Records… núm 310
En número anterior havíem parlat d’un ascens molt esperat, com era el de l’equip de bàsquet femení retornant a una categoria estatal perduda anys enrere, però en aquella mateixa època un altre equip de la nostra ciutat lluitava també per recuperar la seva…
Cinquantenari agredolç, tot i la presència de les dues seleccions espanyoles
La temporada 2001-02 Club Hoquei Mataró havia de celebrar amb joia el cinquantenari de l’hoquei sobre patins a Mataró, al qual s’havia arribat gràcies a l’esforç d’aquesta entitat i anteriorment d’Esport Ciclista Mataró.

Però l’entitat va viure un any difícil amb el descens de la Divisió d’Honor, tal com havíem vist en els Records-268, i després, abans d’iniciar la temporada següent, en rebre el fort cop de la mort de Jaume Parera, que havia estat president de l’hoquei mataroní durant 29 temporades i que com havíem vist en els Records-198, havia rebut un merescut homenatge l’any 1999, quan en complia 25 al davant de l’entitat.

La seva malaltia ja li havia impedit ser present el dia 29 de juny en l’emotiu acte central de la celebració del cinquantenari al Pavelló de Cirera, on destacava la presència de Jordi Solà, l’únic supervivent del primer equip de cinquanta anys enrere, al costat de molts dels que havien jugat en aquell mig segle, i també Manuel Ramos, principal impulsor d’aquesta esport a la nostra ciutat mig segle abans.
En l’àmbit esportiu cal dir que aquell dia es van jugar dos partits entre els sèniors del Chasis Mataró i les seleccions espanyoles tant femenina com masculina, que van acabar amb lògica victòria de les seleccions per 2-6 i 2-5 respectivament, però havent de remuntar un 2-0 en el cas dels nois, on va destacar una portentosa exhibició de Roger Fernàndez a la porteria. Curiosament en l’àmbit masculí es va repetir el mateix resultat que el partit que s’havia celebrat tres anys abans en l’homenatge de Jaume Parera. En el partit femení, el detall curiós va ser que Marta Bartrés va jugar una part amb cada equip.

Com a curiositat dir que en el partit masculí per part de la selecció espanyola van jugar: Egurrola (Trabal), Cabestany, Borregán, Masoliver, Cáceres, Panadero, Tibau, Teixidor i Gil. I per part del CH Mataró van jugar: Roger, Castellsaguer, Ojeda. Dotras, Dani, Estanyol, González, Baucells i Granados.
2002-03: Josep Maria Spà nou president
Ja durant l’estiu Josep Maria Spà, vicepresident en les darreres temporades, es va convertir en el nou president del Club Hoquei Mataró, i va ser l’encarregat de preparar l’entitat pel seu retorn a la màxima categoria estatal. Es va confiar en Xavier Gallén, el tècnic amb qui s’havia acabat la temporada anterior, per dirigir l’equip, i la plantilla la van formar Roger Fernàndez i Marc Parera, porters, i Aleix Castellsaguer, Marc Estanyol, Joan Maria Dotras, Albert Ojeda, Toni Granados, Dani Garcia i Xavier Gonzàlez, i alternant també els júniors Jordi Bartrès i Roger Arnau.

El debut es va produir a la localitat gallega de Ceé, on es va guanyar el Liceo B per 0-6, amb dedicatòria a Jaume Parera, mort pocs dies abans. Va ser un bon inici amb set victòries consecutives, moment en el qual es va estrenar nou patrocinador amb l’empresa Estrucad Metàl·lics. I van continuar les victòries, fins a deu, i fins que es va empatar a Girona davant del GEiEG.
L’equip era líder destacat, però de sobte una derrota a casa en el derbi comarcal davant del Tordera, una altra a Cerdanyola i una tercera a casa davant del Vila-Seca, van fer caure l’equip al segon lloc al final de la primera volta. Després una derrota a la pista del Cibeles va fer baixar fins al tercer lloc… i quedava molta lliga. Dues derrotes a Ordes i Mieres, i una a casa davant el GEiEG, tres equips de la zona baixa, van complicar més la situació i quan faltaven quatre jornades per al final es va baixar al quart lloc, i una derrota a Tordera, deixant-se remuntar un 0-2, va fer que l’ascens s’escapés del tot quan encara quedaven dues jornades per acabar.
La classificació final va ser: Vila-seca 71, Cibeles Oviedo 64, Tordera 63, CH MATARÓ 60, Cerdanyola 57, Alcodiam 48, Mieres 47, GEiEG 41, Vigo 39; Areces 36, Ceé 35, Reus Ploms 30, Barça B 26, Ordes 25, Bell-lloc 21, Magdalena Santander 6.
La decepció va portar el ràpid cessament de l’entrenador Xavier Gallén per tal que el seu successor, que va ser Enric Gurt, pogués preparar la temporada següent amb temps.
2003-04: GrupClima nou patrocinador
La temporada 2003-04 es va afrontar amb un nou patrocinador, GrupClima, mentre Lay’s va donar suport a la base. Des d’aquella temporada el Trofeu Ciutat de Mataró, amb el qual s’inicia la temporada va portar el nom de “Memorial Jaume Parera”.
De la plantilla del primer equip van continuar Roger, Dotras, Castellsaguer, Gonzàlez, Ojeda, i els júniors Bartrés i Arnau. Com a nous fitxatges arribaren el porter Pere Turón, Roger Rocasalbas, Marc Roca i Jordi Jurado. I amb il·lusions renovades es va iniciar el sempre complicat… i costós, campionat de 1a Estatal.

