Records… núm 272
Com vam veure en l’últim número, el creixement de la ciutat durant els anys seixanta i setanta va anar propiciant que a les diferents barriades, que anaven creixent, sorgissin primer molts equips de futbol i després camps on aquests equips poguessin desenvolupar la seva activitat sense haver-se de desplaçar fora de la ciutat. I així van aparèixer sobre el plànol de la ciutat els camps de Vista Alegre, Cirera, Cerdanyola i La Llàntia.
Més camps de futbol van poblant les barriades mataronines
Però també l’Atlètico Mataró aleshores l’equip més destacat de Rocafonda, demanava un camp per al seu barri (1978) i es va començar a treballar en el nou camp de Rocafonda, que s’inauguraria poc més tard, el setembre de 1979.
Després ja dins els anys vuitanta van inaugurar-se el de Cal Pilé (el veiem a la foto de portada de l’article), per als equips del Palau – Escorxador, i també el de Pla d’en Boet, o del Polígon Espartero, com se’n deia aleshores, per als equips d’aquella barriada que creixia de forma espectacular.
Amb ells ja va semblar coberta la demanada durant dues dècades, fins que les peticions de tres clubs històrics com eren Juventus AC, Penya X i la Penya Barcelonista, que havien desenvolupat sempre gran treball amb la base, van fer que es construís el camp de Can Xalant, també a la zona de pla d’en Boet, sent inaugurat l’any 2000.
La UD Cirera puja de 3a a 1a Regional en dos anys
Ja havíem dit que per a molts clubs de les barriades mataronines el moment més esperat era el de l’ascens a 2a Regional.
La UD Cirera, que presidia Fernando Garcia, tot i que el motor del club ja era Francisco Melero, va quedar campió de 3a la temporada 1978-79 i va pujar a 2a Regional. D’aquesta manera Cirera, després de Cerdanyola, va ser la segona barriada amb plaça en aquesta categoria.
Va debutar la temporada 1979-80 a 2a Regional, amb un empat a 1 contra l’Hostalric, i la temporada va ser esplèndida. De tal manera que la UD Cirera va encadenar un altre ascens pujant a 1a Regional, després de quedar campió de 2a amb 56 punts, igualat amb l’Hostalric i superant Turó (50) i Mataronesa (47), els altres dos equips mataronins que també van lluitar per l’ascens.
El Cirera ho va fer amb un equip entrenat per Gabriel Montoro i que comptava entre altres amb Celso, Manzanares, Marcial, Bravo, Redondo I, Iglesias, Fuente, Gordillo, Curro, Mena, Gonzàlez, Cardoso i Redondo I.
El debut a 1a Regional es va produir al camp del Palamós, l’equip més antic del futbol català i que estava iniciant un meteòric ascens cap a les altes categories estatals. El Cirera va perdre per 2-1, amb aquest equip: Celso, Segovia, Jiménez, Manzanares, Calero, Leiva, que va ser l’autor del primer gol a la nova categoria, Curro, Cejudo, Biri, Vílchez i Marín.
A final de la temporada 1979-80 el Patronat d’Esports, continuant amb la seva idea d’unir clubs dintre les barriades, va proposar al Turó, que jugaba a 2a Regional i era presidit per Andrés Yagüe, una fusió amb la UD Cerdanyola, que presidia Antonio Jiménez i estava jugant a Preferent. Però la proposta no va quallar.
L’equip B del CE Mataró també encadena dos ascensos
També a final de la temporada 1979-80 va ser el CE Mataró B el que va aconseguir l’ascens a 2a Regional, i la temporada següent, igual que havia fet el Cirera, va encadenar el segon ascens pujant a 1a. De la mà de Mañosa el Mataró B va quedar subcampió de 2a amb 50 punts per darrere de La Salud de Badalona amb 55.
El debut a 1a Regional va ser amb un empat a 0 contra l’Adrianenc. Van jugar: Bernabé, Bruguera, David, Martín, Torrejón, Villarroya, Martori, Vicente, Juanito, Sànchez, Eladio i Cruz.
La temporada 1981-82 els dos equips, Cirera i Mataró B, van coincidir a 1a Regional. Eren uns temps en què el CE Mataró estava a 3a Divisió i la UD Cerdanyola a Preferent… En el primer derbi jugat al camp del Mataró va guanyar el Cirera per 0-3 i en el segon jugat a Cirera el resultat va ser d’empat a zero. De tota manera el Cirera va quedar 16è i va baixar a 2a, i el Mataró es va salvar per poc, quedant un lloc per sobre. Però la temporada següent el filial groc-i-negre va acabar cuer, va baixar i ja es va desfer l’equip.
A finals de la temporada Francisco Melero va accedir a la presidència de la UD Cirera, iniciant una llarga etapa a la presidència d’aquell club, que duraria fins a l’any 1998.
“Mundialet” infantil a Mataró, coincidint amb el Mundial-82
Un fet destacat dintre del futbol de base, va ser que l’estiu de l’any 1982, coincidint amb el Mundial celebrat a Espanya, es va celebrar a la nostra ciutat el “Mundialet” amb participació de la selecció del Maresme per a infantils. Bolívia va guanyar aquell campionat a la final disputada a Barcelona.
