Records… núm 223
Durant els anys cinquanta -com havíem vist en els Records-15-, la inauguració de la nova piscina del Centre Natació Mataró havia donat un impuls fortíssim a la natació i el waterpolo mataronins destacant especialment Isabel Illa, Eugeni Romeu i Josep Gasull, tots tres escollits en alguna ocasió com els millors esportistes de la ciutat. Però en el traspàs de la dècada aquell progrés s’havia quedat aturat, mentre es reclamava urgentment una piscina coberta.
El Centre Natació Mataró passa uns anys baixos a nivell esportiu
Durant els anys cinquanta André Lepage i Francesc Ballbé havien ocupat el càrrec d’entrenador del Centre Natació Mataró, però ja a la dècada dels seixanta va ser Josep Gasull el que, de forma desinteressada, va ajudar el jovent que començava. Semblava com si al Centre, que aleshores tenia 800 socis, l’esport competitiu fos un tema secundari.
Això no vol dir que no hi hagués activitat, però sí que els resultats no eren els d’uns anys abans. Continuaven els cursets infantils dirigits per Joan Carbonell, es participava en el Campionat de Catalunya Interclubs, a nombroses travesses, però ben pocs eren els nedadors que podien brillar en els Campionats de Catalunya individuals, on l’únic podi el va aconseguir Francesc Reverter quan va quedar 3r als Campionats Infantils de l’any 1961 en 100 m lliures. I anar als d’Espanya era tot un somni.
Un dels moments més interessants es van viure amb la vinguda de la selecció holandesa júnior l’any 1961. També el mes de juliol de 1962 quan la piscina del Centre va acollir els Campionats de Catalunya juvenils amb la presència de nedadors que serien figures com Joan Fortuny o Miquel Torres, i amb la millor classificació mataronina per part de Francesc Reverter que fou setè en 100 m lliures amb 1:04.4.
Aquell mateix any es va produir una anècdota ben curiosa, ja que tot i la fortíssima nevada del dia de Nadal, no es va deixar de fer la Copa Nadal. Manuel Garcia, que fou el guanyador, Domènec Jaumandreu i Joan Martí, fent demostració de punt d’honor, van ajudar a mantenir la tradicional cursa.
L’any 1964 es van celebrar les primeres 24 hores de natació, completant una distància de 32.472 metres i aprofitant la competició per reivindicar la piscina coberta. El mes de juny va aparèixer la figura de Jordi Beltran per batre el rècord absolut dels 100 m esquena amb 1:16.0 i més endavant el mes de setembre va aconseguir batre un dels rècords d’Eugeni Romeu, el de 200 m lliures, amb una marca de 2:20.4. Als campionats catalans juvenils quedà setè en 100 esquena i 8è en 100 lliures.
Ramon Sala nou president i Josep Giménez entrenador
En pujar a la presidència Ramon Sala l’any 1965, substituint Joan Mas Conchello, es va decidir canviar de forma bastant radical l’estructura del Centre per convertir-lo en un club esportiu amb una secció recreativa. Es volia donar activitat al jovent fins i tot a l’hivern encara que s’hagués d’anar a altres piscines.
Es volia acabar amb una etapa de quasi deu anys en què la natació i el waterpolo havien estat en hores baixes. En natació les marques establertes entre els anys 1956 i 1958 per Eugeni Romeu en estil lliure, Albert Clavell en braça, Manuel Julià en papallona i Joaquim Plana en esquena, en categoria masculina, i per Isabel Illa en totes les proves en categoria femenina, s’havien mantingut intocables a la taula de rècords de Centre Natació Mataró.
Per la seva part l’equip de waterpolo que l’any 1960 havia quedat tercer d’Espanya, com es pot veure en els Records-16, també havia entrat en una crisi deguda a la seva renovació, baixant a 2a l’any següent, categoria a la qual es va renunciar l’any 1964 per tornar a començar des de baix a 3a Categoria.
Un dels primers passos, l’any 1966, va ser el de fitxar a Josep Giménez, fins aquell moment nedador i waterpolista del CN Atlètic, com a nou entrenador, que des del primer moment va treballar per millorar la condició física dels esportistes durant l’hivern.
Jordi Beltran va continuar batent rècords en els estils de lliure (1:01.1 en 100 m, 2:19.1 en 200 m, 5:05.0 en 400 m) i esquena (1:12.4 en 100 m i 2:37.6 en 200 m), acompanyat de Josep Maria Rabassa que ho feia en 200 m papallona baixant per primera vegada dels 3 minuts amb 2:56.8. Beltran també va establir el rècord de 400 m estils (5:59.0), igual que ho va fer Dolors Jané en categoria femenina, amb un temps superior als vuit minuts, però que no va tardar a baixar fins als 7:03.2. Ella també va ser la primera a batre un rècord d’Isabel Illa en la prova dels 100 m papallona amb 1:39.6.
El mes de juliol de 1966 es va aprovar la subvenció, i l’any següent al costat del Parc Municipal van començar les obres de la nova piscina coberta i això, junt amb el fitxatge de l’entrenador Josep Giménez, va servir per treure forces per continuar endavant.
