Records… núm 271
Al llarg d’aquest recorregut que fem recordant la història de l’esport mataroní, pel que fa al món del futbol, hem parlat sobretot del CE Mataró i de la UD Cerdanyola, amb detalls també de UD Mataronesa, Verdiblanca, UD Cirera i Penya X, que en algun moment o altre es van enfilar fins la 1a Regional o inclús la Preferent en els dos primers casos. Però a la nostra ciutat hi ha hagut molts altres equips de futbol que en algun moment han arribat a jugar a la 2a Regional. Molts d’ells van néixer gràcies al treball d’una modesta organització.
L’any 1960 Mataró només tenia un camp de futbol municipal
L’any 1960 la ciutat de Mataró tenia poc més de 40.000 habitants i la majoria d’aquesta població vivia dintre del sector limitat per les Rondes. Futbolísticament parlant, la nostra ciutat era el CE Mataró, usufructuari del que era l’únic camp de futbol municipal de la ciutat (núm. 2 en la imatge inferior), on també jugaven els equips de la UD Mataronesa, Penya X i Juventus, els altres clubs que estaven federats. Eren uns temps en què, a nivell estatal, només hi havia les categories de 1a divisió, 2a divisió i 3a divisió, i en l’àmbit català hi havia la 1a Regional, la 2a Regional i la categoria d’Aficionats.
Però a partir dels anys seixanta la immigració va fer créixer ràpidament la població de Mataró, igual que la de la majoria de les ciutats de la zona metropolitana de Barcelona, i van començar a sorgir barriades a la perifèria, on la joventut va començar a jugar a futbol allà on podia, però on anairien apareixent molts camps de futbol.
Neix el Centro Latino de Deportes
Durant aquells anys va ser clau la presència d’una organització anomenada Centro Latino de Deportes, on molts clubs modestos van poder anar desenvolupant el futbol als barris, tot i que per jugar s’havien de buscar la vida pels camps dels pobles de la comarca, la majoria dels quals estaven poc utilitzats.
Va ser fundada el mes de gener de 1962, sent el creador Ricardo Izquierdo que, de forma que ara ens pot semblar increïble, amb només catorze anys va ser capaç de dinamitzar els joves aficionats al futbol del barri de l’Esperança, formant la UD Esperanza, que aquell mateix any 1962 es convertiria en el club Atlètico Mataró, amb el fi de fomentar la pràctica del futbol a la Barriada de l’Esperança i a Rocafonda. Això sí en aquells inicis van haver de començar jugant a camps de fora de Mataró.
Aquell any 1962 el Centro Latino de Deportes va organitzar el seu primer campionat que va incloure a sis equips infantils. Però, a poc a poc, més equips, ja sèniors, van anar trucant a la seva porta i s’hi van anar afegint. Vuit anys després hi havia 30 equips a l’organització.
Durant molts anys el Centro Latino de Deportes va organitzar competicions com la Lliga Interclubs, la Copa Maresme, el Torneig de Primavera, el Torneo Latino, la Copa Mediterrànea i moltes altres, incloses les 24 Hores de Futbol Sala.
Iluro i Alarona primers dominadors
La temporada 1964-65 es va disputar la I Copa Maresme de Clubs i el guanyador va ser l’Iluro Deportivo.
La temporada 1967-68 es va crear la lliga ben estructurada, i en certa relació amb la Federació Catalana, sota el nom de “lliga d’adherits”. A la 1a Divisió van jugar els següents equips: CD Cirera, Alarona, Iluro, Fitsa, Atlético Mataró, Zaragocista, Juventud, Blanes At, Tak-63 i OJE Arenys, mentre a 2a Divisió apareixien equips com Molinos Altos, Esperanza, Social Cirera i Bètica, entre altres.
El primer campió d’aquella 1a Divisió- Adherits a la FCF, va ser l’Alarona, per davant de Tak-63 de Badalona i Atlètico Mataró, reemplaçant l’Iluro Deportivo, que havia estat l’equip que havia dominat els primers anys.
L’any 1967 van rebre la visita del nou Delegat Municipal d’Esports, Mariano de Ysasi, oficialitzant d’aquesta manera el que fins aquell moment havia estat una organització força independent i que sobrevivia jugant en camps de fora de la nostra ciutat, i que a partir d’aquell moment va rebre una mica més de suport oficial.
L’any 1968 la final de la Copa Maresme entre UD Molinos i CD Cirera va ser tot un esdeveniment, ja que es va jugar al Camp del Mataró i, després d’un partit molt disputat ,els primers van guanyar als penals.
