Records… núm 309
L’equip femení de bàsquet del CE Mataró havia arribat al títol estatal als anys setanta. Després durant els anys vuitanta i noranta l’equip del CB Mataró i també el de la UE Mataró havien jugat a la 1a Divisió B, però la temporada 1996-97 es va renunciar a aquesta categoria i es va haver d’iniciar un llarg camí de retorn. Després d’uns anys de transició, la temporada 2001-02 l’equip de la UEM va pujar a 1a Estatal, com vam veure en els Records-264, però es volia continuar pujant, perquè degut a la creació de la Lliga Femenina-2 la 1a Estatal era el tercer nivell estatal.
2002-03: Temporada de transició
Amb l’estrena del patrocini de Romauto, igual que l’equip masculí, es va iniciar la temporada 2002-03. Va continuar Dani Poza a la banqueta, amb una plantilla formada per les bases Mireia Chacón, Sílvia Valiente i Roser Cuquet, les aleres Olaya Santos, Carolina Clariana, Anna Salai Carme Farrés i les pívots Laura Argemí, Cristina Bruna i Roser Maymí. El retorn d’aquesta última significava la principal novetat, ja que arribava procedent del Càceres, després d’uns anys jugant a fora de Catalunya, i la seva incorporació donava més joc interior a l’equip.
A la dotzena jornada, després de nou victòries consecutives, l’equip es va col·locar líder, però la pressió de ser a dalt va afectar i al final de la primera volta la UE Mataró baixà al cinquè lloc.
A la segona volta una altra ratxa positiva va tornar a portar l’equip al lideratge quan faltaven quatre jornades per acabar. Però quan ja es pensava en les fases, una derrota a Olesa per 100-68 va esvair qualsevol esperança. El Romauto UE Mataró (53 punts) va acabar en tercer lloc per darrere l’Olesa (56) i Lima Horta (55).
L’any 2004 arriba l’ascens a Lliga Femenina-2
Després d’aquella temporada de transició, la temporada 2003-04 l’objectiu ben clar era el d’entrar a les fases d’ascens. Dani Poza continuava comptant quasi amb la mateixa plantilla, incorporant només a Susanna Monzó i Carme Navarro, per Valiente, Farrés i Clariana, jugant també Vicente i Guillén del sènior B.
Una victòria a la pista del líder, el Vedruna, a Girona, va iniciar una ratxa triomfal que situà la UEM al final de la primera volta en el segon lloc, només per darrere del Viladecans B, i a poc a poc els dos equips van anar agafant diferència respecte als perseguidors.
La mort del directiu i delegat Adolfo Garcia Escàmez, va afectar una mica i es va trencar una ratxa de quasi tres mesos sense perdre. Es va reaccionar i amb una victòria a la pista del líder (88-89) i després guanyant el Tarragona a la penúltima jornada es va certificar la presència a fases.
En aquestes es va derrotar el Tanit d’Eivissa (62-57), el Calvià a Palma de Mallorca (66-85) i van assegurar l’ascens a la Lliga Femenina-2 amb el millor partit de la temporada a Eivissa (71-87), tancant amb una victòria davant del Calvià (86-41) enmig d’una festa total, on a més s’acomiadava el tècnic Dani Poza, que va decidir deixar l’equip en haver tancat segons ell una etapa. De tota manera els seus mèrits van ser degudament reconeguts a la “Nit de l’Esport 2005” en ser guardonat com el millor tècnic de l’any 2004.
Cadet del Mataró Bàsquet campió de Catalunya i subcampió d’Espanya
Les entitats mataronines dedicades al bàsquet havien format feia un temps la Comissió de Clubs de Bàsquet de Mataró, que tenia el control dels millors equips de base de la ciutat. El cadet femení, amb el nom de Romauto Mataró Bàsquet va ser el que va tenir una actuació més destacada, i entrenat per Oriol Villà va obtenir el títol de campió de Catalunya derrotant el Sant Adrià (87-80), el Cornellà (79-66) i l’UB Barça (71-64). Això els va permetre anar a Cadis a disputar la fase final del Campionat d’Espanya. Van fer una primera fase espectacular derrotant el Tenerife (95-71), el Fuenlabrada ((74-65) i l’UB Barça (89-61), convertint-se en el màxim favorit. A semifinals van derrotar el Salamanca (71-64) i a la final es van trobar amb el Tenerife, al qual havien derrotat clarament en el primer partit. Però aquest partit va ser una altra història i en rebre l’única derrota de la temporada les mataronines van deixar escapar el títol.
