Records… núm 200
Els ascensos de categoria sempre són benvinguts, però adquireixen una consideració especial quan amb l’ascens es retroba el lloc en una categoria on ja s’havia estat. És com un retorn a casa després d’haver estat desterrat. La secció de bàsquet del CE Mataró, que la temporada 70-71 havia baixat de la 1a Divisió de la Liga Nacional després de vuit temporades entre els millors equips estatals, i l’Associació Esportiva, que havia baixat a la 3a Divisió la temporada 1966-67 després de cinc temporades a 2a Divisió, van tenir l’oportunitat de tastar conjuntament aquesta alegria…
“Moncho” Monsalve nou entrenador de l’Ignis CE Mataró
L’estiu de 1971, després de consumar-se el descens a 2a Divisió, Josep Mora va retornar a la presidència del CE Mataró, que havia deixat durant la temporada, i ràpidament la Junta Directiva es va posar mans a l’obra per recuperar la Divisió d’Honor, comptant novament amb el patrocini d’Ignis.
La primera decisió va ser la de fitxar com a entrenador, el basc José Manuel “Moncho” Monsalve, que debutava com a tècnic als 27 anys amb moltes ganes, després d’haver jugat al Kas de Vitòria, al Real Madrid i al Sant Josep de Badalona, i haver estat internacional absolut.
De l’anterior plantilla van continuar Gudayol, Cabanés, Marcó, Espiga i Arteman i s’hi van incorporar Massagué, Barrios, Abascal, Matamoros i Juan Monsalve, germà de l’entrenador. També jugarien algun partit júniors com Miñana, Pérez, Batlle, Arnó, Serra i Bosch. El que no es va poder ser retingut va ser Antoni Ametller, el juvenil internacional, que va ser fitxat pel Joventut de Badalona, seguint el camí de Joan Filbà, tal com havíem parlat en els “Records 120”.
Gran primera volta
La temporada es va començar amb molts ànims, però en el primer partit a l’Hospitalet es va rebre una forta patacada (68-49), amb uns jugadors poc adaptats a la nova categoria. Per sort aquella derrota va servir de revulsiu i l’equip groc-i-negre va encadenar deu victòries fins al final de la primera volta: Santa Coloma (90-67), CB Manresa (73-67), Dimar València (63-66), Laietà (65-55), Ripollet (47-74), SF Terrassa (92-55), Salle Manresa (46-51), Marcol València (82-52), Espanyol (58-63) i Mollet (95-51), amb les quals Ignis Mataró va acabar la primera volta com a líder. La base de l’èxit era la bona defensa i cap equip va poder anotar més de setanta punts contra el Mataró. La capacitat ofensiva requeia en els contraatacs de Gudayol, el tir exterior de Marcó i les penetracions de Cabanés.
Ignis Mataró retorna a 1a Divisió com a campió de grup
La segona volta va començar amb revenja sobre l’Hospitalet (88-48), però després es va perdre a Santa Coloma (70-63), en un dels dos únics partits del campionat en què Ignis Mataró rebria setanta punts, i a Manresa (67-56), partit en el qual el Mataró va perdre el lideratge. Es va guanyar el Dimar (92-52) i després, tot i empatar a la pista del Laietà (56-56), es va recuperar el primer lloc en una jornada de carambola, en la qual l’equip mataroní gairebé va assegurar una de les dues places d’ascens, i no va deixar escapar tan bona posició en el tram que quedava de campionat, amb victòries sobre Ripollet (81-40), SF Terrassa (69-81), Salle Manresa (84-51), i una derrota a València davant del Marcol (67-59), que no va privar del primer lloc. En el penúltim partit es va derrotar l’Espanyol (86-64) i va quedar la darrera jornada per decidir el títol entre els dos equips que ja havien assolit l’ascens: Ignis Mataró i CB Manresa, que estaven separats per un punt.
Ignis Mataró va guanyar a Mollet, en un partit agònic resolt quan faltaven 3 segons gràcies a una cistella de Marcó (79-80), i així l’equip mataroní es va proclamar campió amb 35 punts, per davant de CB Manresa.
La classificació va ser aquesta: CE MATARÓ 35 ,CB Manresa 32, Hospitalet 30, Laietà 29, Marcol València 26, Espanyol 18, Santa Coloma 18, SAFA Terrassa 18, Ripollet 17, Dimar Valéncia 15, Mollet 14 i La Salle Barcelona 12.
El màxim anotador de la lliga va ser el barceloní Marcó amb 396 punts en els 22 partits, seguit per Gudayol (326), Cabanés (263), Espiga (164) i Arteman (125), jugadors que podríem dir que van formar el cinc bàsic.
Subcampionat estatal de 2a Divisió
Aquest primer lloc de grup va donar dret a lluitar pel títol estatal de 2a Divisió contra Baskonia de Vitòria. En el partit d’anada jugat a Mataró ja van guanyar els bascos per 59-61, i van rematar la feina a Gasteiz guanyant per 82-63, proclamant-se campions.
