Records… núm 264
En el número anterior parlàvem de quan l’any 1991 es va crear el Club Bàsquet Mataró. El seu equip femení es va mantenir a la 1a Divisió “B” fins la temporada 1994-95 i el seu equip júnior va aconseguir el títol estatal (veure Records-189). No obstanta això, a finals d’aquella temporada el club va unir les seves forces amb l’Associació Esportiva, creant-se la Unió Esportiva Mataró, on va continuar la tasca de promoció del bàsquet femení.
L’equip júnior campió d’Espanya del CB Mataró viver de l’equip sènior de la UEM
A finals de la temporada 1994-95 el Club Bàsquet Mataró de la mà d’Oriol Villà havia obtingut el títol estatal júnior, i també van començar a destacar altres jugadores com Anna Horta (cadet), Ana Perarnau (infantil) i les germanes Núria i Roser Martínez (mini), que van anar a les seleccions catalanes.
La temporada 1995-96, ja sota el nom de Unió Esportiva Mataró, l’equip sènior femení va continuar jugant a la 1a Divisió “B”. Aquell grup de noies que havien quedat campiones d’Espanya cadets i dos anys més tard campiones d’Espanya júniors, volien intentar el tercer objectiu que la directiva de CB Mataró s’havia fixat anys enrere: pujar a la màxima categoria estatal.
Així Laura Antoja, Ester Matas, Marina Torrecillas, Marta Forns, Judith Julià i Montse Escobar, van pujar a la categoria sènior, i junt amb Cristina Andrade, Lourdes Gómez, Carme Domenich, Ruth Camps, i el fitxatge de Sandra Broch (Riera de Cornellà), i les júniors Núria Forns i Rosa Maymí, van conformar a les ordres d’Oriol Villà un dels equips més competitius dels darrers temps del bàsquet mataroní, tot i que encara era una mica inexperimentat.
Nou victòries consecutives donen esperances d’ascens
El grup estava format per 16 equips i l’inici no va poder ser millor, ja que es va guanyar a Horta i es va derrotar el Sedis Cadí, que havia estat campió la temporada anterior. Dues derrotes en els darrers segons davant Cornellà i Olivar van fer trontollar la situació, però sota la direcció d’Antoja, amb els triples de Torecillas i el bon treball sota tauler de les pivots, l’equip es va refer i, amb nou victòries consecutives, la UE Mataró es va posar en segon lloc a un punt de l’Olivar de Saragossa.
Però les esperances d’ascens van quedar frustrades a la segona volta en la qual es van perdre nou partits, acabant en una decebedora sisena plaça amb 47 punts, lluny d’Olivar i Cornellà, que amb 55 van ser els equips que van jugar les fases d’ascens. Sedis, Segle XXi i Hispano Francès, amb 49 punts, també van quedar per davant, i es va superar Hospitalet, GEiEG, Gramenet, Stadium Casablanca Zaragoza, Sta. Rosa Lima, Acrismàtic València, Tarragona, Helios, Horta i Benicarló.
Tercer lloc estatal júnior
La gran alegria altra vegada la va donar l’equip júnior que, amb Josep Alemany d’entrenador, va aconseguir el subcampionat català amb un equip format per Carmen Gómez, Mar Canet, Anna Horta, Núria Nadal, Núria Sarrà, Meritxell Matas, Marta Buscarons, Núria Forns, Rosa Maymí, Pili Cervantes, Eva Sànchez i Ma José Martínez. Van perdre a la final davant l’Universitari per 57-51. Després van superar un sector a Mataró, i un altre a Burgos, i a la fase final del Campionat d’Espanya, on Alemany va ser escollit el millor entrenador, va obtenir el tercer lloc derrotant l’Universitari, després d’haver perdut en semifinals amb el Godella valencià per 54-56.
L’objectiu 1996-97 era l’ascens del sènior a la màxima categoria estatal
Oriol Villà va cedir la direcció del primer equip a Joan Carles Pie, centrant-se ell en la coordinació. Amb totes les que havien jugat la temporada anterior ja en edat sènior i amb l’única baixa de Marta Forns, que va rebre una beca per anar als Estats Units a l’Universitat de Clemson a Carolina del Sud, l’equip format per Laura Antoja, Marina Torrecillas, Marta Buscarons, Núria Forns, Ester Matas, Canet, Rosa Maymí, Cristina Andrade, Núria Nadal, Carme Domenich i Mendiburu, tenia l’objectiu de l’ascens.
Amb quatre victòries es va començar millor que la temporada anterior, però al final de la primera volta es va baixar al cinquè lloc en una lliga molt igualada.
A la segona volta l’entitat va comptar ja amb el patrocini de Meroil i això va semblar que servís per guanyar una mica d’empenta, i en un gran partit es va guanyar a la pista del líder, el Cornellà per 68-69. Però l’equip va patir moltes lesions de jugadores importants, i es van perdre partits decisius contra Segle XXI i Sedis Cadí, baixant fins al novè lloc.
Al final una carambola, gràcies al bàsquet-average, va portar el Meroil Mataró fins a la cinquena plaça, que millorava la posició de la temporada anterior, però no complia en absolut les expectatives inicials.
