Records… núm 263
En el número anterior parlàvem de com l’Esportiva va perdre de forma molt ràpida la segona categoria estatal que havia aconseguit l’any 1972. Avui parlarem d’un altre equip de bàsquet, en aquest cas femení, que va poder mantenir-se llarg temps i superant adversitats a la plaça obtinguda al segon nivell estatal.
El CE Mataró torna al segon nivell estatal del bàsquet femení
El mes de maig de 1986 l’equip femení del CE Mataró, després d’haver passat uns anys lluny de l’elit, en la qual s’havia mantingut als anys setanta, arribant fins i tot al títol estatal del màxim nivell, va tornar de Palma de Mallorca amb l’ascens a la 1a Divisió B, com es pot llegir als Records-70.
Aquesta 1a Divisió B era la categoria on, en aquells moments, també estava situat l’equip masculí, i que significava, per tant, estar al segon nivell estatal, en uns anys en què l’esport del bàsquet s’estava estenent a marxes forçades per tota la geografia hispana.
S’havia pujat amb el patrocini d’Improda, però per afrontar una campanya molt més dura es va obtenir un suport més important de la firma Dàltex, que va permetre fer una gran plantilla per afrontar amb garanties la nova i dura categoria. La disputaven 16 equips de tot Espanya, i l’equip mataroní va caure en un grup de vuit on s’hi trobaven Casablanca i Real de Saragossa, Jovent de Palma, Juven i Las Banderas de Sant Sebastià, Caja Navarra de Pamplona i només un altre equip català, l’Hispano Francès de Barcelona. S’ha de dir que per sobre, a la màxima categoria estatal, hi havia quatre equips catalans: Tortosa, Masnou, Manresa i Adepaf Figueres.
Josep Soler era el president de la secció de bàsquet del CE Mataró i Manel Dalmau el responsable dels equips femenins, Xavier Tubau va continuar com entrenador. A la plantilla van seguir Anna Julià, Montse Casarramona, Marta Lluch, Antònia Calsapeu, Gemma Triola i Dolors Juscafresa, que havien portat el pes de l’equip en l’ascens, rebent la companyia de Nuri Aragall, procedent del Montgat, i Bàrbara Martí, Marta Parra, Dolors Ezquerra, Glòria Pladellorens, Nuria Benítez i Nuri Delearens, procedents de l’Hospitalet i la darrera proclamada millor jugadora del campionat d’Espanya juvenil.
A la primera fase Dàltex Mataró va començar guanyant a Caja Navarra per 71-51, i després d’una bona competició i d’un final molt emocionant va acabar segon amb 24 punts per darrere de Las Banderas de Sant Sebastià que en va sumar un més. Això va portar l’equip a la sèrie B-1 de la 2a fase.
En aquesta fase es va arribar a l’últim partit encara amb aspiracions de jugar el “play-off” d’ascens entre els quatre millors. Però el rival era el Tintoretto de Madrid, que havia guanyat tots els partits, i que també va guanyar al Palau Josep Mora per 52-55, deixant a Dàltex a la sisena plaça.
La classificació va ser: Tintoretto Madrid (28), Las Banderas (22), Stadium Casablanca (22), Jesuitinas Segòvia (20), Dulciora de Valladolid (20), CE MATARÓ (20), Hispano Francès (19) i Compañía de Maria de La Corunya (17). Com es pot veure va ser el golaverage amb segovianes i val·lisoletanes el que va deixar l’equip fora del “play-off” d’ascens.
La temporada 1987-88 es queda molt a prop de l’ascens a la màxima categoria
Ben aviat es va enfocar la nova temporada 1987-88, en la qual es va mantenir Dàltex com patrocinador. Va haver-hi canvi d’entrenador, entrant el vilassarenc Josep Feliu, i de l’equip només van quedar Antònia Calsapeu, Montse Casarramona, Dolors Juscafresa, Gemma Triola i Marta Lluch. Van arribar noves Barragán, Garriga, Alocén, Pérez i Montguió.
El grup amb el qual es van enfrontar l’equip groc-i-negre, era el mateix de la temporada anterior amb el Kaiko Bilbao en lloc del Jovent de Palma. Curiosament, es va iniciar la temporada contra el mateix rival que a la temporada anterior, el Caja Navarra, i pràcticament amb el mateix resultat: 70-49.
A casa l’equip estava fort, però els mals resultats a fora desembocaren en el canvi d’entrenador, fent-se càrrec de l’equip Pere Maristany. Al final, amb quatre victòries seguides, el Mataró va quedar segon de la primera fase amb 23 punts, per darrere només del Donostia Sant Sebastià amb un punt més.
En aquells moments els dos equips del CE Mataró, tant el masculí com el femení, començaven amb il·lusió la lluita per pujar a la màxima categoria estatal i es demanava el suport de l’afició… però no va acabar d’arribar.
Després d’una magnífica segona fase, l’equip groc-i-negre es va veure espoliat de les seves possibilitats d’ascens a la penúltima jornada a Valladolid, per un arbitratge nefast que va impedir la victòria mataronina davant del cuer Dulciora (61-58). Així quedava privat de la tercera plaça, quedant la classificació així: Almendro Madrid 25, Donostia 24; Caja Navarra 22, Real Zaragoza i Dàltex CE Mataró 21; Autopista La Corunya i Santa Coloma 19 i Dulciora 17.
