Records… núm 267
Durant l’any 1973 el Centre Natació Mataró que presidia Ramon Sala, gràcies a la inauguració de la Piscina Municipal quatre anys abans, s’havia anat col·locant a un bon nivell dintre dels clubs catalans. Per tal d’aglutinar aficionats a aquest esport va néixer una Penya que va treballar per la difusió de la natació durant més d’una dècada.
Neix Penya la Grada
El mes de juliol de 1973 un grup de pares i familiars de nedadors i nedadores que es troben a la piscina municipal durant els entrenaments creen la Penya la Grada, la primera penya de natació del país, per tal de col·laborar a la promoció de la natació i el waterpolo. Jaume Barbena va ser el primer president i després dels membres de la Penya van sorgir directius del Centre Natació Mataró.
Robert i Cardenal encara són els referents
Però l’any 1974 el Centre va patir un fort cop quan Maria Dolors Jané, que era la segona entrenadora de l’entitat al costat de Josep Giménez, va decidir marxar al CN Premià junt amb una colla de joves nedadors i nedadores fent baixar el potencial del club. De tota manera Gerard Piñol queda subcampió de Catalunya aleví.
Els dos principals referents encara eren Pere Robert, que s’anava dedicant cada vegada més al waterpolo, i Ferran Cardenal, que ja estava a la recta final de la seva carrera. En Pere encara es va ficar en finals als campionats de Catalunya (4t a l’hivern i 7è a l’estiu) i als d’Espanya (8è l’hivern) sempre en els 100 m esquena. A la Copa Nadal els dos nedadors van brindar un duel apassionant que va guanyar el primer, però arribant els dos en el mateix temps de 59.3.
Pocs dies abans s’havia viscut el moment més especial de l’any quan el dia 1 de desembre la Penya la Grada va organitzar el seu primer trofeu que va aplegar a la piscina municipal a 16 clubs i més de 400 nedadors desbordant totes les previsions, cosa que va fer que les proves s’allarguessin molt més de l’esperat. El CN Mataró va quedar segon per equips per darrere del CN Montjuïc i els més destacats van ser Pere Robert, Joan Garcia, Jordi Viñallonga, Josep Serra, Francesc Taberner i Montserrat Casarramona que van quedar en segon lloc.
Se celebren vint-i-cinc anys de la piscina
L’any 1975 Pere Robert encara va batre el seu darrer rècord local, portant el de 100 m esquena fins a 1:03.9, en una prova en la que va quedar 3r als Campionats de Catalunya d’hivern i 2n als d’estiu. Va ser l’únic que es va poder ficar en finals absolutes, però altres com Josep Serra (2n juvenil en 200 m esquena i 3r en 100 m lliures), Rosa Maria Forné (3a infantil en 100 m lliures) i Adelaida Sànchez (2a juvenil en 100 m lliures) van pujar al podi català de base.
Durant l’estiu va tenir lloc la celebració dels vint-i-cinc anys de la piscina del Centre de baix a mar, amb una Trobada d’exnedadors que ja s’estava convertint en tradicional.
L’any 1976 Josep Antoni Pascual va ocupar el càrrec de president i l’hongarès Tibor Berkesi va ser el nou entrenador.
Es va batre un rècord molt especial quan Pere Robert, Joan Garcia, Mateu Jaumandreu i Josep Serra van baixar per primera vegada la barrera dels 4 minuts en els 4×100 m lliures amb un temps de 3:54.4. Ells mateixos van estar a punt de pujar al podi en els 4×100 estils dels campionats de Catalunya.
Montse Salvador, encara juvenil, es va ficar a la final absoluta estatal en 100 m esquena quedant sisena amb 1:13.0 i va quedar subcampiona de Catalunya absoluta a la mateixa prova, i Maria R. Forné va quedar campiona catalana infantil en 100 m lliures, cosa que les va portar al títol de millors esportistes de Mataró de la seva categoria.
Per Les Santes, enmig d’un ambient de festa, es va celebrar la segona edició de les 24 Hores de natació, dotze anys després de la primera edició. Es van recórrer en total 92.900 metres.
A finals d’any es va disputar el 3r Trofeu La Grada que va tenir una característica especial, ja que la vinguda de l’Spartacus de Budapest el va convertir en internacional. I a més el seu jove nedador Zoltan Enekas, amb només 11 anys, va batre el rècord d’Europa d’alevins i va poder fer repicar la campana en senyal de nou rècord. També el CN Barcelona va batre el rècord d’Espanya infantil en els 4×100 lliures.
El més destacat dels locals va ser Pere Robert que fou 2n en 100 esquena amb 1:05.3. I com a curiositat cal dir que també va participar el que seria company seu a la selecció de waterpolo en Manel Estiarte (Manresa) que va quedar 2n en 100 m papallona.