Van jugar aquest partit final: Anna Carbó, que fou la màxima anotadora amb 25 punts, Laura Coma, Carla Badia, Sandra Ruiz, Judit Serra, Pola Solsona, Georgina Graupera, Berta Siñol i Natàlia Gil. Completaven l’equip Ester Ortiz, Jenifer Cano i Desireé Puerta.
Bon final de temporada
Tres de les jugadores del cadet (Carbó, Siñol i Coma) van formar part de l’equip català que va quedar campió d’Espanya per autonomies, i més endavant Anna Carbó i Berta Siñol van jugar amb la selecció espanyola al Campionat d’Europa a Itàlia i allà van aconseguir el títol europeu, derrotant Sèrbia i Montenegro a la final per 58-52 amb 4 punts de cadascuna de les jugadores de l’equip mataroní.
I el final de la temporada encara va portar un parell d’alegries més per al bàsquet local, una amb el triomf del Mini femení de la UE Mataró en el 1r Torneig Nacional de Minibàsquet Femení organitzat pel club mataroní al Palau Josep Mora, i que era un oficiós Campionat d’Espanya, derrotant a la final el Ros Casares per 53-42, i l’altre amb l’ascens de l’AE Boet Mataró a 1a Catalana.
Núria Martínez bronze europeu absolut i diploma olímpic
Però el més destacat va venir a càrrec de Núria Martínez. La jove jugadora mataronina ja formava part de l’equip estatal absolut i només una lesió al genoll havia fet que es perdés el Mundial de la Xina de l’any 2002. Aleshores jugava a l’UB Barça, mentre la seva germana bessona Roser havia fitxat pel Linares també de Divisió d’Honor, i juntes van formar en l’equip estatal sub-20.
La temporada 2002-03 la Núria va aconseguir el seu primer títol estatal amb l’equip blaugrana, guanyant a València al Ros Casares per 70-72 en el darrer partit. Però de cara a la temporada següent va fitxar pel Salamanca, on creia que podria tenir més protagonisme, i amb aquest equip va obtenir el subcampionat de la Copa de la Reina.
L’any 2003 Núria, amb només 19 anys, ja va obtenir el bronze europeu absolut, col·laborant a la medalla amb un gran partit davant Polònia, anotant 14 punts en 16 minuts. Havia entrat amb 57-73 i el marcador va acabar sent 87-81. Aquella medalla a més va servir per obtenir la classificació per als Jocs Olímpics d’Atenes.
La seva gran progressió va ser observada des de lluny i durant l’estiu va ser la primera jugadora de l’estat espanyol en ser escollida al “draft” de la WNBA, quan va ser triada pels Monarchs de Sacramento.
De moment no va jugar a la WNBA, donant prioritat als Jocs Olímpics d’Atenes d’aquell mateix estiu del 2004. A la capital grega Núria Martínez, amb la selecció espanyola, va fer una bona primera fase, derrotant Txèquia, Xina, Corea i Nova Zelanda i perdent davant Estats Units, però en el decisiu partit de quarts de final van caure davant Brasil. Això va portar Espanya a jugar pel 5è al 8è lloc amb la moral baixa, caient davant Txèquia i acabant en sisè lloc, que de tota manera va donar un diploma olímpic a la Núria.
De cara a la temporada 2004-05 en què s’havia de produir el retorn al segon nivell femení, i després de la decisió de Dani Poza, la UE Mataró va anar a buscar un tècnic de moltes garanties fitxant Alberto “Tito” Sobrin, que en les temporades anteriors havia dirigit equips de la màxima categoria estatal.
Però, de moment, en el pròxim número parlarem d’un altre equip de la ciutat que va ensopegar tres vegades seguides en el seu intent d’ascens.