Però el més important era que la temporada 1972-73 l’equip mataroní tornaria a estar entre els millors, on curiosament hi hauria dos equips de Manresa, perquè també pujava el CB Manresa, que faria companyia al CD Manresa de Serra i Martínez, i també dos equips de Vitòria, ja que pujava Baskonia i ja hi era el Kas, en uns temps en què aquesta firma comercial tenia també un gran equip ciclista.
Els juvenils subcampions d’Espanya
I si el primer equip va tornar a l’elit, l’equip juvenil d’Ignis Mataró va estar ben a punt de repetir la gesta protagonitzada una dècada abans per l’equip que encapçalaven Martínez i Soler.
A la fase final del campionat de Catalunya celebrada a Mollet, Ignis Mataró va superar el FC Barcelona (66-63), però va perdre davant del Joventut (44-62) i es va veure relegat al tercer lloc per bàsquet-average. Després a la fase de sector de Saragossa, l’equip que preparava Carles de Nadal, va quedar primer superant l’Indautxu basc, i es va classificar per a la fase final que es va celebrar a Valls.
A la localitat tarragonina els mataronins van quedar segons de grup i van derrotar a la semifinal el Vallehermoso de Madrid, primer de l’altre, per 72-57. A la final del dia 2 de maig, es van trobar amb l’Estudiantes que havia guanyat el Joventut de Badalona i els mataronins molt nerviosos van ser superats per 66-41. Van formar l’equip subcampió d’Espanya: Spà, Puig (tots dos cridats a una preselecció estatal), Barrabés, Xiqués i Masferrer, que formaven el cinc inicial, Romeu, Solà, Fernàndez, Sànchez i Robles. Quasi tots ells havien sorgit d’aquell campionat de minibàsquet escolar que s’havia celebrat pocs anys abans.
L’Esportiva també puja, en el seu cas a la 2a Divisió Estatal
Aquella magnífica temporada del bàsquet mataroní va venir completada per l’excel·lent temporada de l’Esportiva. Presidia el club per primera vegada en Pere Bravo, i sota la direcció tècnica d’un home de la casa com Santi Soler, es va aconseguir el retorn a la 2a Divisió que feia quatre anys que s’escapava.
Al final de la primera volta l’Esportiva va acabar el campionat per darrere del Valls, accedint a la fase d’ascens de Granollers. Allà es va perdre contra el CC Badalona (66-45), es va derrotar el Sabadell (62-60), es va perdre contra Màlaga (69-63) i Granollers (70-67). A la darrera jornada del dia 7 de maig es necessitava una carambola per obtenir l’ascens i es va produir: l’Esportiva, animada per un gran nombre d’aficionats que es van acostar a Granollers, va guanyar el Bazán de Cartagena per 73-63 (s’havia de guanyar de set com a mínim) i el Granollers va col·laborar derrotant el Màlaga. Amb Granollers i CC Badalona per davant, el triple empat entre Esportiva, Cartagena i Màlaga va afavorir els mataronins que van pujar a 2a. Els protagonistes de l’èxit van ser Puigderrajols, Fité, Xiqués, Costart, Vicente, Vidal, Estrada, Martín, Vilalta, Mons, Espàrrec i Pumarola.
La bona temporada de l’Esportiva va venir arrodonida pel títol provincial infantil aconseguit per un equip entrenat per Sebastià Soler i format per Mateo, Gonzàlez, Jimeno, Cobos, Salazar, Criado, Serra, Ortega i Genisans.
Inauguració de la llum elèctrica a la “Gàbia”
L’equip sènior de l’Esportiva va rebre un homenatge el dia 25 de maig, en una jornada molt important per a la veterana entitat, ja que va servir per inaugurar la llum elèctrica a la seva pista de la “Gàbia”. Per més endavant quedava el somni de cobrir la pista…
Es va jugar un partit entre l’Esportiva i una selecció de Mataró dirigida per Antoni Serra i formada per Martínez, Soler, Gudayol, Cabanés, Ramón, Ametller, Tarruella, Auladell i Filbà, que van fer les delícies dels espectadors i van guanyar per 51-91, servint aquella exhibició perquè tothom pensés en què podrien fer aquells jugadors representant tots junts el bàsquet local. Però quasi tots estaven jugaven fora…
Recordem que pots veure que en la nostra web pot veure la CRONOLOGIA del bàsquet masculí mataroní per les diferents categories al llarg de la història i també les seves PLANTILLES amb fotos. També pots veure els resultatsb en el CERCADOR DE RESULTATS.
En els últims dos números d’aquests Records hem parlat del bàsquet masculí dels inicis dels anys setanta. En el pròxim recordarem aquell període pel que fa al bàsquet femení.