Lenta millora dels rècords
Durant aquells anys finals de la dècada dels setanta la millora es va notar a poc a poc i es van anar rebaixant rècords locals a càrrec de nedadors com Joan Garcia (braça i estils), Josep Serra (estils) i Albert Viñallonga (proves llargues de lliures) i nedadores com Rosa Ma Forné (lliures i estils), Ruth Pascual, Montse Fusté i Teresa Robert (papallona), Montse Salvador (esquena) i Helena Tarrés (braça) que van desplaçar de la taula de rècords a nedadors i nedadores com Mateu Jaumandreu, Conxita Terra, Margarida Abella o Remei Sala.
L’ambient social es mantenia amb el Trofeu Penya La Grada, les 24 Hores, la Trobada d’Antics Nedadors, la Copa Nadal, i es va fer un desplaçament a Perpinyà. Però els resultats havien baixat i durant l’any 1977 només Teresa Robert havia pujat al podi català quedant 2a en juvenils en 200 m papallona. Tothom es queixava de la falta d’instal·lacions per poder entrenar degudament.
Joan Serra nou president amb l’objectiu de construir noves instal·lacions
L’any 1978 va pujar al càrrec de president Joan Serra i Puigdesens, amb la feixuga tasca d’aixecar l’ambient i amb l’objectiu de construir unes noves instal·lacions. De moment Tibor Berkesi va ser substituït per gent de la casa (Joan Garcia, Teresa Forné i Margarida Abella). Durant un parell d’anys es va estar sota mínims i a penes hi havia nedadors amb mínima per als catalans absoluts (només Gerard Piñol i Albert Viñallonga) i cap d’ells entra en finals.
L’any 1979 hi ha un moment emotiu quan Francesc Roy, als seus 73 anys, és premiat per la seva participació en la travessa al Port de Barcelona.
L’any 1980 per Les Santes es presenta la maqueta de les noves instal·lacions, però ben aviat sorgeix un problema amb una derrama que es passa als socis, alguns dels quals no volen pagar. A poc a poc les aigües mogudes van tornar a lloc, però les obres encara van tardar a iniciar-se.
Les obres comencen el mes de març del 1982
No va ser fins ja entrat l’any 1982, l’any en què el Centre celebrava el seu 50è Aniversari, que van posar-se en marxa les obres. En concret va ser el mes de març. Però es va treballar a alta velocitat, almenys per tenir enllestida la primera fase.
El dia 29 de maig es va celebrar la cerimònia de col·locació de la primera pedra, que en realitat va consistir en la col·locació de la llosa central de la piscina olímpica, que eren unes llosetes conformant l’escut del Centre, sobre un fons amb les quatre barres.
Jordi Pujol inaugura la piscina de 50 metres
El dia 27 de juliol de 1982, com acte central de la celebració de les Noces d’Or de l’entitat, el president de la Generalitat Jordi Pujol va inaugurar la primera fase de les noves instal·lacions: el Centre Natació Mataró, per fi, ja disposava d’una piscina de 50 metres.
Dintres dels actes del cinquantenari es van celebrar les VIII 24 Hores de Natació i també el Trofeu de Natació del Cinquantenari i un Quadrangular de waterpolo.
Activitat en natació a l’inici dels vuitanta
En els primers anys de la dècada dels vuitanta apareixen nous nedadors a la llista de rècords com Vicenç Tarrés (400 lliures), Francesc Morón (1500 lliures), Cèsar Cambray (braça) entre els nois, i Mireia Piera (lliures), Anna Montlleó (braça i estils), Sílvia Pont i Núria Masriera (papallona) entre les noies, però, demostrant que en general el nivell encara estava lluny del d’anys enrere, els rècords de relleus restaven inamovibles.
Quant a podis catalans, sempre a la base trobem a Núria Masriera (2a alevina en 50 m papallona, any 80 i en 200 papallona, any 81, 3a infantil en 100 papallona, any 82), Anna Canal (2a en 50 m esquena alevina, any 81), Anna Montlleó (3a infantil en 400 lliures, any 81), i apareix un tal Joaquim Fernàndez (campió aleví en 100 braça, any 81) del que se sentirà a parlar molt en anys vinents. Ja va ser cridat amb la selecció estatal d’11 anys, actuant a Ginebra on va quedar quart en 100 braça amb 1:27.25.
Als estatals per edats (12 anys) Núria Masriera (4a en 100 papallona) i Jordi Alvarez (4t en 200 estils) van fregar el podi l’any 1981, que finalment Joaquim Fernàndez va assolir l’any 1983 en quedar 3r infantil en 200 m braça a Ourense.
A finals de 1983 es va inaugurar la piscina coberta, però les obres completes encara tardarien a inaugurar-se. A meitats de l’any 1983 el Centre va captar de nou a Ma Dolors Jané i amb ella va arribar la irrupció de dos nedadors, Sílvia Parera i Joaquim Fernàndez, que marcarien tota una època. D’això ja n’havíem parlat en els números Records-84, Records-85, Records-86 i Records-87.
