Records…núm 269
En el número anterior parlàvem de com l’equip de CH Mataró feia d’equip ascensor, una cosa que buscava, almenys per anar cap amunt el CE Mataró de futbol a finals del segle XX. La temporada 1997-98, com havíem vist als Records-242 i Records-243,
el CE Mataró va fer una gran campanya de la mà de l’entrenador Miguel Àlvarez, jugant la final de la Copa Catalunya i jugant també el primer “play-off” d’ascens a 2a Divisió B. Però de moment havia de repetir a 3a Divisió…
La temporada 97-98 es tanca amb èxit del juvenil
Però, a més, aquella temporada, al final de la qual va ser escollit Francesc Rimblas com a nou president del club, va acabar amb l’èxit de l’equip juvenil que es va proclamar campió de Preferent, assolint l’ascens a 1a Divisió Estatal. També es va organitzar el primer Trofeu Iluro de base i el va guanyar superant el Lleida per 3-1 a la final.
L’entrenador era Jaume Anglada i l’equip el formaven: Daniel Alibés, Jordi Canals, Manuel Carmona, Iván Clariana, Marc Velasco, Gerard Dalmau, Albert Espín, Daniel Galeote, Albert Garcia, Gerard Mollfulleda, Manuel Moreno, Luís Ortiz, Marc Pàrraga, José M. Jiménez, Víctor Cardona i Francesc Rimblas. Els tres últims ja jugarien amb el primer equip la temporada següent.
Miguel Àlvarez manté el mateix bloc
La temporada 1998-99 es va iniciar novament amb Miguel Àlvarez assegut a la banqueta i amb pocs canvis a la plantilla, ja que dels titulars de la temporada anterior només van ser baixa Naranjo, Bernardo i Ros, i per reemplaçar-los van arribar Vicente, Maceda, Fran i el mataroní Marcial, i també els tres jugadors que ja hem citat abans del juvenil. Així, mantenint el bloc, es confiava a poder donar per fi el salt a la categoria superior.
A la pretemporada es va fregar l’entrada a les semifinals de la Copa Catalunya, ja que després de superar diversos equips de categories inferiors es va caure a la tanda de penals davant del Figueres de 2a B. En canvi, l’endemà en el Trofeu Iluro es va superar l’Espanyol B en les penals després d’un empat a 3, en un partit amb gran espectacle, i que va donar moltes esperances als aficionats.
El CE Mataró té una ratxa de 12 partits sense perdre
El campionat va començar al camp del Vic, on el Mataró no hi havia pogut guanyar mai en vint-i-tres enfrontaments anteriors, però es va trencar el malefici amb un gol de Vicente, i amb una victòria sobre el Vilafranca, en la 2a jornada, l’equip es va posar entre els líders.
A la primera volta el Mataró es va abonar a l’empat, que ja se sap que no és un bon resultat amb la puntuació de tres punts per victòria, però això va servir per tenir una ratxa de 12 partits sense perdre, i l’equip groc-i-negre es va posar en zona de “play-off” a la jornada 15. Però després amb una derrota a Reus, una altra a casa davant de l’Horta, que seria l’única al llarg de la temporada, i un naufragi defensiu a Vilobí (5-2), el Mataró va baixar fins a la setena plaça.
Una derrota va servir de revulsiu
Aquella derrota, i l’arribada d’un golejador com Ricky, van servir de revulsiu i una altra ratxa de vuit partits seguits sense perdre van portar el Mataró novament a prop de la zona de “play-off”, abans de visitar el Premià de Mar, que era el líder. Però el rival comarcal no va perdonar decidint amb un gol d’Àngel López, jugador que uns anys després vindria al Mataró.
Quan faltaven vuit jornades per al final amb un 5-2 davant del Balaguer l’equip va decidir que l’espectacle havia de continuar, i després va guanyar per 1-3 al Mini Estadi davant del Barça C. Els rivals havien de fallar en algun moment i el Mataró ho va aprofitar quan faltaven tres jornades per al final, guanyant el Reus per 3-0 i situant-se tercer.
Patint molt a Vilassar per assegurar el “play-off”
De tota manera es va haver de patir fins al final per obtenir la classificació i mai millor dit. En el darrer partit jugat a Vilassar de Mar, on el Mataró necessitava un empat, es va començar guanyant amb un gol d’Edel, però l’equip es va confiar i els vilassarencs van empatar quan faltava quasi mitja hora. Va entrar por, i més quan pocs minuts després l’àrbitre va assenyalar un penal. Per sort el porter Jose Antonio el va aturar a Rubi fent exclamar a molts allò que havia fet famós Joaquim M. Puyal d’“Urruti t’estimo” i canviant-ho per “José Antonio t’estimo”.
