Records…núm 270
En el número anterior vam veure com durant la temporada 1998-99 el CE Mataró va fregar l’ascens a 2a Divisió B, però finalment es va quedar sense premi. Aquella mateixa temporada la UD Cerdanyola que, després d’una època en la qual va estar per sobre del CE Mataró, havia retornat al seu paper de segon equip de la ciutat sí que va tastar el sabor de l’ascens. Però abans havia caigut en picat…
La UD Cerdanyola torna a baixar al segon lloc de la ciutat
La temporada 1996-97, tot i disposar d’una magnífica plantilla, l’equip de la UD Cerdanyola, després de quatre temporades a 3a Divisió, havia viscut el sabor amarg del descens, com havíem vist als Records-242.
La temporada següent el club que presidia Bartolomé Benítez la va enfocar amb un objectiu ben clar: el de tornar a estar al costat del CE Mataró a la 3a Divisió. Però l’aparellament entre els dos clubs de la nostra ciutat no tan sols no es va produir, sinó que després d’aquella temporada va quedar clar que tot tornava a ser com havia estat anys enrere, amb l’equip groc-i-negre com a clar dominador del futbol local.
Conflictiva primera volta a 1a Catalana amb molts canvis d’entrenador
Com entrenador van fitxar a Marc Serrano, procedent del Premià, pesant que podria dirigir l’equip a 3a Divisió, tot confiant que al final algun dels equips que jugaven el “play-off” salvarien l’equip. Però no va ser així i el tècnic va disposar d’una plantilla més discreta i gairebé amb l’obligació d’ascendir.
Només sis jugadors van continuar (David, Jose, Sergio, Maxi, Monti i Cabezas) i, per tant, la plantilla es va renovar profundament amb l’arribada de molts jugadors nous i durant la temporada serien moltíssims els jugadors que vestirien la samarreta groga, símptoma inequívoc de què la cosa no va funcionar.
El primer onze de la temporada va estar format per David, Moisés, Jose, Molinero, Galera, Monti, Bernat, Solà, Gustavo, Maxi i Pablo, i l’últim per Sergio, Godino, Martínez, Plaza, Antonio, Galera (l’únic que va repetir), Arenas, Manolo, Javi, Fuentes i Àngel. Enmig molts altres jugadors com Raimon, Cabezas, Chino, Plummed, David Borrell, Joan Borrell, Pol, Curto, Andrés, David Martín, Toni Sànchez, Chía, Rosco o Natan, van vestir la samarreta de la Cerdanyola.
El bon inici, amb victòries per ajustats 1-0 al Camí del Mig davant del Ripollet i al camp del Sants, no va tenir continuïtat, i un 4-0 a Balaguer i sobretot un 0-6 davant del Tremp van fer saltar les alarmes. Ben aviat Benítez va donar un cop de timó i després de cessar Marc Serrano, va fitxar Manolo Valle, però aquest no va arribar a dirigir cap partit, i va ser Bernabé Sànchez, fent tàndem amb Lorenzo Pereira, el que es va fer càrrec de l’equip. Però es va perdre a Cornellà per 4-1 i després el Masnou va golejar al Camí del Mig per 0-5.
La situació continuava sent insostenible amb l’equip fregant la zona de descens, i el president va decidir tornar a canviar l’entrenador fitxant el mataroní Pepito Ramos, l’exjugador d’Espanyol i Barça i internacional. Però Ramos només va dirigir un partit, ja que durant la setmana següent va dimitir Bartolomé Benítez.
Es va fer càrrec de la presidència Pedro Acedo, que com a primera decisió va decidir donar la baixa als jugadors que més cobraven i també al nou entrenador, confiant novament en Bernabé Sànchez, tot canviant també l’objectiu, que va passar a ser el de mantenir-se a 1a Catalana.
Els socis de moment van donar suport al canvi de tendència omplint novament les grades, però l’equip no va acabar de respondre. Al final de la 1a volta la Cerdanyola ocupava el 17è lloc i era el més golejat de la categoria amb 49 gols encaixats en 19 partits.
No es pot evitar el segon descens seguit, ara a Preferent
La segona volta va començar bé, amb dos triomfs, però després es van encadenar sis derrotes i l’equip va caure en zona de descens, i fins al final només es van guanyar dos partits més i es va baixar a Preferent, ja amb Pereira a la banqueta.
La classificació la van encapçalar Balaguer (81), Reus (80) i Vic (70), i la Cerdanyola, que tenia inicialment l’objectiu d’estar lluitant a dalt, va acabar en 18a posició amb 34 punts, baixant junt amb Roda de Barà i Sants. L’equip mataroní tornava a Preferent després de sis temporades…
Compensant aquell desengany el futbol mataroní va rebre l’èxit de l’ascens de la UD Mataronesa a Preferent a la promoció després del seu subcampionat a 1a Regional. Ho havia fet de mà de Paco Clos, i ja n’havíem parlat ja en els Records-59. En aquest mateix campionat la Verdiblanca va baixar a 2a Regional.
Retrobament entre Cerdanyola i Mataronesa
La temporada 1998-99 va tenir l’interès de retrobar, després de més de vint-i-tres anys, els enfrontaments entre Cerdanyola i Mataronesa. Aleshores ho havien fet a 2a Regional i ara ho feien dues categories més amunt.