En aquesta ocasió la temporada va començar amb una altra nota luctuosa, ja que va morir Manuel Ramos, el primer impulsor d’aquest esport a casa nostra.
L’inici no va ser tan espectacular com la temporada anterior, però la primera derrota no va arribar fins a la sisena jornada a Vilafranca. Una victòria sobre el Cerdanyola i un empat a Vigo a la pista del líder van col·locar l’equip en zona d’ascens i va acabar la primera volta en el segon lloc només per darrere del Maçanet.
Quan faltaven quatre jornades per al final quasi s’assaboria l’ascens, ja que l’equip portava sis punts d’avantatge sobre el Macarena de Sevilla, però una derrota davant del Vigo a casa (3-4) i un empat a Astúries davant l’Areces, van deixar la decisió per la darrera jornada en què s’havia de superar el Mieres, equip que ocupava la 9a plaça i no s’hi jugava res.

A falta d’una mica més d’un minut per acabar el partit el Pavelló de Cirera es va convertir en una festa amb el gol de Dotras, però els asturians encara van tenir temps per forçar una falta directa i igualar el marcador deixant el públic glaçat.

La classificació va ser: Maçanet 70, Alcodiam 79, Macarena 62, CH MATARÓ 61, Vigo 54, Vilafranca 51, Cerdanyola 46, Sant Feliu Codines 46, Mieres 40, Areces 36, Reus Ploms 35, Ceé 29, Centro Asturiano 27, GEiEG 21, Coruña 21, Magdalena 1.
Després va arribar la sorpresa en saber-se que el Macarena venia la plaça al Vigo que va ser el que va pujar!
2004-05: El tercer intent tampoc té èxit
De cara al tercer intent es va renovar Enric Gurt, que va canviar totalment la plantilla, on només continuava Xavi Gonzàlez, el màxim golejador de la temporada anterior, i Bartrés i Arnau que ja pujaven a primer equip, i que van completar Pere Antón Martínez i Puigvert com a porters, Javi, Acuña, Ruiz, Óscar i Guti. Arribava gent amb experiència per buscar l’ascens.

Però l’inici no va ser bo, empatant davant un equip asturià, en aquest cas l’Oviedo, tal com s’havia acabat la temporada anterior. A la tercera es va perdre a Pamplona davant del San Antonio (1-0) i després es va patir una dolorosa derrota a casa davant l’Areces (2-8). L’equip no va poder guanyar a casa fins a la 8a jornada, i al final de la 1a volta el GrupClima Mataró ocupava la 6a plaça a 9 punts de l’ascens.

La derrota a Oviedo per 7-6 va desencadenar el canvi d’entrenador, i Gurt va ser rellevat per Ivan Sanz, que era coordinador de la base del club amb bons resultats. I ell va confiar en joves jugadors com Feliu, Pelaó i sobretot Adam Puig.

A la segona volta es va intentar, fent-se forts a casa, i amb grans victòries com la de Vilafranca, on fins aquell moment no s’hi havia guanyat mai, però els del davant havien de fallar molt i no van fer-ho. Al final es va tancar amb sis victòries seguides però en quart lloc, per tercera temporada seguida, perquè el Tordera no va fallar.
Per veure tots els resultats de la temporada, de les anteriors i de les posteriors, ho podeu fer al CERCADOR DE RESULTATS.

La classificació final va ser aquesta: Vilafranca 69, Oviedo 63, Tordera 61, GRUPCLIMA MATARÓ 60, Cerdanyola 58, Sant Feliu 562, Macarena 46, Sitges 45, Raspeig 44, Areces 44, Mieres 29, San Antonio Pamplona 28, Alcobendas 26, Ceé 25, Reus Ploms 20, Centro Asturiano 15.
Ivan Acuña amb 42 gols va ser el màxim golejador de la categoria.
Marta Bartrès tercera al Mundial
La portera mataronina Marta Bartrés, gran referent de l’equip femení va participar amb la selecció estatal al Mundial 2002 de Portugal i va aconseguir el tercer lloc després de superar les amfitriones i haver caigut davant Argentina en semifinals. L’any 2003 va jugar l’Europeu de França obtenint la medalla de plata, en quedar Espanya subcampiona darrere Alemanya.

La Marta Bartrés, amb l’equip femení del club, junt amb Carbó, Puig, Domingo, Teixidó, Gòdia, Serra, Vives, Comas i Garcia, van quedar semifinalistes de la Copa Catalana i van obtenir el 4t lloc a la Lliga Catalana de la temporada 2002-03, que va baixar al 7è lloc la temporada següent. La 2004-05 no es va entrar a la fase final.
A la base es treballa bé
Mentrestant el treball a la base continuava. L’equip infantil va acabar en tercer lloc del Campionat de Catalunya 2003. L’entrenador era Ivan Sanz, i formaven l’equip López, Fernández, Bartrés, Pallarès, Fàbregas, Luque, Moya i Santiago.
El porter Roger Fàbregas i el defensa Oriol Bartrés van ser cridats a la selecció catalana, quedant subcampions estatals.

L’equip júnior va obtenir el tercer lloc al campionat català 2004, perdent només en semifinals davant el FC Barcelona, i quedant per darrere del Lloret, que va ser l’altre finalista. Formaren l’equip Toni, Bartrés, Mas, Medina, Puig, Enric, Gassó, Puigvert, Feliu, Domínguez i Arnau.

De tota manera la perseverança d’un club treballador acabaria tenint el seu premi un any després, sota la batuta d’Ivan Sanz.