El Mataró va ser l’equip que menys partits va perdre
Només es va perdre un partit a casa, on l’equip va donar força espectacle, i només cinc a fora, de manera que el Mataró va ser l’equip que menys partits va perdre al llarg del campionat. Potser va mancar una mica més de “punch” fora de casa, on els groc-i-negres només van marcar 21 gols en 18 partits, i això seria una cosa que després es trobaria a faltar al “play-off”.
La classificació final va ser: Manlleu 70, Premià de Mar 70, Europa 66, MATARÓ 66, Balaguer 66, Badaloní 65, Tàrrega 64, Horta 61, Barcelona C 60, Baynoles 57, Tortosa 55, Reus 54, Badalona 52, Vilassar de Mar 49, Vilobí 48, Vic 32, Andorra 30, Santboià 29, Sant Andreu 27 i Vilafranca 22. I així pel golaverage el Mataró va entrar per segon any consecutiu als “play-off” d’ascens a 2a B.
En el “play-off” imbatibles a casa, febles a fora
El Mataró com a quart del grup català li va tocar un grup complicat amb el Constància d’Inca campió balear, el Novelda segon del valencià i el Mar Menor tercer del murcià. I la promoció no va començar bé, ja que al primer partit es va demostrar la feblesa de l’equip a camp contrari perdent per 1-0 a Inca.
A la segona jornada es va derrotar el Novelda també per 1-0 amb gol de Monti, per perdre després al camp alacantí per 3-1 cedint el golaverage. I en el quart partit mantenint la força del camp propi es va superar el Constància per 4-2. Quedaven els dos partits contra el Mar Menor i la classificació estava totalment igualada amb els quatre equips empatats a sis punts.
En el penúltim partit del “play-off” el Mataró va rebre el Mar Menor murcià. La confiança era total, ja que l’equip groc-i-negre només havia perdut un dels 34 últims partits jugats a camp propi (aquell contra l’Horta citat abans) i els jugadors van respondre guanyant per 3-1 en un gran partit, amb gols de Monti, Mascarell i Edel. L’únic problema va ser que en els darrers minuts el director d’orquestra, José Manuel, no va saber estar tranquil i va acabar expulsat, quedant per tant fora de l’alineació del darrer partit a la Manga.
Però la situació es va complicar més, ja que a la mateixa jornada el Novelda va donar un pas decisiu guanyant a Inca, i tenint en compte que tenia el golaverage favorable sobre l’equip groc-i-negre, aquest havia d’esperar una ensopegada de l’equip alacantí a casa davant del Constància, que evidentment no es va produir, i com que a més al camp del Mar Menor el Mataró va mostrar la seva cara més feble perdent per 2-0, es va escapar per segon any consecutiu l’ascens a 2a B. L’únic equip català que va aconseguir l’ascens aquella temporada va ser el Premià de Mar recuperant una categoria que ja havia assolit uns anys enrere de la mà de Miquel Corominas.
En el global de la temporada l’equip base va ser el format per José Antonio, Mascarell, Navas, Jose, Torres, Vicente, José Manuel, Maceda, Marcel, Edel, màxim golejador amb 17 gols, i Monti, que va ser el que va intervenir amb més partits, amb 41, faltant només a tres al llarg de la temporada. Van tenir també una notable aportació jugadors com Sauras, Santos, Marcial, Fran, Víctor, Tente, Vega o sobretot Ricky, titular a la davantera a la segona volta.
Podeu veure l’actuació dels jugadors en aquella campanya i també en altres del CE Mataró en l’arxiu PLANTILLES DE FUTBOL
Renovació total per al tercer intent
De cara a la temporada següent Miguel Àlvarez va optar per una renovació quasi total de l’equip, amb la marxa de pràcticament tot l’equip base citat abans (només es van quedar Monti i Vicente) i amb l’arribada de jugadors com Morales, Robert, Jota, Larios, Mora o Pacheco, i de Naranjo i Bernardo, que tornaven, i amb més participació d’alguns jugadors de casa que la temporada anterior havien quedat sovint a la reserva (com Marcial, Sauras, Kiku Rimblas i Víctor), a la tercera, per sort, va anar la vençuda… com ja havíem vist en els Records-197.
Si el CE Mataró no va poder assaborir l’ascens, qui sí que va tenir sort de tastar el sabor de l’ascens aquella temporada 1998-99 va ser la UD Cerdanyola, després de dos descensos consecutius en les temporades anteriors. Ho veurem en el pròxim número…
