Records… núm 257
L’excursionisme és una activitat que va tenir un fort impuls en els primers anys del segle XX. Va néixer pel simple fet de voler anar a tenir contacte amb la natura i a poc a poc amb el pas del temps va anar cercant l’esperit de superació, anhelant l’ascens als cims més alts i les parets més complicades d’escalar. Però anem a veure com va començar…
Fundació de l’Agrupació Excursionista
Els primers passos de l’excursionisme a Mataró, a causa de la proximitat amb Barcelona, són paral·lels als que es fan a la capital a finals del segle XIX, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a màxim impulsor. Era un excursionisme romàntic i fins i tot, podríem dir-ne, patriòtic, i després també estudiós, buscant la recerca del patrimoni arqueològic i també per investigar la geografia i la vegetació.
A principi del segle XX l’historiador i geògraf Francesc Carreras Candi, que estiuejava a Argentona i feia excursions per les muntanyes maresmenques, edita una “Geografia de Catalunya” on fa constar la valuosa col·laboració dels elements de l’Associació Excursionista de Mataró, entitat que, segons acrediten fons documentals degudament reconeguts, s’havia constituït l’any 1898, fundada per l’enginyer Ignasi Mayol (1875-1948), lligat al Centre Mataroní, i el farmacèutic Pere Pasqual (1877-1955), lligat a l’Ateneu Obrer, i amb els germans Jaume i Emili Cabanyes, després president del Círcol Catòlic, com a motors. El primer president va ser Joan Cabanyes, nebot d’Emili.
Ben aviat ja apareix com Agrupació Excursionista de Mataró, i l’any 1907 s’anomena Agrupació Excursionista del Círcol Catòlic d’Obrers.
Durant els primers anys del segle hi ha constància de moltes sortides a diferents indrets de la nostra pròpia comarca i rodalia (Caldetes, la Roca, Premià, Vilassar, Orrius, el Corredor, Parpers, Montcabré, etc.).
S’organitzen Curses de Muntanya de gran importància
L’any 1915, després d’uns anys d’absència, Joan Ribas, un dels elements importants dels primers anys, intenta revifar l’entitat. L’any 1916 l’Agrupació, junt amb el CE Granollers, va organitzar un cursa de muntanya, de la qual es va dir que era la més important que s’havia celebrat mai a Espanya. Va tenir la sortida a Argentona i passant per Orrius i la Roca, va arribar a Granollers, amb un gran èxit.
L’any següent l’Agrupació, que aleshores presidia Pere Pasqual, junt amb el Centre Excursionista Montseny de Barcelona, va organitzar una prova Mollet- Mataró que va superar l’èxit de l’anterior aplegant a 106 equips de dos corredors, entre ells sis de mataronins, que van fer els 27 quilòmetres de recorregut passant per Sant Mateu i Santa Elena d’Agell, sent rebuts per una gran gentada a la Riera, quatre hores i mitja després d’haver pres la sortida.
Canvi de nom: Agrupació Científico- Excursionista de Mataró
El 9 de setembre 1917, ja amb Joan Ribas de president, l’entitat va canviar de nom i es va passar a dir Agrupació Científico- Excursionista de Mataró, seguint de moment com a secció del Círcol Catòlic d’Obrers. Continuaven les excursions col·lectives prop de Mataró. Mai s’oblidava l’aspecte cultural i científic, com queda ben reflectit en els butlletins que es comencen a editar amb interessants articles de ciències. Els socis, als quals se’ls anomena popularment els “científics”, es llancen a a recórrer Catalunya de cap a cap fent excursions, a pujar muntanyes, a fer excavacions, a escriure d’arqueologia i d’història, a participar i organitzar curses i aplecs, a publicar un butlletí imprès i il·lustrat, i també a convocar concursos fotogràfics.
De moment l’excursionisme de la ciutat encara no havia afrontat la conquesta de la muntanya en pla esportiu, cosa que en l’àmbit europeu ja es feia als Alps, però es començaven a fer incursions cap als Pirineus, com una expedició Mataró- Núria a peu.
Els Aplecs
Paral·lelament a la ciutat van sorgint molts grups excursionistes, tots molt actius: La Walkiria, Ateneo Popular, Casal de l’Obrera, Laietània, Iris, Grup Excursionista Mataroní (amb seu al carrer Sant Isidor), etc.
Les diverses entitats muntanyenques troben un punt d’unió en els Aplecs de sardanes en els quals s’organitzen marxes de muntanya. El primer es va organitzar l’any 1921 a Argentona, però el segon no va tenir lloc fins cinc anys més tard al Molí d’en Masriera a Llavaneres. El vestuari dels participants amb pantalons llargs o bé bandes (cintes que s’enrotllaven al voltant de la cama), era força ciutadana, no pas muntanyenca. Aquests Aplecs van continuar durant els anys següents, mantenint-hi viu el sentiment catalanista que la dictadura de Primo de Rivera combat durament. Ben aviat incorporen la possibilitat de portar pantalons curts i mallot esportiu i també hi ha curses per a parelles mixtes.
Les sortides a la neu
L’any 1923 es passa la pel·lícula “Les meravelles de l’esquí” presentada per Manuel Cuadrada i Lluís Andreu, que desencadena una forta atracció per les sortides a la neu. L’any 1925 s’anava a Font Canaleta a la Molina, tot i que era complicat arribar-hi, i els socis Clavell, Cabanyes i Cateura participaven en els anomenats esports de neu.