Va ser campió el Segle XXI (45), seguit de Sedis Cadí (44), Tarragona (43), Cornellà (41) i Meroil Mataró, Hospitalet, Valls, Sant Fruitós i Hispano Francès (40). Més endarrere Sta. Rosa Lima (39), Gramenet (38), GEiEG (37), Riera (31) i Jovent (28).
Per la seva part l’equip “B” va perdre la categoria a la promoció baixant de 2a Estatal B a 1a Catalana.
Crisi al final de la temporada 96-97, amb èxode de talents i renuncia a 1a B
Al final de la temporada una sèrie d’afers extraesportius van portar a l’intent de separar la part femenina de la masculina. Finalment, com que no va prosperar aquesta idea, va dimitir Oriol Villà, i amb ell van marxar diverses joves promeses del bàsquet mataroní, entre elles les bessones Núria i Roser Martínez, campiones d’Espanya infantils amb Catalunya, i Susanna De Miguel, subcampiona d’Espanya mini. També van marxar la majoria de jugadores del primer equip, perdent-se així la possibilitat de recuperar per Mataró la màxima categoria estatal, i renunciant a la 1a Divisió “B”.
Tot i la marxa de talents va continuar el treball amb la base sota la coordinació de Josep Maria Solà, que dues dècades abans havia estat l’entrenador del primer equip femení del CE Mataró quan havia arribat tres vegades al títol estatal.
S’inicia la recuperació de categories, amb l’ascens a 2a Estatal
La temporada 1997-98 la UE Mataró va jugar a 1a Catalana a la pista de la Gàbia. L’entrenador va ser Esteve Rubio, i van continuar Carme Domenich, Gómez, Nadal, Martínez i es van incorporar Cervantes, M. Domenich, Sànchez, Sarrà, Capdevila, Casado, Albert. Amb una ratxa de 17 victòries consecutives van quedar en segon lloc darrere del Sant Adrià i això els va donar l’ascens a 2a Estatal.
Després van venir tres temporades de transició a la categoria obtinguda. La temporada 1998-99 es va acabar en 11a plaça. La temporada 1999-2000 entrenat per Xavier Rivera i amb el patrocini de Textil Pas va tenir un molt bon final, amb sis victòries consecutives, però, tot i això, la UE Mataró va acabar en quart lloc quedant fora de la fase d’ascens. La temporada 2000-01 amb Daniel Poza d’entrenador després d’una bona campanya en la qual l’equip va arribar a ostentar el lideratge, es va acabar cedint davant de Collblanc i BBC per acabar a la tercera plaça del grup.
Durant aquelles temporades van passar per l’equip jugadores com Nora, Argemí, Chacón, Xiqués, Balmes, Sala, Clariana, Farrés, Terrés, Santos, Bruna, Valiente, Plazas i Mercader, entre altres.
Inici de carrera exitosa de les jugadores que van marxar
Algunes de les jugadores que havien marxat van iniciar una carrera d’èxits en els equips barcelonins en què van jugar i en les seleccions catalanes i estatals. Roser i Núria Martínez van quedar campiones d’Espanya infantils amb la Salle Bonanova (1998) i cadets amb l’Universitari (1999), equip amb el qual Anna Horta va guanyar en júniors.
Aquell mateix any 1999 Núria Martínez va quedar campiona d’Europa cadet amb la selecció espanyola derrotant a Iugoslàvia per 66-58 a la final. La seva esplèndida direcció, i els 10 punts que va fer a la final, li van valer per ser nomenada la millor jugadora del campionat, i després per rebre el guardó de millor esportista absoluta de la ciutat de Mataró.
El mes de novembre del 2001 la Núria ja va debutar amb la selecció absoluta jugant contra Romania en partit del Preeuropeu de Grècia-03, quan estava jugant amb l’Universitari de Barcelona a la Lliga Femenina, junt amb la seva germana Roser. I encara estaven en edat júnior…
Ascens a 1a Estatal al Palau Mora
La temporada 2001-02 l’equip de la UEM continuava a la 2a Estatal, però havia baixat un nivell per la creació de la lliga Femenina 2 (veure CRONOLOGIES BÀSQUET FEMENÍ). Dani Poza va tornar a ser l’entrenador i amb una plantilla integrada per Sala, Farrés, Valiente, Mercader, Santos, Bruna, Argemí, Chacón, Clariana, Plazas, Cuquet i Hernàndez, l’equip va fer una gran campanya, assolint el primer lloc del grup de la 2a Estatal, per davant del Grup Barna, cosa que va permetre jugar la fase final al Palau Josep Mora, enmig d’un gran ambient.
A les semifinals, decisives per obtenir l’ascens, la UE Mataró va derrotar el Reus Esportiu per 82-66, imposant la velocitat del seu joc. Després no es va poder rematar la feina i el títol va anar a parar a mans del Grup Barna (61-77). Laura Argemí amb 31 punts en els dos partits va ser la màxima anotadora, seguida per Chacón i Farrés amb 23.
S’havia pujat a la 1a Estatal, però encara s’estava al tercer nivell i es volia continuar recuperant categories…
