Records…núm 266
Quan va esclatar la guerra civil el Centre Natació Mataró havia complert quatre anys de vida i, quan estava arrelant, va veure com pràcticament tota la seva activitat quedava tallada durant gairebé el mateix període de temps, i després la recuperació no va ser fàcil.
Els antics nedadors tornen
Acabada la guerra, l’activitat esportiva s’havia de fer a través de l’OJE (Organización Juvenil Española), i entrant en aquesta organització alguns nedadors van participar en proves a Granollers. Però, per un altre costat, un grup una mica contestatari va intentar crear el Club Deportivo Natación Mataró, i dos d’ells, Francesc Roy i Joan Junqueras, van anar a la Travessa al Port de Barcelona de l’any 1939, però al cap de pocs dies van rebre un advertiment de l'”autoridad competente” dient que ho deixessin córrer.
Sí que es va autoritzar a la Penya Oratam com a Club Natación Oratam. Poc després, amb una Comissió Gestora que presidia Salvador Boadas, va reprendre la seva marxa el “Centro Natación Mataró“, tot i que durant la postguerra el seu camí no va ser fàcil. L’objectiu des del primer moment va ser el d’aconseguir una piscina, que no arribaria fins una dècada més tard.
Es reprenen les activitats del Centre Natació Mataró
Per Les Santes de 1940 es van reprendre les activitats al Centre, després que tots els associats col·laboressin per posar en marxa unes instal·lacions (casetes de bany i un senzill bar) molt malmeses durant la guerra.
Hi va haver proves de natació, incloses de dones, que a poc a poc anirien desapareixent, i un partit de waterpolo perdut davant del CN Barcelona per 2-8. El primer equip de postguerra el van formar Boadas, Trullenque, Recoder, Trias, Casals, Roca i Arenas. En proves de fons el més destacat va ser Josep Fors (Oratam) i Guillem Garcia va quedar segon als Campionats Provincials del Frente de Juventudes en 100 m lliures.
Eren temps complicats perquè les autoritats, per damunt de tot, estaven preocupats en vetllar perquè els vestits fossin decorosos i per recomanar que homes i dones es banyessin en llocs diferents. Però, tot i això, es van fer proves de natació, a la platja naturalment, i també allà es jugava a waterpolo, participant el CN Mataró en el Campionat de 2a categoria, amb un equip format per Boadas, Puig, Trias, Casals, Navarro, Bofill i Garcia.
Primer campionat local de waterpolo de la postguerra
El mes d’agost de 1942 es va celebrar el primer campionat local de waterpolo de després de la guerra, rememorant un que s’havia celebrat l’any 1931, amb gran èxit i que havia guanyat la Penya Colom.
En aquesta ocasió van participar la Penya Surell, Club Marítim Mataroneta, Regiment d’Artilleria i dos equips del CN Mataró, que acabaren empatats al primer lloc, forçant un desempat que ca donar el títol al CN Mataró A. Això va servir per anar formant un equip per participar en nom del CN Mataró en el Campionat de Catalunya de 2a categoria.
El “cordonazo de San Francisco” destrueix el que s’havia refet
El 4 d’octubre de 1942 un fort temporal conegut pel “cordonazo de San Francisco” va destruir el que s’havia refet. La Junta desmoralitzada va tenir la intenció de dissoldre l’entitat, però sota la presidència d’Antoni Cabot i Bover, van sorgir dues persones, Josep Esperalba i Teodor Roca que es van fer càrrec de la tresoreria i de la recuperació de les instal·lacions, que es van fer d’obra. L’entitat tenia 200 socis i un moviment econòmic de 25.000 pessetes l’any de les quals un terç es va dedicar a obres noves, un terç a activitats esportives i l’altre terç a afers socials. Així el Centre Natació Mataró, que l’any 1943 havia estrenat un nou escut, va iniciar la construcció del primer edifici social d’obra.
Quant a l’activitat esportiva es va participar en el Campionat de Catalunya de 2a Categoria, i curiosament, es van enfrontar amb un equip de FC Barcelona, que venia ser un filial del CN Barcelona, empatant aquí a 2 gols i perdent a la piscina del CN Barcelona per 5-4. Formaven l’equip Jaume Arenas, Reverter, Josep Esperalba, Jaume Isern, Guillermo Garcia, Àngel Blanch, Navarro, Casals, Enric Sànchez, Roure, Diamant i Serra.
Aquell també es va disputar el segon campionat local amb nova victòria del CN Mataró A, superant a CM Mataroneta, Penya Surell, i CN Mataró B.
Sempre atents a qualsevol novetat, i com ja havíem parlat en els Records-53, durant aquell període va sorgir també la secció d’hoquei herba, que va participar en campionats oficials jugant al camp del CE Mataró, i que l’any següent ja es va inscriure amb el nom del club groc-i-negre.