L’any 1925 es va realitzar la primera ascensió a l’Aneto. El cap de l’expedició era Manuel Clavell, de 27 anys, que l’any 1922 havia estat president de l’entitat durant un any. Anava acompanyat de Martí Fradera i Josep Majó, i també de Joan Gual de l’Societat Iris. Els detalls els podeu llegir amb pels i senyals en aquest article de Francesc Masriera
L’any 1927 Manuel Clavell puja al Mont Perdut, en una zona poc visitada pels excursionistes mataronins, i el mes d’abril de l’any 1928 en Manuel Cuadrada, junt amb altres prestigiosos muntanyencs, aconsegueix una primera ascensió estatal hivernal al cim del Perdiguero. Tambés es puja al Puigmal l’any 1929.
L’any 1928 es va inaugurar el darrer tram del ferrocarril de La Molina a Puigcerdà, i el 1930 el cremallera de Núria, i d’aquesta manera arribar a la neu es va fer molt més assequible. Ben aviat es va realitzar la travessa Núria- La Molina amb esquís.
Postguerra complicada
No obstant això, en els anys trenta, en uns moments de fort moviment polític amb la proclamació de la República l’any 1931, baixa l’activitat de l’Agrupació, mentre creix la del Laietània i de l’Iris, que el novembre de 1935 es fusionen amb el Club Esquí Mataró, fundat quatre anys abans, i el Grup Excursionista Mataroní, per formar la UEC Mataró, com ja havíem parlat en els Records 248.
Passada la guerra va haver-hi uns anys d’una certa davallada pel que fa a l’Agrupació, i les activitats es reduïen a fer excursions per la comarca. No hi havia dones, i el nombre de socis de l’ACE es va reduir a mig centenar. L’any 1950 l’entitat, sota la presidència de Josep Montells que ho va ser vint anys, es va federar de forma oficial per tal de mantenir un millor contacte amb la resta de clubs. En el darrer tram del seu mandat es va produir un fet significatiu, ja que l’any 1954 van començar les activitats d’espeleologia a càrrec del doctor Farreras i de Josep Montesinos, amb una primera sortida a la cova “Manel de Sant Llorenç del Munt”. Van arribar també les primeres escalades, destacant la primera ascensió al Cavall Bernat l’any 1959.
L’espeleologia i l’escalada revifen l’ambient
Cap a l’any 1960 la xifra de socis és d’un centenar, i sota la presidència de Josep Sans es va començar a revitalitzar l’ambient, i quan l’any 1964 el va rellevar en Josep Mas va arribar un “boom” amb la incorporació de joves interessats en l’espeleologia i l’escalada.
En la primera d’aquestes activitats, l’any 1963 va haver-hi una important expedició al Vall del Roncal, i l’any 1966 un equip de l’ACE va baixar a 110 metres a Sant Llorenç del Munt. Després amb equips on s’hi integraven entre altres Carme Julià, Pepi Aparicio, Agustí Sanabria, Joan Capdevila, Pere Busquets, Ramon Armengol, Jaume Clupès, Manuel Punsola, Ramón Cot i Carles Sans, l’any 1967 es va baixar fins a 205 metres de profunditat a l’Avenç de l’Escarrà al Garraf, igualant el rècord mataroní que havia fet l’any 1960 Xavier Brullet amb una expedició de Barcelona, i l’any 1968 es va superar amb els 210 m de l’avenç Montserrat Ubach al Solsonès.
Quant a l’escalada, l’any 1965 Agustí Sanabria i Jordi Carbonell van escalar el Tozal del Mallo una difícil paret del Pirineu. L’any 1966 l’equip format per Masriera, Busquets i Comas van aconseguir un meritori 17è lloc en el VIII Ral·li d’Alta Muntanya amb ascensions pirinenques pel mig.
Expedició al Marroc, amb ascensió al Tubkal
L’any 1967 desplaçant-se en “Seat 600”, Pere Busquets, Francesc Masriera i Francesc Abril van fer una expedició al Marroc, on van pujar al Tubkal, que amb 4.167 m és el cim més alt del Gran Atlas.
Aquell mateix any Manel Punsola i Agustí Sanabria van fer la primera ascensió a la Paret de Sant Geroni, i el primer d’ells a finals d’any va fer, junt amb el barceloní Ramon Barceló, la primera escalada hivernal a la paret nord del Pedraforca per la difícil via Anglada- Robbins, i l’any següent va fer una primera escalada per la via “Puigmal” del Cavall Bernat.
L’estiu de l’any 1968 ja es van fer importants sortides als Alps, destacant l’ascensió per part de Manel Punsola i Pere Busquets del Mont Cerví (4.477 m), en la que era la primera catalana i segona estatal.
També l’any 1968 la cordada Ramon Cot- José de Benito van pujar la paret del “Terradets” prop de Tremp considerada la més difícil de Catalunya amb 500 m d’absoluta vertical que els va costar dos dies en superar.
Amb aquest ambient tan revitalitzat, i ja amb 70 anys a l’esquena, l’entitat, que estava plenament consolidada, va encarar les noces de platí, tal com havíem parlat als Records 181.
En el pròxim número passarem a veure quan el CE Mataró també “explorava” nous territoris en el món del futbol anant a jugar per primera vegada a l’Aragó.
