotar sense problemes els dos “visitants” igual que els vilanovins, i en el partit decisiu l’equip mataroní va guanyar per 4-1. Es pot rememorar clicant en Records-43.
Tres títols per a l’equip femení de bàsquet de l’Ignis CE Mataró (1972, 1973, 1974)
El primer títol pròpiament dit de lliga estatal, del màxim nivell, que va arribar a la nostra ciutat l’any 1972 de la mà de l’equip femení de bàsquet del Club Esportiu Mataró, que patrocinava Ignis. El títol es va aconseguir en un Palau d’Esports ple a vessar, en un partit contra el Picadero, que era el rival directe i va acabar a 4 punts. Més avall Tabacalera La Coruña a 10 i Creff Madrid a 12. Es pot recordar clicant en els Records-25.
Després en van arribar dos més de consecutius. Tots ells de la mà del tècnic Josep Maria Solà, amb la majoria de les jugadores que havien aconseguit el primer i només amb incorporació de Núria Rosell i Pilar Rivas.
La temporada 1972-73, Ignis Mataró va guanyar amb solvència, amb 6 punts d’avantatge sobre el Picadero barceloní i 12 sobre el Celta de Vigo; la temporada 1973-74 va costar més i es va aconseguir el títol en igualtat de punts amb el Celta de Vigo i dos per sobre del Creff de Madrid.
Es pot recordar clicant en Records-121 i Records-122.
Dos títols de Supercampiones per a l’equip de tennis taula femení del Centre Natació Mataró (2004 i 2006)
Es van haver d’esperar un bon grapat d’anys per poder tornar a tastar-ne un altre. Va ser la temporada 2003-04, i va tornar a ser per part d’un equip femení: el de tennis taula del Centre Natació Mataró, que va obtenir el títol del torneig de lliga de la màxima categoria, que era la Superdivisió Estatal.
L’equip que dirigia Flora Khassanova i estava format per Wu Xue, Tatiana Sorotxinska i una joveneta Gàlia Dvorak. Van guanyar-lo a les instal·lacions del seu rival directe, que era el Cartagena, que era el vigent campió, derrotant-lo per 3-4, amb l’últim punt aconseguit per la Gàlia. L’equip mataroní va acabar amb quatre punts d’avantatge sobre l’equip murcià i 10 sobre el Vic.
Dos anys després tornarien a repetir, amb Wu Xue, Gàlia Dvorak i ara amb Nataya Prosvirnina. També repetint la forma. Van derrotar a casa seva el Cartagena, que tornava a ser el campió vigent. També va ser un triomf per 3-4, amb un gran triomf del doble format per Gàlia i Wu Xue, després un de Gàlia sobre la romanesa Adriana Zamfir, remuntant un 2-0, i finalment el decisiu de Prosvirnina. L’equip del CN Mataró va quedar campió amb 2 punts d’avantatge sobre el Calella i 4 sobre el Cartagena.
Títol en plena pandèmia per a l’equip femení del CN Mataró de waterpolo (2020)
L’any 2020, quan acabava d’escaltar la pandèmia del coronavirus, va arribar el primer títol de l’equip femení de waterpolo del Centre Natació Mataró, que uns anys abans havien aconseguit el títol de Copa i també de la Copa LEN. Aquest títol va venir envoltat d’una certa polèmica, però, finalment, després d’aturar-se la competició es va considerar que l’equip que estava al davant mereixia el títol. I era el de La Sirena Centre Natació Mataró que tenia 36 punts, 3 per davant del Mediterrani i 6 per davant del Sabadell.
L’equip l’entrenava Marina Zablith i el formaven Lorene Derenty i Blanca Colominas, porteres; Brigitte Games, Laura Vicente, Helena Lloret, Anna Gual, Irene González, Marta Bach, Maria Bernabé, i quatre jugadores que repetirien quatre anys després, Clara Cambray, Anni Espar, Cristina Nogué i Queralt Bertran.
Celebració a casa del segon títol del waterpolo femení (2024)
Ara, quatre anys després, l’equip del Centre l’ha pogut celebrar de la millor manera possible, guanyant a casa el dia 31 de maig, en el partit decisiu, i rebent ja el trofeu de campiones de mans del president de la Real Federacion Española, Sr. Carpena.
A la fase regular el CN Mataro havia acabat segon per darrere del Sant Andreu i per davant del Sabadell. A semifinals l’Assolim CN Mataró havia eliminat el CN Sabadell en dos partits. Dos dies abans, en el primer partit de la final, l’equip mataroní havia guanyat a Sant Andreu per 8-10, davant l’equip que havia acabat primer a la fase regular i que l’havia superat en la lluita pel tercer lloc de l’Eurolliga unes setmanes abans.
A la piscina Joan Serra les noies del Centre ho van brodar en l’aspecte defensiu i van guanyar per 10-4, amb un parcial de 6 a 0 en els últims dotze minuts, ja que a mig tercer quart el marcador estava igualat a 4.
En aquest partit van formar: Mariona Terré, Sílvia Morell, Simone Van de Kraats, Mireia Guiral, Vivien Sevenich, Rita Keszthelyi, Clara Cambray, Cristina Nogué, Sílvia Avegno, Queralt Bertran, Anni Espar, Martina Claveria i Carla Solà. L’entrenador és Dani Ballart, amb Elena Padilla i Ernest Gil d’ajudants.
S’ha de dir que altres equips, com el Sylan de gimnàstica femenina (Records-190), o l’SPAS Mataró de pesca submarina (Records-88), han aconseguit també títols estatals absoluts, però no els hem tractat aquí en no ser en un campionat en forma de lliga, que abarca tota una temporada.