Fins a la inauguració de la piscina coberta l’any 1969 (d’aquest fet n’havíem parlat en els Records-36 i Records-37), i notant-se la millora en l’entrenament, la taula de rècords va tenir molt de moviment sobretot gràcies a Ferran Cardenal, que va millorar totes les marques de lliure, papallona i estils, fregant les barreres del minut en 100 (1:00.1), dels 5 minuts en 400 (5:04.2) i dels 20 minuts en 1500 m lliures (20:11.6)i batent també el de 200 amb 2:15.5. En categoria femenina foren Dolors Jané, Mercè Bruguera, Mercè i Carme Garcia i sobretot de Conxita Terra, que ben aviat es va apoderar de quasi tots els rècords femenins, amb 1:12.1 en 100 m, 2:39.5 en 200 m, 5:36.3 en 400 m i 11:51.5 en 800 m (en lliures), i 1:28.5 en 100 m i 3:18.5 en 200 m (en esquena) i 3:13.6 en 200 m i 6:56.3 en 400 m (en estils). Són marques que ara estan a l’abast de moltíssims nedadors i nedadores, però està clar que eren altres temps pel que fa a les instal·lacions i als horaris i sistemes d’entrenaments. Evidentment, també es van millorar totes les marques de relleus.
El mes d’abril de 1968 el club va premiar diversos nedadors i nedadores amb la participació a Vigo en els Campionats d’Espanya, quedant, això sí, lluny de les places de finalista.
Aquell any al podi d’algun campionat només hi va pujar Dolors Jané, poc abans de decidir dedicar-se a fer d’entrenadora, que va quedar 3a al campionat de Catalunya en la prova dels 200 m braça. Ben a prop hi va quedar l’infantil Mateu Jaumandreu, que fou 4t en 100 lliures.
El waterpolo comença de baix
L’any 1964 l’equip de waterpolo va jugar a 3a categoria amb un equip format per Massip, Ruiz, Comas, Vives, Beltran, Reverter, Lluís Garcia, Plana (el gran golejador de l’equip), Viladevall, Xena, Pérez, Serra, Jaumandreu i Subiñà. És destacable el fet que alguns d’ells com Plana, Reverter o Massip durant l’hivern jugaven a handbol (balonmano se’n deia en aquells temps) amb el Joventut, ja que el campionat de waterpolo no començava fins al mes de juny. Després de guanyar tots els partits de la primera fase es va jugar la fase final, on reincorporat Salvador Crespo, es va quedar en primer lloc per davant de l’Horta i el Reus Ploms, obtenint així l’ascens a 2a categoria.
L’any 1965, va entrar a l’equip Cruzate, un altre “balonmanista”, i es va quedar en quart lloc. Joan Viladevall i Josep Xena van ser cridats a la preselecció per l’equip estatal juvenil. L’any 1966 es van incorporar a l’equip els nedadors Cardenal i Rabassa i es va repetir el 4t lloc.
L’any 1967 el jove equip mataroní, a causa d’una ampliació, va aconseguir la possibilitat de jugar a la 1a Categoria al costat dels millors, això sí jugant sempre fora de casa. Van acabar en l’últim lloc sense fer ni un sol punt, baixant novament a 2a categoria. Van jugar Joaquim Esperalba, Jaume Comas, Joan Viladevall, Josep Xena, Ferran Cardenal, Jordi Beltran, Vicenç Vives, Salvador Crespo, Raimon Jaumandreu, Lluís Garcia i Pere Llerena.
Ja en l’any següent, el 1968, i en un campionat jugat a final d’any de forma intensiva el CN Mataró, pràcticament amb la mateixa plantilla, només va perdre un partit a Banyoles per 5-4, però aquest resultat ja el va relegar al segon lloc per darrere dels banyolins que van pujar de forma directa. A la promoció jugada contra l’Atlètic a la piscina de la Barceloneta es va perdre per 10-5, sense poder aconseguir el retorn a la màxima categoria.
Podeu veure les plantilles i fotos de les diferents temporades clicant aquí: PLANTILLES WATERPOLO MASCULÍ
I també es poden veure tots els resultats de les diferents temporades al nostre CERCADOR DE RESULTATS
Visita de la selecció dels Estats Units
El 25 d’agost de l’any 1967 va haver-hi un gran esdeveniment a la piscina del Centre, ja que es va rebre la visita de la selecció dels Estats Units, que ja preparava els Jocs Olímpics de Mèxic-68, en un festival on també se’ls va poder veure en proves de natació.
En el partit de waterpolo els estatunidencs van meravellar, tot i emprar-se a mig gas, i van guanyar a l’equip del Centre per 3-14. S’ha de dir que l’any següent a Mèxic van acabar en cinquè lloc. Pel CN Mataró en aquell històric partit van jugar Esperalba, Comas, Viladevall, Beltrán, Cardenal, Vives i Xena.
En les proves de natació Gary Shereer va guanyar en 100 m lliures amb 58.4, Bruce Bradley en 100 m braça amb 1:19.8, Greg Ging en 100 m papallona amb 1:03.0 i Dean Willeford en 100 m esquena amb 1:09.7. Els mataronins més destacats en cada prova van ser D. Jaumandreu (1:06.5), Vives (1:24.2), Cardenal (1:17.3) i Beltran (1:13.0) respectivament.
L’any 1969 quan la piscina coberta ja estava inaugurada l’equip mataroní va fer un campionat esplèndid acabant en primera posició i obtenint de nou l’ascens a la màxima categoria, com ja n’havíem parlat en els Records-36. En el pròxim número parlarem també d’un ascens a la màxima categoria, en aquell cas estatal, en un altre esport.