Inauguració del nou local el diumenge de Fires del 1944
El nou local, després d’un llarg període d’obres, es va inaugurar el dia 26 de maig de 1944, diumenge de Fires. ja sota la presidència d’Antoni Cabot i Bover, que havia pres el càrrec l’any anterior. Comptaven amb casetes, dutxes i bar i es deia que eren les millors instal·lacions de tota la costa, i tothom n’estava molt orgullós. Només faltava tenir-hi una piscina al costat….
L’entitat, evidentment durant l’estiu i a la platja, no parava d’organitzar festivals de natació i també regates de patins a vela. I com no festes socials al nou local social, que tenien la culminació en el “Dia del Centre” que se solia celebrar el dia de Sant Jaume ja en plena Festa Major.
Però durant els anys següents les activitats esportives més destacades van ser els campionats de waterpolo i les travesses nedant de Mataró.
El CN Mataró frega l’ascens a 1a Catalana un parell de vegades
L’any 1944 l’equip de waterpolo, tot i patir l’hàndicap de jugar contra equips que la majoria ja disposaven de piscina, va fer una gran campanya a la 2a Categoria Catalana. Primer es va eliminar el Badalona, després del CN Costa Brava de Port Bou, i a les semifinals es va superar el CN Catalunya a doble partit, per 6-4 aquí i perdent per 3-2 a Barcelona.
A la final, jugada en ple mes d’agost, es van enfrontar amb el Sallent i en el partit d’anada es va perdre per 4-1. El partit de tornada el va seguir un nombrós públic, que va veure com els visitants s’avançaven amb dos gols més. L’equip mataroní va lluitar, amb un sensacional Fors, que va marcar 5 gols, i es va quedar a un sol gol de la remuntada i de l’ascens a la màxima categoria, en acabar guanyant per 6-4. Van jugar: Boadas, Recoder, Esperalba I, Esperalba II, Trias, Fors, Casals i Navarro.
L’any 1945, amb un equip molt semblant, el CN Mataró va tornar a quedar subcampió ara per darrere del CN Barcelona, en un torneig disputat ja en format de lliga.
L’any 1946 va començar a haver-hi problemes, ja que els equips barcelonins no volien venir a jugar a Mataró a la platja. Però finalment es va poder participar i l’equip va aconseguir el títol de campió de 2a Catalana, quedant imbatuts per davant del Catalunya, Montjuïc i Mediterrani. Després a la promoció d’ascens es va tornar a cedir davant el Sallent, com dos anys abans a la final i no es va poder pujar.
En un temps en què es jugava ben diferent d’ara, van formar un gran equip amb Boadas a la porteria, els germans Josep i Jaume Esperalba “al darrere”, Fors “a la mitja” i Casals, Isern i Serra “al davant”, amb intervenció també de Castellsaguer, Trias i Roy.
L’any 1947 l’equip del CNM va acabar en tercera posició per darrere de Martorell i CN Barcelona B. L’any 1948 ja van obligar a jugar en piscina i no es va participar, i l’any 1949 es va jugar com a local sempre a Montjuïc, acabant en l’últim lloc de la 1a Divisió B. Formaven l’equip Lluís i Enric Sànchez, Garcia, Casals, Fors, Esperalba i Bigas.
La 1a Travessa Nedant de Mataró la guanya una dona
El dia 31 de juliol de 1944 es va celebrar la primera travessa nedant de Mataró, amb 26 participants de quatre clubs i amb la victòria d’una dona, la gran campiona Mary Bernet del CN Catalunya.
Després van guanyar successivament Pons (Catalunya) el 1945, Claret (Sallent) el 1946, Gasòliba (Catalunya) el 1947 i Adern (CN Barcelona) el 1948 i 1949. Pel que fa als mataronins més destacats van ser Jordi Serra, Andreu Sala i Josep Fors.
Alguns nedadors mataronins també anaven a les travesses que es feien a alguns ports, com Barcelona o Blanes. I també van intervenir en proves de natació destacant Guillem Garcia (1:16.3 en 100 m lliures), Lluís Casals (6:27.0 en 400 m lliures), Enric Sànchez (1:14.7 en 100 m esquena) i Josep Esperalba (1:51.0 en 100 m braça), tots ells també components de l’equip de natació.
També es va participar per primera vegada als Campionats de Catalunya l’any 1948 i el CN Mataró, amb Fors i Casals, va quedar segon per equips en veterans, i Jaume Soler va quedar 2n en arets en 400 m lliures.
Joan Mas Conchello nou president
L’any 1948 va haver-hi canvi de directiva, que va passar a presidir Joan Mas Conchello, amb el ferm propòsit de construir una nova piscina. I es fa fer realitat dos anys més tard com vam veure en els Records-15. A partir d’aquell moment la natació mataronina va poder progressar de forma més ràpida.
En el pròxim número farem un salt de trenta anys en el temps per veure com una penya va donar molta vida a la natació i al waterpolo del Centre Natació Mataró.