Pugen a 2a dos equips de Cal Pilé i un de Pla d’en Boet
L’any 1983 es va produir l’ascens del Rayo Mataró en quedar campió de 3a Regional, passant a ser el doblet mataroní, junt amb el Cirera, ja que el Turó havia baixat la temporada anterior.
El debut del Rayo es va produir al Camp Municipal de Cal Pilé (on molts anys més tard s’hi construiria el circuit de BMX) , ni més ni menys que contra el Vilassar de Mar perdent per 1-2. Van jugar en aquell debut Amaya, Lozano, Soria, Francia, Martín, Miñana, César, Cierre, Blanco, Oli, Paquillo i Luís. El seu puntal, absent en aquella ocasió, era Mela. La primera temporada es va salvar pels pèls acabant 16è, però a la segona acabaria baixant.
La temporada 1983-84 va viure l’ascens de dos altres equips. Un d’ells era la Peña San Valentín, que presidia José López Miravete, conegut per tothom per “el abuelo”, i que jugava al nou camp de Pla d’en Boet. Havia començat al Centro Latino, i ja participava a la 3a Regional des de la temporada 1981-82. En aquells temps aquest equip compartia el camp amb l’Independiente, un club amb el que es fusionaria l’any 1991, formant un club de nom molt llarg: Peña San Valentín Independiente Boet. L’any 2009 passaria a denominar-se CE Pla d’en Boet.
L’altre era la UD Palau, que compartia el camp de Can Pilé amb el Rayo i que havia començat l’any 1968 jugant sota el nom de UD Santa Maria, que va canviar pel de UD Palau l’any 1976, sota la presidència de Cristóbal Sánchez. A 2a Regional tots dos van debutar amb empats. El San Valentín a 4 gols a Cirera i el Palau a 3 gols davant del Vilassar de Dalt.
La primera alineació de la Peña San Valentín (que tothom coneixia com el PSV) la van formar Campos, Tirante, Camacho, Ramírez, Reyes, Estava, León, Astorga, Paco, Sebastián i Palanco. La del Palau la van integrar: Nico, Diego, Casas, Mario, Leandro, Curro, Seijo, Joaquín, Reina, Pereira i Villa.
Al final de la temporada la Peña San Valentín va baixar de 2a Regional, acompanyat del Rayo, que així va finalitzar la seva trajectòria en aquella categoria. La UD Cirera, quedant 3r, va fregar l’ascens, i el Palau, que quedà en 12è lloc, va salvar la categoria, que mantindria durant tres temporades abans de baixar, i no tornar-hi breument fins al temporada 1993-94, en la qual pujaria junt amb la PSV Independiente Boet. Tindrem ocasió de parlar-ne en pròxims números.
Gassol i Verdiblanca dos nous incorporats a 2a Regional
Els cirerencs van jugar a 2a Regional durant vuit temporades abans de pujar novament a 1a Regional la temporada 1989-90, i en aquest llarg període van compartir categoria amb diversos equips mataronins.
La temporada més destacada va ser la 1986-87, ja que la UD Cirera s’hi va trobar amb la Peña Verdiblanca i la UD Gassol pujats de 3a, i amb la UD Cerdanyola, que en una forta crisi havia caigut des de Preferent, després d’haver viscut els seus primers derbis amb el CE Mataró.
La UD Gassol, la presidia Jaume Torres, i rebia el suport de l’empresa de la família Sanfeliu, un membre de la qual, Antoni Sanfeliu, havia estat president del CE Mataró quaranta anys enrere.
La UD Gassol l’any 1986 va quedar campió d’un grup de 3a per davant del Tordera. A l’altre grup va quedar primer la Verdiblanca, que presidia Felipe Conde, quedant campió per davant de l’Alella. Els dos equips mataronins van pujar a 2a.
El debut de la Gassol a 2a va ser dolent perdent per 0-3 davant del Palau, però la primera victòria la van aconseguir ni més ni menys que contra el Premià de Mar per 2-0. Van tancar la temporada guanyant per 4-1 al Montmeló amb aquest equip: Mane, Machio, Campos, Palma, Pepe, Sojo, Javi, Beltrán, Antonio, que era el “pichichi” de l’equip, David i García Chica.
La Peña Verdiblanca va començar empatant a 0 al camp del Tipel i la primera victòria va ser a Vilassar de Dalt per 0-1 amb aquest equip: Aniceto, Óscar, Jerónimo, Dieguito, Gallego, Pedrito, Campos, Juanito, Susi, Lobato i Mariano.
La Verdiblanca va tenir un gran debut fregant l’ascens amb el seu segon lloc, superant el seu rival del Camí del Mig, la UD Cerdanyola, que va ser 7è, el Cirera 11è, la Gassol 13è i el Palau 18è, que va baixar.
Durant l’any 1987 el Centro Latino de Deportes, on havien nascut molts d’aquests equips, va celebrar el seu 25è Aniversari, amb la presència del seu fundador Ricardo Izquierdo, el seu successor durant deu anys Pere Riera, i el qui presidia en aquells moments que era Antonio Roldán. Però, com veurem en el pròxim número, encara algun altre club sorgit d’aquella entitat faria la seva incursió a la 2a Regional, convertint-se en un clàssic de la categoria.
Qualsevol col·laboració en forma de text o de fotografies serà molt benvinguda. Ho podeu enviar a mataro@ilurosport.cat