Els nous camps permeten que es federin més equips
Fins a l’any 1968 a Mataró, a part del camp del CE Mataró, només hi havia els camps dels col·legis de Valldemia (núm. 1 en la imatge de més amunt) i Salesians (núm. 5), que de fet eren part dels patis de les dues escoles. La gran part de l’activitat del Centro Latino, com ja hem dit, s’havia de fer als camps dels pobles dels voltants de la nostra ciutat.
A partir d’aquell any va començar a funcionar també el camp de Vista Alegre (núm. 6), gràcies als treballs efectuats per la UD Molinos Altos, i a partir de l’any següent els de Cirera (núm. 7) i Cerdanyola (núm. 8), inaugurats l’estiu de 1969, i això va obrir una mica les possibilitats de crear nous clubs federats.
D’aquesta manera alguns dels equips que jugaven al Centro Latino de Deportes a poc a poc van anar fent al salt a la categoria federada d’Aficionats.
L’any 1968 quan es va construir el nou camp dels Salesians, va néixer el CCDS (Centro Cultural Deportivo Salesianos) Cerdanyola, que va sorgir de dos equips del Centro Latino (San Miguel i Juventud), i que la temporada 1970-71 ja va jugar a 2a Regional, al costat de Mataronesa i del CE Mataró Amateur, sent durant unes temporades els representants mataronins en aquesta categoria.
L’equip, que aleshores era el més important de la barriada de Cerdanyola, uns anys més tard va passar a dir-se CD Turó i va jugar moltes temporades a 2a Regional, en concret fins a la 1981-82, com ja havíem vist en els Records-57.
S’implanta la 3a Regional i el somni és pujar a 2a
La temporada 1973-74, el futbol mataroní i del Maresme va viure un altre moment molt important en el seu desenvolupament. Va ser el de la creació de la 3a Regional, amb un sol grup al Maresme. Entre els “fundadors” hi figuraven Atlètico Mataró, CS Cirera, CD Cirera, Juventus i Sta. Maria Mataró (equip de la barriada del Palau), al costat de 13 equips més de la comarca. Per damunt en aquells moments hi havia CE Mataró, a Preferent, i Mataró B, Turó, UD Cerdanyola, Penya X i Mataronesa a 2a Regional.
A partir d’aquell moment per a molts d’aquells equips que van començar a 3a, i per altres que anirien sorgint, el moment estel·lar i somiat seria el de l’ascens a 2a Regional.
Al Centro Latino, que continuava ben actiu, mentrestant van anar apareixent més equips, destacant entre altres Freta, San Valentín, Independiente i Rocafonda.
El mes de juny de 1975 es va inaugurar el camp de futbol de La Llàntia (núm. 9 en la imatge anterior) i sota la presidència de Diego Gonzàlez es va crear l’AD La Llàntia, que la temporada següent ja va quedar campió d’Aficionats.
Aquell any 1975 també es va federar la Peña Bètica, però ho ha de fer amb el nom de Peña Verdiblanca, i va fer sota la presidència d’Aniceto Torrejon de la O. I van començar amb problemes, ja que volien jugar a Cerdanyola, perquè allà havien començat a primers dels anys seixanta, però a causa del col·lapse del Camí del Mig se’ls va enviar al camp de La Llàntia, motivant fortes protestes.
Mentrestant el Centro Latino de Deportes, que ja havia acomplert una gran tasca, va desaparèixer momentàniament, però va tornar poc després sota una altra direcció.
Les fusions es van fent obligades
Va arribar un moment que la proliferació de clubs començava a ser exagerada i això no era el més adequat per la convivència i el bon aprofitament de les instal·lacions municipals i el Patronat d’Esports va anar recomanant que els equips busquessin les fusions dintre de les diferents barriades, i així es va fer primer a Cirera, i bastant més endavant es farien a Rocafonda i Pla d’en Boet.
La temporada 1975-76 va arribar la primera fusió de clubs a la barriada de Cirera, formant-se la UD Cirera com a nucli futbolístic de la barriada, com ja havíem vist en els Records-23.
La temporada 1976-77 la UD Cerdanyola va quedar campió de 2a Rergional i va pujar a 1a Regional on es va trobar per primera vegada amb el CE Mataró (veure Records-58). Aleshores i per primera vegada l’entitat groc-i-negra va haver de començar a tractar amb respecte els clubs de les barriades, als quals fins aquell moment havia gairebé oblidat…
PODEU VEURE L’EVOLUCIó DELS EQUIPS A LA CRONOLOGIA DEL FUTBOL
Però Mataró continuava creixent, i ja havia duplicat aquella població que tenia a penes quinze anys abans, i se n’anava cap als cent mil habitants. I les barriades continuarien demanant camps de futbol…
