Records… núm 124
El gener de 1952, a través de les ones de Radio Maresme, dins el popular espai esportiu “Carnet Deportivo” es va difondre un comentari de Josep Gomà i Carol sobre la possibilitat que Mataró tingués un concurs per proclamar els millors esportistes de la ciutat. Sonaren aquestes paraules: “¿Y por qué no? Nuestra ciudad, de esto estamos todos convencidos, es una de las más deportivas de España. Se practican más de una docena de deportes y en la mayoría de ellos tenemos elementos destaca-dos, no tan sólo en el ámbito local, sino que nos dan prestigio en todo el país y que han colocado a Mataró a la altura deportiva en que se encuentra en estos momentos. ¿Por qué, pues, Mataró no puede tener su deportista predilecto todos los años”. La idea estava llançada però tardaria tres anys en donar el seu fruit.
En la primera edició de la Festa de l’Esport guanya una nedadora de 14 anys
El dia 4 de gener de 1955 els membres de “Carnet Deportivo”, amb l’ajut dels directors de l’Emissora, varen fer realitat aquella idea, i amb l’adhesió de “Bar Canaletas”, que en seria la seu, i de l’orfebre Isidre Esteve, que va donar els trofeus, es va celebrar la primera edició de la Festa de l’Esport. El millor esportista en aquella primera edició va ser Jordi Bonareu, l’internacional de bàsquet. Però aquella nit va haver-hi també una triomfadora…
En els “Records 15” havíem parlat de com la inauguració de la piscina del Centre Natació Mataró havia influït en el progrés del waterpolo, però com és natural també la natació en va sortir impulsada. Dos nedadors, Emili Clavell i Eugeni Romeu, estigueren entre els millors esportistes, i el segon va ser proclamat el millor esportista juvenil. No obstant això, també l’àmbit femení va sortir-ne reforçat i va sorgir una nedadora, que quasi podríem considerar la pionera de la natació de competició a la nostra ciutat, que en ocasió d’aquesta primera Festa de l’Esport de Mataró va aconseguir el títol de “la millor”.
Va ser Isabel Illa, que amb només 14 anys va quedar en vuitena posició de la classificació global. Cap més dona es va ficar entre els vint primers, en uns temps en què la classificació es feia conjunta, sense fer distinció de sexe ni d’edat, cosa que deixa entreveure com n’era de valorada la tasca de la jove nedadora, en uns temps en què la dona no ho tenia gens fàcil per practicar esport i tampoc ho havien tingut fàcil per nedar de forma competitiva, com queda ben reflectit en el llibre “La Natació esportiva a Mataró” de Joan Ballescà, i com anem a veure tot seguit.
Les primeres “braçades” de la natació femenina
Uns anys abans, només acabada la guerra, allà per l’any 1940, ja es troben resultats de proves de natació femenines (al mar naturalment!), amb participació de Teresa Sànchez, Paquina Cobos, Antònia Roy i Rosita Gibert. Però ben aviat arribaria l’ordre que prohibia practicar esport a aquell que no estigués afiliat al “Frente de Juventudes” i les dones ho tingueren més difícil. Mentre es lluitava per la nova piscina, les noies continuaven absents i, per exemple, en les “Travessades a Mataró” que es realitzaven regularment, només hi participaven nedadores del CN Barcelona.
Amb la inauguració de la piscina l’any 1950 es van començar a establir rècords de Mataró en categoria masculina, en les proves olímpiques. De moment les noies celebraven els Campionats de Mataró sobre una distància de 66 metres (dos llargs de la flamant piscina d’aigua salada) amb triomf de Lourdes Guanyabens en la primera edició de l’any 1950.
Comença a destacar Isabel Illa
L’any 1954 va començar a celebrar-se el Campionat de Catalunya Interclubs, amb proves de natació, waterpolo i salts. En l’equip femení del Centre Natació Mataró formaven Isabel Illa, Montserrat Subiñà, M.Teresa Camín i Conxita Frediani, com a més destacades, junt amb altres nedadores com Carme Soler, Joaquima Planas, Marina Serrahima, Suñé, Casas, Crespo i Miranda. Aquell any s’establiren els primers rècords: Isabel Illa en 100 metres lliures va fer 1:30.2 i M.Teresa Camín en 100 metres papallona va marcar 1:48.0.