Lorenzo Pereira va continuar com a entrenador a la UD Cerdanyola i la Junta Directiva, tocant de peus a terra, només va fitxar per la comarca i en alguns casos recuperant jugadors locals, i així van arribar Polo, Colorado, Miguel Àngel, Carlos Garcia, Alberto, Horacio i David Franco.
Per la seva part la UD Mataronesa que presidia Andrés Barranco continuava amb Paco Clos a la banqueta. Algunes baixes importants van ser suplertes gràcies a un acord amb el CE Mataró amb joves jugadors de la pedrera com Deme, Iván, Boca i Gerard.
La UD Cerdanyola dominador del campionat
La UD Cerdanyola va començar guanyant el Tregurà per 2-0 amb Polo, Horacio, Martínez, Alberto, Antonio, Monti, Àngel, Galera, Carlos García, David Franco i Javi, mentre que la Mataronesa va començar perdent per 1-5 davant del Canovelles en el seu debut a la categoria amb Carlos, Delgado, Cachi, Casas, Dani, Boca, Fermin Mataró, Xavi Mataró, Andrade, Medina i Deme.
El primer derbi va arribar tard, a la 15a jornada, i la victòria va ser per a la Cerdanyola, per 1-0, amb gol de Javi.
Al final de la primera volta la Cerdanyola era segon amb 32 punts a dos punts del Cassà, però era líder virtual, ja que tenia dos partits pendents i quan els va jugar va completar la primera part del campionat amb 36 punts. A l’altra banda la Mataronesa era cuer amb 10 punts.
A la segona volta la UD Cerdanyola va incrementar el seu ritme i va completar una sèrie de 19 partits consecutius sense perdre, inclosa una golejada espectacular per 9-1 sobre el Sant Julià de Sabadell.
La ratxa es va trencar al camp del Martinenc que era segon, però això no va afectar perquè a la penúltima jornada ja s’assolís el títol del grup i l’ascens en una jornada festiva al Camí del Mig, amb victòria per 3-0 sobre el Gironella. Van jugar: Polo, Galera (Martínez, el capità que en acabar aquella temporada deixaria el futbol), Horacio, Alberto, Antonio, Monti (Manolo), Àngel, Ortiz, Carlos García (Plaza), Miquel Àngel i Javi. Els gols van ser de Javi, Miquel Àngel i Àngel.
Com es pot veure l’equip a penes va tenir canvis al llarg del campionat i va tenir un gran porter en Polo, un gran eix defensiu amb Horacio i Martínez, un mig camp creatiu amb Monti i Miquel Àngel, i gran efectivitat al davant, ja que amb 78 gols va ser l’equip màxim golejador.
Un fet curiós va ser que el darrer partit a Sant Quirze, sense jugar-s’hi res cap dels dos equips, va haver de ser suspès per una “tangana” abans d’acabar amb 4-1 al marcador. El mateix que havia passat en un dels primers partits de la lliga al camp del Poble Sec, on també amb 4-1 va haver-hi un incident entre un “linier” i una seguidora mataronina.
La bona ratxa arlequinada no evita el descens
Per la seva part la Mataronesa, amb Fèlix Pedro Sànchez com a nou entrenador, va tenir una gran reacció a la segona volta amb 11 partits sense perdre i amb una victòria per 3-2 sobre el rival local, que ja era quasi campió, encara va veure lleugeres esperances de salvació, frustrades en el darrer partit en perdre per 2-4 davant del Poble Sec barceloní. Van jugar aquell dramàtic partit: Mane, Delgado (Dani), Xavi Mataró, Casas, Pons, Medina, Andrade I, Fermín Mataró, Marcos (Xena), Campoy i Andrade II.
La Cerdanyola retorna a 1a Catalana
La classificació final va quedar així: CERDANYOLA 68, Martinenc 64, Cassà 53, Marca l’Ham 53, Sant Quirze 51, Pomar 49, Tregurà 48, Sant Cristòfol 47, Poble Sec 46, Gironella 45, Sant Julià 44, Sants 44, Canovelles 43, Sant Celoni 43, Lloret 43, MATARONESA 40, Singuerlín 31 i Abadessenc 25.
I això va portar l’esperat retorn de la UD Cerdanyola a 1a Catalana i va fer que la temporada següent a la Preferent no hi hagués equips mataronins.
La UD Mataronesa seria la temporada següent l’únic equip de la ciutat a la 1a Regional, ja que dels sis equips que van jugar a 2a Regional (Verdiblanca 2n, Juventus 8è, Cirera 9è, Pla d’en Boet 10è, Molinos 12è i Rocafonda 18è) cap va poder assolir l’ascens. De la seva trajectòria en aquella temporada n’haviem parlat en els Records-152.
El que més a prop va estar va ser la Verdiblanca que en quedar segon amb 68 punts, per darrere de l’Alella, va jugar la promoció. Però la va perdre davant del Sant Quirze de Besora per 3-1 i 2-5 a Mataró. El fet negatiu va ser el descens del Rocafonda a 3a Regional.
Amb aquell ascens la UD Cerdanyola, marcava distàncies respecte la Verdiblanca, rival de la barriada, igual que el CE Mataró les havia marcat amb relació a la primacia ciutadana. S’iniciaven així quatre temporades en què va jugar a 1a Catalana.