L’equip femení de la ciutat a un nivell més alt
La temporada 1988-89 l’equip femení, ara amb el suport de Medias Jesmyn, va continuar lluitant a la 1a Divisió “B”, tot i que l’equip masculí havia hagut de renunciar-hi per problemes econòmics. En aquells moments era l’equip de la ciutat, junt amb el waterpolo masculí, que estava a un nivell estatal més alt, tot i que la categoria s’havia devaluat bastant. Es van formar quatre grups de 12 equips, passant la categoria de tenir 16 equips a tenir-ne 48.
A la plantilla van quedar les incombustibles Antònia Calsapeu i Montse Casarramona i de casa es va incorporar la jove Imma Terradelles, completant-la Nora, Baena, Pérez, Martí, Andrade i Coderch. Les baixes més destacades van ser les de Marta Lluch i Gemma Triola i la de la gironina Dolors Juscafresa, després d’unes bones temporades aquí. També va marxar l’entrenador Maristany, i Salvador Grabolosa, exjugador del club, es va convertir en el nou entrenador.
Novament, es va començar amb victòria, aquesta vegada davant de l’Olivar de Saragossa per 65-60, i després de certs alts i baixos es va acabar a la sisena plaça amb 35 punts, no molt lluny de l’Hispano Francès campió amb 40, Casablanca 38 i Horta 37.
Plega Antònia Calsapeu i arriba Oriol Villà
La temporada 1989-90 va continuar Grabolosa com entrenador i el fet més destacat va ser que Antònia Calsapeu va deixar de jugar, després de 12 temporades de ser puntal de l’equip junt amb Montse Casarramona, que ara es quedava com a capitana. Gemma Triola va tornar i van completar la plantilla Elena Baena, Marta Nora, Imma Terradelles, Núria Villacampa, Anna Cadenas, Marta Planas, Lourdes Albadalejo i Cristina Andrade.
No es va començar bé i després de cinc derrotes va dimitir Salvador Grabolosa, agafant l’equip Quim Navarro. Tres derrotes més van obligar a buscar un altre entrenador, arribant un tècnic ben experimentat com era Oriol Villà, que ja havia dirigit el Masnou a la màxima categoria estatal, i amb ell es va aconseguir la primera victòria sobre el Palma (69-50).
Però aquesta victòria va ser només un miratge i fins al final de la llarga temporada van ser comptats els triomfs i Jesmyn Mataró va acabar penúltim amb 32 punts igualat amb l’últim que era el Terrassa, lluny dels primers que foren Universitari i Hispano Francès 49, Reus Ploms 47 i Segle XXI 43. En principi això suposava el descens de l’equip mataroní, però finalment una reestructuració va fer que només el cuer perdés la categoria.
Neix Club Bàsquet Femení de Mataró, que juga a Valldemia
De cara a la temporada 1990-91 i davant de les dificultats que passava la secció de bàsquet del CE Mataró, es va decidir suprimir l’equip femení de 1a B. Aleshores es va constituir el Club Bàsquet Femení de Mataró, presidit per Manel Dalmau, amb Manel Alfonso, com a principal suport directiu, i amb el patrocini d’Eurojet, agafant els drets esportius de l’equip groc-i-negre, i jugant amb els colors de la ciutat, blau i vermell.
Oriol Villà va continuar com entrenador i també com a cap tècnic i preocupat especialment per treball amb la base que assegurés la continuïtat del recentment creat club, que va comptar d’entrada amb quatre equips.
A la plantilla on Casarramona continuava sent la capitana, van mantenir-s’hi Baena, Villacampa, Albaladejo, Andrade i Puigvert, i es van incorporar Pons, Vergés, Hernàndez, Daurella i Jiménez, les dues darreres procedents del Masnou, que aquella mateixa temporada havia quedat campió d’Espanya, però també va haver de desaparèixer per motius econòmics.
Després de la separació, Eurojet Mataró va haver de buscar una pista i finalment va anar a jugar al Pavelló de Valldemia on van debutar amb derrota davant del Cornellà, en un grup format per 16 equips catalans, aragonesos i valencians. A poc a poc amb Casarramona, Villacampa, Daurella i Albaladejo com a principals puntals, l’equip es va situar a la zona tranquil·la i es va acabar en el desè lloc amb 44 punts, lluny de Reus Ploms (57), Hispano Francès (56) i Vic (54), però sense patir per la permanència.
Però el més encoratjador va ser que l’equip cadet va quedar campió català, amb jugadores que destacarien aviat com Laura Antoja, Ester Matas, Marina Torrecilla o Marta Forns, i superant amb enorme facilitat a Lleida, Reus Ploms, Betulia i Banyoles.
La temporada 1991-92 es va dissoldre la secció de bàsquet del CE Mataró i ja es van unir l’equip masculí i femení sota el nom de Club Bàsquet Mataró, jugant altre cop al Palau i amb un gran premi per al treball realitzat, que va ser el títol estatal cadet femení. D’això n’havíem parlat els Records-110.
Si disposeu de fotos d’aquesta època i ens les voleu fer arribar a mataro@ilurosport.cat, seran molt benvingudes per poder millorar l’article.