A finals d’aquell any, en la IV Copa Nadal celebrada que es celebrava el dia de Nadal, van participar-hi per primera vegada les noies i Isabel Illa va aconseguir el triomf amb un nou rècord de 1:26.3 en els 100 metres lliures, més valuós per haver estat fet dintre d’una aigua molt freda. En els anys següents assoliria fins a cinc triomfs consecutius.
Victòries en travesses
Durant els anys següents Isabel Illa va anar baixant els seus rècords i l’any 1955 va portar el dels 100 lliures fins a 1:21.3 i va establir el dels 400 lliures en 6:30.5 i el dels 100 braça amb1:45.0.
L’any 1956 van destacar les seves victòries en les Travessa del Llac de Banyoles, en la del Port de Tarragona i en la de Sitges, a part d’obtenir un segon lloc en la del port de Barcelona, la més prestigiosa. També va establir el rècord de 200 m braça amb 3:35.2.
L’any 1957 va fer 1:19.8 en els 100 lliures, 1:37.8 en 100 braça, 3:29.0 en 200 braça, va baixar el dels 400 lliures fins 6:19.3, va establir el dels 200 lliures en 3:00.3 (que poc li va faltar per baixar la barrera dels 3 minuts!) i el dels 800 lliures en 13:37.5 (que poques dones s’atrevien amb aquella distància!). Va aconseguir triomfs en les proves que se celebraven en el campionat Interclubs. L’equip femení del Centre, gràcies als seus punts, es va classificar en sisena posició per equips en els Campionats de Catalunya.
Quasi tots els rècords eren seus
L’any 1958 va batre el rècord de Teresa Camín en 100 papallona amb 1:40.2, i establiria el dels 200 papallona amb 3:53.2 i va deixar el dels 100 esquena en 1:34.2. Aquell any, que va ser el seu darrer de competició forta, tot i que encara estava en edat juvenil, es van establir els rècords de 4×100 lliures (amb Conxita Frediani, Assumpció Illa i Assumpció Soler) en 6:19.6 i en 4×100 estils (amb Assumpció Illa, Assumpció Soler i Anna Roura) en 7:20.0.
En els Campionats de Catalunya juvenils es va classificar tercera en els 200 metres braça i la seva germana Assumpció va quedar segona en sèniors en 100 metres esquena. En la categoria absoluta la millor classificació va ser la d’Isabel Illa que va quedar sisena en els 200 metres braça.
L’any següent el millor resultat en els Campionats de Catalunya va ser el d’Assumpció Soler, encara en edat infantil, que va ser vuitena en els 200 lliures. Però en els anys següents l’activitat de les noies al Centre baixaria molt.
Isabel, la primera gran nedadora de Mataró, tenia tots els rècords de Mataró a les seves mans, menys un que deixava en mans de la seva germana gran Assumpció, el dels 200 metres esquena, amb 3:53.2. En alguns casos haurien de passar més de deu anys perquè fossin batuts, com el de 100 m lliures que Dolors Jané no milloraria fins a l’any 1968.
Durant aquests anys d’activitat, Isabel Illa va ser premiada en quatre ocasions amb el guardó de “millor esportista de Mataró”, els corresponents als anys 1954, 1955, 1956 i 1958.
Aquells primers anys de la piscina el Centre Natació Mataró, sota la presidència de Joan Mas Conchello, va viure uns anys esplendorosos, tant pel que fa al waterpolo (ja n’havíem parlat en els “Records 16”), com en la natació. I si Isabel Illa va destacar en l’àmbit femení, l’encara juvenil Eugeni Romeu ocuparia el lloc més destacat entre els nois. De les seves gestes i de les dels seus companys, en aquells anys cinquanta, en parlarem en el pròxim número.
